Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Studium generale

Índex Studium generale

Mapa incomplet d'universitats medievals d'Europa. Algunes, com Lund (1425), hi falten. A partir de l'alta edat mitjana es començà a donar el nom de studium generale (studia generalia en plural) "estudi general" en llatí a les institucions d'ensenyament superior, de les quals van sorgir les primeres universitats en la cristiandat llatina (un espai coincident a grans trets amb l'Europa Occidental), i que avui en dia coneixem com Universitats.

100 les relacions: Acadèmia Palatina, Alcalà, Alexandre III (papa), Alfons el Magnànim, Alfons X de Castella, Alta edat mitjana, Arts liberals, Avinyó, Benefici eclesiàstic, Berenguer de Palou II, Canceller, Catedral, Caterina d'Alexandria, Ciència medieval, Cisma d'Occident, Clergat, Comunitat científica, Convent de Sant Francesc de Barcelona, Convent de Santa Caterina (Barcelona), Doctorat, Dret, Drets, Educació terciària, Escola, Escola monàstica, Escolàstica, Estudi General de Barcelona, Estudi General de Lleida, Estudi General Lul·lià, Estudiant, Europa Occidental, Facultat universitària, Filosofia, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Grau acadèmic, Gregori IX, Jaume el Conqueridor, Las Siete Partidas, Lògica epistèmica, Llatí, Llicenciatura, Mecenatge, Medicina, Melcior de Palau i Boscà, Metropolità, Monarquia autoritària, Notre-Dame de París, Orange, Orde dels Predicadors, Palma, ..., Papa, Pécs, Pere Abelard, Poders universals, Professor, Quadrívium, Ramon de Penyafort, Regne de Sicília, Renaixement del segle XII, Sant Vicent Ferrer, Teologia, Trívium, Universitat, Universitat Carolina de Praga, Universitat d'Orleans, Universitat d'Oxford, Universitat de Bolonya, Universitat de Cambridge, Universitat de Coïmbra, Universitat de Colònia, Universitat de les Illes Balears, Universitat de Lleida, Universitat de Mòdena, Universitat de Múrcia, Universitat de Montpeller, Universitat de Nàpols Frederic II, Universitat de Palència (històrica), Universitat de París, Universitat de Pavia, Universitat de Pàdua, Universitat de Perpinyà Via Domícia, Universitat de Pisa, Universitat de Roma La Sapienza, Universitat de Salamanca, Universitat de Siena, Universitat de Tolosa, Universitat de Torí, Universitat de València, Universitat de Valladolid, Universitat de Viena, Universitat Jagellònica, Universitat medieval, Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg, Università degli Studi di Firenze, Vicenza, 1219, 1297, 1450, 1483, 1499. Ampliar l'índex (50 més) »

Acadèmia Palatina

Alcuí i altres clergues presenten manuscrits a Carlemany al Palau d'Aquisgrà, davant la seva cort (pintura històrica de Jean-Victor Schnetz, 1830). L'Acadèmia Palatina o Schola palatina en llatí fou l'escola fundada per l'emperador Carlemany al palau de la seva capital, Aquisgrà, durant el denominat Renaixement carolingi, un període de floriment intel·lectual durant l'alta edat mitjana.

Nou!!: Studium generale і Acadèmia Palatina · Veure més »

Alcalà

* Toponímia.

Nou!!: Studium generale і Alcalà · Veure més »

Alexandre III (papa)

Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.

Nou!!: Studium generale і Alexandre III (papa) · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Studium generale і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Studium generale і Alfons X de Castella · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.

Nou!!: Studium generale і Alta edat mitjana · Veure més »

Arts liberals

XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.

Nou!!: Studium generale і Arts liberals · Veure més »

Avinyó

Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.

Nou!!: Studium generale і Avinyó · Veure més »

Benefici eclesiàstic

Un benefici eclesiàstic és un ens jurídic erigit per l'autoritat eclesiàstica a títol vitalici i que comportava un ofici espiritual i que proporcionava a qui l'exercia, durant l'edat mitjana i l'Antic Règim, el dret a gaudir d'una prebenda o renda (provinent de béns immobles, de delmes, censals, drets per l'administració de sagraments, etc.) i altres privilegis de caràcter judicial, fiscal o militar.

Nou!!: Studium generale і Benefici eclesiàstic · Veure més »

Berenguer de Palou II

Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.

Nou!!: Studium generale і Berenguer de Palou II · Veure més »

Canceller

El títol de canceller (del llatí cancellarius) és un títol oficial utilitzat en diverses nacions i en diferents etapes de la història occidental des de l'antiga Roma.

Nou!!: Studium generale і Canceller · Veure més »

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Nou!!: Studium generale і Catedral · Veure més »

Caterina d'Alexandria

Caterina d'Alexandria, també coneguda com a Santa Caterina de la roda i la Gran Màrtir Santa Caterina (grec ἡ Ἁγία Αἰκατερίνη ἡ Μεγαλομάρτυς) és una santa cristiana i màrtir de dubtosa existència.

Nou!!: Studium generale і Caterina d'Alexandria · Veure més »

Ciència medieval

principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.

Nou!!: Studium generale і Ciència medieval · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: Studium generale і Cisma d'Occident · Veure més »

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Studium generale і Clergat · Veure més »

Comunitat científica

La comunitat científica consta del cos total de científics, les seves relacions i interaccions.

Nou!!: Studium generale і Comunitat científica · Veure més »

Convent de Sant Francesc de Barcelona

El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el primer i principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona.

Nou!!: Studium generale і Convent de Sant Francesc de Barcelona · Veure més »

Convent de Santa Caterina (Barcelona)

El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.

Nou!!: Studium generale і Convent de Santa Caterina (Barcelona) · Veure més »

Doctorat

El doctorat és el programa màxim d'educació superior de moltes universitats.

Nou!!: Studium generale і Doctorat · Veure més »

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Nou!!: Studium generale і Dret · Veure més »

Drets

Els Drets són principis jurídics, socials o ètics de la llibertat, és a dir, els drets són les regles fonamentals normatives sobre el que està permès de persones o deguts a les persones, d'acord amb algun sistema jurídic, la convenció social, o la teoria ètica.

Nou!!: Studium generale і Drets · Veure més »

Educació terciària

Les expressions educació terciària, educació superior i ensenyament superior es refereixen al procés, els centres i les institucions d'ensenyament que estan després de l'educació secundària o mitja.

Nou!!: Studium generale і Educació terciària · Veure més »

Escola

Escola d'Alemanya. Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.

Nou!!: Studium generale і Escola · Veure més »

Escola monàstica

Una escola monàstica, dins del medievalisme occidental, fou primer de tot, un centre de conservació i difusió de la cultura clàssica i medieval inserida en el si dels monestirs, excel·lint en el cristianisme de St.

Nou!!: Studium generale і Escola monàstica · Veure més »

Escolàstica

XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Studium generale і Escolàstica · Veure més »

Estudi General de Barcelona

L'Estudi General de Barcelona (Studi General de Barcelona) és el centre d'educació superior de la ciutat de Barcelona fundat en 1450, però en actiu només entre 1538 i 1558, quan es converteix en Universitat de l'Estudi General de Barcelona.

Nou!!: Studium generale і Estudi General de Barcelona · Veure més »

Estudi General de Lleida

L'Estudi General de Lleida era una institució d'ensenyament superior (Estudi General) creada l'1 de setembre de 1300 pel rei d'Aragó i Comte de Barcelona Jaume el Just.

Nou!!: Studium generale і Estudi General de Lleida · Veure més »

Estudi General Lul·lià

LEstudi General Lul·lià és un centre d'estudis universitaris creat a la ciutat de Palma el 1483.

Nou!!: Studium generale і Estudi General Lul·lià · Veure més »

Estudiant

Estudiants en una aula de la Universitat de Hèlsinki. Un estudiant és aquella persona dedicada a l'estudi de coneixements, aprenentatge o pràctica sobre alguna matèria, art o professió.

Nou!!: Studium generale і Estudiant · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.

Nou!!: Studium generale і Europa Occidental · Veure més »

Facultat universitària

Una facultat és una institució docent on s'imparteixen estudis superiors especialitzats en alguna matèria o branca del saber (medicina, dret, teologia entre d'altres), normalment constitueixen una subdivisió d'una universitat.

Nou!!: Studium generale і Facultat universitària · Veure més »

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Nou!!: Studium generale і Filosofia · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: Studium generale і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Grau acadèmic

Un grau acadèmic és una títol atorgat per alguna institució educativa, generalment després de la finalització exitosa d'algun programa d'estudis.

Nou!!: Studium generale і Grau acadèmic · Veure més »

Gregori IX

Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.

Nou!!: Studium generale і Gregori IX · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Studium generale і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Las Siete Partidas

Las Siete Partidas (o simplement Partidas) és un cos normatiu redactat en la Corona de Castella, durant el regnat d'Alfons X (1252-1284), amb l'objectiu d'aconseguir una certa uniformitat jurídica del Regne.

Nou!!: Studium generale і Las Siete Partidas · Veure més »

Lògica epistèmica

La lògica epistèmica és un camp de la lògica modal que s'ocupa del raonament sobre el coneixement.

Nou!!: Studium generale і Lògica epistèmica · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Studium generale і Llatí · Veure més »

Llicenciatura

Una llicenciatura és un grau de l'educació superior, que correspon a diferents nivells segons el país.

Nou!!: Studium generale і Llicenciatura · Veure més »

Mecenatge

dèspotes il·lustrats es preaven de protegir arts i lletres, i promoure el progrés científic. Retrat de Sir Endymion Porter, de Van Dyck. Mecenes i artista es representen junts. Rafael) va ser un dels principals mecenes del Renaixement, i en gran manera responsable del canvi de la centralitat cultural de Florència a Roma, a on va atreure artistes de la talla de Miquel Àngel, amb el qual va mantenir una tempestuosa relació. El mecenatge és el patrocini econòmic de la tasca d'una persona o entitat a fi de permetre'ls de desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida crèdits monetaris immediats.

Nou!!: Studium generale і Mecenatge · Veure més »

Medicina

Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.

Nou!!: Studium generale і Medicina · Veure més »

Melcior de Palau i Boscà

Melcior de Palau i Boscà (Mataró, aprox. 1600 - la Seu d'Urgell, 29 d'abril de 1670), fou un eclesiàstic i polític català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1664 — 1670).

Nou!!: Studium generale і Melcior de Palau i Boscà · Veure més »

Metropolità

Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.

Nou!!: Studium generale і Metropolità · Veure més »

Monarquia autoritària

La monarquia autoritària és una categoria utilitzada per la historiografia per a referir-se a les monarquies d'Europa Occidental des de finals de l'edat mitjana fins a començaments de l'edat moderna.

Nou!!: Studium generale і Monarquia autoritària · Veure més »

Notre-Dame de París

upright.

Nou!!: Studium generale і Notre-Dame de París · Veure més »

Orange

* Toponímia.

Nou!!: Studium generale і Orange · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Nou!!: Studium generale і Orde dels Predicadors · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Studium generale і Palma · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Studium generale і Papa · Veure més »

Pécs

Pécs (eslovac: Päťkostolie, croat: Pečuh, alemany: Fünfkirchen, serbi: Печуј, Pečuj, turc: Peçuy, llatí: Quinque Ecclesiae) és una ciutat autònoma d'Hongria a uns 200 km al sud de Budapest.

Nou!!: Studium generale і Pécs · Veure més »

Pere Abelard

Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.

Nou!!: Studium generale і Pere Abelard · Veure més »

Poders universals

Frederic III. Otó I. Enric IV. Poders universals és l'expressió utilitzada a Europa Occidental des de l'edat mitjana per referir-se a la Santa Seu i al Sacre Imperi Romanogermànic, ja que tots dos es disputaven l'anomenat Dominium mundi, i mantenien amb la resta dels agents polítics una pretensió de superioritat, l'efectiva plasmació en la realitat va ser molt desigual, donada l'existència de factors com la dispersió territorial, el baix nivell de desenvolupament tècnic i productiu de l'economia feudal i la tendència social i política del feudalisme a la descentralització del poder.

Nou!!: Studium generale і Poders universals · Veure més »

Professor

Un professor o professora és la és la persona que te l'ofici d'ensenyar o acompanyar l'aprenentatge d'alumnes o deixebles que volen adquirir una ciència, art, llengua, perícia o habilitat.

Nou!!: Studium generale і Professor · Veure més »

Quadrívium

El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium.

Nou!!: Studium generale і Quadrívium · Veure més »

Ramon de Penyafort

Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.

Nou!!: Studium generale і Ramon de Penyafort · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Studium generale і Regne de Sicília · Veure més »

Renaixement del segle XII

Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenvolupament de l'art gòtic El renaixement o revolució del és un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Studium generale і Renaixement del segle XII · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: Studium generale і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Studium generale і Teologia · Veure més »

Trívium

El trívium o també trivi (del llatí trivium, 'tres vies') és la divisió inferior de les set arts liberals i comprèn gramàtica (entrada), lògica (processament) i retòrica (sortida).

Nou!!: Studium generale і Trívium · Veure més »

Universitat

THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.

Nou!!: Studium generale і Universitat · Veure més »

Universitat Carolina de Praga

La Universitat Carolina de Praga (Univerzita Karlova v Praze en txec) és una universitat situada a la ciutat de Praga, a la República Txeca.

Nou!!: Studium generale і Universitat Carolina de Praga · Veure més »

Universitat d'Orleans

La Universitat d'Orleans (Université d'Orléans en francès) és una universitat pública francesa amb seu a la ciutat d'Orleans, al departament de Loiret.

Nou!!: Studium generale і Universitat d'Orleans · Veure més »

Universitat d'Oxford

La Universitat d'Oxford (en anglès: University of Oxford, legalment: The Chancellor, Masters and Scholars of the University of Oxford) és la universitat més antiga del món anglosaxó.

Nou!!: Studium generale і Universitat d'Oxford · Veure més »

Universitat de Bolonya

La Universitat de Bolonya (en italià Università degli Studi di Bologna) és la universitat més antiga d'Europa i del món occidental, havent estat fundada a Bolonya (Itàlia) el 1088 per Irnerius.

Nou!!: Studium generale і Universitat de Bolonya · Veure més »

Universitat de Cambridge

King's College nevat. La Universitat de Cambridge és la segona universitat de parla anglesa més antiga del món, després de la d'Oxford.

Nou!!: Studium generale і Universitat de Cambridge · Veure més »

Universitat de Coïmbra

La Universitat de Coïmbra és una institució portuguesa d'ensenyament superior situada a la ciutat de Coïmbra.

Nou!!: Studium generale і Universitat de Coïmbra · Veure més »

Universitat de Colònia

La Universitat de Colònia (en alemany: Universität zu Köln) és una universitat d'investigació i d'ensenyament a nivell internacional a Colònia.

Nou!!: Studium generale і Universitat de Colònia · Veure més »

Universitat de les Illes Balears

La Universitat de les Illes Balears o UIB és la universitat pública de les Illes Balears.

Nou!!: Studium generale і Universitat de les Illes Balears · Veure més »

Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida.

Nou!!: Studium generale і Universitat de Lleida · Veure més »

Universitat de Mòdena

La Universitat de Mòdena, en italià Università di Modena e Reggio Emilia (amb l'acrònim: UniMoRe) i en llatí: Universitas Studiorum Mutinesis et Regiensis, és una Universitat estatal d'Itàlia que té la seu a la ciutat de Mòdena i Reggio Emilia.

Nou!!: Studium generale і Universitat de Mòdena · Veure més »

Universitat de Múrcia

Facultat de la Merced La Universitat de Múrcia és una universitat d'aproximadament 38.000 estudiants a Múrcia, Espanya.

Nou!!: Studium generale і Universitat de Múrcia · Veure més »

Universitat de Montpeller

La Universitat de Montpeller és una de les més antigues universitats de França, la ciutat va ser un dels principals centres del saber de l'edat mitjana.

Nou!!: Studium generale і Universitat de Montpeller · Veure més »

Universitat de Nàpols Frederic II

La Universitat de Nàpols Frederic II (en italià Università degli Studi di Napoli Federico II) és la universitat principal i més antiga de Nàpols (Itàlia).

Nou!!: Studium generale і Universitat de Nàpols Frederic II · Veure més »

Universitat de Palència (històrica)

El studium generale de Palència, conegut col·loquialment com a Universitat de Palència fou el primer Estudi General fundat a l'Espanya cristiana i un dels primers de tot Europa.

Nou!!: Studium generale і Universitat de Palència (històrica) · Veure més »

Universitat de París

La Universitat de París (en francès: Université de Paris), coneguda com La Sorbona, va ser la principal universitat de París, en actiu des de 1150 fins al 1970, exceptuant el període entre 1793 i 1806 drunt la Revolució Francesa.

Nou!!: Studium generale і Universitat de París · Veure més »

Universitat de Pavia

La Universitat de Pavia (en italià Università degli Studi di Pavia, UNIPV) és una universitat situada a Pavia (Itàlia).

Nou!!: Studium generale і Universitat de Pavia · Veure més »

Universitat de Pàdua

La Universitat de Pàdua (en italià Università degli Studi di Padova) és una de les més importants universitats d'Itàlia, i de les més antigues del món (la tercera a Itàlia), fundada el 1222.

Nou!!: Studium generale і Universitat de Pàdua · Veure més »

Universitat de Perpinyà Via Domícia

Biblioteca La Universitat de Perpinyà Via Domícia és una institució d'ensenyament superior de caràcter públic amb seu a Perpinyà (Catalunya Nord).

Nou!!: Studium generale і Universitat de Perpinyà Via Domícia · Veure més »

Universitat de Pisa

La Universitat de Pisa (en italià Università di Pisa) és una de les universitats de major renom d'Itàlia.

Nou!!: Studium generale і Universitat de Pisa · Veure més »

Universitat de Roma La Sapienza

La Universitat de Roma La Sapienza, anomenada també col·loquialment La Sapienza, és una universitat situada a Roma, Itàlia.

Nou!!: Studium generale і Universitat de Roma La Sapienza · Veure més »

Universitat de Salamanca

La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.

Nou!!: Studium generale і Universitat de Salamanca · Veure més »

Universitat de Siena

La Universitat de Siena (en italià Università degli Studi di Siena, UNISI) és una universitat situada a Siena (Itàlia).

Nou!!: Studium generale і Universitat de Siena · Veure més »

Universitat de Tolosa

Fou el 1229 quan es va crear la primera Universitat de Tolosa, fundada aleshores pel comte Raimon VII de Tolosa com a conseqüència i càstig financers de la Croada contra els càtars.

Nou!!: Studium generale і Universitat de Tolosa · Veure més »

Universitat de Torí

La Universitat de Torí (en piemontès Università ëd Turin, en italià Università degli Studi di Torino, UNITO) és la universitat de la ciutat de Torí, al Piemont.

Nou!!: Studium generale і Universitat de Torí · Veure més »

Universitat de València

La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.

Nou!!: Studium generale і Universitat de València · Veure més »

Universitat de Valladolid

La Universidad de Valladolid és una universitat pública espanyola fundada al, encarregada de l'ensenyança d'estudis superiors en set campus distribuïts per quatre ciutats de Castella i Lleó: Valladolid, Palència, Sòria i Segòvia.

Nou!!: Studium generale і Universitat de Valladolid · Veure més »

Universitat de Viena

La Universitat de Viena (en alemany Universität Wien) va ser fundada el 1365 per Rodolf IV d'Habsburg i des de llavors és anomenada Alma mater Rudolphina.

Nou!!: Studium generale і Universitat de Viena · Veure més »

Universitat Jagellònica

La Universitat Jagellònica (en polonès: Uniwersytet Jagiellonski, UJ; en llatí Universitas Jagellonica Cracoviensis) es troba a Cracòvia (Polònia).

Nou!!: Studium generale і Universitat Jagellònica · Veure més »

Universitat medieval

s Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana.

Nou!!: Studium generale і Universitat medieval · Veure més »

Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg

La Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg (alemany: Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg; també coneguda simplement com a Universitat de Heidelberg), la més antiga de les universitats alemanyes, es va crear a la ciutat de Heidelberg, Baden-Württemberg.

Nou!!: Studium generale і Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg · Veure més »

Università degli Studi di Firenze

La Universitat dels Estudis de Florència, en italià: Università degli Studi di Firenze és una universitat d'Itàlia situada a la ciutat de Florència (Firenze).

Nou!!: Studium generale і Università degli Studi di Firenze · Veure més »

Vicenza

Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza.

Nou!!: Studium generale і Vicenza · Veure més »

1219

Sense descripció.

Nou!!: Studium generale і 1219 · Veure més »

1297

; Països Catalans.

Nou!!: Studium generale і 1297 · Veure més »

1450

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Studium generale і 1450 · Veure més »

1483

;Països Catalans.

Nou!!: Studium generale і 1483 · Veure més »

1499

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Studium generale і 1499 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Estudi General, Studium General, Studium Generale, Studium solemne.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »