Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

141 les relacions: Agència Espacial Europea, Algol, Almagest, Altair, Animisme, Antares (estrella), Arcturus, Arthur Eddington, Associació estel·lar, Asterisme, Astre, Astrofísica, Astrologia, Astronomia estel·lar, Òrbita, Barrera de potencial, Betelgeuse, Boston, Cadena protó-protó, Camp magnètic, Carboni, Carboni-12, Catalitzador, Catàleg d'estrelles, Catàleg Tycho-2, Cúmul estel·lar, Cúmul globular, Cefeida, Cicle CNO, Claudi Ptolemeu, Col·lapse gravitatori, Combustible, Constel·lació, Convecció, Corona solar, Cromosfera, Desig, Deuteri, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Disc galàctic, Efecte túnel, Electró-volt, Epsilon Indi, Equilibri hidroestàtic, Espai exterior, Espectre, Espectroscòpia astronòmica, Estel (desambiguació), Estel zombi, Estrella (desambiguació), ..., Estrella binària, Estrella compacta, Estrella de neutrons, Estrella de Wolf-Rayet, Estrella doble, Estrella fulgurant, Estrella múltiple, Evolució estel·lar, Ferro, Fissió nuclear, Forat negre, Formació estel·lar, Fotosfera, Fusió nuclear, Galàxia, Gegant vermell, Gravetat, Halo galàctic, Hans Bethe, HD 269810, Heli, Heli-3, Heli-4, Henry Draper Catalogue, Hidrogen, Hiparc de Nicea, Ió (àtom), Iota Cephei, Kelvin, Llum, Lluminositat, Lluna, Massa, Massa estel·lar, Matèria degenerada, Metal·licitat, Mitologia, Nan blanc, Nana groga, Nana marró, Nana negra, Nana roja, NASA, Navegació astronòmica, Núvol molecular, Nebulosa, Nebulosa planetària, Neutrí, Nomenclatura estel·lar, Nova, Nucleosíntesi de les supernoves, Nucleosíntesi estel·lar, Objecte de Herbig-Haro, Observatori Yerkes, Paral·laxi, Púlsar, Pic de Gamow, Planeta, Plasma (estat de la matèria), Positró, Pròxima del Centaure, Procés triple-alfa, Procyon, Proti, Protoestrella, Protoplaneta, Quilogram, Radiació, Radiació gamma, Reacció química, Rigel, Rotació estel·lar, Segle XX, Seqüència principal, Simetria esfèrica, Sistema solar, Sol, Spica, Supernova, Telescopi espacial Hubble, Terra, Tipus espectral, Transbordador espacial, Univers observable, Universitat Harvard, Variable Mira, Vega, Vent solar, Via Làctia, Zeta Ophiuchi, 1943. Ampliar l'índex (91 més) »

Agència Espacial Europea

L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA) fou creada l'any 1975.

Nou!!: Estrella і Agència Espacial Europea · Veure més »

Algol

Algol (β Per, Beta Persei), coneguda col·loquialment com a lestrella del diable, és una estrella brillant de la constel·lació de Perseu.

Nou!!: Estrella і Algol · Veure més »

Almagest

Almagest (en àrab الكتاب المجسطي al-kitabu-l-mijisti, "El gran llibre") és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el segle II per Claudi Tolomeu d'Alexandria, Província romana d'Egipte.

Nou!!: Estrella і Almagest · Veure més »

Altair

Altair (Alpha Aquilae / Alpha Aql / α Aquilae / α Aql / Atair) és l'estel més brillant de la constel·lació de l'Àguila i el dotzè estel més brillant del cel nocturn.

Nou!!: Estrella і Altair · Veure més »

Animisme

Tòtem amerindi. Lanimisme és la creença que les coses no humanes posseeixen una essència espiritual.

Nou!!: Estrella і Animisme · Veure més »

Antares (estrella)

Antares (α Sco / α Scorpii / alfa Scorpii) és l'estrella més brillant de la constel·lació de l'Escorpió i una de les més brillants del cel.

Nou!!: Estrella і Antares (estrella) · Veure més »

Arcturus

Arcturus, l'alfa de la constel·lació Bootes, és la quarta estrella més brillant del cel amb magnitud -0.05.

Nou!!: Estrella і Arcturus · Veure més »

Arthur Eddington

Sir Arthur Stanley Eddington, OM, FRS (28 de desembre de 1882 - 22 de novembre de 1944) fou un astrofísic britànic de principis del segle XX.

Nou!!: Estrella і Arthur Eddington · Veure més »

Associació estel·lar

El cúmul del Trapezi a la Nebulosa d'Orió, és una associació estel·lar OB. Una associació estel·lar és un cúmul estel·lar caracteritzat per una unió gravitacional molt feble, menys intensa que la que manté units els cúmuls oberts i els cúmuls globulars.

Nou!!: Estrella і Associació estel·lar · Veure més »

Asterisme

Un asterisme és un conjunt d'estels brillants d'una constel·lació o de constel·lacions properes que es reconeix independent de la constel·lació o constel·lacions de les quals formen part.

Nou!!: Estrella і Asterisme · Veure més »

Astre

Un astre és qualsevol cos celeste amb forma definida i que pot individualitzar-se dels altres cossos de l'Univers.

Nou!!: Estrella і Astre · Veure més »

Astrofísica

L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.

Nou!!: Estrella і Astrofísica · Veure més »

Astrologia

L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.

Nou!!: Estrella і Astrologia · Veure més »

Astronomia estel·lar

S'anomena astronomia estel·lar l'estudi de les estrelles; la seva formació, evolució i final, així com les seves propietats i distribució.

Nou!!: Estrella і Astronomia estel·lar · Veure més »

Òrbita

Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap a dins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.

Nou!!: Estrella і Òrbita · Veure més »

Barrera de potencial

right En mecànica quàntica, la barrera de potencial finita és un problema model unidimensional que permet demostrar el fenomen de l'efecte túnel.

Nou!!: Estrella і Barrera de potencial · Veure més »

Betelgeuse

Betelgeuse, anomenada també alfa d'Orió, és una gran estrella vermella a la constel·lació d'Orió.

Nou!!: Estrella і Betelgeuse · Veure més »

Boston

Sense descripció.

Nou!!: Estrella і Boston · Veure més »

Cadena protó-protó

La cadena protó-protó domina en estrelles de la mida del Sol o més petites. La cadena protó-protó és una de les dues reaccions de fusió que es produeixen en les estrelles per a convertir l'hidrogen en heli, l'altre procés conegut és el cicle CNO.

Nou!!: Estrella і Cadena protó-protó · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Estrella і Camp magnètic · Veure més »

Carboni

El carboni és un element químic de nombre atòmic 6.

Nou!!: Estrella і Carboni · Veure més »

Carboni-12

Carboni-12 és el més abundant dels dos isòtops estables de l'element carboni, que representen un 98,89% del carboni; conté 6 protons, 6 neutrons i 6 electrons.

Nou!!: Estrella і Carboni-12 · Veure més »

Catalitzador

La hidrogenació de C.

Nou!!: Estrella і Catalitzador · Veure més »

Catàleg d'estrelles

Un catàleg d'estrelles és un catàleg astronòmic format per una llista d'estrelles.

Nou!!: Estrella і Catàleg d'estrelles · Veure més »

Catàleg Tycho-2

El catàleg Tycho-2 és un catàleg amb més de 2,5 milions de les estrelles més brillants.

Nou!!: Estrella і Catàleg Tycho-2 · Veure més »

Cúmul estel·lar

thumb Un cúmul estel·lar és un grup d'estrelles atretes entre si per la gravetat.

Nou!!: Estrella і Cúmul estel·lar · Veure més »

Cúmul globular

El cúmul globular M80 Un cúmul globular és un grup esfèric d'estrelles velles (cúmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galàxia com si fos un satèl·lit.

Nou!!: Estrella і Cúmul globular · Veure més »

Cefeida

Una cefeida o variable cefeida és una classe particular d'estrella variable, la lluminositat de les quals varia de forma periòdica.

Nou!!: Estrella і Cefeida · Veure més »

Cicle CNO

Diagrama del cicle CNO El cicle CNO (carboni-nitrogen-oxigen) és una de les dues reaccions de fusió per les quals les estrelles converteixen hidrogen en heli, i n'és l'altra la cadena protó-protó.

Nou!!: Estrella і Cicle CNO · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Estrella і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Col·lapse gravitatori

Col·lapse gravitatori d'una estrella En astronomia, el col·lapse gravitatori és la contracció d'un cos massiu com a conseqüència de la seva pròpia força gravitatòria.

Nou!!: Estrella і Col·lapse gravitatori · Veure més »

Combustible

La fusta fou el primer combustible usat per la humanitat Un combustible és una substància usada per a produir energia mitjançant la seva combustió.

Nou!!: Estrella і Combustible · Veure més »

Constel·lació

Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació (del llatí constellatio) és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari.

Nou!!: Estrella і Constel·lació · Veure més »

Convecció

Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.

Nou!!: Estrella і Convecció · Veure més »

Corona solar

eclipsi solar total el dia 11 d'agost del 1999, a França La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol.

Nou!!: Estrella і Corona solar · Veure més »

Cromosfera

Imatge de la cromosfera del Sol La cromosfera és la regió de l'atmosfera solar situada entre la fotosfera i la corona solar.

Nou!!: Estrella і Cromosfera · Veure més »

Desig

Antonio Canova: ''Psique reanimada pel petó de l'amor'' El desig (del llatí desidium) és l'ànsia de satisfer una necessitat o una petició interior per a aconseguir alguna cosa.

Nou!!: Estrella і Desig · Veure més »

Deuteri

Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o 2H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.

Nou!!: Estrella і Deuteri · Veure més »

Diagrama de Hertzsprung-Russell

Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.

Nou!!: Estrella і Diagrama de Hertzsprung-Russell · Veure més »

Disc galàctic

El disc galàctic és la regió de les galàxies espirals que conté la major part dels estels, i també una part important de gas i de pols interestel·lar.

Nou!!: Estrella і Disc galàctic · Veure més »

Efecte túnel

Fig.1 Representació animada de l'efecte túnel d'una ona d'electrons L'efecte túnel quàntic és un efecte de la mecànica quàntica que permet transicions a través d'un nivell d'energia prohibit per la mecànica clàssica.

Nou!!: Estrella і Efecte túnel · Veure més »

Electró-volt

Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp electroestàtic amb una diferència de potencial d'un volt.

Nou!!: Estrella і Electró-volt · Veure més »

Epsilon Indi

Epsilon Indi (ε Ind) és una estrella situada a la petita constel·lació d'Indus (l'indi) a prop del Petit Núvol de Magalhães.

Nou!!: Estrella і Epsilon Indi · Veure més »

Equilibri hidroestàtic

Lequilibri hidroestàtic es produeix en un fluid en el qual les forces del gradient vertical de pressió i la gravetat estan en equilibri.

Nou!!: Estrella і Equilibri hidroestàtic · Veure més »

Espai exterior

Els límits entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Karman a 100 km i l'exosfera a 690 km. No està a escala L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la influència gravitacional de la Terra i de la seva atmosfera entre altres objectes astronòmics.

Nou!!: Estrella і Espai exterior · Veure més »

Espectre

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.

Nou!!: Estrella і Espectre · Veure més »

Espectroscòpia astronòmica

L'espectroscòpia astronòmica és la tècnica d'espectroscòpia emprada en astronomia.

Nou!!: Estrella і Espectroscòpia astronòmica · Veure més »

Estel (desambiguació)

*Astronomia.

Nou!!: Estrella і Estel (desambiguació) · Veure més »

Estel zombi

Telescopi Espacial Hubble de la NASA de la Supernova 2012Z en la galàxia espiral NGC 1309. La X blanca en la part superior de la imatge principal marca la localització de la supernova en la galàxia. Un estel zombi o estrella zombi és un resultat hipotètic d'un tipus de supernova Iax que deixa enrere un romanent estel·lar, en comptes d'una massa estel·lar dispersa.

Nou!!: Estrella і Estel zombi · Veure més »

Estrella (desambiguació)

* Astronomia.

Nou!!: Estrella і Estrella (desambiguació) · Veure més »

Estrella binària

Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.

Nou!!: Estrella і Estrella binària · Veure més »

Estrella compacta

En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.

Nou!!: Estrella і Estrella compacta · Veure més »

Estrella de neutrons

Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual que la d'una estrella mitjana.

Nou!!: Estrella і Estrella de neutrons · Veure més »

Estrella de Wolf-Rayet

Estrella de Wolf-Rayet WR124 (imatge del telescopi espacial Hubble) Les estrelles de Wolf-Rayet (abreujades sovint com a WR) són estrelles massives, calentes i en una fase d'evolució gairebé al final del seu cicle.

Nou!!: Estrella і Estrella de Wolf-Rayet · Veure més »

Estrella doble

binària) i que es pot observar fàcilment amb un telescopi: β Cygni (Albireo) Una estrella doble són dues estrelles tals que, vistes des de la Terra a ull nu, es troben tan pròximes entre si que semblen una única estrella.

Nou!!: Estrella і Estrella doble · Veure més »

Estrella fulgurant

Erupció a la superfície de l'estrella Una estrella fulgurant és una estrella variable que pot experimentar dramàtics augments impredictibles del seu esclat d'alguns minuts o unes poques hores.

Nou!!: Estrella і Estrella fulgurant · Veure més »

Estrella múltiple

Una imatge artística de l'òrbita de HD 188753, un sistema estel·lar triple Una estrella múltiple és un sistema estel·lar que té tres o més estrelles que pareixen estar, vistes des de la Terra, molt a prop una de l'altra.

Nou!!: Estrella і Estrella múltiple · Veure més »

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Nou!!: Estrella і Evolució estel·lar · Veure més »

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica.

Nou!!: Estrella і Ferro · Veure més »

Fissió nuclear

Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.

Nou!!: Estrella і Fissió nuclear · Veure més »

Forat negre

En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Nou!!: Estrella і Forat negre · Veure més »

Formació estel·lar

Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.

Nou!!: Estrella і Formació estel·lar · Veure més »

Fotosfera

La fotosfera és la zona des de la qual s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grànuls brillants que es projecten sobre un fons més fosc.

Nou!!: Estrella і Fotosfera · Veure més »

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Nou!!: Estrella і Fusió nuclear · Veure més »

Galàxia

Una galàxia és un sistema ensems gravitacionalment, format per milers de milions d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas i pols còsmica i matèria fosca.

Nou!!: Estrella і Galàxia · Veure més »

Gegant vermell

Comparació entre un gegant vermell, una estrella taronja i el nostre Sol En astronomia, un gegant vermell és una estrella gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.

Nou!!: Estrella і Gegant vermell · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Estrella і Gravetat · Veure més »

Halo galàctic

L'halo galàctic és la regió de l'espai que envolta les galàxies espirals, com ara la nostra galàxia, la Via Làctia.

Nou!!: Estrella і Halo galàctic · Veure més »

Hans Bethe

Hans Albrecht Bethe (Estrasburg, França, 1906 - Nova York, EUA, 2005) fou un físic alemany, nacionalitzat nord-americà, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1967.

Nou!!: Estrella і Hans Bethe · Veure més »

HD 269810

HD 269810 és una estrella blava del Gran Núvol de Magalhães; es tracta d'una de les estrelles amb major massa que s'han descobert a l'Univers mesurable, amb unes 150 masses solars.

Nou!!: Estrella і HD 269810 · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Estrella і Heli · Veure més »

Heli-3

L'Heli-3 o 3He és una llum, un isòtop estable i no radioactiu de l'heli compost per dos protons i un neutró, a diferència de l'heli-4, que té dos neutrons.

Nou!!: Estrella і Heli-3 · Veure més »

Heli-4

L'àtom d'heli. A la imatge es mostren el nucli atòmic (en rosa) i la distribució del núvol d'electrons (en negre). El nucli (a dalt a la dreta) de l'heli-4 és, en realitat, esfèricament simètric i s'assembla molt al núvol d'electrons, encara que quan es tracta de nuclis més complicats això no sempre es compleix. Lheli-4 (4He o bé 42He) és un isòtop d'heli no radioactiu i lleuger.

Nou!!: Estrella і Heli-4 · Veure més »

Henry Draper Catalogue

El Henry Draper Catalogue és un catàleg estel·lar amb dades astromètriques i espectroscòpiques de més de 225.000 estrelles.

Nou!!: Estrella і Henry Draper Catalogue · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és un element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Estrella і Hidrogen · Veure més »

Hiparc de Nicea

Hiparc de Nicea - Hipparchus, - (Nicea, al voltant del 190 aC - al voltant del 120 aC) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec, també conegut com a Hiparc de Rodes.

Nou!!: Estrella і Hiparc de Nicea · Veure més »

Ió (àtom)

Enllaç iònic entre el liti (que es converteix en un catió i el fluor, que es converteix en un anió En física i química, un ió és un àtom o molècula que no té una càrrega elèctrica neutra.

Nou!!: Estrella і Ió (àtom) · Veure més »

Iota Cephei

Iota Cephei (ι Cep, ι Cep, 32 Cephei, HD 216228) és una estrella de tercera magnitud del tipus K0III en la constel·lació de Cefeu, ocasionalment coneguda pel nom de Alvahet.

Nou!!: Estrella і Iota Cephei · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del Sistema Internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Estrella і Kelvin · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Estrella і Llum · Veure més »

Lluminositat

La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.

Nou!!: Estrella і Lluminositat · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Estrella і Lluna · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Estrella і Massa · Veure més »

Massa estel·lar

La massa estel·lar és una frase que utilitzen els astrònoms per descriure la massa d'una estrella.

Nou!!: Estrella і Massa estel·lar · Veure més »

Matèria degenerada

S'anomena matèria degenerada aquella en la qual una fracció important de la pressió prové del principi d'exclusió de Pauli, que estableix que dos fermions no poden tenir els mateixos nombres quàntics.

Nou!!: Estrella і Matèria degenerada · Veure més »

Metal·licitat

Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.

Nou!!: Estrella і Metal·licitat · Veure més »

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup socio-cultural.

Nou!!: Estrella і Mitologia · Veure més »

Nan blanc

Comparació entre el nan blanc IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nan blanc té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Un nan blanc és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Nou!!: Estrella і Nan blanc · Veure més »

Nana groga

El Sol és un exemple de '''nana groga''' Una nana groga és una estrella de la seqüència principal de color groc amb una massa d'entre 1 M☉ i 1.4 M☉.

Nou!!: Estrella і Nana groga · Veure més »

Nana marró

Una nana marró és un estel de dimensions reduïdes, que es caracteritza per no tenir la suficient massa per iniciar les reaccions termonuclears de fusió d'hidrogen, però produeix una emissió important en l'infraroig.

Nou!!: Estrella і Nana marró · Veure més »

Nana negra

Una nana negra és una hipotètica nana blanca tan vella i freda que ja no emet calor ni llum.

Nou!!: Estrella і Nana negra · Veure més »

Nana roja

Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K. A causa del baix ritme a què cremen el seu hidrogen, les nanes roges tenen vides molt llargues.

Nou!!: Estrella і Nana roja · Veure més »

NASA

Logo NASA (cuc) La National Aeronautics and Space Administration (NASA) és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable per als Estats Units d'Amèrica del programa espacial, de la investigació i exploració espacial.

Nou!!: Estrella і NASA · Veure més »

Navegació astronòmica

Sextant (1900). La navegació astronòmica engloba les tècniques que utilitzen els astres per a conèixer-ne la posició sobre el globus terrestre, en contraposició al de la navegació per estima, emprat principalment a la navegació de cabotatge, que no els fa servir.

Nou!!: Estrella і Navegació astronòmica · Veure més »

Núvol molecular

En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H2).

Nou!!: Estrella і Núvol molecular · Veure més »

Nebulosa

Nebulosa Nord-amèrica Una nebulosa és una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols.

Nou!!: Estrella і Nebulosa · Veure més »

Nebulosa planetària

Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.

Nou!!: Estrella і Nebulosa planetària · Veure més »

Neutrí

El neutrí és una partícula elemental amb espín 1/2 (com que té espín semienter, es tracta d'un fermió) i sense càrrega elèctrica ni color.

Nou!!: Estrella і Neutrí · Veure més »

Nomenclatura estel·lar

La nomenclatura estel·lar és competència de la Unió Astronòmica Internacional (IAU), l'autoritat internacional reconeguda per assignar noms a les estrelles i altres objectes astronòmics.

Nou!!: Estrella і Nomenclatura estel·lar · Veure més »

Nova

Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.

Nou!!: Estrella і Nova · Veure més »

Nucleosíntesi de les supernoves

l'observatori de raigs X Chandra La nucleosíntesi de les supernoves fa referència a la producció de nous elements químics dins de les supernoves.

Nou!!: Estrella і Nucleosíntesi de les supernoves · Veure més »

Nucleosíntesi estel·lar

La nucleosíntesi estel·lar és el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements més pesats.

Nou!!: Estrella і Nucleosíntesi estel·lar · Veure més »

Objecte de Herbig-Haro

unitats astronòmiques, equivalents a unes 20 vegades la mida del nostre sistema solar, o a 1.000 vegades la distància entre la Terra i el Sol Els objectes d'Herbig-Haro són retalls petits de nebulositat associats a estrelles noves, i es formen quan el gas expulsat per les estrelles joves xoca amb els núvols de gas i de pols a velocitats de diversos centenars de quilòmetres per segon.

Nou!!: Estrella і Objecte de Herbig-Haro · Veure més »

Observatori Yerkes

Observatori Yerkes Foto de 1897. Foto de l'any 2006 del telescopi refractor de 102 cm L'Observatori Yerkes és un observatori astronòmic operat per la Universitat de Chicago a Williams Bay, Wisconsin als Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Estrella і Observatori Yerkes · Veure més »

Paral·laxi

La paral·laxi: dos observadors, en '''A''' i en '''B''', veuen '''O''' en posicions diferents respecte del fons La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat.

Nou!!: Estrella і Paral·laxi · Veure més »

Púlsar

Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau). Un púlsar és un estel de neutrons que emet radiacions periòdiques.

Nou!!: Estrella і Púlsar · Veure més »

Pic de Gamow

Corba de Gamow representada juntament amb els dos factors que la formen. La major part de les reaccions nuclears es donen a la regió de màxima eficiència (15-30 keV), però, l'energia típica estel·lar és de 1keV. S'anomena pic de Gamow (Gamow peak en anglès) al punt òptim d'energia en el qual es donen la majoria de les reaccions nuclears a una estrella.

Nou!!: Estrella і Pic de Gamow · Veure més »

Planeta

Venus (a escala) Plutó i Haumea (a escala). La resta es veu augmentat a la fotografia inferior Un planeta és un astre sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006.

Nou!!: Estrella і Planeta · Veure més »

Plasma (estat de la matèria)

En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.

Nou!!: Estrella і Plasma (estat de la matèria) · Veure més »

Positró

El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró: és una partícula amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).

Nou!!: Estrella і Positró · Veure més »

Pròxima del Centaure

La més brillant és ''Rigil Kentaurus'', ''Alpha Centauri'' o ''Pròxima Centauri'' Mides relatives del Sol, i el sistema triple d'Alpha Centauri Pròxima del Centaure (Proxima Centauri) o Alfa del Centaure C (Alpha Centauri C) és l'estrella més propera a la Terra després del Sol.

Nou!!: Estrella і Pròxima del Centaure · Veure més »

Procés triple-alfa

Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.

Nou!!: Estrella і Procés triple-alfa · Veure més »

Procyon

Procyon, (α Canis Minoris) o (α Cmi) és una estrella binària de la constel·lació de Canis Minor.

Nou!!: Estrella і Procyon · Veure més »

Proti

El proti, o 1H, és un àtom de l'element hidrogen.

Nou!!: Estrella і Proti · Veure més »

Protoestrella

Es denomina protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.

Nou!!: Estrella і Protoestrella · Veure més »

Protoplaneta

(4) Vesta és un exemple de protoplaneta Els protoplanetes són cossos celestes considerats embrions planetaris, de grandària similar a la de la Lluna, presents als discos protoplanetaris.

Nou!!: Estrella і Protoplaneta · Veure més »

Quilogram

El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional (SI).

Nou!!: Estrella і Quilogram · Veure més »

Radiació

Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). La radiació, pròpiament dita, es refereix a la transportada per ones electromagnètiques, en conseqüència, radiació electromagnètica.

Nou!!: Estrella і Radiació · Veure més »

Radiació gamma

La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica, la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.

Nou!!: Estrella і Radiació gamma · Veure més »

Reacció química

Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.

Nou!!: Estrella і Reacció química · Veure més »

Rigel

Rigel en comparació amb el Sol. Rigel, la Beta d'Orió, és la setena estrella més brillant del cel, amb magnitud 0,18.

Nou!!: Estrella і Rigel · Veure més »

Rotació estel·lar

Aquesta il·lustració mostra l'aparença aplatada pels pols de l'estrela Achernar causada per la seva ràpida rotació. La rotació estel·lar és el moviment angular d'una estrella sobre el seu eix.

Nou!!: Estrella і Rotació estel·lar · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Estrella і Segle XX · Veure més »

Seqüència principal

Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.

Nou!!: Estrella і Seqüència principal · Veure més »

Simetria esfèrica

La simetria esfèrica és la simetria respecte a un punt central, de manera que un sistema físic o geomètric té simetria esfèrica quan tots els punts a una certa distància del punt central són equivalents.

Nou!!: Estrella і Simetria esfèrica · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Estrella і Sistema solar · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Estrella і Sol · Veure més »

Spica

Ja que Spica és un sistema binari, les barres que hi ha a la taula són per les dades de les dues estrelles.

Nou!!: Estrella і Spica · Veure més »

Supernova

Restes de la supernova de Kepler, també coneguda com a ''SN 1604''. Aquesta imatge és un fotomuntatge amb imatges del telescopi espacial Hubble, l'observarori de raigs-X Chandra i el telescopi espacial Spitzer Una supernova és una explosió estel·lar més energètica que una nova.

Nou!!: Estrella і Supernova · Veure més »

Telescopi espacial Hubble

El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat en les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.

Nou!!: Estrella і Telescopi espacial Hubble · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Estrella і Terra · Veure més »

Tipus espectral

El tipus espectral és la manera de classificaió dels estels usant la llei de Desplaçament de Wien; però això posa dificultats pels estels distants.

Nou!!: Estrella і Tipus espectral · Veure més »

Transbordador espacial

El transbordador espacial o llançadora espacial de la NASA, oficialment denominat «Space Transportation System» (STS o Sistema de Transport Espacial), fou l'astronau utilitzada durant 30 anys pel govern dels Estats Units d'Amèrica per a les seves missions tripulades a l'espai, i va ser retirat de servei el 2011.

Nou!!: Estrella і Transbordador espacial · Veure més »

Univers observable

Representació artística de l'univers observable en escala logarítmica, amb el Sistema Solar al centre fins al plasma invisible del Big Bang a la vora, passant pel cinturó de Kuiper, Alfa Centauri, les galàxies properes i la radiació de fons de microones Lunivers observable està format per les galàxies i altra matèria que, en principi, es poden observar en el temps present des de la Terra perquè la llum (i altres senyals) provinents d'aquests objectes han tingut temps d'arribar a la Terra des del començament de l'expansió de l'univers.

Nou!!: Estrella і Univers observable · Veure més »

Universitat Harvard

La Universitat Harvard (en anglès: Harvard University) és una de les institucions educatives més prestigioses del món i la més antiga dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Estrella і Universitat Harvard · Veure més »

Variable Mira

Una imatge de Mira, feta amb llum de la part de l'espectre ultraviolat: Mira amb la seva cua Les variables Mira anomenades així per l'estrella Mira, són una classe d'estrelles variables polsants caracteritzades per ser de color vermell, amb períodes de pulsació més llargs que 100 dies, i amplitud de lluminositat més gran que una magnitud.

Nou!!: Estrella і Variable Mira · Veure més »

Vega

Vega (α Lyrae, alfa de Lira) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Lira, i culmina al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord, durant l'estiu.

Nou!!: Estrella і Vega · Veure més »

Vent solar

plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera d'una estrella.

Nou!!: Estrella і Vent solar · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és una galàxia en forma d'espiral (més concretament d'espiral barrada), on es troba el sistema solar.

Nou!!: Estrella і Via Làctia · Veure més »

Zeta Ophiuchi

Zeta ophiuchi (ζ Oph / ζ Ophiuchi) és una estrella localitzada a la constel·lació de Serpentari.

Nou!!: Estrella і Zeta Ophiuchi · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Estrella і 1943 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Estel, Estel fix, Estels, Estel·lar, Estrela, Estrella (astronomia), Estrelles, Forma d'estrella, Temperatura De Superfície, Temperatura de superfície.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »