Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Estudi op. 10, núm. 12 (Chopin)

Índex Estudi op. 10, núm. 12 (Chopin)

Inici de l'"Estudi Revolucionari" L"Estudi Op.

10 les relacions: Armadura (música), Do menor, Estudis (Chopin), Franz Liszt, Frédéric Chopin, Ludwig van Beethoven, Polònia, Revolta polonesa del 1830, Sonata per a piano núm. 32 (Beethoven), 1831.

Armadura (música)

Armadura de sol sostingut menor L'armadura és el conjunt de notes que queden alterades en una composició musical.

Nou!!: Estudi op. 10, núm. 12 (Chopin) і Armadura (música) · Veure més »

Do menor

Do menor (també dom en la notació europea i Cm en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala menor natural a partir de la nota do; així està constituïda per les notes do, re, mi♭, fa, sol, la♭ i si♭.

Nou!!: Estudi op. 10, núm. 12 (Chopin) і Do menor · Veure més »

Estudis (Chopin)

Estudi op. 25 núm. 11'' Els Estudis de Frédéric Chopin són tres conjunts d'estudis per a piano compostos primordialment amb l'objectiu de desenvolupar la tècnica de l'instrument.

Nou!!: Estudi op. 10, núm. 12 (Chopin) і Estudis (Chopin) · Veure més »

Franz Liszt

, fou un compositor i pianista hongarès.

Nou!!: Estudi op. 10, núm. 12 (Chopin) і Franz Liszt · Veure més »

Frédéric Chopin

és generalment considerat el millor compositor polonès de la història i un dels millors compositors de piano, instrument per al qual va compondre quasi exclusivament.

Nou!!: Estudi op. 10, núm. 12 (Chopin) і Frédéric Chopin · Veure més »

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.

Nou!!: Estudi op. 10, núm. 12 (Chopin) і Ludwig van Beethoven · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Estudi op. 10, núm. 12 (Chopin) і Polònia · Veure més »

Revolta polonesa del 1830

La Revolta polonesa del 1830, també coneguda com a Revolució dels cadets o Revolta de novembre, va ser una rebel·lió armada contra el domini rus a Polònia.

Nou!!: Estudi op. 10, núm. 12 (Chopin) і Revolta polonesa del 1830 · Veure més »

Sonata per a piano núm. 32 (Beethoven)

La Sonata per a piano núm.

Nou!!: Estudi op. 10, núm. 12 (Chopin) і Sonata per a piano núm. 32 (Beethoven) · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Estudi op. 10, núm. 12 (Chopin) і 1831 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Estudi op. 10, núm. 12 de Chopin, Estudi revolucionari.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »