Taula de continguts
23 les relacions: Argonautes, Baldriga cendrosa mediterrània, Bòreas, Càlais, Diccionari Grec-Català, Eneida, Església de Grècia, Fineu (pare de Pandíon), François Rabelais, Grècia, Grec, Harpia, Illa de Zacint, Illes Jòniques, Iris (mitologia), La Divina Comèdia, Llatí, Passeriformes, Tórtora eurasiàtica, Troia, Virgili, Zacint (municipi), Zetes.
Argonautes
''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.
Veure Estròfades і Argonautes
Baldriga cendrosa mediterrània
Madeira. Exemplar fotografiat a les Illes Selvagens. Un exemplar en ple vol Anellatge d'exemplars capturats a les Illes Canàries. Madeira. La baldriga cendrosa mediterrània, baldritja gran o virot gros (Calonectris diomedea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels procel·lariformes.
Veure Estròfades і Baldriga cendrosa mediterrània
Bòreas
Segons la mitologia grega, Bòreas o Bòrees (en grec antic Βορέας), era la personificació del vent del nord i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.
Veure Estròfades і Bòreas
Càlais
Els Borèades lliuren Fineu de les Harpies. Louvre G364 Càlais (en grec antic Κάλαϊς "el que bufa suaument"), va ser, segons la mitologia grega, un dels Borèades, fill de Bòreas, el déu del vent del nord, i d'Oritia, filla d'Erecteu.
Veure Estròfades і Càlais
Diccionari Grec-Català
El Diccionari Grec-Català.
Veure Estròfades і Diccionari Grec-Català
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Veure Estròfades і Eneida
Església de Grècia
LEsglésia de Grècia (en grec: Εκκλησία της Ελλάδος), és una de les més importants esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Veure Estròfades і Església de Grècia
Fineu (pare de Pandíon)
Fineu (en grec antic Фινεύς Fineus) fou un rei de Tràcia segons la mitologia grega.
Veure Estròfades і Fineu (pare de Pandíon)
François Rabelais
François Rabelais (Chinon, Indre i Loira, 1490 - París, 9 abril de 1553) va ser un escriptor francès.
Veure Estròfades і François Rabelais
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Estròfades і Grècia
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Estròfades і Grec
Harpia
Representació medieval d'una harpia En la mitologia grega, les harpies (en Ἁρπυῖα, Harpyia) eren una mena de monstres o de genis alats.
Veure Estròfades і Harpia
Illa de Zacint
Zacint (Ζάκυνθος, Zàkynthos; en italià Zante) és una illa del grup de les illes Jòniques que conforma una prefectura de Grècia.
Veure Estròfades і Illa de Zacint
Illes Jòniques
Les illes Jòniques (en grec Ιόνια Νησιά, Iónia Nissià - en italià Isole Ionie) són un conjunt d'illes de Grècia.
Veure Estròfades і Illes Jòniques
Iris (mitologia)
Imatge d'Iris Iris p. 20 (del grec Ἶρις) era una deessa en la mitologia grega considerada missatgera dels déus de l'Olimp, com Hermes (segons apareix a la Ilíada).
Veure Estròfades і Iris (mitologia)
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Veure Estròfades і La Divina Comèdia
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Estròfades і Llatí
Passeriformes
L'ordre dels passeriformes és el més extens dels ocells.
Veure Estròfades і Passeriformes
Tórtora eurasiàtica
La tórtora o tórtora vulgar (Streptopelia turtur) és un petit i àgil ocell de l'ordre dels columbiformes comú als Països Catalans.
Veure Estròfades і Tórtora eurasiàtica
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Veure Estròfades і Troia
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Veure Estròfades і Virgili
Zacint (municipi)
Zacint (en / Dímos Zakýnthou) és un municipi grec de la perifèria de les illes Jòniques que abasta l'illa de Zacint amb el illots adjacents i les Estròfades.
Veure Estròfades і Zacint (municipi)
Zetes
Càlais i Zetes lliuren Fineu de les Harpies En la mitologia grega, Zetes (en grec antic Ζήτης, "el que bufa fort"), era un fill de Bòreas, el déu del vent del nord, i d'Oritia, filla d'Erecteu.
Veure Estròfades і Zetes
També conegut com Strofades.