Accés més ràpid que el navegador!
79 les relacions: Aflatoxina, Anticòs, Antigen, Aspergillus, Aspergillus flavus, Àcid desoxiribonucleic, Bacil, Bacteri gramnegatiu, Bacteri grampositiu, Bacteriòfag, Bacteris, Biofilm, Calci, Carbó del blat de moro, Càpsula bacteriana, Cisteïna, Citocinina, Citoplasma, Clostridioides difficile, Clostridium botulinum, Clostridium perfringens, Clostridium tetani, Colitis, Corynebacterium diphtheriae, Diarrea, Endotoxina, Enterotoxina, Enzim, Escheríchia coli, Espècie, Estafilococ daurat, Estómac, Exotoxina, Expressió gènica, Fagocitosi, Febre, Firmicuts, Fitopatogen, Fongs, Gangrena, Gènere (biologia), Glòbul vermell, Glúcid, Gonococ, Helicobacter pylori, Hepatocarcinoma, Hoste, Immunosupressió, Integrina, Isoforma, ..., Lipasa, Lipopolisacàrid, Listèria monocitògena, Meningitis, Micotoxina, Monòmer, Neissèria de la meningitis, Paret cel·lular, Patogen, Plasmidi, Proteasa, Protozous, Pseudomonas aeruginosa, Salmonel·la, Síntesi proteica, Secreció, Sistema immunitari, Streptococcus pyogenes, Tetanospasmina, Toxiinfecció alimentària, Toxina, Toxina botulínica, Toxina diftèrica, Universitat de les Illes Balears, Ureasa, Vibrio cholerae, Virulència, Virus, Yersinia. Ampliar l'índex (29 més) »
Aflatoxina
Estructura química de l’Aflatoxina B1 Les aflatoxines són micotoxines que ocorren de manera natural produïdes per moltes espècies del gènere de fongs Aspergillus, els més notables Aspergillus flavus, Aspergillus niger i Aspergillus parasiticus.
Nou!!: Factor de virulència і Aflatoxina · Veure més »
Anticòs
Cada anticòs s'uneix a un antigen en concret, de manera similar a com cada clau obre un pany en concret. Els anticossos (també coneguts com a immunoglobulines) són glicoproteïnes del tipus gamma globulina.
Nou!!: Factor de virulència і Anticòs · Veure més »
Antigen
miniatura Un antigen és una molècula reconeguda com a estranya per l'organisme, capaç d'induir en aquest una resposta immunitària i la producció d'anticossos.
Nou!!: Factor de virulència і Antigen · Veure més »
Aspergillus
Mitospora de ''Aspergillus flavus''. Aspergillus és un gènere al qual pertanyen quasi 600 fongs (floridures), que es troba arreu.
Nou!!: Factor de virulència і Aspergillus · Veure més »
Aspergillus flavus
Aspergillus flavus (flavus vol dir groc en llatí) és un fong del gènere Aspergillus.
Nou!!: Factor de virulència і Aspergillus flavus · Veure més »
Àcid desoxiribonucleic
Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.
Nou!!: Factor de virulència і Àcid desoxiribonucleic · Veure més »
Bacil
''B. subtilis'' Els bacils són bacteris que tenen forma de bastó o coma, quan s'observen al microscopi.
Nou!!: Factor de virulència і Bacil · Veure més »
Bacteri gramnegatiu
''Pseudomonas aeruginosa'' gramnegatiu (bastons vermells-rosats). Diferències estructurals entre les parets cel·lulars de bacteris grampositius i gramnegatius. Els bacteris gramnegatius són aquells bacteris que no retenen el cristall violeta en la tinció de Gram i que per tant apareixen de color rosa al microscopi òptic.
Nou!!: Factor de virulència і Bacteri gramnegatiu · Veure més »
Bacteri grampositiu
''Bacillus anthracis'' grampositiu (bastons liles) en una mostra de líquid cefalorraquidi. Les altres cèl·lules són leucòcits. Diferències estructurals entre les parets cel·lulars de bacteris grampositius i gramnegatius. Els bacteris grampositius són aquells bacteris que retenen el cristall violeta durant el procés de tinció Gram, de manera que s'observen de color blau o violeta al microscopi òptic, a diferència dels bacteris gramnegatius, que apareixen de color rosa.
Nou!!: Factor de virulència і Bacteri grampositiu · Veure més »
Bacteriòfag
proteica, o càpsida. Un bacteriòfag (o també fag) és un mena de virus que sols infecta a bacteris.
Nou!!: Factor de virulència і Bacteriòfag · Veure més »
Bacteris
lang.
Nou!!: Factor de virulència і Bacteris · Veure més »
Biofilm
Biofilm de ''Staphylococcus aureus'' en un catèter Una biopel·lícula o biofilm és una comunitat estructurada de microorganismes envoltats d'una matriu polimèrica autodesenvolupada i adherida a una superfície vivent o inerta.
Nou!!: Factor de virulència і Biofilm · Veure més »
Calci
El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.
Nou!!: Factor de virulència і Calci · Veure més »
Carbó del blat de moro
El Carbó del blat de moro o de la dacsa (Ustilago maydis) és un fong fitopatogen que en les plantes de blat de moro i el seu antecessor silvestre, el teosinte causa una malaltia que apareix com una massa negra (el carbó).
Nou!!: Factor de virulència і Carbó del blat de moro · Veure més »
Càpsula bacteriana
Diagrama d'estructures extracel·lulars bacterianes: 1.-càpsula, 2.- capa mucosa o glucocàlix, 3.-biopel·lícula. La càpsula bacteriana és una capa rígida amb el contorn ben definit que recobreix externament la paret cel·lular d'alguns bacteris (tant grampositius com gramnegatius).
Nou!!: Factor de virulència і Càpsula bacteriana · Veure més »
Cisteïna
La cisteïna (simbolitzat Cys o C) és un dels vint aminoàcids que utilitzen les cèl·lules per sintetitzar proteïnes.
Nou!!: Factor de virulència і Cisteïna · Veure més »
Citocinina
Estructura de la zeatina, un tipus de citocinina. Les citocinines són fitohormones que regulen la divisió cel·lular.
Nou!!: Factor de virulència і Citocinina · Veure més »
Citoplasma
Reticle endoplasmàtic llis (9) Mitocondri (10) Vacúol (11) Citoplasma (12) Lisosoma (13) Centríols dins del centrosoma El citoplasma és la part de la cèl·lula procariota que es troba dins de la membrana plasmàtica i la part de la cèl·lula eucariota que es troba entre el nucli cel·lular i la membrana.
Nou!!: Factor de virulència і Citoplasma · Veure més »
Clostridioides difficile
Clostridioides difficile (anteriorment Clostridium difficile) és una espècie bacteriana del gènere Clostridioides, que són bacils gram positius formadors d'espores, anaerobis estrictes.
Nou!!: Factor de virulència і Clostridioides difficile · Veure més »
Clostridium botulinum
Clostridium botulinum (abreujat C. botulinum) és un bacteri bacil·lar grampositiu i anaerobi de la família de les clostridiàcies.
Nou!!: Factor de virulència і Clostridium botulinum · Veure més »
Clostridium perfringens
Clostridium perfringens és un bacteri anaeròbic gram-positiu, immòbil i formador d'espores que es troba en els intestins dels éssers humans i de diversos animals homeoterms, en el sòl, en l'aigua, en els aliments (sobretot en les carns que no estan bé cuinades), entre altres.
Nou!!: Factor de virulència і Clostridium perfringens · Veure més »
Clostridium tetani
Clostridium tetani és un bacteri anaerobi del gènere Clostridium.
Nou!!: Factor de virulència і Clostridium tetani · Veure més »
Colitis
En medicina, colitis (popularment caguetes) es refereix a una inflamació del còlon i s'usa sovint per descriure una inflamació de l'intestí gros (cec, còlon i recte).
Nou!!: Factor de virulència і Colitis · Veure més »
Corynebacterium diphtheriae
Corynebacterium diphtheriae és un bacteri gram-positiu patogen que causa la malaltia de la diftèria.
Nou!!: Factor de virulència і Corynebacterium diphtheriae · Veure més »
Diarrea
La diarrea (popularment cagar(r)ines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya, etc és un trastorn consistent en tenir almenys tres deposicions intestinals soltes, líquides o aquoses cada dia. Sovint dura uns quants dies i pot provocar deshidratació a causa de la pèrdua de líquids. Els signes de deshidratació sovint comencen amb cansament, pèrdua de l'elasticitat normal de la pell i comportament irritable. Això pot progressar cap a una disminució de la micció, pèrdua del color de la pell, una freqüència cardíaca ràpida i un disminució de la capacitat de resposta a mesura que es torna més greu. Són normals les femtes fluixes però no aquoses en nadons que són exclusivament alletats. La causa més comuna és una infecció dels intestins a causa d'un virus, un bacteri o un paràsit, una afecció també coneguda com a gastroenteritis. Aquestes infeccions s'adquireixen sovint a partir d'aliments o aigua que han estat contaminats per excrements, o directament d'una altra persona que està infectada. Els tres tipus de diarrea són: diarrea aquosa de curta durada, diarrea sanguinolenta de curta durada i diarrea persistent (durada més de dues setmanes, que pot ser aquosa o sagnant). La diarrea aquosa de curta durada pot ser deguda al còlera, encara que això és rar en els món desenvolupat. Si hi ha sang, també es coneix com a disenteria. Una sèrie de causes no infeccioses poden provocar diarrea. Aquestes inclouen la intolerància a la lactosa, síndrome de l'intestí irritable, sensibilitat no celíaca al gluten, malaltia celíaca, malaltia inflamatòria intestinal (com la colitis ulcerosa), hipertiroïdisme, diarrea per àcids biliars i una sèrie de medicaments (com la metformina o els antibiòtics). En la majoria dels casos, no calen cultius de femta per confirmar la causa exacta. La diarrea es pot prevenir millorant el sanejament, l'aigua potable neta i el rentat de mans amb sabó. També es recomana la lactància materna durant almenys sis mesos i, en alguns països, la vacuna contra el rotavirus. El tractament d'elecció és la solució de rehidratació oral (SRO): aigua neta amb quantitats modestes de sals i sucre. Si no hi ha SRO comercials, es poden utilitzar solucions casolanes. S'ha estimat que aquests tractaments han salvat 50 milions de nens en els últims 25 anys. Quan les persones tenen diarrea es recomana que continuin menjant aliments saludables i els nadons continuin amb la lactància materna. En aquells amb deshidratació severa, és necessària la teràpia intravenosa. La majoria dels casos, però, es poden gestionar bé amb líquids per via oral. Els antibiòtics, encara que s'utilitzen poques vegades, es poden recomanar en alguns casos, com ara aquells que tenen diarrea sanguinolenta. i febre alta, aquells amb diarrea severa després de viatjar i aquells que presentin bacteris o paràsits específics al cultiu o l'examen de la femta. La loperamida pot ajudar a disminuir el nombre de deposicions, però és no recomanat en persones amb malaltia greu. Es produeixen entre 1,7 i 5 mil milions de casos de diarrea a l'any. És més comú als països en desenvolupament, on els nens petits tenen diarrea de mitjana tres vegades l'any. El total de morts per diarrea s'estima en 1,53 milions el 2019, per sota dels 2,9 milions el 1990. El 2012, va ser la segona causa més freqüent de morts en nens en menors de cinc anys (0,76 milions o 11%). Els episodis freqüents de diarrea també són una causa freqüent de malnutrició i la causa més freqüent en els menors de cinc anys. Altres problemes a llarg termini que poden derivar-hi inclouen creixement retardat i desenvolupament intel·lectual deficient.
Nou!!: Factor de virulència і Diarrea · Veure més »
Endotoxina
Les endotoxines (no s'ha de confondre amb enterotoxina) són toxines associades amb certs bacteris gram-negatius.
Nou!!: Factor de virulència і Endotoxina · Veure més »
Enterotoxina
Les enterotoxines són el producte del metabolisme de determinades soques microbianes que posseeixen un alt grau de toxicitat per a l'organisme humà.
Nou!!: Factor de virulència і Enterotoxina · Veure més »
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.
Nou!!: Factor de virulència і Enzim · Veure més »
Escheríchia coli
L'escheríchia coli (Escherichia coli, pronunciat i abreujat E. coli habitualment) o colibacil és una de les principals espècies d'eubacteris que viuen a la part més baixa dels intestins dels animals de sang calenta, incloent-hi ocells i mamífers i són necessaris per a la correcta digestió dels aliments.
Nou!!: Factor de virulència і Escheríchia coli · Veure més »
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Nou!!: Factor de virulència і Espècie · Veure més »
Estafilococ daurat
L'estafilococ daurat (Staphylococcus aureus) és un bacteri grampositiu aerobi i anaerobi facultatiu en forma de coc individual d'unes dimensions de 0,5 - 1,5 µm de diàmetre, que es divideix en més d'un pla donant lloc a una estructura en forma de raïm (d'aquí la seva arrel “Staphylo”, raïm en grec antic i modern) i genera unes colònies de color groc.
Nou!!: Factor de virulència і Estafilococ daurat · Veure més »
Estómac
Lestómac, estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.
Nou!!: Factor de virulència і Estómac · Veure més »
Exotoxina
Una exotoxina és una toxina secretada per un microorganisme com els bacteris, protozous i alguns fongs i algues.
Nou!!: Factor de virulència і Exotoxina · Veure més »
Expressió gènica
En genètica clàssica l'expressió genètica o expressió gènica consisteix en el fet que una característica del genotip es manifesti en el fenotip.
Nou!!: Factor de virulència і Expressió gènica · Veure més »
Fagocitosi
El procés de la fagocitosi. La fagocitosi ve del grec i significa –fagos, "el que menja" i kytos, "cèl·lula".
Nou!!: Factor de virulència і Fagocitosi · Veure més »
Febre
La febre és l'augment de la temperatura corporal per sobre del que es considera normal.
Nou!!: Factor de virulència і Febre · Veure més »
Firmicuts
Els firmicuts (Firmicutes) són un grup de bacteris, la majoria dels quals tenen una paret cel·lular, el que els dona qualitat de Gram Positius.
Nou!!: Factor de virulència і Firmicuts · Veure més »
Fitopatogen
Els virus de les plantes són fitopatogens, en aquest cas deformen uns pebrots Un fitopatogen és un organisme, en general un microorganisme, que causa malalties a les plantes mitjançant l'alteració del seu metabolisme cel·lular causat per la secreció d'enzims, toxines, fitohormones i altres substàncies i, a més per l'absorció de nutrients de la cèl·lula per al seu propi creixement.
Nou!!: Factor de virulència і Fitopatogen · Veure més »
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Nou!!: Factor de virulència і Fongs · Veure més »
Gangrena
La gangrena és la necrosi i posterior descomposició de teixits orgànics causada per infecció, trombosi o deficiència del flux sanguini.
Nou!!: Factor de virulència і Gangrena · Veure més »
Gènere (biologia)
El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.
Nou!!: Factor de virulència і Gènere (biologia) · Veure més »
Glòbul vermell
Glòbuls vermells humans Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits (del grec erythos, 'vermell' i kytos, 'clot', actualment traduït com a 'cèl·lula') són les cèl·lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.
Nou!!: Factor de virulència і Glòbul vermell · Veure més »
Glúcid
El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).
Nou!!: Factor de virulència і Glúcid · Veure més »
Gonococ
El gonococ (Neisseria gonorrhoeae) és una espècie bacteriana gram negativa que forma diplococs.
Nou!!: Factor de virulència і Gonococ · Veure més »
Helicobacter pylori
Helicobacter pylori és un eubacteri gramnegatiu microaeròfil que viu en diverses parts de l'estómac i el duodè.
Nou!!: Factor de virulència і Helicobacter pylori · Veure més »
Hepatocarcinoma
El carcinoma hepatocel·lular (CHC) o hepatocarcinoma és el tipus de càncer de fetge primari més freqüent en adults i actualment és la causa de mort més freqüent en persones amb cirrosi.
Nou!!: Factor de virulència і Hepatocarcinoma · Veure més »
Hoste
En biologia, un hoste o hostatger és un organisme que alberga un altre organisme, que és un soci mutualista o comensalista que proveu generalment protecció i aliment.
Nou!!: Factor de virulència і Hoste · Veure més »
Immunosupressió
La immunosupressió són diverses tècniques mèdiques emprades per a inhibir l'activitat del sistema immunitari mitjançant fàrmacs (antimetabòlits o immunosupressors), irradiació o sèrum antilimfocitari.
Nou!!: Factor de virulència і Immunosupressió · Veure més »
Integrina
Les Integrines són els receptors que uneixen la cèl·lula i els teixits del voltant, que poden ser o bé altres cèl·lules o bé la matriu extracel·lular (MEC).
Nou!!: Factor de virulència і Integrina · Veure més »
Isoforma
Una isoforma és una versió d'una proteïna amb petites diferències d'una altra isoforma de la mateixa proteïna.
Nou!!: Factor de virulència і Isoforma · Veure més »
Lipasa
Un lipasa és un tipus d'enzim acil-ester-hidrolasa ubic que catalitza la hidròlisi dels triacilglicerols en àcids grassos i glicerol.
Nou!!: Factor de virulència і Lipasa · Veure més »
Lipopolisacàrid
Estructura d'un lipopolisacàrid. Assemblatge de la part lipídica ('''lípid A''') i la part sacarídica (''core'' i '''antigen A'''). Els lipopolisacàrids (LPS) són biomolècules grans que consten d'un lípid i un polisacàrid units covalentment; es troben a la membrana exterior de bacteris gramnegatius, fan d'endotoxines i provoquen una forta resposta immunitària en animals.
Nou!!: Factor de virulència і Lipopolisacàrid · Veure més »
Listèria monocitògena
La listèria monocitògena (Listeria monocytogenes) és un bacteri firmicut estès a tota mena d'ambients (sòl, aigües o microbiota fecal de diversos mamífers) com a sapròfit.
Nou!!: Factor de virulència і Listèria monocitògena · Veure més »
Meningitis
La meningitis és la inflamació de les meninges.
Nou!!: Factor de virulència і Meningitis · Veure més »
Micotoxina
Micotoxina (del grec μύκης (mykes, mukos) “fong”) és una toxina produïda per un organisme del Regne Fungi, que inclou bolets, floridures i llevats.
Nou!!: Factor de virulència і Micotoxina · Veure més »
Monòmer
Un monòmer és una molècula de petita massa molecular que unida a altres monòmers, de vegades cents o milers, mitjançant enllaços químics, generalment covalents, formen macromolècules anomenades polímers.
Nou!!: Factor de virulència і Monòmer · Veure més »
Neissèria de la meningitis
Neisseria meningitidis, conegut com a neissèria de la meningitis, és un bacteri diplococ heterotròfic gram-negatiu més conegut pel seu paper en la meningitis i altres formes de malaltia meningocòccica, com la meningococcèmia.
Nou!!: Factor de virulència і Neissèria de la meningitis · Veure més »
Paret cel·lular
Diagrama d'una cèl·lula vegetal, amb la paret cel·lular de color verd La paret cel·lular és una matriu extracel·lular present en diferents organismes com: bacteris, fongs, algues i plantes.
Nou!!: Factor de virulència і Paret cel·lular · Veure més »
Patogen
Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent patogen, agent infecciós o també germen, és un agent biològic que pot causar malalties o alteracions al seu hoste.
Nou!!: Factor de virulència і Patogen · Veure més »
Plasmidi
Un plasmidi és una molècula d'ADN circular de doble cadena pròpia dels procariotes, que pot existir i replicar-se independentment del cromosoma o estar integrat en el mateix.
Nou!!: Factor de virulència і Plasmidi · Veure més »
Proteasa
Proteòlisi Les proteases o proteïnases són uns enzims presents en animals, plantes, bacteris, arqueobacteris i virus, encarregats de trencar seqüències polipeptídiques mitjançant la reacció d'hidròlisi dels enllaços peptídics que conformen les proteïnes, donant lloc a pèptids més petits o a aminoàcids individuals.
Nou!!: Factor de virulència і Proteasa · Veure més »
Protozous
Estructura interna d'un protozou Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs.
Nou!!: Factor de virulència і Protozous · Veure més »
Pseudomonas aeruginosa
''Pseudomonas aeruginosa'' (de color rosa). Pseudomonas aeruginosa (o bacil piociànic, bacil del pus blau, bacil del pus verd) és un bacteri gram negatiu comú que causa malalties en animals i plantes, incloent-hi els humans.
Nou!!: Factor de virulència і Pseudomonas aeruginosa · Veure més »
Salmonel·la
La salmonel·la (Salmonella) és un gènere bacterià caracteritzat per ser bacils gram negatius, anaerobis facultatius, amb flagels perítrics que rodegen al microorganisme i no desenvolupa càpsula ni espora.
Nou!!: Factor de virulència і Salmonel·la · Veure més »
Síntesi proteica
Taula de corresponència entre els codons i els aminoàcidsLa síntesi de proteïnes o proteogènesi és el procés anabòlic mitjançant el qual es formen les proteïnes a partir dels aminoàcids.
Nou!!: Factor de virulència і Síntesi proteica · Veure més »
Secreció
La secreció és el procés d'elaboració i alliberament d'un compost o substància química d'una cèl·lula o glàndula.
Nou!!: Factor de virulència і Secreció · Veure més »
Sistema immunitari
Micrografia electrònica de rastreig d'un neutròfil individual (groc) empassant-se bacteris d'àntrax (taronja) El sistema immunitari és el conjunt d'estructures i processos biològics que tenen els organismes per protegir-se contra les malalties.
Nou!!: Factor de virulència і Sistema immunitari · Veure més »
Streptococcus pyogenes
L'estreptococ de Fehleisen (Streptococcus pyogenes) és un eubacteri grampositiu que creix en llargues cadenes.
Nou!!: Factor de virulència і Streptococcus pyogenes · Veure més »
Tetanospasmina
La tetanospasmina és la neurotoxina produïda per l'espora vegetativa de Clostridium tetani en condicions anaeròbiques, causadora del tètanus.
Nou!!: Factor de virulència і Tetanospasmina · Veure més »
Toxiinfecció alimentària
Una toxiinfecció alimentària o intoxicació alimentària és una malaltia transmissible, sovint una malaltia infecciosa i accidental, que es desenvolupa després d'haver ingerit aliments sòlids o líquids contaminats per agents patògens que poden ser bacteris, virus, paràsits o prions.
Nou!!: Factor de virulència і Toxiinfecció alimentària · Veure més »
Toxina
Una toxina (del grec: τοξικόν, toxikon, verí per usar en les fletxes) és una substància verinosa d'origen biològic, especialment la produïda per plantes, animals, bacteris i fongs, que actua nocivament sobre els organismes vius.
Nou!!: Factor de virulència і Toxina · Veure més »
Toxina botulínica
La toxina botulínica, també nomenada botulina, és una neurotoxina elaborada pel bacteri Clostridium botulinum.
Nou!!: Factor de virulència і Toxina botulínica · Veure més »
Toxina diftèrica
Diphtheria toxin dimer, Corynephage beta. La toxina diftèrica és una exotoxina secretada per Corynebacterium diphtheriae, el bacteri patogen que causa la diftèria.
Nou!!: Factor de virulència і Toxina diftèrica · Veure més »
Universitat de les Illes Balears
La Universitat de les Illes Balears o UIB és la universitat pública de les Illes Balears.
Nou!!: Factor de virulència і Universitat de les Illes Balears · Veure més »
Ureasa
LUreasa és un enzim que catalitza la hidròlisi d'urea a diòxid de carboni i amoníac.
Nou!!: Factor de virulència і Ureasa · Veure més »
Vibrio cholerae
Vibrio cholerae (també dit Kommabacillus) és un bacteri gram negatiu en forma de coma (vibrió) amb un flagel polar que causa la malaltia del còlera en humans.
Nou!!: Factor de virulència і Vibrio cholerae · Veure més »
Virulència
La virulència és el grau de patogenicitat dins un grup o espècies de paràsits indicat per les taxes de casos de mortalitat o la capacitat d'un organisme d'envair els teixits de l'hoste.
Nou!!: Factor de virulència і Virulència · Veure més »
Virus
Un virus és un agent infecciós submicroscòpic que només es pot replicar a l'interior de les cèl·lules d'un organisme hoste.
Nou!!: Factor de virulència і Virus · Veure més »
Yersinia
Yersinia en un gènere de bacteris que pertany a la família de les enterobacteriàcies.
Nou!!: Factor de virulència і Yersinia · Veure més »
Redirigeix aquí:
Factors de la virulència, Factors de virulència.
