Accés més ràpid que el navegador!
85 les relacions: Acceleració de marea, Agència Espacial Europea, Aigua, Albedo, Amaltea (satèl·lit), Antàrtida, Atmosfera terrestre, BBC, Cal·listo (satèl·lit), Camp magnètic, Cercle, Cometa, Conductor elèctric, Cràter d'impacte, Creta, Crosta, Dorsal oceànica, El·lipse, Encèlad (satèl·lit), Escorça terrestre, Espectroscòpia, Europa (filla d'Agenor), Europa Clipper, Ferro, Fil·losilicat, Força de marea, Fumarola hidrotermal, Galileo (sonda), Galileo Galilei, Ganimedes (satèl·lit), Glaç, Gravetat, Guèiser, Hidrogen, Iceberg, Io (satèl·lit), Júpiter (mitologia), Júpiter (planeta), Johannes Kepler, Jupiter Icy Moon Explorer, Kelvin, Llac subglacial, Llac Vostok, Lluna, Magma, Mantell terrestre, Marea, Marea viva, Microorganisme, Minerals argilosos, ..., NASA, Níquel, Numeració romana, Oxigen, Pascal (unitat), Piga, Planeta tel·lúric, Programa Voyager, Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits galileans, Silicat, Simon Marius, Sistema solar, Sofre, Sol, Sulfat de magnesi, Tectònica de plaques, Telescopi espacial Hubble, Telescopi refractor, Temperatura, Terra, The New York Times, Tir, Tità (satèl·lit), Tritó (satèl·lit), Universitat d'Arizona, Universitat de Pàdua, Vapor d'aigua, Vida, Vida extraterrestre, Zeus, 1998, 2004, 2009, 8 de gener. Ampliar l'índex (35 més) »
Acceleració de marea
Imatge de la Terra i la Lluna presa des de Mart. La presència de la Lluna (que és d'al voltant d'1/81 de la massa de la terra), està desaccelerant la rotació de la Terra i la durada del dia al voltant de 2ms cada cent anys. Lacceleració de marea és un efecte originat per la força de marea entre un satèl·lit natural en òrbita (per exemple, la Lluna) i el planeta primari que orbita (per exemple, la Terra).
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Acceleració de marea · Veure més »
Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Agència Espacial Europea · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Aigua · Veure més »
Albedo
La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Albedo · Veure més »
Amaltea (satèl·lit)
Amaltea és el tercer satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Amaltea (satèl·lit) · Veure més »
Antàrtida
LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Antàrtida · Veure més »
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Atmosfera terrestre · Veure més »
BBC
Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і BBC · Veure més »
Cal·listo (satèl·lit)
Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Cal·listo (satèl·lit) · Veure més »
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Camp magnètic · Veure més »
Cercle
Cercle arc és part d'una circumferència Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Cercle · Veure més »
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Cometa · Veure més »
Conductor elèctric
aïllants i posats dins d'un tub (més aïllant) Un conductor elèctric és un material físic que permet amb facilitat el trànsit de càrregues elèctriques pel seu interior.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Conductor elèctric · Veure més »
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Cràter d'impacte · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Creta · Veure més »
Crosta
Una crosta és una formació cutània temporal que apareix durant la fase proliferativa de la cicatrització quan l'epitelització del teixit sobre una àrea denudada és lenta.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Crosta · Veure més »
Dorsal oceànica
Formació d'una dorsal Les dorsals oceàniques són grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 m d'altitud; normalment, presenten un solc central anomenat rift per on surt magma procedent de l'astenosfera i que es diposita als dos costat, creant més sòl oceànic.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Dorsal oceànica · Veure més »
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і El·lipse · Veure més »
Encèlad (satèl·lit)
Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Encèlad (satèl·lit) · Veure més »
Escorça terrestre
Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. L'escorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Escorça terrestre · Veure més »
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Espectroscòpia · Veure més »
Europa (filla d'Agenor)
Frank'a Waaldijk Europa, segons la mitologia grega, va ser una princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa, tot i que també podria haver estat filla de Fènix, un dels fills d'Agenor.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Europa (filla d'Agenor) · Veure més »
Europa Clipper
Dibuix de la sonda La missió interplanetària Europa Clipper o Europa Multiple-Flyby Mission (en anglès, Missió de sobrevols d'Europa) és un projecte espacial actualment en desenvolupament per la NASA, que té previst el llançament d'una sonda espacial en la dècada del 2020, amb l'objectiu d'estudiar el satèl·lit Europa, mitjançant una sèrie de sobrevols, mentre la sonda gira al voltant del planeta Júpiter.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Europa Clipper · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Ferro · Veure més »
Fil·losilicat
Els fil·losilicats són una subclasse dels silicats que inclouen minerals comuns en ambients molt diversos i que presenten, com característica comuna, un hàbit cristal·lí foliós o esquamós derivat de l'existència d'una exfoliació mineral basal perfecta.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Fil·losilicat · Veure més »
Força de marea
Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Força de marea · Veure més »
Fumarola hidrotermal
Fumaroles hidrotermals prop de les illes Marianes Una fumarola hidrotermal és una fissura en la superfície de la Terra per on surt aigua escalfada geotèrmicament.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Fumarola hidrotermal · Veure més »
Galileo (sonda)
La sonda és extreta del Transbordador espacial Atlantis en la missió STS-34 La Galileo fou una sonda espacial de l'agència espacial nord-americana, NASA, amb l'objectiu d'estudiar el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Galileo (sonda) · Veure més »
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Galileo Galilei · Veure més »
Ganimedes (satèl·lit)
Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Ganimedes (satèl·lit) · Veure més »
Glaç
Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Glaç · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Gravetat · Veure més »
Guèiser
381x381px Un guèiser és un sortidor natural d'aigua calenta i vapor que surt de terra.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Guèiser · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Hidrogen · Veure més »
Iceberg
Iceberg; Fotomuntatge de com es veu un iceberg de gel sencer sota l'aigua. Un iceberg (de l'anglès iceberg) és una gran massa de gel flotant que s'ha desprès d'una glacera i que sobresurt en part de la superfície del mar.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Iceberg · Veure més »
Io (satèl·lit)
Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Io (satèl·lit) · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Júpiter (planeta) · Veure més »
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Johannes Kepler · Veure més »
Jupiter Icy Moon Explorer
El JUpiter ICy Moon Explorer (JUICE) és una proposta de nau espacial programada per l'Agència Espacial Europea (ESA) que visitarà el sistema jovià, en particular l'estudi de tres llunes de Júpiter; Ganimedes, Cal·listo, i Europa.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Jupiter Icy Moon Explorer · Veure més »
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Kelvin · Veure més »
Llac subglacial
NASA MODIS imatge de dos llacs subglacials a l'Antàrtida. Un llac subglacial és un llac sota una glacera o sota un casquet de gel.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Llac subglacial · Veure més »
Llac Vostok
Ubicació del llac Vostok El llac Vostok és un llac subglacial de l'Antàrtida.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Llac Vostok · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Lluna · Veure més »
Magma
El magma és un tipus de roca format per la fusió parcial o total d'una font pariental (principalment, la part superior del mantell i la base de l'escorça terrestre).
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Magma · Veure més »
Mantell terrestre
Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Mantell terrestre · Veure més »
Marea
Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i descendent (reflux).
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Marea · Veure més »
Marea viva
La marea viva és una plenamar, que es produeix dues vegades per mes, generalment dos dies després del moment quan les dues atraccions, la lunar i la solar, actuen segons una mateixa direcció, per la qual cosa els efectes se sumen i la marea resultant té una amplitud major, el que és el cas quan al noviluni i pleniluni la terra, el sol i la lluna estan en una línia recta.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Marea viva · Veure més »
Microorganisme
Els microorganismes o cèl·lules microbianes, com a terme més ampli, són compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cèl·lules de forma dinàmica.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Microorganisme · Veure més »
Minerals argilosos
Argila del Juràssic a Anglaterra Els minerals argilosos són silicats d'alumini hidratats, de vegades amb quantitats variables de ferro, magnesi, metalls alcalins, terres alcalines i altres cations.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Minerals argilosos · Veure més »
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і NASA · Veure més »
Níquel
El níquel és l'element químic de símbol Ni i nombre atòmic 28.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Níquel · Veure més »
Numeració romana
La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Numeració romana · Veure més »
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Oxigen · Veure més »
Pascal (unitat)
El pascal (símbol: Pa) és una unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per mesurar la pressió interna, la tensió mecànica, el mòdul de Young i la resistència a la tracció.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Pascal (unitat) · Veure més »
Piga
Dones amb moltes pigues. Les pigues, o científicament efèlides, en els humans són taques cutànies, de color marró clar, de melanina en la pell que apareixen en persones de complexió clara.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Piga · Veure més »
Planeta tel·lúric
Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Planeta tel·lúric · Veure més »
Programa Voyager
Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol al maig de 2005 Model 3D interactiu de la ''Voyager'' El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Programa Voyager · Veure més »
Satèl·lits de Júpiter
Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Satèl·lits de Júpiter · Veure més »
Satèl·lits galileans
Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Satèl·lits galileans · Veure més »
Silicat
Un silicat és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Silicat · Veure més »
Simon Marius
Simon Marius (en llatí; en alemany Mair, Mayr o Mayer) (1573 – Ansbach, Baviera, 26 de desembre de 1624), va ser un astrònom alemany que va reclamar a Galileu el descobriment dels quatre grans satèl·lits de Júpiter.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Simon Marius · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Sistema solar · Veure més »
Sofre
El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Sofre · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Sol · Veure més »
Sulfat de magnesi
El sulfat de magnesi (antigament sulfat magnèsic) és un compost químic que conté magnesi, sofre i oxigen, amb la fórmula MgSO4.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Sulfat de magnesi · Veure més »
Tectònica de plaques
Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Tectònica de plaques · Veure més »
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Telescopi espacial Hubble · Veure més »
Telescopi refractor
Telescopi de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena Un telescopi refractiu és un telescopi òptic que forma imatges d'objectes llunyans utilitzant un sistema de lents convergents en els quals la llum es refracta.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Telescopi refractor · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Temperatura · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Terra · Veure més »
The New York Times
The New York Times és un diari publicat a la ciutat de Nova York als Estats Units.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і The New York Times · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Tir · Veure més »
Tità (satèl·lit)
Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Tità (satèl·lit) · Veure més »
Tritó (satèl·lit)
Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Tritó (satèl·lit) · Veure més »
Universitat d'Arizona
Campus de la Universitat d'Arizona. La Universitat d'Arizona (anglès:University of Arizona) és una reconeguda institució d'educació superior dels EUA Que està situada a Tucson, Arizona.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Universitat d'Arizona · Veure més »
Universitat de Pàdua
La Universitat de Pàdua (en italià Università degli Studi di Padova) és una de les més importants universitats d'Itàlia, i de les més antigues del món (la tercera a Itàlia), fundada el 1222.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Universitat de Pàdua · Veure més »
Vapor d'aigua
El vapor d'aigua és la fase gasosa de la molècula d'aigua.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Vapor d'aigua · Veure més »
Vida
Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Vida · Veure més »
Vida extraterrestre
kopeeks del 1967, amb un dibuix d'un satèl·lit extraterrestre. La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Vida extraterrestre · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і Zeus · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і 1998 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і 2004 · Veure més »
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і 2009 · Veure més »
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Europa (satèl·lit) і 8 de gener · Veure més »
Redirigeix aquí:
Europa (Júpiter), Europa (Satèl·lit), Europa (lluna), Europa (satèl.lit), Europa (satèl•lit), Europa (satèŀlit).
