Taula de continguts
16 les relacions: Alga, Algues brunes, Bosc menut, Botànica, Carpel, Estípit (micologia), Falgueres, Fongs, Laminarials, Orquídies, Pàgina, Pecíol, Pistil, Pol·lini, Raquis, Tal·lus.
Alga
pmc.
Veure Estípit (botànica) і Alga
Algues brunes
Les algues brunes, algues marrons o feòfits (Phaeophyceae) són una classe d'algues que es distingeixen bé de la resta d'algues pel seu color, sempre dins una gamma de bruns, des del daurat fins al negre.
Veure Estípit (botànica) і Algues brunes
Bosc menut
vern tallats recentment a Hampshire Bosc menut, o bosc baix és el que està format per arbres que procedeixen del rebrot d'arbres tallats precedentment.
Veure Estípit (botànica) і Bosc menut
Botànica
Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.
Veure Estípit (botànica) і Botànica
Carpel
Fulles carpel·lars formant un gineceu apocàrpic en ''Helleborus'' El carpel (del grec karpos, fruit) és l'òrgan femeni bàsic de la flor.
Veure Estípit (botànica) і Carpel
Estípit (micologia)
Diagrama de l'estípit d'un fong basidiomicet mostrant l'anell i la volva que tenen algunes espècies i que serveix per identificar-les En micologia, lestípit és la mena de tija que dona suport al pileus o capell de molts bolets.
Veure Estípit (botànica) і Estípit (micologia)
Falgueres
Els polipodiòpsids (Polypodiopsida o Polypodiophyta) són un clade de plantes vasculars conegudes popularment com a falgueres.
Veure Estípit (botànica) і Falgueres
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Veure Estípit (botànica) і Fongs
Laminarials
Les laminarials (Laminariales), conegudes com a varec, són un ordre de grans algues del tipus algues brunes dins la classe ''Phaeophyceae''.
Veure Estípit (botànica) і Laminarials
Orquídies
Les orquídies (Orchidaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les Asparagals.
Veure Estípit (botànica) і Orquídies
Pàgina
Una pàgina o plana és cadascuna de les cares del paper d'una obra que contingui més d'un full, com ara un dossier o un llibre, més enllà de la coberta.
Veure Estípit (botànica) і Pàgina
Pecíol
1. Pecíol2.Tija El pecíol, dit popularment capoll, galet o polzim en botànica és la cueta que uneix la làmina o limbe d'una fulla amb la tija.
Veure Estípit (botànica) і Pecíol
Pistil
Pistil i estigmes d'una ''Amaryllis'' Pistil de llimoner amb la característica forma de ''mà de morter'' envoltat pels estams El pistil és l'òrgan reproductor femení d'una flor i la unitat bàsica del que constitueix el gineceu o part femenina de la flor.
Veure Estípit (botànica) і Pistil
Pol·lini
Pol·lini d'''Ophrys apifera'' Un pol·lini és una massa compacta i cerosa de grans de pol·len, sovint constituïda per tot el contingut d'una teca o d'una sola antera, que es transfereixen durant la pol·linització com una sola unitat.
Veure Estípit (botànica) і Pol·lini
Raquis
Raquis en una espiga d'ordi. Raquis (del grec ραχος, "espina") és el nom de la part axial de nombroses estructures compostes en animals i vegetals.
Veure Estípit (botànica) і Raquis
Tal·lus
tal·lus de la molsa ''Ptilidium pulcgerrimum'' Tal·lus de l'alga ''Sargassum'' El tal·lus és un cos vegetatiu no diferenciat en arrel, tija o fulles, i format per teixits poc diferenciats.
Veure Estípit (botànica) і Tal·lus
També conegut com Estípit (plançó), Plançó.