Accés més ràpid que el navegador!
17 les relacions: Cartago, Constantinoble, Eudòxia (muller de Valentinià III), Eudòxia Augusta, Genseric, Hilderic (rei dels vàndals), Huneric, Jerusalem, Placídia, Saqueig de Roma (455), Teodosi II el Jove, Valentinià III, Vàndals, 455, 456, 472, 477.
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Eudòxia (filla de Valentinià III) і Cartago · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Eudòxia (filla de Valentinià III) і Constantinoble · Veure més »
Eudòxia (muller de Valentinià III)
Eudòxia o Licínia Eudòxia, en llatí Eudoxia o Licinia Eudoxia, fou emperadriu romana d'Occident, filla de l'emperador d'Orient Teodosi II i d'Eudòxia Augusta.
Nou!!: Eudòxia (filla de Valentinià III) і Eudòxia (muller de Valentinià III) · Veure més »
Eudòxia Augusta
Eudòxia Augusta o Èlia Eudòxia, en Evdokia, (Atenes, ~401 - 20 d'octubre de 461) fou la dona de l'emperador Teodosi II.
Nou!!: Eudòxia (filla de Valentinià III) і Eudòxia Augusta · Veure més »
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Nou!!: Eudòxia (filla de Valentinià III) і Genseric · Veure més »
Hilderic (rei dels vàndals)
Hilderic (en Hilderic, en Ἱλδέριχος) va ser rei dels vàndals, fill d'Huneric i d'Eudòxia i net de Genseric i de Valentinià III, va succeir a Trasamund.
Nou!!: Eudòxia (filla de Valentinià III) і Hilderic (rei dels vàndals) · Veure més »
Huneric
Huneric o Hunneric fou rei dels vàndals d'Àfrica des del 477 al 484.
Nou!!: Eudòxia (filla de Valentinià III) і Huneric · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Eudòxia (filla de Valentinià III) і Jerusalem · Veure més »
Placídia
Placídia va ser una emperadriu consort romana, esposa de l'emperador romà d'Occident, Olibri.
Nou!!: Eudòxia (filla de Valentinià III) і Placídia · Veure més »
Saqueig de Roma (455)
El saqueig de Roma de l'any 455 fou el segon dels tres saquejos de Roma duts a terme pels pobles bàrbars, en aquest cas pels vàndals, que estaven en guerra amb Petroni Màxim, emperador romà durant poc temps l'any 455.
Nou!!: Eudòxia (filla de Valentinià III) і Saqueig de Roma (455) · Veure més »
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Nou!!: Eudòxia (filla de Valentinià III) і Teodosi II el Jove · Veure més »
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Nou!!: Eudòxia (filla de Valentinià III) і Valentinià III · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Eudòxia (filla de Valentinià III) і Vàndals · Veure més »
455
Sense descripció.
Nou!!: Eudòxia (filla de Valentinià III) і 455 · Veure més »
456
El 456 (CDLVI) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Eudòxia (filla de Valentinià III) і 456 · Veure més »
472
Sense descripció.
Nou!!: Eudòxia (filla de Valentinià III) і 472 · Veure més »
477
Sense descripció.
Nou!!: Eudòxia (filla de Valentinià III) і 477 · Veure més »
