Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Física

Índex Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

281 les relacions: Acústica, Accelerador de partícules, Aerodinàmica, Albert Einstein, Alexandria, Almagest, Antipartícula, Arc de Sant Martí, Aristarc de Samos, Aristòtil, Arquimedes, Astrofísica, Astronomia, Atomisme, Autoorganització, Averrois, Òptica, Òptica quàntica, Òrbita, Big Bang, Biofísica, Biologia, Bosó, Bosó de Higgs, Calor, Calorimetria, Camp elèctric, Camp electromagnètic, Camp magnètic, Caos, Caragol (enginyeria), Catàleg d'estrelles, Causalitat, Càrrega elèctrica, Ciència, Ciència de materials, Ciència planetària, Ciències naturals, Cinemàtica, Claudi Ptolemeu, Complexitat computacional, Compost químic, Condensat de Bose-Einstein, Condensat fermiònic, Conductor elèctric, Conservació de l'energia, Constant de Boltzmann, Constant de Planck, Constant física, Constant física adimensional, ..., Constant física fonamental, Corrent elèctric, Cos negre, Cosmologia, Coulomb, Criogènia, Cristal·lografia, Cromodinàmica quàntica, Demòcrit d'Abdera, Difracció, Dimensió, Dinàmica, Eclipsi, Edat antiga, Edat mitjana, Electrònica, Electró-volt, Electricitat, Electrodinàmica clàssica, Electrodinàmica quàntica, Electroestàtica, Electromagnetisme, Element químic, Emissió beta, Emmy Noether, Energia, Energia de Gibbs, Energia del buit, Entropia, Epistemologia, Equació, Equació de Schrödinger, Equacions de Maxwell, Equilibri mecànic, Equilibri termodinàmic, Equivalència entre massa i energia, Eratòstenes, Escala (proporció), Espai, Espaitemps, Espín, Espectre, Espintrònica, Estat de la matèria, Estàtica, Estètica, Estrella, Europa, Experiment, Físic, Física aplicada, Física atòmica, Física computacional, Física d'astropartícules, Física de l'estat sòlid, Física de la matèria condensada, Física de partícules, Física estadística, Física experimental, Física molecular, Física nuclear, Física teòrica, Fermió, Filosofia natural, Fluid supercrític, Forat negre, Força, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Fotònica, Freqüència, Funció d'ones, Galàxia, Galileo Galilei, Gas, Geofísica, Geografia, Geologia, Gravetat, Gravetat quàntica, Grec, Hamiltonià, Hidrodinàmica, Hidroestàtica, Hiparc de Nicea, Historiografia física, Ibn an-Nafís, Immanuel Kant, Inflació còsmica, Informàtica, Infraroig, Integral de camí, Interacció electrofeble, Interferència (propagació d'ones), Invariància de Lorentz, Investigació, Isaac Newton, James Clerk Maxwell, Johannes Kepler, John Couch Adams, Joule, Làser, Líquid, Leucip, Llei científica, Llei de conservació, Llei de la gravitació universal, Llei física, Lleis de Newton, Llista de físics, Llum, Lluna, Longitud, Magnetisme, Magnetoestàtica, Massa, Matèria, Matèria fosca, Matemàtiques, Màquina tèrmica, Mètode científic, Mecànica, Mecànica analítica, Mecànica clàssica, Mecànica dels fluids, Mecànica dels medis continus, Mecànica dels sòlids, Mecànica estadística, Mecànica quàntica, Meteorologia, Microscopi, Model estàndard de física de partícules, Molècula, Moment angular, Moviment, Moviment harmònic simple, Murray Gell-Mann, Nanotecnologia, Natura, Neptú (planeta), Neutrí, Neutró, Oïda, Ona, Ona de Bloch, Ona gravitacional, Ona sonora, Orde monàstic, Ordinador quàntic, Oscil·lador harmònic quàntic, Palanca, Parell de forces, Partícula elemental, Partícula puntual, Partícules idèntiques, Període hel·lenístic, Planeta, Plasma (estat de la matèria), Plató, Pneumàtica, Polarització electromagnètica, Positivisme, Potència (física), Precessió dels equinoccis, Premi Nobel de Física, Pressió, Principi d'Arquimedes, Principi d'equivalència, Problema dels neutrins solars, Protó, Quadrivector, Quark, Química, Radiació electromagnètica, Raigs còsmics, Realitat, Reflexió, Refracció, Relativitat especial, Relativitat general, Representació de grup, Roger Bacon, Sòlid, Segle II, Segle IV aC, Segle V aC, Segle XIII, Segle XIX, Segle XX, Segon, Simulació d'ordinador, Singularitat gravitatòria, Sistema complex, Sistema de referència, Sistema Internacional d'Unitats, Sistema solar, So, Sol, Superconductivitat, Superconductivitat d'alta temperatura, Superfluid, Supersimetria, Telescopi, Temperatura, Temps, Teorema de Noether, Teoria, Teoria cinètica molecular, Teoria de cordes, Teoria de la gran unificació, Teoria de la relativitat, Teoria del caos, Teoria M, Teoria quàntica de camps, TERMCAT, Termodinàmica, Terra, Tomàs d'Aquino, Transformació de Galileu, Transmissió tèrmica, Treball (física), Ultraviolat, Univers, Urà (planeta), Urbain Le Verrier, Velocitat, Velocitat de la llum, Velocitat relativa, Vitalisme, Wolfgang Pauli. Ampliar l'índex (231 més) »

Acústica

Font de so omnidireccional en una cambra anecoica. L'acústica és la branca de la física que estudia el so, infrasons i ultrasò, és a dir ones mecàniques que es propaguen a través de la matèria (tant sòlida com líquida o gasosa) (no es propaguen en el buit) per mitjà de models físics i matemàtics.

Nou!!: Física і Acústica · Veure més »

Accelerador de partícules

Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.

Nou!!: Física і Accelerador de partícules · Veure més »

Aerodinàmica

Laerodinàmica és la branca de la mecànica de fluids que estudia les accions que apareixen sobre els cossos sòlids quan existeix un moviment relatiu entre aquests i el fluid que els banya, sent aquest últim un gas i no un líquid.

Nou!!: Física і Aerodinàmica · Veure més »

Albert Einstein

Albert Einstein AFI (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà.

Nou!!: Física і Albert Einstein · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Física і Alexandria · Veure més »

Almagest

Almagest (en àrab الكتاب المجسطي al-kitabu-l-mijisti, "El gran llibre") és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el segle II per Claudi Tolomeu d'Alexandria, Província romana d'Egipte.

Nou!!: Física і Almagest · Veure més »

Antipartícula

Una antipartícula és una partícula subatòmica que té la mateixa massa i espín que una altra partícula donada, però que té totes les càrregues oposades (electromagnètica, forta, dèbil, etc.). Tota partícula té una antipartícula associada, tot i que hi ha partícules que són les antipartícules de si mateixes: és el cas del fotó.

Nou!!: Física і Antipartícula · Veure més »

Arc de Sant Martí

200x200px 200x200px L'arc de Sant Martí o arc del cel (i literàriament iris) és un fenomen òptic que consisteix en l'aparició, al cel, tots els colors de l'espectre de la llum (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat), quan aquesta es refracta i reflecteix a les gotes d'aigua en suspensió en l'atmosfera.

Nou!!: Física і Arc de Sant Martí · Veure més »

Aristarc de Samos

Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc. Va ser la idea d'un Sol tan gran la que el va induir a pensar tots els cossos més petits havien de girar al seu voltant. Aristarc (Arístarkhos, Aristarchus) (ca.310 aC - 230 aC) era un astrònom i matemàtic grec, nascut a Samos, Grècia.

Nou!!: Física і Aristarc de Samos · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Física і Aristòtil · Veure més »

Arquimedes

Arquimedes de Siracusa —Arkhimédes en grec— (Siracusa, Sicília, 287 aC - 212 aC) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec.

Nou!!: Física і Arquimedes · Veure més »

Astrofísica

L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.

Nou!!: Física і Astrofísica · Veure més »

Astronomia

La nebulosa planetària «de la formiga» Menzel 3 (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics Lastronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica).

Nou!!: Física і Astronomia · Veure més »

Atomisme

Demòcrit L'atomisme és un sistema filosòfic que va sorgir a Grècia durant el segle V aC, segons el qual l'univers està constituït per combinacions de petites partícules indivisibles denominades àtoms (en grec significa que no es pot dividir).

Nou!!: Física і Atomisme · Veure més »

Autoorganització

Autòmat cel·lular generant mediant la "regla 30", de Stephen Wolfram L'autoorganització és un procés en el qual l'organització interna d'un sistema, generalment obert, augmenta de complexitat sense ser guiat per cap agent extern.

Nou!!: Física і Autoorganització · Veure més »

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd (en àrab أبو الوليد محمد بن احمد بن رشد, Abū-l-Walīd Muḥammad ibn Ruxd), més conegut simplement com a Ibn Ruixd o, amb el nom llatinitzat, com a Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 - Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, metge, jurista i astrònom de l'Àndalus.

Nou!!: Física і Averrois · Veure més »

Òptica

Funcionament d'uns binocles '''1''' - Objective '''2-3''' - Porro prisms '''4''' Eyepiece L'òptica és la part de la física que estudia el comportament de la llum d'ençà que és generada per una font lluminosa fins que és detectada pels detectors de llum.

Nou!!: Física і Òptica · Veure més »

Òptica quàntica

A física l'òptica quàntica és un camp d'investigació que s'ocupa de l'aplicació de la mecànica quàntica a fenòmens que impliquen la llum i les seves interaccions amb la matèria.

Nou!!: Física і Òptica quàntica · Veure més »

Òrbita

Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap a dins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.

Nou!!: Física і Òrbita · Veure més »

Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

Nou!!: Física і Big Bang · Veure més »

Biofísica

La biofísica o física biològica és una ciència interdisciplinària que aplica les teories i els mètodes de la física a qüestions de biologia.

Nou!!: Física і Biofísica · Veure més »

Biologia

La biologia estudia la varietat de formes de vida.

Nou!!: Física і Biologia · Veure més »

Bosó

Els bosons són partícules d'espín enter que, per tant, satisfan l'estadística de Bose-Einstein.

Nou!!: Física і Bosó · Veure més »

Bosó de Higgs

Sense descripció.

Nou!!: Física і Bosó de Higgs · Veure més »

Calor

Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.

Nou!!: Física і Calor · Veure més »

Calorimetria

Primer calorímetre (1782-83) usat per Antoine Lavoisier i Pierre-Simon Laplace, basat en el descobriment del calor latent per part de Joseph Black. La calorimetria és la ciència de mesurar la calor produïda per les reaccions químiques o els canvis físics.

Nou!!: Física і Calorimetria · Veure més »

Camp elèctric

En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.

Nou!!: Física і Camp elèctric · Veure més »

Camp electromagnètic

El camp electromagnètic és un camp produït per la presència d'objectes carregats elèctricament.

Nou!!: Física і Camp electromagnètic · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Física і Camp magnètic · Veure més »

Caos

Atractor de Lorenz, un sistema caòtic. Originàriament, el terme caos es refereix a la substància primordial a partir de la qual, segons la mitologia grega, va nàixer l'univers i prové del mot grec Χαος.

Nou!!: Física і Caos · Veure més »

Caragol (enginyeria)

Caragols en una gran varietat de tipus i mides per a diferents propòsits. Un quart de dòlar (diàmetre de 24 mm) per veure'n l'escala. Un caragol, cargol, vis o pern és un element mecànic utilitzat per fer una unió desmuntable de peces diferents.

Nou!!: Física і Caragol (enginyeria) · Veure més »

Catàleg d'estrelles

Un catàleg d'estrelles és un catàleg astronòmic format per una llista d'estrelles.

Nou!!: Física і Catàleg d'estrelles · Veure més »

Causalitat

El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.

Nou!!: Física і Causalitat · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Nou!!: Física і Càrrega elèctrica · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Física і Ciència · Veure més »

Ciència de materials

Diferents disciplines de la ciència de materials La ciència de materials és un camp multidisciplinari que estudia coneixements fonamentals sobre les propietats físiques macroscòpiques dels materials i els aplica en diverses àrees de la ciència i l'enginyeria, aconseguint que aquests puguin ser utilitzats en obres, màquines i eines diverses, o convertits en productes necessaris o requerits per la societat.

Nou!!: Física і Ciència de materials · Veure més »

Ciència planetària

Les ciències planetàries, també anomenades planetologia i estretament lligades a l'astronomia planetària, són el conjunt de matèries interdisciplinars implicades en l'estudi dels planetes, o sistemes planetaris, incloent-hi tant el Sistema Solar, del qual hi ha moltes dades sobre els seus planetes, i per tant, els seus models són més elaborats, com també els planetes extrasolars.

Nou!!: Física і Ciència planetària · Veure més »

Ciències naturals

Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.

Nou!!: Física і Ciències naturals · Veure més »

Cinemàtica

La cinemàtica (del grec κίνημα, kínēma, «moviment») és la branca de la mecànica clàssica que estudia les lleis del moviment dels cossos sense tenir en compte les causes que el produeixen, limitant-se essencialment, a l'estudi de la trajectòria en funció del temps.

Nou!!: Física і Cinemàtica · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Física і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Complexitat computacional

La teoria de complexitat computacional és la part de la teoria de la computabilitat que estudia els recursos requerits durant el càlcul per resoldre un problema.

Nou!!: Física і Complexitat computacional · Veure més »

Compost químic

Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.

Nou!!: Física і Compost químic · Veure més »

Condensat de Bose-Einstein

Un condensat de Bose-Einstein és un estat de la matèria format per bosons refredats a temperatures molt properes al zero absolut.

Nou!!: Física і Condensat de Bose-Einstein · Veure més »

Condensat fermiònic

Un condensat fermiònic és un estat de la matèria superfluid format per partícules fermiòniques a baixes temperatures.

Nou!!: Física і Condensat fermiònic · Veure més »

Conductor elèctric

aïllants i posats dins d'un tub (més aïllant) Un conductor elèctric és un material físic que permet amb facilitat el trànsit de càrregues elèctriques pel seu interior.

Nou!!: Física і Conductor elèctric · Veure més »

Conservació de l'energia

xoc perfectament elàstic i absència de fregament. En física, la llei de la conservació de l'energia estableix que, a qualsevol sistema aïllat, la quantitat total d'energia es manté constant.

Nou!!: Física і Conservació de l'energia · Veure més »

Constant de Boltzmann

La constant de Boltzmann (k o kB) és la constant física que relaciona la temperatura i l'energia.

Nou!!: Física і Constant de Boltzmann · Veure més »

Constant de Planck

La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.

Nou!!: Física і Constant de Planck · Veure més »

Constant física

En ciència, una constant física és una magnitud física que té un valor numèric fix, que no canvia a mesura que passa el temps.

Nou!!: Física і Constant física · Veure més »

Constant física adimensional

Una constant física adimensional és un nombre que no té unitats físiques que el defineixin i, per tant, és un nombre pur.

Nou!!: Física і Constant física adimensional · Veure més »

Constant física fonamental

Una constant física fonamental és una constant física adimensional i que per tant pren el mateix valor en qualsevol sistema d'unitats.

Nou!!: Física і Constant física fonamental · Veure més »

Corrent elèctric

El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.

Nou!!: Física і Corrent elèctric · Veure més »

Cos negre

Radiació d'un cos negre En física, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.

Nou!!: Física і Cos negre · Veure més »

Cosmologia

La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'univers a gran escala.

Nou!!: Física і Cosmologia · Veure més »

Coulomb

El coulomb, de símbol C, és la unitat de la càrrega elèctrica al Sistema Internacional, rep el seu nom en honor a Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806).

Nou!!: Física і Coulomb · Veure més »

Criogènia

La criogènia és una branca de la física química que estudia les tecnologies per produir temperatures molt baixes (de menys de −150°C, −238°F o 123 K), principalment fins a la temperatura d'ebullició del nitrogen líquid, però també més baixes, així com el comportament dels elements i materials a aquestes temperatures.

Nou!!: Física і Criogènia · Veure més »

Cristal·lografia

Sòlid cristal·lí imatge de resolució atòmica del titanat d'estronci. Els àtoms més brillants són d'estronci i els més foscos de titani. La cristal·lografia és la ciència que estudia el creixement, la forma i la geometria dels cristalls minerals i la resolució d'estructures cristal·lines.

Nou!!: Física і Cristal·lografia · Veure més »

Cromodinàmica quàntica

La cromodinàmica quàntica (CDQ o QCD, de l'anglès quantum chromodynamics) és una teoria quàntica de camps basada en el grup de gauge SU(3) que descriu la força nuclear forta o interacció forta entre quarks i gluons (conjuntament anomenats partons) que formen els protons, neutrons i altres partícules similars (els hadrons).

Nou!!: Física і Cromodinàmica quàntica · Veure més »

Demòcrit d'Abdera

Demòcrit d'Abdera o senzillament Demòcrit (Democritus, Demókritos Δημόκριτος) (Abdera, Tràcia, una colònia de Teos, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, mestre de Nausífanes que, juntament amb Leucip, va ser el primer a postular que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».

Nou!!: Física і Demòcrit d'Abdera · Veure més »

Difracció

Difracció amb dues obertures El fenomen de la difracció es produeix quan les ones procedents d'una font quasi puntual troben un obstacle o una petita obertura, deixen de propagar-se en línia recta, i volten l'obstacle o bé s'obren després de passar per l'obertura.

Nou!!: Física і Difracció · Veure més »

Dimensió

Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.

Nou!!: Física і Dimensió · Veure més »

Dinàmica

La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos.

Nou!!: Física і Dinàmica · Veure més »

Eclipsi

Eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.

Nou!!: Física і Eclipsi · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Física і Edat antiga · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Física і Edat mitjana · Veure més »

Electrònica

Esquema d'un circuit amplificador de dues etapes Lelectrònica és la branca de la física i especialització de l'enginyeria, que estudia i empra els dispositius electrònics que funcionen controlant el flux d'electrons i altres partícules carregades elèctricament en dispositius com per exemple semiconductors o altres.

Nou!!: Física і Electrònica · Veure més »

Electró-volt

Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp electroestàtic amb una diferència de potencial d'un volt.

Nou!!: Física і Electró-volt · Veure més »

Electricitat

El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.

Nou!!: Física і Electricitat · Veure més »

Electrodinàmica clàssica

Lelectrodinàmica clàssica o electromagnetisme clàssic és la teoria de l'electromagnetisme que es va desenvolupar al llarg del segle XIX, de manera destacada per James Clerk Maxwell.

Nou!!: Física і Electrodinàmica clàssica · Veure més »

Electrodinàmica quàntica

L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.

Nou!!: Física і Electrodinàmica quàntica · Veure més »

Electroestàtica

L'electroestàtica és la branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics produïts per distribucions de càrregues estàtiques (és a dir, que no canvien al llarg del temps).Des de l'antiguitat clàssica se sabia que alguns materials com l'ambre atreuen petites partícules després de fregar-los.

Nou!!: Física і Electroestàtica · Veure més »

Electromagnetisme

L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica a l'hora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.

Nou!!: Física і Electromagnetisme · Veure més »

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Nou!!: Física і Element químic · Veure més »

Emissió beta

La desintegració beta o emissió beta és un procés pel qual un radioisòtop pot transformar-se en altres radioisòtops, mitjançant l'emissió d'una partícula beta.

Nou!!: Física і Emissió beta · Veure més »

Emmy Noether

Emmy Noether (Erlangen, Alemanya, 23 de març de 1882 - Bryn Mawr, Estats Units, 14 d'abril de 1935) fou una matemàtica alemanya.

Nou!!: Física і Emmy Noether · Veure més »

Energia

Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Física і Energia · Veure més »

Energia de Gibbs

En termodinàmica, l'energia de Gibbs terme recomanat per la IUPAC (antigament "energia lliure" de Gibbs o entalpia lliure) és una expressió matemàtica -més concretament una funció d'estat extensiva-, que dóna la condició d'equilibri i d'espontaneïtat per una reacció química.

Nou!!: Física і Energia de Gibbs · Veure més »

Energia del buit

L'energia del buit és una energia de fons existent en l'espai fins i tot en absència de tot tipus de matèria.

Nou!!: Física і Energia del buit · Veure més »

Entropia

Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.

Nou!!: Física і Entropia · Veure més »

Epistemologia

L'epistemologia (del grec "epistêmé" ('coneixement, ciència'), i "logos" ('paraula, discurs', de forma derivada 'raonament'), també anomenada gnoseologia i en certs contextos teoria del coneixement, és la disciplina de la filosofia que s'ocupa del coneixement i de les seves limitacions.

Nou!!: Física і Epistemologia · Veure més »

Equació

R. Recorde ''The Whetstone of Witte'' publicat el 1557. Vegeu: J. J. O'Connor E. F. Robertson ''http://www-gap.dcs.st-and.ac.uk/~history/Biographies/Recorde.html Robert Recorde'' al lloc web sobre la història de les matemàtiques de la Universitat de St. Andrews Un sistema dinàmic correspon a un tipus particular d'equació, les solucions de la qual són funcions. El comportament límit és de vegades complex. En certs casos, es caracteritza per una curiosa figura geomètrica, anomenada atractor estrany. En matemàtiques una equació és una igualtat que conté una o diverses variables.

Nou!!: Física і Equació · Veure més »

Equació de Schrödinger

En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.

Nou!!: Física і Equació de Schrödinger · Veure més »

Equacions de Maxwell

Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.

Nou!!: Física і Equacions de Maxwell · Veure més »

Equilibri mecànic

Es diu que una partícula puntual o cos està en equilibri mecànic quan, en un sistema de referència inercial es desplaça a una velocitat constant, que pot ser zero, (és a dir, que es desplaci en línia recta, ja que les corbes impliquen acceleracions, i amb celeritat constant; o bé que romangui quiet) i no actuen localment forces que l'inestabilitzin.

Nou!!: Física і Equilibri mecànic · Veure més »

Equilibri termodinàmic

Es parla dequilibri termodinàmic en termodinàmica quan un cos es troba en equilibri tèrmic, mecànic i químic i que aquests paràmetres tenen el mateix valor en tots els punts del sistema.

Nou!!: Física і Equilibri termodinàmic · Veure més »

Equivalència entre massa i energia

L'equació E.

Nou!!: Física і Equivalència entre massa i energia · Veure més »

Eratòstenes

Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.

Nou!!: Física і Eratòstenes · Veure més »

Escala (proporció)

Plànol de construcció-Tres tipus de finestres venecianes L'escala és la proporció entre les dimensions reals d'un objecte i la seva representació en un mapa, una maqueta, un plànol, etc., o sigui, és el resultat de dividir la mesura de la representació, el dibuix, per la de la realitat.

Nou!!: Física і Escala (proporció) · Veure més »

Espai

L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.

Nou!!: Física і Espai · Veure més »

Espaitemps

L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.

Nou!!: Física і Espaitemps · Veure més »

Espín

En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.

Nou!!: Física і Espín · Veure més »

Espectre

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.

Nou!!: Física і Espectre · Veure més »

Espintrònica

Espintrònica (neologisme a partir de "espín" i "electrònica") també coneguda com a espinelectrònica és un camp emergent en la física de l'estat sòlid que explota l'orientació del seu espín així com el seu grau d'acoblament espín-òrbita.

Nou!!: Física і Espintrònica · Veure més »

Estat de la matèria

Estats de la matèria i canvis de fase En física i en química, un estat de la matèria, o fases, correspon de fet a una sèrie d'estats macroscòpics, que tenen un conjunt de propietats físiques i químiques relativament uniformes (densitat, estructura cristal·lina, índex de refracció...). Històricament, la diferenciació es feia basant-se en propietats qualitatives com el volum i la forma: el sòlid era l'estat en què la matèria mantenia la forma i el volum de manera permanent, el líquid manté un volum fix, però s'adapta a la forma del recipient que el conté i el gas l'estat en què la matèria s'expandeix per a ocupar tot el volum disponible.

Nou!!: Física і Estat de la matèria · Veure més »

Estàtica

L'estàtica és la part de la mecànica que estudia els sistemes de forces que actuen en els objectes rígids, estructures i mecanismes que es troben en equilibri estàtic, o el que és el mateix: que estan aturats o sense moviment.

Nou!!: Física і Estàtica · Veure més »

Estètica

oli pintat l'any 1919. Amedeo Modigliani (1884 - 1920), The Barnes Foundation. Merion, Pennsilvània, Estats Units d'Amèrica L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que té per objecte d'estudi l'essència i la percepció de la bellesa.

Nou!!: Física і Estètica · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Física і Estrella · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Física і Europa · Veure més »

Experiment

Tot infant du a terme experiments rudimentaris per aprendre com funciona el món. Un experiment és un procediment ordenat que es du a terme amb l'objectiu de verificar, refutar o establir la validesa d'una hipòtesi relacionada amb un determinat fenomen.

Nou!!: Física і Experiment · Veure més »

Físic

Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dóna als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.

Nou!!: Física і Físic · Veure més »

Física aplicada

ressonància magnètica. Física aplicada és un terme genèric que indica la part de la física que s'interessa particularment per l'ús de tecnologies.

Nou!!: Física і Física aplicada · Veure més »

Física atòmica

Model d'explicació de l'emissió alfa La física atòmica és un camp de la física que estudia les propietats i el comportament dels àtoms (electrons i nuclis atòmics).

Nou!!: Física і Física atòmica · Veure més »

Física computacional

La física computacional és una branca de la física que se centra en l'elaboració de models per ordinador de sistemes amb molts graus de llibertat.

Nou!!: Física і Física computacional · Veure més »

Física d'astropartícules

La Física d'Astropartícules o Astrofísica de Partícules és un camp relativament recent d'investigació que es dedica a l'estudi de les partícules elementals d'origen astrofísic.

Nou!!: Física і Física d'astropartícules · Veure més »

Física de l'estat sòlid

La física de l'estat sòlid estudia les propietats físiques dels materials sòlids utilitzant disciplines tals com la mecànica quàntica, la cristal·lografia, l'electromagnetisme i la metal·lúrgia física.

Nou!!: Física і Física de l'estat sòlid · Veure més »

Física de la matèria condensada

Cel hexagonal del niobat de liti La física de la matèria condensada és el camp de la física que s'ocupa de les característiques físiques macroscòpiques de la matèria.

Nou!!: Física і Física de la matèria condensada · Veure més »

Física de partícules

La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.

Nou!!: Física і Física de partícules · Veure més »

Física estadística

Moviment brownià d'una partícula. La física estadística és una branca de la física que usa mètodes de la teoria de la probabilitat i de l'estadística, en particular les eines de la matemàtica per estudiar grans poblacions i aproximacions en la resolució de problemes de la física.

Nou!!: Física і Física estadística · Veure més »

Física experimental

La física experimental dins del camp de la física, és la categoria de disciplines i subdisciplines relacionades amb l'observació de física de fenòmens per tal de reunir dades de l'univers.

Nou!!: Física і Física experimental · Veure més »

Física molecular

Física molecular és la part de la física que explica l'estructura molecular, l'enllaç químic i les propietats físiques que presenten les molècules.

Nou!!: Física і Física molecular · Veure més »

Física nuclear

La física nuclear és la branca de la física que estudia les propietats i el comportament dels nuclis atòmics.

Nou!!: Física і Física nuclear · Veure més »

Física teòrica

La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.

Nou!!: Física і Física teòrica · Veure més »

Fermió

Un fermió és aquella partícula que compleix l'estadística de Fermi-Dirac, i per tant el principi d'exclusió de Pauli, segons el qual dos fermions idèntics no poden ocupar el mateix estat quàntic alhora.

Nou!!: Física і Fermió · Veure més »

Filosofia natural

Filosofia natural o filosofia de la naturalesa (en llatí philosophia naturalis), és un terme aplicat a l'estudi de la natura i de l'univers físic que fou el predominant abans del desenvolupament de la ciència moderna.

Nou!!: Física і Filosofia natural · Veure més »

Fluid supercrític

Un fluid supercrític (FSC) és qualsevol substància a temperatura i pressió per sobre del seu punt crític químic, en què les fases líquid i gas no es diferencien, per tant es coneix com un "híbrid entre un líquid i un gas" Un fluid supercrític pot difondre's com un gas (efusió) a través de sòlids i dissoldre substàncies com un líquid (dissolvent).

Nou!!: Física і Fluid supercrític · Veure més »

Forat negre

En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Nou!!: Física і Forat negre · Veure més »

Força

En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.

Nou!!: Física і Força · Veure més »

Força nuclear feble

La força nuclear feble, també anomenada força feble, interacció feble, força nuclear dèbil, força dèbil o interacció dèbil, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.

Nou!!: Física і Força nuclear feble · Veure més »

Força nuclear forta

En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.

Nou!!: Física і Força nuclear forta · Veure més »

Forces fonamentals

En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.

Nou!!: Física і Forces fonamentals · Veure més »

Fotònica

La fotònica és la ciència que estudia la creació, el control i la detecció dels fotons i de les seves interaccions amb la matèria.

Nou!!: Física і Fotònica · Veure més »

Freqüència

Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.

Nou!!: Física і Freqüència · Veure més »

Funció d'ones

Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el plànol inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència En mecànica quàntica, una funció d'ona (Ψ) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules.

Nou!!: Física і Funció d'ones · Veure més »

Galàxia

Una galàxia és un sistema ensems gravitacionalment, format per milers de milions d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas i pols còsmica i matèria fosca.

Nou!!: Física і Galàxia · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Física і Galileo Galilei · Veure més »

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Nou!!: Física і Gas · Veure més »

Geofísica

La geofísica és la ciència que s'encarrega de l'estudi de la Terra des del punt de vista de la física.

Nou!!: Física і Geofísica · Veure més »

Geografia

Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.

Nou!!: Física і Geografia · Veure més »

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre d'altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que se solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia va ser Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.

Nou!!: Física і Geologia · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Física і Gravetat · Veure més »

Gravetat quàntica

La gravetat quàntica és una teoria de la física que intenta unificar la mecànica quàntica amb la relativitat general, explica la força gravitatòria per la interacció de partícules, d'una manera semblant a la força electrodèbil.

Nou!!: Física і Gravetat quàntica · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Física і Grec · Veure més »

Hamiltonià

En mecànica quàntica, el hamiltonià (H) és una funció utilitzada per expressar l'observable de l'energia total d'un sistema i, en general, l'estat d'un sistema físic, en funció de les variables de posició i moment.

Nou!!: Física і Hamiltonià · Veure més »

Hidrodinàmica

La hidrodinàmica estudia la dinàmica de fluids incompressibles.

Nou!!: Física і Hidrodinàmica · Veure més »

Hidroestàtica

La hidroestàtica o estàtica de fluids és la branca de la física que estudia els fluids en repòs o equilibri.

Nou!!: Física і Hidroestàtica · Veure més »

Hiparc de Nicea

Hiparc de Nicea - Hipparchus, - (Nicea, al voltant del 190 aC - al voltant del 120 aC) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec, també conegut com a Hiparc de Rodes.

Nou!!: Física і Hiparc de Nicea · Veure més »

Historiografia física

La historiografia és l'estudi de l'evolució de la concepció que l'ésser humà ha tingut de la història i les seves diverses branques al llarg de la mateixa història humana.

Nou!!: Física і Historiografia física · Veure més »

Ibn an-Nafís

Pàgina d'un llibre mèdic d'Ibn an-Nafís. Abu-l-Hassan Alà-ad-Din Alí ibn Abi-l-Hàram al-Khalidí al-Makhzumí al-Quraixí ad-Dimaixqí —en àrab أبو الحسن علاء الدين علي بن أبي الحرم الخالدي المخزومي القَرشي الدمشقي, Abū l-Ḥasan ʿAlāʾ ad-Dīn ʿAlī ibn Abī l-Ḥaram al-Ḫālidī al-Maẖzūmī al-Quraxī ad-Dimaxqī— (Damasc, 1213 - el Caire, 1288), més conegut com a Ibn an-Nafís —en àrab ابن النفيس, Ibn an-Nafīs— va ser un erudit i metge àrab que va descriure per primera vegada la circulació pulmonar de la sang.

Nou!!: Física і Ibn an-Nafís · Veure més »

Immanuel Kant

Immanuel Kant (22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.

Nou!!: Física і Immanuel Kant · Veure més »

Inflació còsmica

En cosmologia, la inflació còsmica (també coneguda com a univers inflacionari) és un model cosmològic que teoritza que l'univers, poc després del seu naixement, travessà una fase d'expansió exponencial extremadament ràpida i accelerant (entre 10-36 i 10-33 segons després del ''big bang''), a causa d'una energia del buit positiva (que ofereix una pressió negativa; vegeu també relativitat general, teoria quàntica de camps).

Nou!!: Física і Inflació còsmica · Veure més »

Informàtica

Ordinador actual executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.

Nou!!: Física і Informàtica · Veure més »

Infraroig

Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.

Nou!!: Física і Infraroig · Veure més »

Integral de camí

* Integral curvilínia, la integral d'una funció al llarg d'una corba.

Nou!!: Física і Integral de camí · Veure més »

Interacció electrofeble

La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.

Nou!!: Física і Interacció electrofeble · Veure més »

Interferència (propagació d'ones)

Interferència de dues fonts en una cubeta d'ones En física, la interferència és un fenomen en el qual dues ones se sobreposen i, com a resultat, formen una ona d'amplitud major o menor.

Nou!!: Física і Interferència (propagació d'ones) · Veure més »

Invariància de Lorentz

La invariància de Lorentz o principi especial de la relativitat es refereix a la propietat d'algunes equacions físiques de no canviar de forma sota canvis de coordenades d'un tipus particular, concretament és requisit de la teoria especial de la relativitat que les lleis de la física hagin de prendre la mateixa forma en tots els marcs de referència inercials.

Nou!!: Física і Invariància de Lorentz · Veure més »

Investigació

La investigació o recerca és el procés, analític, sistemàtic, organitzat i objectiu el propòsit del qual és respondre a una pregunta o hipòtesi i així augmentar el coneixement i la informació sobre una cosa desconeguda i del qual es desitja saber més a fons.

Nou!!: Física і Investigació · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 4 de gener de 1643 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 31 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Física і Isaac Newton · Veure més »

James Clerk Maxwell

James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.

Nou!!: Física і James Clerk Maxwell · Veure més »

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi Romanogermànic, 27 de desembre de 1571 - Ratisbona, 15 de novembre de 1630) va ser un astrònom i matemàtic alemany que va servir com a figura clau en la revolució científica.

Nou!!: Física і Johannes Kepler · Veure més »

John Couch Adams

John Couch Adams (5 de juny de 1819 – 21 de gener de 1892) va ser un matemàtic i astrònom anglès.

Nou!!: Física і John Couch Adams · Veure més »

Joule

El joule (símbol J) és la unitat d'energia, quantitat de calor i treball en el Sistema Internacional d'Unitats.

Nou!!: Física і Joule · Veure més »

Làser

Làsers Làsers en un espectacle musical. El làser (acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació») és una font de llum que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'alta monocromaticitat i direccionalitat.

Nou!!: Física і Làser · Veure més »

Líquid

gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.

Nou!!: Física і Líquid · Veure més »

Leucip

Leucip (Leucippus) (segle V aC) fou, si és que realment existí (fet negat per Epicur), un filòsof grec originari d'Elis o de Milet, o potser d'Abdera.

Nou!!: Física і Leucip · Veure més »

Llei científica

Una llei científica és una proposició científica que afirma una relació constant entre dues o més variables, cadascuna de les quals representa (almenys parcial i indirectament) una propietat de sistemes concrets.

Nou!!: Física і Llei científica · Veure més »

Llei de conservació

En física, una llei de conservació o principi de conservació afirma que una propietat mesurable determinada d'un sistema físic aïllat no canvia a mesura que el sistema evoluciona en el temps.

Nou!!: Física і Llei de conservació · Veure més »

Llei de la gravitació universal

sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m2 respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m2 i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.

Nou!!: Física і Llei de la gravitació universal · Veure més »

Llei física

Una llei física és un principi acceptat per la comunitat científica sobre el funcionament de la natura.

Nou!!: Física і Llei física · Veure més »

Lleis de Newton

Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' Les lleis del moviment o d'inèrcia de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.

Nou!!: Física і Lleis de Newton · Veure més »

Llista de físics

Un físic és un científic especialitzat en la física.

Nou!!: Física і Llista de físics · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Física і Llum · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Física і Lluna · Veure més »

Longitud

Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.

Nou!!: Física і Longitud · Veure més »

Magnetisme

Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).

Nou!!: Física і Magnetisme · Veure més »

Magnetoestàtica

La magnetoestàtica és la part de la física que estudia els camps magnètics estàtics, que no canvien al llarg del temps, creats per imants o per corrents elèctrics estacionaris.

Nou!!: Física і Magnetoestàtica · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Física і Massa · Veure més »

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecta a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Nou!!: Física і Matèria · Veure més »

Matèria fosca

En cosmologia, matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.

Nou!!: Física і Matèria fosca · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre aquests (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Física і Matemàtiques · Veure més »

Màquina tèrmica

Una màquina tèrmica és un dispositiu o sistema que treballa establint intercanvis de calor i de treball amb el seu entorn tot transformant una substància mitjançant un procés cíclic o una seqüència d'operacions.

Nou!!: Física і Màquina tèrmica · Veure més »

Mètode científic

El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.

Nou!!: Física і Mètode científic · Veure més »

Mecànica

Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.

Nou!!: Física і Mecànica · Veure més »

Mecànica analítica

El terme mecànica analítica és usat per descriure la forma més matemàtica de la mecànica clàssica, formulada inicialment per Isaac Newton.

Nou!!: Física і Mecànica analítica · Veure més »

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Nou!!: Física і Mecànica clàssica · Veure més »

Mecànica dels fluids

Túnel de vent La mecànica dels fluids és la part de la física que estudia l'efecte de les forces sobre els fluids i el seu moviment.

Nou!!: Física і Mecànica dels fluids · Veure més »

Mecànica dels medis continus

En mecànica, la mecànica de medis continus és una branca de la mecànica que s'ocupa de l'anàlisi del comportament cinemàtic i mecànic dels materials que es comporten com un continu, tant sòlids com fluids (líquids i gasos).

Nou!!: Física і Mecànica dels medis continus · Veure més »

Mecànica dels sòlids

La mecànica dels sòlids és la branca de la mecànica, la física i les matemàtiques que tracta el comportament de la matèria sòlida.

Nou!!: Física і Mecànica dels sòlids · Veure més »

Mecànica estadística

La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és una branca de la física que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l’estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.

Nou!!: Física і Mecànica estadística · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Física і Mecànica quàntica · Veure més »

Meteorologia

Mapa de temperatures a les 08:16 UTC del 15 de febrer del 2005 La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.

Nou!!: Física і Meteorologia · Veure més »

Microscopi

El microscopi és un instrument òptic constituït per dos sistemes de lents -l'ocular i l'objectiu-, que permeten augmentar extraordinàriament la magnitud de la mostra per a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.

Nou!!: Física і Microscopi · Veure més »

Model estàndard de física de partícules

alt.

Nou!!: Física і Model estàndard de física de partícules · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Física і Molècula · Veure més »

Moment angular

Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.

Nou!!: Física і Moment angular · Veure més »

Moviment

Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).

Nou!!: Física і Moviment · Veure més »

Moviment harmònic simple

Moviment Harmònic Simple, representació gràfica En cinemàtica, s'anomena moviment harmònic a aquell moviment on un mòbil passa periòdicament pels mateixos punts de la seva trajectòria.

Nou!!: Física і Moviment harmònic simple · Veure més »

Murray Gell-Mann

Murray Gell-Mann a la Universitat Harvard Murray Gell-Mann (Nova York, EUA, 15 de setembre de 1929) és un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1969.

Nou!!: Física і Murray Gell-Mann · Veure més »

Nanotecnologia

Representació animada d'un nanotub de carboni La nanotecnologia és un camp de les ciències aplicades dedicat al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d'àtoms i molècules.

Nou!!: Física і Nanotecnologia · Veure més »

Natura

La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò que existeix a l'Univers, i que no és artificial o imaginat.

Nou!!: Física і Natura · Veure més »

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè planeta en distància respecte al Sol i el més llunyà del sistema solar.

Nou!!: Física і Neptú (planeta) · Veure més »

Neutrí

El neutrí és una partícula elemental amb espín 1/2 (com que té espín semienter, es tracta d'un fermió) i sense càrrega elèctrica ni color.

Nou!!: Física і Neutrí · Veure més »

Neutró

El neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Nou!!: Física і Neutró · Veure més »

Oïda

L'oïda és el sentit pel qual hom percep els sons.

Nou!!: Física і Oïda · Veure més »

Ona

Una ona és una propagació d'una pertorbació d'alguna propietat d'un medi, per exemple: densitat, pressió, camp elèctric o camp magnètic, que es propaga a través de l'espai transportant energia.

Nou!!: Física і Ona · Veure més »

Ona de Bloch

Equipotencial de l'ona de Bloch en un entramat de silici Una ona de Bloch o estat de Bloch (anomenat en honor a Felix Bloch) és la funció d'ona d'una partícula (normalment un electró) col·locada en un potencial periòdic.

Nou!!: Física і Ona de Bloch · Veure més »

Ona gravitacional

Representació de l'ona gravitacional generada per dues estrelles de neutrons en òrbita recíproca. En física, les ones gravitacionals són oscil·lacions de la curvatura de l'espaitemps.

Nou!!: Física і Ona gravitacional · Veure més »

Ona sonora

Propagació Una ona sonora és un canvi continu de la pressió que es transmet i viatja a través d'un medi a la velocitat del so.

Nou!!: Física і Ona sonora · Veure més »

Orde monàstic

Un orde monàstic és un orde religiós format per monjos o monges que viuen en comunitat, separats del món i dedicats al treball per a la pròpia comunitat o l'estudi, la pregària i la vida contemplativa.

Nou!!: Física і Orde monàstic · Veure més »

Ordinador quàntic

Un ordinador quàntic és un dispositiu de càlcul que fa ús dels fenòmens específics de la mecànica quàntica, tals com superposició i entrellaçament, per executar operacions sobre dades.

Nou!!: Física і Ordinador quàntic · Veure més »

Oscil·lador harmònic quàntic

Loscil·lador harmònic quàntic és l'anàleg quàntic de l'oscil·lador harmònic clàssic.

Nou!!: Física і Oscil·lador harmònic quàntic · Veure més »

Palanca

Figura 1. La palanca de mà és una eina simple, adaptada per a fer esforços més grans dels que es podrien fer amb les mans. Una palanca, alçaprem o perpal és una màquina simple composta per una barra rígida que pot girar lliurement entorn d'un punt de suport, o fulcre.

Nou!!: Física і Palanca · Veure més »

Parell de forces

Relacions entre els vectors radi (r), força (F) i parell de forces(τ), i alternativament, entre radi (r), quantitat de moviment (p) i moment angular (L). En física, parell de forces o parell, també anomenat moment de força o moment és una magnitud vectorial que, en general, és el producte vectorial entre una força i una distància.

Nou!!: Física і Parell de forces · Veure més »

Partícula elemental

Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.

Nou!!: Física і Partícula elemental · Veure més »

Partícula puntual

En física, una partícula puntual és un objecte idealitzat que no té volum i constitueix una aproximació adequada per a qualsevol objecte real les dimensions del qual siguin irrellevants en la situació o problema considerat.

Nou!!: Física і Partícula puntual · Veure més »

Partícules idèntiques

Les partícules idèntiques són partícules que no es poden distingir les unes de les altres.

Nou!!: Física і Partícules idèntiques · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del segle IV aC al segle I aC), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi romà que el succeiria.

Nou!!: Física і Període hel·lenístic · Veure més »

Planeta

Venus (a escala) Plutó i Haumea (a escala). La resta es veu augmentat a la fotografia inferior Un planeta és un astre sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006.

Nou!!: Física і Planeta · Veure més »

Plasma (estat de la matèria)

En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.

Nou!!: Física і Plasma (estat de la matèria) · Veure més »

Plató

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.

Nou!!: Física і Plató · Veure més »

Pneumàtica

Taula de pneumàtica, 1728, ''Cyclopaedia'' Exemple de circuit pneumàtic La pneumàtica és una secció de la tecnologia que tracta l'estudi i l'aplicació de gasos pressuritzats com a fluids transmissors d'energia per a produir moviment mecànic.

Nou!!: Física і Pneumàtica · Veure més »

Polarització electromagnètica

En electrodinàmica clàssica, la polarització electromagnètica (o simplement polarització) és una característica de les ones, com la llum o altres radiacions electromagnètiques, que descriu la direcció de travessa d'un camp elèctric.

Nou!!: Física і Polarització electromagnètica · Veure més »

Positivisme

El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.

Nou!!: Física і Positivisme · Veure més »

Potència (física)

En física la potència és la quantitat de treball efectuat per unitat de temps.

Nou!!: Física і Potència (física) · Veure més »

Precessió dels equinoccis

'''Precessió''' de l'eix de la Terra La precessió dels equinoccis és la rotació que efectua el pol nord celeste al voltant del pol de l'eclíptica, en sentit retrògrad, en 25.780 anys.

Nou!!: Física і Precessió dels equinoccis · Veure més »

Premi Nobel de Física

Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.

Nou!!: Física і Premi Nobel de Física · Veure més »

Pressió

La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.

Nou!!: Física і Pressió · Veure més »

Principi d'Arquimedes

Exemple del principi d'Arquimedes El principi d'Arquimedes, enunciat pel físic grec Arquimedes de Siracusa, és un dels principis més importants de la física i un dels fonamentals en estàtica de fluids.

Nou!!: Física і Principi d'Arquimedes · Veure més »

Principi d'equivalència

El principi d'equivalència és el principi físic fonamental de la relativitat general i de diverses altres teories mètriques de la gravetat.

Nou!!: Física і Principi d'equivalència · Veure més »

Problema dels neutrins solars

El problema dels neutrins solars va ser una gran discrepància entre les mesures dels nombres de neutrins que arriben a la Terra i els models teòrics de l'interior del Sol, durant des de mitjans de la dècada dels seixanta fins aproximadament el 2002.

Nou!!: Física і Problema dels neutrins solars · Veure més »

Protó

El protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Nou!!: Física і Protó · Veure més »

Quadrivector

Un quadrivector és un vector d'un espai vectorial real de quatre dimensions, anomenat espai de Minkowski, les components del qual es transformen igual que les coordenades espacials i temporals (t, x, y, z) sota rotacions espacials i canvis d'un sistema de referència inercial a un altre.

Nou!!: Física і Quadrivector · Veure més »

Quark

Esquema d'un neutró format per un quark amunt (u) i dos quarks avall (d), units per la força nuclear forta. Un pió positiu (π+) és una partícula formada per un quark amunt (u) i un antiquark avall (\overlined) units per la força nuclear forta En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.

Nou!!: Física і Quark · Veure més »

Química

La química és la branca de la física que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Nou!!: Física і Química · Veure més »

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Nou!!: Física і Radiació electromagnètica · Veure més »

Raigs còsmics

Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que tenen una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.

Nou!!: Física і Raigs còsmics · Veure més »

Realitat

La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.

Nou!!: Física і Realitat · Veure més »

Reflexió

Reflexió del mont Hood sobre el llac Mirror d'Oregon (Estats Units) La reflexió és el canvi de la direcció de propagació d'un front d'ona en una interfície (superfície de separació) entre dos medis diferents de tal manera que el front d'ona retorna cap al medi en el qual s'havia originat.

Nou!!: Física і Reflexió · Veure més »

Refracció

La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.

Nou!!: Física і Refracció · Veure més »

Relativitat especial

Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).

Nou!!: Física і Relativitat especial · Veure més »

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Nou!!: Física і Relativitat general · Veure més »

Representació de grup

En el camp matemàtic de la teoria de representacions, les representacions de grups descriuen grups abstractes en termes de transformacions lineals d'espais vectorials; en particular, es poden utilitzar per representar els elements del grup com a matrius, de tal manera que l'operació del grup es pot representar mitjançant la multiplicació de matrius.

Nou!!: Física і Representació de grup · Veure més »

Roger Bacon

Roger Bacon (Ilchester, comtat de Somerset, v. 1220 - Oxford, 11 de juny de 1292) fou un filòsof, teòleg i reconegut científic anglès; va estudiar teologia a Oxford, i fou deixeble de Robert Grosseteste i d'Adam Marsh, i més tard es va traslladar a París.

Nou!!: Física і Roger Bacon · Veure més »

Sòlid

Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.

Nou!!: Física і Sòlid · Veure més »

Segle II

El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'Antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.

Nou!!: Física і Segle II · Veure més »

Segle IV aC

El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 i el 301 aC.

Nou!!: Física і Segle IV aC · Veure més »

Segle V aC

El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.

Nou!!: Física і Segle V aC · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Física і Segle XIII · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Física і Segle XIX · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Física і Segle XX · Veure més »

Segon

Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.

Nou!!: Física і Segon · Veure més »

Simulació d'ordinador

Simulació per ordinador feta el 1990 de boirina contaminada sobre sobre Karl Marx Stadt (Chemnitz), Alemanya Una simulació d'ordinador, un model de simulació per ordinador o un model informatitzat és un programa informàtic o una xarxa d’ordinadors la finalitat del qual és crear una simulació d’un model abstracte d’un determinat sistema.

Nou!!: Física і Simulació d'ordinador · Veure més »

Singularitat gravitatòria

Una singularitat gravitatòria, també anomenada singularitat de l'espaitemps, és un punt on les quantitats emprades per a mesurar el camp gravitatori esdevenen infinites.

Nou!!: Física і Singularitat gravitatòria · Veure més »

Sistema complex

Un sistema complex, especialment en matemàtica, és un sistema compost per parts interconnectades que com una totalitat mostren una o més propietats que no són òbvies des de les propietats de les parts individuals.

Nou!!: Física і Sistema complex · Veure més »

Sistema de referència

En cinemàtica, un sistema de referència és un conjunt de magnituds per poder mesurar la posició d'un objecte en el temps i en l'espai.

Nou!!: Física і Sistema de referència · Veure més »

Sistema Internacional d'Unitats

Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.

Nou!!: Física і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Física і Sistema solar · Veure més »

So

timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.

Nou!!: Física і So · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Física і Sol · Veure més »

Superconductivitat

La superconductivitat és un efecte pel qual un camp magnètic provoca l'aparició d'un corrent elèctric en un conductor.

Nou!!: Física і Superconductivitat · Veure més »

Superconductivitat d'alta temperatura

La superconductivitat d'alta temperatura és la que es produeix a temperatures crítiques superiors a 77 K (és a dir, per sobre de la temperatura d'ebullició del nitrogen).

Nou!!: Física і Superconductivitat d'alta temperatura · Veure més »

Superfluid

L'Heli superfuid, és capaç d'ascendir per una paret vertical i entrar en un recipient buit. Un superfluid és una fase o estat de la matèria caracteritzat per l'absència total de viscositat de manera que, en un circuit tancat, fluïria indefinidament sense cap fricció.

Nou!!: Física і Superfluid · Veure més »

Supersimetria

La supersimetria (coneguda pel seu acrònim anglés SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions, i viceversa.

Nou!!: Física і Supersimetria · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Nou!!: Física і Telescopi · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Física і Temperatura · Veure més »

Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

Nou!!: Física і Temps · Veure més »

Teorema de Noether

El teorema de Noether (anomenat així a partir de la matemàtica Emmy Noether) és un resultat bàsic en la física teòrica que expressa una relació unívoca entre simetries i lleis de conservació.

Nou!!: Física і Teorema de Noether · Veure més »

Teoria

Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.

Nou!!: Física і Teoria · Veure més »

Teoria cinètica molecular

La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics.

Nou!!: Física і Teoria cinètica molecular · Veure més »

Teoria de cordes

La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).

Nou!!: Física і Teoria de cordes · Veure més »

Teoria de la gran unificació

Una teoria de gran unificació (TGU, o GUT per Grand Unification Theory) és una teoria que unifica tres de les quatre forces fonamentals en la natura: la força nuclear dèbil, la força nuclear forta i la força electromagnètica.

Nou!!: Física і Teoria de la gran unificació · Veure més »

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Nou!!: Física і Teoria de la relativitat · Veure més »

Teoria del caos

En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dóna lloc a una evolució posterior molt diferent.

Nou!!: Física і Teoria del caos · Veure més »

Teoria M

En física, la teoria M és una teoria que unifica totes les versions consistents de la teoria de supercordes.

Nou!!: Física і Teoria M · Veure més »

Teoria quàntica de camps

La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.

Nou!!: Física і Teoria quàntica de camps · Veure més »

TERMCAT

El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes.

Nou!!: Física і TERMCAT · Veure més »

Termodinàmica

treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és una branca de la física que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.

Nou!!: Física і Termodinàmica · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Física і Terra · Veure més »

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Rocasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Nou!!: Física і Tomàs d'Aquino · Veure més »

Transformació de Galileu

Les transformacions de Galileu permeten relacionar les posicions i temps que mesuraran dos sistemes de referència inercials S1 i S2 que es mouen a una velocitat relativa v constant entre ells, sempre que aquesta velocitat sigui molt petita en comparació amb la velocitat de la llum c. Les transformacions, en llenguatge matemàtic, s'escriuen com: \end on x_ i t_ són la posició i el temps mesurats en el sistema S1 i x_ i t_ la posició i el temps mesurats en el sistema S2.

Nou!!: Física і Transformació de Galileu · Veure més »

Transmissió tèrmica

Una barra al roig viu transfereix calor a l'ambient principalment per radiació tèrmica i en menor mesura per convecció, car la transferència per radiació és \scriptstyle \propto T^4 i la convecció \scriptstyle \propto T. En física, la transmissió tèrmica és el pas d'energia tèrmica des d'un cos de major temperatura a un altre de menor temperatura.

Nou!!: Física і Transmissió tèrmica · Veure més »

Treball (física)

En física, el treball és l'energia que es transfereix a un objecte en aplicar-li una força neta que li causarà un desplaçament.

Nou!!: Física і Treball (física) · Veure més »

Ultraviolat

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 nanòmetres a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.

Nou!!: Física і Ultraviolat · Veure més »

Univers

L'univers és la totalitat del continu espaitemps en què es troba la humanitat, juntament amb tota la matèria i energia que conté.

Nou!!: Física і Univers · Veure més »

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar.

Nou!!: Física і Urà (planeta) · Veure més »

Urbain Le Verrier

Urbain Jean Joseph Le Verrier (Saint-Lô, 11 de març de 1811 – 23 de setembre de 1877) va ser un matemàtic francès especialitzat en mecànica celeste i un astrònom.

Nou!!: Física і Urbain Le Verrier · Veure més »

Velocitat

En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.

Nou!!: Física і Velocitat · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Física і Velocitat de la llum · Veure més »

Velocitat relativa

La velocitat relativa entre dos cossos és el valor de la velocitat d'un cos mesura per l'altre.

Nou!!: Física і Velocitat relativa · Veure més »

Vitalisme

El vitalisme descriu certs corrents filosòfics i científics nascuts al segle XIX.

Nou!!: Física і Vitalisme · Veure més »

Wolfgang Pauli

Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zuric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.

Nou!!: Física і Wolfgang Pauli · Veure més »

Redirigeix aquí:

Fisica, Físics, Físiques.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »