Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Exèrcit de Mèxic

Índex Exèrcit de Mèxic

LExèrcit de Mèxic (en castellà: Ejército Mexicano) és el component terrestre de les Forces Armades de Mèxic, i depèn de l'autoritat de la Secretaría de la Defensa Nacional, les seves principals funcions són; defensar la sobirania del territori mexicà, garantir la vida de la nació, defensar la seva integritat, la seva sobirania, i les seves institucions, per fer possible el lliure desenvolupament de les entitats federatives de Mèxic.

61 les relacions: Abraçada d'Acatempan, Agricultura, Agustí I de Mèxic, Anastasio Bustamante, Anglaterra, Antonio López de Santa Anna, Carlos Rivas, Castellà, Constitució de Mèxic, Districte federal, Emiliano Zapata, Espanya, Espanyols, Estat de Guerrero, Estat de Mèxic, Estat de Puebla, Estats Units d'Amèrica, Exèrcit, Félix María Calleja, Félix María Zuloaga, Forces Armades de Mèxic, França, Francisco Hernández, Francisco Ignacio Madero González, Francisco Javier Mina, Guadalupe Victoria, Guanajuato, Guerra de Reforma, Ignacio Allende, Ignacio Zaragoza, José Joaquín de Herrera, José María Morelos y Pavón, Josefa Ortiz de Domínguez, Juan Álvarez Hurtado, Juan Ruiz de Apodaca, Manuel del Refugio González Flores, Manuel Gómez Pedraza, Mariano Paredes y Arrillaga, Mèxic, Miguel Barragán, Miguel Hidalgo y Costilla, Miguel Miramón, Morelos, Nicolás Bravo, Organització territorial de Mèxic, Pancho Villa, Porfirio Díaz, Primer Imperi Mexicà, Rómulo Díaz de la Vega, San Miguel, ..., Secretaría de la Defensa Nacional, Valentín Canalizo, Venustiano Carranza, Vicente Guerrero, Victoriano Huerta Márquez, Virregnat de Nova Espanya, 1821, 1910, 1917, 22 de setembre, 24 de febrer. Ampliar l'índex (11 més) »

Abraçada d'Acatempan

Abraçada d'Acatempan, pintat per Hesiquio Iriarte. LAbraçada d'Acatempan és un esdeveniment de la història de Mèxic ocorregut el 10 de gener de 1821, en el qual van participar Agustín d'Iturbide, comandant en cap de l'exèrcit del Virregnat de Nova Espanya, (governat llavors per Juan Ruiz d'Apodaca) i Vicente Guerrero, cap de les forces insurgents que lluitaven per la Independència de Mèxic.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Abraçada d'Acatempan · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals útils per a la producció d'aliments i altres productes d'interès econòmic.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Agricultura · Veure més »

Agustí I de Mèxic

Cosme Damían Agustín de Iturbide y Arámburu (27 de setembre, 1783 - 19 de juliol, 1824), va ser un polític i militar mexicà, la participació del qual va ser decisiva per l'assoliment de la independència de Mèxic i de l'Amèrica Central.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Agustí I de Mèxic · Veure més »

Anastasio Bustamante

Anastasio Bustamante y Oseguera (n. a Jiquilpan, Michoacán el 27 de juliol, 1780; m. a San Miguel de Allende, Guanajuato el 6 de febrer, 1853) fou president de Mèxic en tres ocasions, de 1830 a 1832, de 1837 a 1839 i de 1839 a 1841.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Anastasio Bustamante · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Anglaterra · Veure més »

Antonio López de Santa Anna

Antonio de Padua María Severino López de Santa Anna y Pérez de Lebrón (21 de febrer de 1794 – 21 de juny de 1876), conegut simplement com a Santa Anna, fou un líder polític mexicà que influencià el governs i les polítiques mexicana i espanyola durant la seva turbulenta carrera de quaranta anys.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Antonio López de Santa Anna · Veure més »

Carlos Rivas

Carlos Humberto Rivas Torres (24 de maig de 1953) és un exfutbolista xilè.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Carlos Rivas · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Castellà · Veure més »

Constitució de Mèxic

Venustiano Carranza, cap de l'Exèrcit constitucionalista La Constitució Política dels Estats Units Mexicans és el document de govern i llei suprema de Mèxic.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Constitució de Mèxic · Veure més »

Districte federal

El districte federal o capital federal és una subdivisió d'un territori.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Districte federal · Veure més »

Emiliano Zapata

Emiliano Zapata Salazar (Anenecuilco, Morelos, 8 d'agost de 1879 – Chinameca, Morelos, 10 d'abril de 1919) fou un dirigent revolucionari mexicà, considerat figura prominent de la Revolució Mexicana que es va aixecar en armes contra del govern de Porfirio Díaz el 1910.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Emiliano Zapata · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Espanya · Veure més »

Espanyols

El terme espanyols o bé poble espanyol es refereix generalment al grup humà nascut a Espanya i més recentment als que ténen la nacionalitat espanyola.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Espanyols · Veure més »

Estat de Guerrero

Guerrero és un dels 31 estats de Mèxic.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Estat de Guerrero · Veure més »

Estat de Mèxic

L'estat de Mèxic és un dels 31 estats que conformen la federació mexicana.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Estat de Mèxic · Veure més »

Estat de Puebla

Puebla és un dels 31 estats que constitueixen Mèxic.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Estat de Puebla · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Exèrcit

L'Exèrcit (llat. exercitus, "exercici", i després "exercici militar"), és el component terrestre de les Forces armades d'una nació.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Exèrcit · Veure més »

Félix María Calleja

Félix María Calleja (Medina del Campo 1753 - València 1828).

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Félix María Calleja · Veure més »

Félix María Zuloaga

Félix María Zuloaga Trillo (Àlamos, Sonora, 31 de març de 1803 - Ciutat de Mèxic, 11 de febrer del 1898) va ser President interí de Mèxic de l'11 de gener al 24 de desembre de 1858.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Félix María Zuloaga · Veure més »

Forces Armades de Mèxic

Les Forces Armades de Mèxic estan formades per tres institucions militars; l'Exèrcit de Mèxic, la Força Aèria de Mèxic, i l'Armada de Mèxic.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Forces Armades de Mèxic · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і França · Veure més »

Francisco Hernández

Francisco Hernández Pineda (16 de gener de 1924 - 24 de gener de 2011) fou un futbolista mexicà.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Francisco Hernández · Veure més »

Francisco Ignacio Madero González

Francisco Ignacio Madero González va a ser un polític de la Revolució Mexicana (Parras, Coahuila, 1873 - Ciutat de Mèxic, 1913).

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Francisco Ignacio Madero González · Veure més »

Francisco Javier Mina

Francisco Xavier Mina (Otano, Navarra, Espanya, 1 de juliol de 1789 - Cerro del Borrego, a prop de Pénjamo, Guanajuato, Nova Espanya, 11 de novembre de 1817, militar i guerriller espanyol que participà en la Guerra de la Independència de Mèxic. Era fill d'uns llauradors benestants que, en observar la seva natural desinhibició i clar talent, l'enviaren a estudiar, sense reparar en sacrificis, a la Universitat de Saragossa. Xavier va resultar ser el tipus perfecte d'estudiant de l'època. Les notícies dels esdeveniments del 2 de maig de 1808, exaltaren l'esperit de Xavier, i amb altres estudiants, treballà perquè Saragossa es revoltés amb armes i posés al seu davant en Palafox, prenent part activa en els dos setges de la ciutat, i caient malalt al llit, a causa d'unes febres. Per acabar de restablir-se, el metge li ordenà l'exercici de la caça, i trobant-se fora, a la muntanya, es presentaren a Idocin (municipi d'Ibargoiti) 200 dragons francesos (28 de juliol, de 1809). Un grapat de paisans, perquè la majoria es trobava al camp, pretengueren resistir i foren vençuts, i la casa de Mina saquejada i els seus pares reduïts a la misèria. Quan el seu oncle, el després general Espoz i Mina, sortí al seu encontre i li referí l'ocorregut, jurà venjar-los, i ho complí, llençant-se al camp amb el seu oncle i altres joves decidits.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Francisco Javier Mina · Veure més »

Guadalupe Victoria

Guadalupe Victoria (Villa de Tamazula, Durango, 29 de setembre, 1786 - Tenancingo, estat de Mèxic, 21 de març, 1843), fou part de l'equip del govern provisional després de la caiguda del Primer Imperi Mexicà.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Guadalupe Victoria · Veure més »

Guanajuato

Vista aèria de Guanajuato La ciutat de Guanajuanto és la capital de l'estat homònim de Mèxic.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Guanajuato · Veure més »

Guerra de Reforma

La Guerra de Reforma, també coneguda com la Guerra dels Tres Anys fou una guerra civil a Mèxic entre el 17 de desembre de 1857 i l'1 de gener de 1861, data de l'entrada de Benito Juárez a la ciutat de Mèxic.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Guerra de Reforma · Veure més »

Ignacio Allende

Ignacio José de Allende i Unzaga (San Miguel de Allende, 1769 - Chihuahua, 1811) fou un capità de l'exèrcit reialista a Mèxic que va simpatitzar amb el projecte d'independència del país i participà activament en la proclama de Dolores i en els primers episodis de la Guerra d'Independència de Mèxic.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Ignacio Allende · Veure més »

Ignacio Zaragoza

Ignacio Zaragoza Seguin (24 de març de 1829 – 8 de setembre de 1862) va ser un militar mexicà reconegut com l'heroi de la famosa batalla de Puebla, que va tenir lloc el 5 de maig de 1862.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Ignacio Zaragoza · Veure més »

José Joaquín de Herrera

José Joaquín Antonio Florencio de Herrera y Ricardos fou un polític mexicà moderat i president de Mèxic en tres ocasions, així com general durant la Guerra Estats Units - Mèxic.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і José Joaquín de Herrera · Veure més »

José María Morelos y Pavón

José María Teclo Morelos y Pavón (Morelia, estat de Michoacán, 1765- San Cristóbal Ecatepec, 1815) fou un sacerdot liberal que encapçalà el moviment d'independència de Mèxic a la mort de Miguel Hidalgo y Costilla fins que fou jutjat i executat per la Inquisició.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і José María Morelos y Pavón · Veure més »

Josefa Ortiz de Domínguez

Josefa Ortiz y Téllez-Girón, coneguda com pel seu nom de casada, Josefa Ortiz de Domínguez, o pel càrrec que ocupava el seu espòs, La Corregidora (Ciutat de Mèxic, 1773 - 1829), fou una criolla insurgent al Mèxic de principis del segle XIX.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Josefa Ortiz de Domínguez · Veure més »

Juan Álvarez Hurtado

Juan Alvarez Hurtado (n. a Atoyac, Guerrero el 27 de gener de 1790; m. a La Providència, Guerrero, el 21 d'agost de 1867) fou general i president interí de Mèxic el 1855.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Juan Álvarez Hurtado · Veure més »

Juan Ruiz de Apodaca

Juan José Ruiz de Apodaca i Eliza (Cadis, 3 de febrer de 1754 – Madrid, 11 de gener de 1835) fou un mariner, militar, diplomàtic i polític espanyol.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Juan Ruiz de Apodaca · Veure més »

Manuel del Refugio González Flores

Manuel del Refugio Martinez González Flores va néixer a Matamoros, Tamaulipas, el 17 de juny de 1833.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Manuel del Refugio González Flores · Veure més »

Manuel Gómez Pedraza

Manuel Gómez Pedraza fou un general mexicà i president de Mèxic de 1832 al 1833.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Manuel Gómez Pedraza · Veure més »

Mariano Paredes y Arrillaga

Mariano Paredes y Arrillaga (n. a la ciutat de Mèxic el 7 de gener de 1797; m. a la ciutat de Mèxic el 7 de setembre de 1849) fou un general mexicà conservador i president de Mèxic.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Mariano Paredes y Arrillaga · Veure més »

Mèxic

Mèxic (en castellà: México), oficialment els Estats Units Mexicans (en castellà: Estados Unidos Mexicanos), és una república federal constitucional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Mèxic · Veure més »

Miguel Barragán

Miguel Francisco Barragán Andrade fou un general mexicà i polític centralista.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Miguel Barragán · Veure més »

Miguel Hidalgo y Costilla

Don Miguel Hidalgo, de nom complet Miguel Gregorio Antonio Ignacio Hidalgo y Costilla Mandarte Villaseñor y Lomelí (Corralejo, Guanajuato, 8 de maig, 1753 – San Cristóbal Ecatepec, 30 de juliol, 1811), fou el cap de la revolta a favor de la independència de Mèxic.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Miguel Hidalgo y Costilla · Veure més »

Miguel Miramón

Miguel Gregorio de la Luz Atenógenes Miramón y Tarelo (Ciutat de Mèxic, 29 de setembre de 1831 - Querétaro, 19 de juny de 1867) ocupà la presidència mexicana en dues ocasions: la primera com a president substitut del 21 de gener de 1859 al 13 d'agost de 1860 i la segona com a president interí del 14 d'agost al 23 de desembre de 1860.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Miguel Miramón · Veure més »

Morelos

Morelos és un dels 31 estats de Mèxic, localitzat al centre del país.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Morelos · Veure més »

Nicolás Bravo

Nicolás Bravo Rueda (10 de setembre de 1786 - 22 d'abril de 1854) fou un polític i soldat mexicà.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Nicolás Bravo · Veure més »

Organització territorial de Mèxic

Els Estats Units Mexicans conformen una federació integrada per trenta-un estats sobirans i autònoms i un districte federal.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Organització territorial de Mèxic · Veure més »

Pancho Villa

Pancho Villa (a l'esquerra, amb uniforme fosc) i Emiliano Zapata (a la dreta) en el Palau Nacional de la Ciutat de Mèxic). Villa seu al silló presidencial. Cotxe en el qual fou metrallat i assassinat el general Fraancisco Villa. Avui al museu de la ciutat de Chihuahua José Doroteo Arango Arámbula (5 de juny, 1878 – 20 de juliol, 1923), més conegut pel seu nom de guerra, Francisco Villa o Pancho Villa fou un dels líders més importants de la Revolució Mexicana.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Pancho Villa · Veure més »

Porfirio Díaz

José de la Cruz Porfirio Díaz Mori (Oaxaca, 15 de setembre, 1830 - París, 2 de juliol, 1915) va ser un heroi de guerra mexicà, president (després considerat dictador) que governaria Mèxic des de 1876 a 1911.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Porfirio Díaz · Veure més »

Primer Imperi Mexicà

El Primer Imperi Mexicà és el període posterior a la independència de Mèxic en què la forma de govern del país va ser la va ser la monarquia constitucional.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Primer Imperi Mexicà · Veure més »

Rómulo Díaz de la Vega

Rómulo Díaz de la Vega (n. a la ciutat de Mèxic el 23 de maig de 1800; m. a Puebla de Zaragoza, Puebla, el 3 d'octubre de 1877, fou un militar mexicà conservador i centralista. Combaté contra els francesos durant la Guerra dels Pastissos i contra els estatunidencs durant la invasió nord-americana el 1846 i 1847. Fou empresonat i enviat als Estats Units; retornà després de la signatura del Tractat de Guadalupe-Hidalgo i ocupà la comandància de diversos departaments del país. El 1855 passà a ser el president de facto. Sense ser elegit ni designat, ocupà la presidència de Mèxic per vint-i-dos dies. A causa de la buida de poder creada per la renúncia de Martín Carrera Sabat, Díaz de la Vega assumí la responsabilitat presidencial. Només mantingué l'ordre i respectà els ministres que havia anomenat Carrera Sabat, en esperar el general Juan Álvarez Hurtado que fou elegit com a president de Mèxic. Aquest, que viatjava cap a la ciutat de Mèxic, s'aturà a Cuernavaca i el demanà que l'entregués el comandament militar de la ciutat de Mèxic, la qual cosa féu immediatament. El 1859 el president Miguel Miramón el designà governador del Districte Federal. Fou part de la Junta de Notables que elegí Maximilià d'Habsburg com a emperador de Mèxic el 1863. El 1864 fou designat prefecte de l'Imperi a Jalisco. Després de la caiguda de l'imperi i la restauració de la república, es retirà a Puebla on morí el 1877.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Rómulo Díaz de la Vega · Veure més »

San Miguel

* Biografies.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і San Miguel · Veure més »

Secretaría de la Defensa Nacional

La Secretaría de la Defensa Nacional de Mèxic és, juntament amb la Secretària de Marina, la Secretaria d'Estat encarregada de la defensa de Mèxic i de l'educació militar.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Secretaría de la Defensa Nacional · Veure més »

Valentín Canalizo

José Valentín Raimundo Canalizo Bocadillo fou un general i polític conservador mexicà.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Valentín Canalizo · Veure més »

Venustiano Carranza

Venustiano Carranza Garza va néixer a Cuatro Ciénegas, Coahuila, el 29 de desembre de 1859.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Venustiano Carranza · Veure més »

Vicente Guerrero

Vicente Ramón Guerrero Saldaña (10 d'agost de 1782 - 14 de febrer de 1831) fou el segon president de Mèxic i un dels generals insurgents de la Guerra d'independència de Mèxic.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Vicente Guerrero · Veure més »

Victoriano Huerta Márquez

José Victoriano Huerta Márquez va néixer a Colotlán, Jalisco, el 22 de desembre de 1850.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Victoriano Huerta Márquez · Veure més »

Virregnat de Nova Espanya

La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el primer virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і Virregnat de Nova Espanya · Veure més »

1821

;Països Catalans.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і 1821 · Veure més »

1910

;Països Catalans.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і 1910 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і 1917 · Veure més »

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і 22 de setembre · Veure més »

24 de febrer

El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Exèrcit de Mèxic і 24 de febrer · Veure més »

Redirigeix aquí:

Exèrcit Imperial de Mèxic, Exèrcit Reialista, Exèrcit Trigarant, Exèrcit Trigarante, Exèrcit de les Tres Garanties, Exèrcit mexicà, Exèrcit reialista.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »