Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Europa (satèl·lit)

Índex Europa (satèl·lit)

Europa (Jupiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.

88 les relacions: Acceleració de marea, Agència Espacial Europea, Aigua, Albedo, Antàrtida, Atmosfera terrestre, Cal·listo (satèl·lit), Camp magnètic, Centímetre cúbic, Cercle, Chaos, Cometa, Conductor elèctric, Cràter d'impacte, Crosta, Dia, Dorsal oceànica, El·lipse, Encèlad (satèl·lit), Escorça terrestre, Espectroscòpia, Europa (filla d'Agenor), Europa Clipper, Ferro, Fil·losilicat, Força de marea, Fumarola hidrotermal, Galileo (sonda), Galileo Galilei, Ganimedes (satèl·lit), Gel, Gram, Gravetat, Guèiser, Hidrogen, Iceberg, Io (satèl·lit), Júpiter (mitologia), Júpiter (planeta), Jupiter Icy Moon Explorer, Kelvin, Llac subglacial, Llac Vostok, Lluna, Magma, Mantell terrestre, Marea, Marea viva, Microorganisme, Minerals argilosos, ..., Mitologia grega, Mitologia romana, NASA, Níquel, Numeració romana, Oxigen, Pascal (unitat), Piga, Planeta tel·lúric, Programa Voyager, Rotació síncrona, Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits galileans, Segle XX, Silicat, Simon Marius, Sistema solar, Sofre, Sol, Sulfat de magnesi, Tectònica de plaques, Telescopi espacial Hubble, Temperatura, Terra, The New York Times, Tir, Tità (satèl·lit), Tritó (satèl·lit), Vapor d'aigua, Vida, Vida extraterrestre, Zeus, 1610, 1998, 2004, 2009, 7 de gener, 8 de gener. Ampliar l'índex (38 més) »

Acceleració de marea

Imatge de la Terra i la Lluna presa des de Mart. La presència de la Lluna (que és d'al voltant d'1/81 de la massa de la terra), està desaccelerant la rotació de la Terra i la durada del dia al voltant de 2ms cada cent anys. Lacceleració de marea és un efecte originat per la força de marea entre un satèl·lit natural en òrbita (per exemple, la Lluna) i el planeta primari que orbita (per exemple, la Terra).

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Acceleració de marea · Veure més »

Agència Espacial Europea

L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA) fou creada l'any 1975.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Agència Espacial Europea · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Aigua · Veure més »

Albedo

La neu fresca té un albedo d'entre el 75 i el 90% L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i és tornada.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Albedo · Veure més »

Antàrtida

L'Antàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Antàrtida · Veure més »

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Atmosfera terrestre · Veure més »

Cal·listo (satèl·lit)

Cal·listo (del grec Καλλιστώ) és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Cal·listo (satèl·lit) · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Camp magnètic · Veure més »

Centímetre cúbic

El centímetre cúbic (símbol cm³) és una unitat de volum que equival a una milionèsima d'un metre cúbic.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Centímetre cúbic · Veure més »

Cercle

Cercle arc és part d'una circumferència Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Cercle · Veure més »

Chaos

Chaos (plural chaoses, abr. CH) és un tret superficial planetari consistent en una zona de terreny esquerdat i trencat, clarament delimitada dels seus voltants.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Chaos · Veure més »

Cometa

Cometa Hale-Bopp l'any 1997 Un cometa (dita també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Cometa · Veure més »

Conductor elèctric

aïllants i posats dins d'un tub (més aïllant) Un conductor elèctric és un material físic que permet amb facilitat el trànsit de càrregues elèctriques pel seu interior.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Conductor elèctric · Veure més »

Cràter d'impacte

Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del Sistema Solar (planeta nan, asteroide...), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Cràter d'impacte · Veure més »

Crosta

Una crosta en un genoll ferit Una crosta és una formació cutània temporal constituïda per plaquetes, sèu i sang, que cobreix una ferida per cicatritzar-la i serveix de barrera protectora per a la dermis en regeneració.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Crosta · Veure més »

Dia

*Vegeu també: Dia (desambiguació) asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Dia · Veure més »

Dorsal oceànica

Formació d'una dorsal Les dorsals oceàniques són grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 m d'altitud; normalment, presenten un solc central anomenat rift per on surt magma procedent de l'astenosfera i que es diposita als dos costat, creant més sòl oceànic.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Dorsal oceànica · Veure més »

El·lipse

El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і El·lipse · Veure més »

Encèlad (satèl·lit)

Encèlad és un satèl·lit de Saturn, descobert el 1789 per William Herschel.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Encèlad (satèl·lit) · Veure més »

Escorça terrestre

Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. Lescorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Escorça terrestre · Veure més »

Espectroscòpia

prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Espectroscòpia · Veure més »

Europa (filla d'Agenor)

El rapte d'Europa, segons l'artista holandès Frank Waaldijk Europa (grec antic: Εὐρώπη Europe), segons la mitologia grega, va ser una princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa, tot i que també podria haver estat filla de Fènix, un dels fills d'Agenor.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Europa (filla d'Agenor) · Veure més »

Europa Clipper

Dibuix de la sonda La missió interplanetària Europa Clipper o Europa Multiple-Flyby Mission (en anglès, Missió de sobrevols de Europa) és un projecte espacial actualment en desenvolupament per la NASA, que té previst el llançament d'una sonda espacial en la dècada del 2020, amb l'objectiu d'estudiar el satèl·lit Europa, mitjançant una sèrie de sobrevols, mentre la sonda gira al voltant del planeta Júpiter.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Europa Clipper · Veure més »

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Ferro · Veure més »

Fil·losilicat

Els fil·losilicats són una subclasse dels silicats que inclouen minerals comuns en ambients molt diversos i que presenten, com característica comuna, un hàbit cristal·lí foliós o esquamós derivat de l'existència d'una exfoliació mineral basal perfecta.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Fil·losilicat · Veure més »

Força de marea

Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Força de marea · Veure més »

Fumarola hidrotermal

Fumaroles hidrotermals prop de les illes Marianes Una fumarola hidrotermal és una fissura en la superfície de la Terra per on surt aigua escalfada geotèrmicament.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Fumarola hidrotermal · Veure més »

Galileo (sonda)

La sonda és extreta del Transbordador espacial Atlantis en la missió STS-34 La Galileo fou una sonda espacial de l'agència espacial nord-americana, NASA, amb l'objectiu d'estudiar el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Galileo (sonda) · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Galileo Galilei · Veure més »

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Jupiter III) és el més gran dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Ganimedes (satèl·lit) · Veure més »

Gel

El gel o glaç és l'estat sòlid de l'aigua (H2O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K, 32 °F), que és el seu punt de congelació.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Gel · Veure més »

Gram

El gram (símbol: g) és una unitat de mesura de la massa, que es defineix com a 1/1000 del quilogram (kg).

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Gram · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Gravetat · Veure més »

Guèiser

El guèiser Strokkur a Islàndia Un guèiser és una surgència natural d'aigua calenta i vapor, emesa violentament i periòdica per una xemeneia especial.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Guèiser · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és un element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Hidrogen · Veure més »

Iceberg

Iceberg; Fotomuntatge de com es veu un iceberg de gel sencer sota l'aigua. Un iceberg (angl. iceberg, i aquest del neerl. mitjà ijsberg) o panna de glaç és una gran massa de gel flotant desprès d'una glacera que sobresurt en part de la superfície del mar.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Iceberg · Veure més »

Io (satèl·lit)

Io és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Io (satèl·lit) · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Júpiter (planeta) · Veure més »

Jupiter Icy Moon Explorer

El JUpiter ICy Moon Explorer (JUICE) és una proposta de nau espacial programada per l'Agència Espacial Europea (ESA) que visitarà el sistema jovià, en particular l'estudi de tres llunes de Júpiter; Ganimedes, Cal·listo, i Europa.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Jupiter Icy Moon Explorer · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del Sistema Internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Kelvin · Veure més »

Llac subglacial

NASA MODIS imatge de dos llacs subglacials a l'Antàrtida. Un llac subglacial és un llac sota una glacera o sota un casquet de gel.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Llac subglacial · Veure més »

Llac Vostok

Ubicació del llac Vostok El llac Vostok és un llac subglacial de l'Antàrtida.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Llac Vostok · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Lluna · Veure més »

Magma

El magma és un tipus de roca format per la fusió parcial o total d'una font pariental (principalment, la part superior del mantell i la base de l'escorça terrestre).

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Magma · Veure més »

Mantell terrestre

Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Mantell terrestre · Veure més »

Marea

Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i cap avall (reflux).

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Marea · Veure més »

Marea viva

La marea viva és una plenamar, que es produeix dues vegades per mes, generalment dos dies després del moment quan les dues atraccions, la lunar i la solar, actuen segons una mateixa direcció, per la qual cosa els efectes se sumen i la marea resultant té una amplitud major, el que és el cas quan al noviluni i pleniluni la terra, el sol i la lluna estan en una línia recta.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Marea viva · Veure més »

Microorganisme

Un microorganisme o microbi és un ésser viu tan petit que no és visible a l'ull humà, es pot veure amb l'ajuda d'un microscopi òptic o microscopi electrònic.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Microorganisme · Veure més »

Minerals argilosos

Argila del Juràssic a Anglaterra Els minerals argilosos són silicats d'alumini hidratats, de vegades amb quantitats variables de ferro, magnesi, metalls alcalins, terres alcalines i altres cations.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Minerals argilosos · Veure més »

Mitologia grega

Bust de Zeus trobat a Ocriculum (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà). La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Mitologia grega · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que conformaven el pensament religiós a l'Antiga Roma.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Mitologia romana · Veure més »

NASA

Logo NASA (cuc) La National Aeronautics and Space Administration (NASA) és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable per als Estats Units d'Amèrica del programa espacial, de la investigació i exploració espacial.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і NASA · Veure més »

Níquel

El níquel és un element químic de nombre atòmic 28 i símbol Ni situat en el grup 10 de la taula periòdica dels elements.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Níquel · Veure més »

Numeració romana

El sistema de numeració romana és un sistema de numeració no posicional que es desenvolupà a l'Antiga Roma i s'utilitzà a tot l'Imperi Romà.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Numeració romana · Veure més »

Oxigen

L'oxigen, dels ètims grecs ὀξύς (oxys) ("àcid", del gust dels àcids) i -γενής (-genēs) ("productor", literalment "engendrador"), és l'element químic de nombre atòmic 8.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Oxigen · Veure més »

Pascal (unitat)

El pascal (símbol: Pa) és una unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per mesurar la pressió interna, la tensió mecànica, el mòdul de Young i la resistència a la tracció.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Pascal (unitat) · Veure més »

Piga

Dones amb moltes pigues. Les pigues, o científicament efèlides, en els humans són taques cutànies, de color marró clar, de melanina en la pell que apareixen en persones de complexió clara.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Piga · Veure més »

Planeta tel·lúric

Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Planeta tel·lúric · Veure més »

Programa Voyager

Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol afinals de 2005.El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Programa Voyager · Veure més »

Rotació síncrona

La Lluna triga exactament una òrbita a fer un gir sobre el seu eix; els habitants del planeta mai podran veure el costat verd de la Lluna. En astronomia, la rotació síncrona o sincrònica és un terme utilitzat per descriure el moviment d'un cos que tarda el mateix temps a girar sobre si mateix que a completar una òrbita al voltant del cos central; per tant, manté sempre el mateix hemisferi apuntant cap al cos al qual orbita.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Rotació síncrona · Veure més »

Satèl·lits de Júpiter

Europa. Júpiter té 67 satèl·lits naturals coneguts, 48 dels quals tenen ja un nom definitiu mentre que els altres 19 porten encara una designació provisional.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Satèl·lits de Júpiter · Veure més »

Satèl·lits galileans

Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Satèl·lits galileans · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Segle XX · Veure més »

Silicat

Un silicat (SiO44-) és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Silicat · Veure més »

Simon Marius

Simon Marius (en llatí; en alemany Mair, Mayr o Mayer) (1573 – 1624) va ser un astrònom alemany que va reclamar a Galileu el descobriment dels quatre grans satèl·lits de Júpiter.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Simon Marius · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Sistema solar · Veure més »

Sofre

El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Sofre · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Sol · Veure més »

Sulfat de magnesi

El sulfat de magnesi (antigament sulfat magnèsic) és un compost químic que conté magnesi, sofre i oxigen, amb la fórmula MgSO4.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Sulfat de magnesi · Veure més »

Tectònica de plaques

Esquema general de diferents tipus de volcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτων, tekton, que significa "el que construeix") és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Tectònica de plaques · Veure més »

Telescopi espacial Hubble

El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat en les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Telescopi espacial Hubble · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Temperatura · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Terra · Veure més »

The New York Times

The New York Times és un diari publicat a la ciutat de Nova York als Estats Units.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і The New York Times · Veure més »

Tir

Tir és una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Tir · Veure més »

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gran de Saturn i el segon més gran del sistema solar (el primer és Ganimedes).

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Tità (satèl·lit) · Veure més »

Tritó (satèl·lit)

Tritó (Neptú I), en grec Τρίτων, és el satèl·lit més gran de Neptú.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Tritó (satèl·lit) · Veure més »

Vapor d'aigua

El vapor d'aigua és la fase gasosa de la molècula d'aigua.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Vapor d'aigua · Veure més »

Vida

Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Vida · Veure més »

Vida extraterrestre

kopeeks del 1967, amb un dibuix d'un satèl·lit extraterrestre. La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Vida extraterrestre · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en grec antic Θεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і Zeus · Veure més »

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і 1610 · Veure més »

1998

;Països Catalans.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і 1998 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і 2004 · Veure més »

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і 2009 · Veure més »

7 de gener

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і 7 de gener · Veure més »

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Europa (satèl·lit) і 8 de gener · Veure més »

Redirigeix aquí:

Europa (Satèl·lit), Europa (lluna), Europa (satèl.lit), Europa (satèl•lit), Europa (satèŀlit).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »