Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Civilització asteca

Índex Civilització asteca

Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.

91 les relacions: Alemanya, Alexander von Humboldt, Amèrica del Sud, Antonio de Mendoza, Astrologia asteca, Aztlán, Bandera de Mèxic, Canya (planta), Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castell de Chapultepec, Castellà, Català, Còdex Mendoza, Centeotl, Ciutat de Mèxic, Civilització asteca, Civilització maia, Civilització olmeca, Civilització tolteca, Comerç, Conquesta de l'Imperi Asteca, Cuauhtémoc, Dacsa, Ehecatl, Esclavitud, Escut de Mèxic, Estats Units d'Amèrica, Guerrer jaguar, Hernán Cortés, Història de Mèxic, Huehueteotl, Hueyi tlatoani, Huitzilopochtli, Imperi Inca, Joc de pilota mesoamericà, Juan de Zumárraga, Llac de Texcoco, Llista d'emperadors de Mèxic, Malintzin, Mesoamèrica, Mictlantecuhtli, Mitologia asteca, Mitologia grega, Moctezuma II, Nahues, Nayarit, Nàhuatl, Nezahualcóyotl, Ometéotl, Or, ..., Poesia, Quetzalcóatl, Tecpaneques, Temple Major, Tenochtitlán, Teotihuacan, Tezcatlipōca, Tlatelolco, Tlaxcalteques, Tlàloc, Toponímia de Mèxic, Tula, Vall de Mèxic, Vikings, Virregnat de Nova Espanya, Xiuhtecuhtli, Xochiquetzal, 1116, 13 d'agost, 1325, 1372, 1375, 1395, 1397, 1417, 1427, 1440, 1449, 1469, 1481, 1486, 1487, 1502, 1519, 1520, 1521, 1535, 1545, 1548, 1576, 1581. Ampliar l'índex (41 més) »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Civilització asteca і Alemanya · Veure més »

Alexander von Humboldt

Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berlín, 14 de setembre de 1769 - ibíd. 6 de maig de 1859), fou un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt.

Nou!!: Civilització asteca і Alexander von Humboldt · Veure més »

Amèrica del Sud

LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.

Nou!!: Civilització asteca і Amèrica del Sud · Veure més »

Antonio de Mendoza

Antonio (López) de Mendoza (Granada, Espanya, 1493 - Lima, Perú, 1552) va ser el primer virrei de Nova Espanya (1535-1550) i el tercer virrei del Perú (1551-1552).

Nou!!: Civilització asteca і Antonio de Mendoza · Veure més »

Astrologia asteca

Canya, herba, mico i gos El calendari astrològic asteca, amb similituds a la resta de calendaris astrològics mesoamericans es va trobar en forma de disc de pedra.

Nou!!: Civilització asteca і Astrologia asteca · Veure més »

Aztlán

Aztlán ('lloc de blancor' o 'lloc de les garses', del nàhuatl azta.

Nou!!: Civilització asteca і Aztlán · Veure més »

Bandera de Mèxic

La Bandera de Mèxic consisteix en un rectangle dividit en tres franges verticals de mesures idèntiques.

Nou!!: Civilització asteca і Bandera de Mèxic · Veure més »

Canya (planta)

Canya de sant Joan a Macarella (Menorca) La canya és la tija de diferents poàcies (antigament gramínies) lignificades.

Nou!!: Civilització asteca і Canya (planta) · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Civilització asteca і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Castell de Chapultepec

El castell de Chapultepec (castillo de Chapultepec en castellà) és un palau construït sobre el turó de Chapultepec, que avui dia es troba al centre del parc de Chapultepec, un dels parcs més grans del món i antic jardí botànic de Tenochtitlan, amb 6 km² de superfície.

Nou!!: Civilització asteca і Castell de Chapultepec · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Civilització asteca і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Civilització asteca і Català · Veure més »

Còdex Mendoza

El Còdex Mendoza és un còdex del que descriu la vida del poble asteca encarregat per Antonio de Mendoza (d'aquí el nom) com a un regal per al seu monarca, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Civilització asteca і Còdex Mendoza · Veure més »

Centeotl

En la mitologia asteca Centeotl (també anomenat Centeocihuatl o Cinteotl) era un déu del blat de moro (originàriament era una deessa), al qual es dedicava el quart mes del calendari asteca.

Nou!!: Civilització asteca і Centeotl · Veure més »

Ciutat de Mèxic

La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Ciutat de Mèxic · Veure més »

Civilització asteca

Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.

Nou!!: Civilització asteca і Civilització asteca · Veure més »

Civilització maia

Palenque, Mèxic Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.

Nou!!: Civilització asteca і Civilització maia · Veure més »

Civilització olmeca

La civilització olmeca s'originà fa 3500 anys, al sud-est de l'actual Mèxic, on va prosperar durant prop d'un mil·lenni, entre els anys 1200 i el 400 aC.

Nou!!: Civilització asteca і Civilització olmeca · Veure més »

Civilització tolteca

Els tolteques van ser un poble indígena mexicà que va dominar la regió central de Mèxic entre el i el.

Nou!!: Civilització asteca і Civilització tolteca · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Civilització asteca і Comerç · Veure més »

Conquesta de l'Imperi Asteca

La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.

Nou!!: Civilització asteca і Conquesta de l'Imperi Asteca · Veure més »

Cuauhtémoc

Cuauhtémoc (del nàhuatl: cuāuh- 'àguila' témōhuia 'davallar, baixar'), (1496 - m. el 28 de febrer de 1525) va ser l'últim tlatoani mexicà de Mèxic-tenochtitlan.

Nou!!: Civilització asteca і Cuauhtémoc · Veure més »

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Nou!!: Civilització asteca і Dacsa · Veure més »

Ehecatl

En la mitologia asteca Ehecatl és un déu asteca del vent.

Nou!!: Civilització asteca і Ehecatl · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Civilització asteca і Esclavitud · Veure més »

Escut de Mèxic

Lescut de Mèxic, creat arran de la independència el 1821, mostra una àguila daurada devorant una serp que subjecta amb la seva urpa, situada sobre un nopal o figuera de moro.

Nou!!: Civilització asteca і Escut de Mèxic · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Civilització asteca і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Guerrer jaguar

Guerrer jaguar asteca. Els guerrers jaguar eren els militars professionals de l'exèrcit asteca.

Nou!!: Civilització asteca і Guerrer jaguar · Veure més »

Hernán Cortés

Hernán Cortés de Monroy i Pizarro Altamirano (Medellín, Badajoz, 1485 – Castilleja de la Cuesta, Sevilla, 2 de desembre de 1547), primer Marquès de la Vall d'Oaxaca, fou un conquistador castellà que va encapçalar l'expedició que va causar la caiguda de l'Imperi asteca i de gran part del continent de Mèxic en favor de la Corona de Castella, a començament del.

Nou!!: Civilització asteca і Hernán Cortés · Veure més »

Història de Mèxic

Escut de MèxicMèxic és un país de Nord-amèrica i amb més de 100 milions d'habitants, el país castellano-parlant més gran del món.

Nou!!: Civilització asteca і Història de Mèxic · Veure més »

Huehueteotl

Cap del Déu Huehueteotl, que es troba al Birmingham Museum of Art En la mitologia asteca Huehueteotl és un déu del foc (o déu vell).

Nou!!: Civilització asteca і Huehueteotl · Veure més »

Hueyi tlatoani

Còdex amb les conquestes d'Izcóatl El huei tlàtoani (amb les ortografies alternatives de weyi tlahtoani, uey tlajtoani o hueyi tlahtoani; i en plural huei tlàtòquê) és la designació nàhuatl de l'emperador asteca o mexica.

Nou!!: Civilització asteca і Hueyi tlatoani · Veure més »

Huitzilopochtli

Representació de Huitzilopochtli, segons el Còdex Telleriano-Remensis. En la mitologia asteca Huitzilopochtli (pronunciat Uitzilopoxtlli) és un dels déus originals dels asteques quan eren una tribu seminòmada.

Nou!!: Civilització asteca і Huitzilopochtli · Veure més »

Imperi Inca

L'Imperi Inca (Tahuantinsuyo o Tawantin suyu, en ortografia quítxua clàssica o moderna) fou una entitat política creada per la civilització inca, una de les tres grans civilitzacions d'Amèrica.

Nou!!: Civilització asteca і Imperi Inca · Veure més »

Joc de pilota mesoamericà

Ruïnes d'una pista de joc de pilota a Monte Albán, Mèxic El joc de pilota mesoamericà era un esport amb rituals associats jugat durant més de 3.000 anys per les poblacions de Mesoamèrica en temps precolombins, i que en uns quants llocs continua sent jugat pels habitants amerindis locals.

Nou!!: Civilització asteca і Joc de pilota mesoamericà · Veure més »

Juan de Zumárraga

Juan de Zumárraga, O.F.M. (Durango, Biscaia, 1468 - Ciutat de Mèxic, 3 de juny de 1548) franciscà espanyol.

Nou!!: Civilització asteca і Juan de Zumárraga · Veure més »

Llac de Texcoco

El llac de Texcoco abans de la conquesta de Mèxic.El llac de Texcoco formava part d'un sistema de llacs, actualment en procés d'extinció, situats al sud-oest de la vall de Mèxic, al centre del país.

Nou!!: Civilització asteca і Llac de Texcoco · Veure més »

Llista d'emperadors de Mèxic

Tot seguit hi ha una llista dels emperadors de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Llista d'emperadors de Mèxic · Veure més »

Malintzin

Malintzin (o Malintzi), més coneguda amb el nom castellanitzat La Malinche (Malintxe) o Doña Marina, va ser una dona ameríndia.

Nou!!: Civilització asteca і Malintzin · Veure més »

Mesoamèrica

Àrees de Mesoamèrica Mesoamèrica és la regió històrica del continent americà que comprèn aproximadament Mèxic (exceptuant certs estats del nord), Guatemala, Belize, l'occident d'Hondures, El Salvador, Nicaragua i la zona més nord-occidental de Costa Rica.

Nou!!: Civilització asteca і Mesoamèrica · Veure més »

Mictlantecuhtli

En la mitologia asteca Mictlantecuhtli era el déu dels inferns.

Nou!!: Civilització asteca і Mictlantecuhtli · Veure més »

Mitologia asteca

Mictlantecuhtli i Quetzalcoatl. Aquests déus simbolitzen la vida i la mort. La mitologia asteca és l'antiga mitologia de la civilització asteca.

Nou!!: Civilització asteca і Mitologia asteca · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Civilització asteca і Mitologia grega · Veure més »

Moctezuma II

''Moctezuma II'', 1699, per Antonio de Solis Moctezuma II (c. 1466 – juny de 1520), el seu nom és transliterat en diverses variants com Montezuma, Moteuczoma, Motecuzoma i s'anomena en textos en llengua nàhuatl com Motekwsoma Xokoyotsin i semblants.

Nou!!: Civilització asteca і Moctezuma II · Veure més »

Nahues

Representacions de la civilització tolteca a Tula Els nahues són un conjunt de pobles indígenes de Mèxic amb una arrel lingüística i històrica comuna, i que avui dia habiten la regió central de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Nahues · Veure més »

Nayarit

Nayarit és un dels 31 estats de Mèxic, localitzat a la zona oest del país.

Nou!!: Civilització asteca і Nayarit · Veure més »

Nàhuatl

El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.

Nou!!: Civilització asteca і Nàhuatl · Veure més »

Nezahualcóyotl

Representació de Nezahualcóyotl en el Còdex Xólotl Nezahualcóyotl (que en nàhuatl vol dir 'coiot famolenc' o 'coiot que dejuna') fou un tlatoani (monarca) de la ciutat estat de Tetzcuco (Texcoco) durant el Mèxic precolombí.

Nou!!: Civilització asteca і Nezahualcóyotl · Veure més »

Ometéotl

Ometéotl (en náhuatl: ometeotl, ‘dos déu’‘ōem 'dos'; etō-tl, déu’) en la mitologia asteca és el déu de la dualitat.

Nou!!: Civilització asteca і Ometéotl · Veure més »

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Nou!!: Civilització asteca і Or · Veure més »

Poesia

La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.

Nou!!: Civilització asteca і Poesia · Veure més »

Quetzalcóatl

Representació maia de Kukulkan o Quetzalcóatl Quetzalcóatl (Ketsalkoatl en nàhuatl modern, que significa "serp emplomallada") és el nom nahua de la deïtat de la Mesoamèrica antiga, un dels déus de la civilització asteca principalment.

Nou!!: Civilització asteca і Quetzalcóatl · Veure més »

Tecpaneques

Els Tecpaneques foren un grup i una cultura precolombina d'Amèrica.

Nou!!: Civilització asteca і Tecpaneques · Veure més »

Temple Major

Maqueta del Complex Cerimonial, el Temple Major és l'estructura més gran del centre Representació pictogràfica dels sacrificis al Temple Major El Temple Major (Huey Teocalli en nàhuatl) era la construcció piramidal religiosa principal dels asteques o mèxiques.

Nou!!: Civilització asteca і Temple Major · Veure més »

Tenochtitlán

Estàtua commemorant la fundació de Tenochtitlan, ciutat de Mèxic Tenochtitlán o México-Tenochtitlan (l'ortografia alternativa Tenotxtitlan o Tenotxtítlan també ha estat utilitzada en català) era la capital de l'Imperi asteca.

Nou!!: Civilització asteca і Tenochtitlán · Veure més »

Teotihuacan

Teotihuacan (en nàhuatl: Teōtihuācan, "lloc on els homes es converteixen en déus" o ‘ciutat dels déus’),o també Teo uacan (en nàhuatl: "Ciutat del sol") és el nom que es dona a la que va ser una de les majors ciutats prehispàniques de Mesoamèrica.

Nou!!: Civilització asteca і Teotihuacan · Veure més »

Tezcatlipōca

Tezcatlipōca (nom compost de les paraules en nàhuatl «Tezcatl» i «Pōctli», que signifiquen respectivament espill i fum; el nom significa «Espill Ardent» o «Espill Fumejant» http://www.azteccalendar.com/god/Tezcatlipoca.html) és un déu asteca del nord, que es relaciona amb l'amor, la riquesa, entre d'altres.

Nou!!: Civilització asteca і Tezcatlipōca · Veure més »

Tlatelolco

Plaça de les tres cultures Tlatelolco és un barri important de la delegació Cuauhtémoc, una de les 16 municipalitats en què està dividida la ciutat de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Tlatelolco · Veure més »

Tlaxcalteques

Els Tlaxcalteques van ser un grup ètnic del Mèxic precolombí que van governar alguns cacicats.

Nou!!: Civilització asteca і Tlaxcalteques · Veure més »

Tlàloc

Tlàloc és un déu de la mitologia asteca encarregat de l'aigua i per tant de les precipitacions i la fertilitat a canvi de sacrificis de nens (escollits entre els infants malalts de cada poble).

Nou!!: Civilització asteca і Tlàloc · Veure més »

Toponímia de Mèxic

Imatge de México-Tenochtitlán al Còdex MendozaLa toponímia de Mèxic data del.

Nou!!: Civilització asteca і Toponímia de Mèxic · Veure més »

Tula

Tula (del nàhuatl «Tōllan», 'lloc de tules'), també coneguda com a Tollan-Xicocotitlan (del nàhuatl Tōllan-Xīcocotitlan); (Tula és la forma castellanitzada de Tōllan) és una ciutat arqueològica precolombina situada al municipi de Tula de Allende, al sud de l'estat d'Hidalgo, Mèxic, a 70 km.

Nou!!: Civilització asteca і Tula · Veure més »

Vall de Mèxic

La vall de Mèxic és un altiplà situat al centre de Mèxic que pràcticament limita amb l'actual Districte Federal i la meitat est de l'Estat de Mèxic.

Nou!!: Civilització asteca і Vall de Mèxic · Veure més »

Vikings

Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.

Nou!!: Civilització asteca і Vikings · Veure més »

Virregnat de Nova Espanya

La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.

Nou!!: Civilització asteca і Virregnat de Nova Espanya · Veure més »

Xiuhtecuhtli

Xiuhtecuhtli (en asteca: "Senyor del turquesa") és en la mitologia asteca el déu del foc i la calor.

Nou!!: Civilització asteca і Xiuhtecuhtli · Veure més »

Xochiquetzal

Xochiquétzal i Quetzalcoatl descrits en el Còdex Nuttall. Xochiquétzal o Xochiquetzalli (en náhuatl: Xōchiquetzalli, flor preciosa o flor hermosa xṓchitl, flor; quétzalli, bonic o preciós), també anomenada Ichpōchtli (en náhuatl: Ichpōchtli, Chica, joveneta o noia) en la mitologia mexica és la deessa de la bellesa, les flors, l'amor, el plaer amorós, i les arts.

Nou!!: Civilització asteca і Xochiquetzal · Veure més »

1116

El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Civilització asteca і 1116 · Veure més »

13 d'agost

El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Civilització asteca і 13 d'agost · Veure més »

1325

Països Catalans.

Nou!!: Civilització asteca і 1325 · Veure més »

1372

Sense descripció.

Nou!!: Civilització asteca і 1372 · Veure més »

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Nou!!: Civilització asteca і 1375 · Veure més »

1395

Sense descripció.

Nou!!: Civilització asteca і 1395 · Veure més »

1397

Sense descripció.

Nou!!: Civilització asteca і 1397 · Veure més »

1417

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Civilització asteca і 1417 · Veure més »

1427

Països Catalans.

Nou!!: Civilització asteca і 1427 · Veure més »

1440

El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Civilització asteca і 1440 · Veure més »

1449

Sense descripció.

Nou!!: Civilització asteca і 1449 · Veure més »

1469

(Brescia.

Nou!!: Civilització asteca і 1469 · Veure més »

1481

; Països Catalans.

Nou!!: Civilització asteca і 1481 · Veure més »

1486

Països Catalans.

Nou!!: Civilització asteca і 1486 · Veure més »

1487

Països Catalans.

Nou!!: Civilització asteca і 1487 · Veure més »

1502

El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Civilització asteca і 1502 · Veure més »

1519

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Civilització asteca і 1519 · Veure més »

1520

Sense descripció.

Nou!!: Civilització asteca і 1520 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Civilització asteca і 1521 · Veure més »

1535

Barba-roja.

Nou!!: Civilització asteca і 1535 · Veure més »

1545

Sense descripció.

Nou!!: Civilització asteca і 1545 · Veure més »

1548

Sense descripció.

Nou!!: Civilització asteca і 1548 · Veure més »

1576

Sense descripció.

Nou!!: Civilització asteca і 1576 · Veure més »

1581

Sense descripció.

Nou!!: Civilització asteca і 1581 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Asteca, Asteques, Azteca, Aztecas, Azteques, Civilització Asteca, Civilització mexica, Cultura asteca, Exèrcit asteca, Imperi Asteca, Imperi Mexica, Imperi asteca, Mexica, Mexiques, Societat mexica.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »