Accés més ràpid que el navegador!
93 les relacions: Ala romana, Almirall, Annona (proveïment d'aliments), Antiga Roma, As romà, Òstia, Batalla, Batalla de Noreia, Cales, Caracal·la, Carrago, Cavaller romà, Càliga, Cúria romana, Censor romà, Cimbris, Cohort urbana, Colònia romana, Cursus honorum, Decurió, Decursio, Denari, Domicià, Dura Europos, Escaquer, Escipió, Escut (arma), Eufrates, Evocat, Exèrcit, Exèrcit cartaginès, Fona, Fustium, Gai Mari, Galera, Gens (família), Gladius, Gneu Papiri Carbó, Governador romà, Guàrdia Pretoriana, Hadrià, Hanníbal Barca (247 aC), Hastat, Hoplita, Il·líria, Imperium, Jugurta, Legat (antiga Roma), Legió romana, Llista d'unitats de l'exèrcit romà, ..., Marina cartaginesa, Marina romana, Messina (desambiguació), Nom romà, Notitia Dignitatum, Numídia, Opció (Imperi Romà), Pilum, Prínceps, Prefecte de vigilància, Primipil, Quint Cecili Metel Numídic, Rímini, Reformes de Mari, República, Roma, Sala de reunions, Segle II, Septimi Sever, Servi Tul·li, Setge, Speculatores, Subhasta, Teutons, Tiberi, Tiro (soldat), Trajà, Tràcia, Treball (economia), Triari, Triomf, Tropes auxiliars romanes, Veios, Veles, Vexillatio, 117, 14, 235, 240, 260, 280, 70, 90. Ampliar l'índex (43 més) »
Ala romana
Ala era el nom que donaven els romans a les parts laterals dels exèrcits en una batalla.
Nou!!: Exèrcit romà і Ala romana · Veure més »
Almirall
Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.
Nou!!: Exèrcit romà і Almirall · Veure més »
Annona (proveïment d'aliments)
Una antiga ''statio annonae'' de Roma, forma part del que és avui dia l'església de Santa Maria in Cosmedin. Una altra ''statio'' fou trobada a la rodalia de la Cripta Balbi. Annona era una paraula llatina que significa "producte anyal" i s'aplicava al producte (aliments, gra) subministrat per l'estat a la població.
Nou!!: Exèrcit romà і Annona (proveïment d'aliments) · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Exèrcit romà і Antiga Roma · Veure més »
As romà
As romà encunyat amb l'efígie de Neró i de l'Ara Pacis. L'as era la unitat de referència del sistema monetari romà pel que fa a les seves sèries de bronze.
Nou!!: Exèrcit romà і As romà · Veure més »
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Nou!!: Exèrcit romà і Òstia · Veure més »
Batalla
''La Batalla de Waterloo'' per William Sadler. Una batalla és un combat entre dos o més contendents.
Nou!!: Exèrcit romà і Batalla · Veure més »
Batalla de Noreia
La batalla de Noreia (o batalla de Nòrica) del 112 aC va ser l'enfrontament amb el qual va començar la Guerra Cimbria entre la república Romana i les tribus protogermàniques migratòries, cimbres i teutons.
Nou!!: Exèrcit romà і Batalla de Noreia · Veure més »
Cales
Cales (en Cales, en Κάλης) va ser una important ciutat de Campània al nord de la província a la via entre Teanum i Casilinum, segons Estrabó, que era una branca de la via Àpia.
Nou!!: Exèrcit romà і Cales · Veure més »
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Nou!!: Exèrcit romà і Caracal·la · Veure més »
Carrago
Carrago era una mena de fortificació formada per un gran nombre de carros col·locats a l'entorn de l'exèrcit en forma de cercle.
Nou!!: Exèrcit romà і Carrago · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Exèrcit romà і Cavaller romà · Veure més »
Càliga
Càliga romana Càliga (en llatí caliga) era una sandàlia forta i resistent que portaven els soldats romans.
Nou!!: Exèrcit romà і Càliga · Veure més »
Cúria romana
Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.
Nou!!: Exèrcit romà і Cúria romana · Veure més »
Censor romà
El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).
Nou!!: Exèrcit romà і Censor romà · Veure més »
Cimbris
Situació dels cimbris Els cimbris (alemany Zimbern) són una minoria lingüística d'Itàlia que parlen el cimbri, una varietat del bavarès.
Nou!!: Exèrcit romà і Cimbris · Veure més »
Cohort urbana
Les cohorts urbanes (en llatí cohortes urbanae) van ser unes unitats militars de l'antiga Roma creades per August per contrapesar l'enorme poder de la Guàrdia Pretoriana a la ciutat de Roma i servir de cos policial.
Nou!!: Exèrcit romà і Cohort urbana · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Exèrcit romà і Colònia romana · Veure més »
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Nou!!: Exèrcit romà і Cursus honorum · Veure més »
Decurió
Un Decurió a Roma va ser un cap militar, un càrrec curial municipal, i a les províncies va ser un membre de les assemblees municipals.
Nou!!: Exèrcit romà і Decurió · Veure més »
Decursio
Decursio. Amb Neró dirigint els exercicis Decursio era el nom llatí que designava les maniobres de l'exèrcit romà destinades a ensenyar, per fer llargues marxes, a les legions en un ordre determinat i completament armades, segons Titus Livi.
Nou!!: Exèrcit romà і Decursio · Veure més »
Denari
'''Denari''' de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Denari de Carlemany. Denari (Denarius) era una moneda romana d'argent (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis).
Nou!!: Exèrcit romà і Denari · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Exèrcit romà і Domicià · Veure més »
Dura Europos
Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.
Nou!!: Exèrcit romà і Dura Europos · Veure més »
Escaquer
Un escaquer o tauler d'escacs és la mena de tauler de joc emprat en alguns jocs de tauler com ara els escacs, o les dames, i que conté 64 caselles (vuit files i vuit columnes disposades en dos colors que es van alternant (clar i fosc). Els colors de les caselles són normalment anomenats "negre" i "blanc" (o bé "clar" i "fosc"), tot i que, de fet, els colors poden ser qualssevol, i sovint s'empren, per exemple, fustes naturals més fosques i més clares per a fabricar taulers. Els materials també varien en gran manera; mentre que en partides de competició d'alt nivell s'empren normalment escaquers de fusta, els de vinil o de cartró són usats sovint en partides informals. Hom troba també escaquers decoratius, fets en vidre, cristall, o marbre, però aquests no són normalment acceptats per a disputar partides de competició. Atès que l'estructura de l'escaquer és la mateixa per jugar als escacs que per jugar a les dames, sovint els taulers barats inclouen les peces necessàries per a ambdós jocs; normalment aquesta mena de taulers no són acceptables per a partides de competició, tot i que això depèn de les normes locals sobre l'equipament estàndard mínim per a competir. L'escaquer se situa sempre de manera que la casella de la cantonada inferior dreta més propera a cada jugador sigui "blanca". La mida del tauler es tria de manera que sigui l'escaient per a la mena de peces d'escacs emprades, i les caselles han de tenir una mida entre 50mm i 65mm, que hauria de ser una mida d'aproximadament 1.25 a 1.3 vegades la mida de la base del rei, que és la peça més gran (la base del rei hauria d'ocupar més o menys un 78% de l'àrea d'una casella.) Escaquer amb Peces d'escacs Staunton. Actualment, per anotar les partides d'escacs, s'usa la notació algebraica, i per a facilitar-la, sovint els taulers tenen etiquetades les vores de la base de les columnes amb les lletres a a h d'esquerra a dreta des del punt de vista del jugador que duu les blanques, i la vora de les files amb els números 1 a 8, des del punt de vista del jugador que duu les blanques. Aquesta ajuda no és necessària en cas que la partida s'anoti en notació descriptiva, però aquest darrer sistema ja no és emprat per gairebé ningú.
Nou!!: Exèrcit romà і Escaquer · Veure més »
Escipió
Escipió (en llatí Scipio) va ser el nom d'una il·lustre família d'origen patrici de la gens Cornèlia.
Nou!!: Exèrcit romà і Escipió · Veure més »
Escut (arma)
Un escut de bronze Un escut és una arma defensiva manual formada per una làmina metàl·lica o una post folrada de cuir o metall, per soldats de peu, cavallers i cavalleria, que es subjectava mitjançant una empunyadura central o portava al braç subjectada amb corretges.
Nou!!: Exèrcit romà і Escut (arma) · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Exèrcit romà і Eufrates · Veure més »
Evocat
Evocat o evocats (en llatí plural evocati) va ser el nom dels soldats romans de la legió que una vegada acabat el temps del seu servei i obtenien la llicència definitiva, s'allistaven voluntàriament altre cop, convidats per un cònsol romà o un altre comandant.
Nou!!: Exèrcit romà і Evocat · Veure més »
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Nou!!: Exèrcit romà і Exèrcit · Veure més »
Exèrcit cartaginès
Soldat cartaginès. L'exèrcit cartaginès va ser l'exèrcit de l'Imperi Cartaginès, una de les forces militars més importants de l'Antiguitat amb capital a la colònia fenícia de Cartago.
Nou!!: Exèrcit romà і Exèrcit cartaginès · Veure més »
Fona
Reconstrucció d'una fona balear. Tir amb la fona. La fona, passetja, bassetja o mandró, és una eina consistent en una corda o pell que permet projectar objectes a llarga distància.
Nou!!: Exèrcit romà і Fona · Veure més »
Fustium
Fustium o animadversio fustium era un tipus de càstig corporal infligit als homes lliures de les classes baixes.
Nou!!: Exèrcit romà і Fustium · Veure més »
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Nou!!: Exèrcit romà і Gai Mari · Veure més »
Galera
Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.
Nou!!: Exèrcit romà і Galera · Veure més »
Gens (família)
La Gens (en llatí plural gentes) és una paraula llatina que originalment, a la societat romana, era equivalent a un grup famíliar patrilineal que portava el mateix nomen gentilicum.
Nou!!: Exèrcit romà і Gens (família) · Veure més »
Gladius
La Gladius va ser una de les espases més utilitzades per l'exèrcit romà, la paraula prové del llatí i significa espasa.
Nou!!: Exèrcit romà і Gladius · Veure més »
Gneu Papiri Carbó
Gneu Papiri Carbó (en llatí Cneus Papirius CN. F. C. N. Carbó), va ser un magistrat romà.
Nou!!: Exèrcit romà і Gneu Papiri Carbó · Veure més »
Governador romà
Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.
Nou!!: Exèrcit romà і Governador romà · Veure més »
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.
Nou!!: Exèrcit romà і Guàrdia Pretoriana · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Exèrcit romà і Hadrià · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Exèrcit romà і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Hastat
Els hastats (llatí: hastati) eren soldats d'avantguarda de la infanteria pesant de les legions romanes als segles IV-II aC.
Nou!!: Exèrcit romà і Hastat · Veure més »
Hoplita
Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita (hoplitēs, derivat de ὅπλον, hóplon) era el guerrer de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia.
Nou!!: Exèrcit romà і Hoplita · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Exèrcit romà і Il·líria · Veure més »
Imperium
Imperium és un terme llatí (imperĭum) que es tradueix com a "domini" i el significat modern del qual és poder públic.
Nou!!: Exèrcit romà і Imperium · Veure més »
Jugurta
Jugurta o Yugarthn (Ἰουγούρθας o 2) va ser rei de Numídia de l'any 118 aC al 106 aC.
Nou!!: Exèrcit romà і Jugurta · Veure més »
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Nou!!: Exèrcit romà і Legat (antiga Roma) · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Exèrcit romà і Legió romana · Veure més »
Llista d'unitats de l'exèrcit romà
Això és una llista dels tipus d'unitats i rangs de l'exèrcit Romà des de la República Romana fins a l'Imperi Romà tardà.
Nou!!: Exèrcit romà і Llista d'unitats de l'exèrcit romà · Veure més »
Marina cartaginesa
Imperi marítim cartaginès. La marina cartaginesa era en el seu moment d'esplendor la més potent del món conegut.
Nou!!: Exèrcit romà і Marina cartaginesa · Veure més »
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Nou!!: Exèrcit romà і Marina romana · Veure més »
Messina (desambiguació)
* Toponímia.
Nou!!: Exèrcit romà і Messina (desambiguació) · Veure més »
Nom romà
''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.
Nou!!: Exèrcit romà і Nom romà · Veure més »
Notitia Dignitatum
La Notitia Dignitatum és un document de l'Imperi Romà procedent de la Cancelleria Reial que dona detalls de l'administració de l'Imperi, tant de la cort com a nivell provincial.
Nou!!: Exèrcit romà і Notitia Dignitatum · Veure més »
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Nou!!: Exèrcit romà і Numídia · Veure més »
Opció (Imperi Romà)
Lopció (en llatí optio) era un grau intermedi entre centurió i decurió a l'exèrcit a l'època de l'Imperi Romà, equivalent als actuals sotsoficials.
Nou!!: Exèrcit romà і Opció (Imperi Romà) · Veure més »
Pilum
Reconstrucció d'un ''pilum'' després de les Reformes de Màrius El pilum (en plural pila) era una javelina pesant utilitzada per l'exèrcit romà en l'antiguitat.
Nou!!: Exèrcit romà і Pilum · Veure més »
Prínceps
A l'organització de l'exèrcit romà, concretament de la legió, els prínceps (principes) eren soldats de certa experiència.
Nou!!: Exèrcit romà і Prínceps · Veure més »
Prefecte de vigilància
Quarter (''excubitoria'') de la cohort VII (Trastevere), actualment a 8 m per sota del nivell de carrer Ubicació de les cohorts a l'antiga Roma Prefecte de vigilància (Praefectus vigilum) fou una magistratura instituïda per August per dirigir les anomenades Cohortes Vigilum o Vigiles urbani, un cos de vigilància urbana quasi militar amb la finalitat principal de lluitar contra els incendis (Adversus incendia excubias nocturnas vigilesque commentus est) que estava dividit en set cohorts (una per cada dues regions) i estacionades a catorze quarters (excubitoria).
Nou!!: Exèrcit romà і Prefecte de vigilància · Veure més »
Primipil
El primipil (primipilus, també primus pilus), era el centurió de la primera centúria de la primera cohort d'una legió romana.
Nou!!: Exèrcit romà і Primipil · Veure més »
Quint Cecili Metel Numídic
Quint Cecili Metel Numídic (en Quintus Caecilius L. F. Q. N. Metellus Numidicus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Cecili Metel Calb.
Nou!!: Exèrcit romà і Quint Cecili Metel Numídic · Veure més »
Rímini
Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.
Nou!!: Exèrcit romà і Rímini · Veure més »
Reformes de Mari
Actors representant l'avanç d'una legió romana en posició d'atac Les reformes de Mari van ser un conjunt de reformes fetes a l'exèrcit romà iniciades l'any 107 aC per Gai Mari, polític i general de la República romana.
Nou!!: Exèrcit romà і Reformes de Mari · Veure més »
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Nou!!: Exèrcit romà і República · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Exèrcit romà і Roma · Veure més »
Sala de reunions
Sala de reunions Una sala de reunions és una habitació habilitada per a reunions singulars com ara les de negocis.
Nou!!: Exèrcit romà і Sala de reunions · Veure més »
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Nou!!: Exèrcit romà і Segle II · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Exèrcit romà і Septimi Sever · Veure més »
Servi Tul·li
'''Servi Tul·li''', sisè rei de Roma,(578-535 aC) Servi Tul·li (en llatí) va ser el sisè rei de Roma (578-535 aC).
Nou!!: Exèrcit romà і Servi Tul·li · Veure més »
Setge
Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.
Nou!!: Exèrcit romà і Setge · Veure més »
Speculatores
Els speculatores (paraula derivada del verb llatí speculare "observar"), eren generalment tots aquells soldats que a l'exèrcit romà feien d'espies, però més concretament un nombre reduït d'homes adscrits a cada legió romana, que tenien l'encàrrec d'obtenir informació sobre el nombre i els moviments de l'enemic i transmetre les ordres als diversos cossos de l'exèrcit.
Nou!!: Exèrcit romà і Speculatores · Veure més »
Subhasta
Imatge d'una subhasta benèfica Una subhasta és una venda organitzada d'un producte basat en la competència directa, i generalment pública, és a dir, a aquell comprador (postor) que pagui la major quantitat de diners o de béns a canvi del producte.
Nou!!: Exèrcit romà і Subhasta · Veure més »
Teutons
Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.
Nou!!: Exèrcit romà і Teutons · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Exèrcit romà і Tiberi · Veure més »
Tiro (soldat)
Tiro (tiro, plural tirones) era el nom donat pels romans a un soldat acabat d'allistar com oposat a veteranus, un soldat amb experiència.
Nou!!: Exèrcit romà і Tiro (soldat) · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Exèrcit romà і Trajà · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Exèrcit romà і Tràcia · Veure més »
Treball (economia)
El treball és l'activitat feta amb esforç per produir béns i que té com a objectiu la supervivència i el progrés, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix.
Nou!!: Exèrcit romà і Treball (economia) · Veure més »
Triari
Escultura que representa un triari de Johann Baptist Moroder- Lusenberg (1870 – 1932) situada en la "Villa Venecia" en Urtijëi, Itàlia. Els triaris (llatí: triarii) eren els soldats veterans de l'exèrcit republicà abans de les reformes de Gai Mari.
Nou!!: Exèrcit romà і Triari · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Exèrcit romà і Triomf · Veure més »
Tropes auxiliars romanes
Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.
Nou!!: Exèrcit romà і Tropes auxiliars romanes · Veure més »
Veios
Veïs (en llatí Veii, en grec antic Οὐηίοι) va ser una ciutat d'Etrúria.
Nou!!: Exèrcit romà і Veios · Veure més »
Veles
Els velites (singular: veles) foren una classe d'infanteria de l'exèrcit consular romà entre el 211 i el 107 aC.
Nou!!: Exèrcit romà і Veles · Veure més »
Vexillatio
Un vexillatio era un destacament format ad hoc en l'exèrcit de l'Imperi Romà.
Nou!!: Exèrcit romà і Vexillatio · Veure més »
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Nou!!: Exèrcit romà і 117 · Veure més »
14
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).
Nou!!: Exèrcit romà і 14 · Veure més »
235
Sense descripció.
Nou!!: Exèrcit romà і 235 · Veure més »
240
El 240 (CCXL) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Exèrcit romà і 240 · Veure més »
260
Sense descripció.
Nou!!: Exèrcit romà і 260 · Veure més »
280
Sense descripció.
Nou!!: Exèrcit romà і 280 · Veure més »
70
Sense descripció.
Nou!!: Exèrcit romà і 70 · Veure més »
90
El 90 (CX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Exèrcit romà і 90 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Exèrcit de l'antiga Roma, Exèrcit de la Roma Antiga, Exèrcit imperial romà, Exèrcits romans, Militar romà.
