Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Estoïcisme

Índex Estoïcisme

Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).

24 les relacions: Acatalèpsia, Adiàfora, Antípatre de Tars, Aristó de Quios, Atenes, Autarquia, Cleantes (filòsof), Crisip, Destí, Dolor, Epictet, Estoa, Física, Filosofia, Heraclit, Lògica, Marc Aureli, Natura, Paneci de Rodes, Plaer, Posidoni, Sèneca, Univers, Zenó de Cítion.

Acatalèpsia

Acatalèpsia (del grec α̉-καταλαμβάνειν) en filosofia és el que no pot ser comprès, o la impossibilitat de comprendre o concebre una cosa.

Nou!!: Estoïcisme і Acatalèpsia · Veure més »

Adiàfora

Adiàfora (plural d'adiàfor, en grec clàssic ἀδιάφορα, la negació de διάφορα, diferència, en el sentit de "no diferenciable", "indiferent") és el conjunt de realitats que queden fora del camp de l'ètica, les que no poden ser jutjades en si mateixes com a bones o dolentes, a diferència de la virtut (agathá) o el vici (kaká).

Nou!!: Estoïcisme і Adiàfora · Veure més »

Antípatre de Tars

Antípatre de Tars (Antipater) fou un filòsof estoic grec deixeble i successor de Diògenes de Babilònia i mestre de Paneci de Rodes. Plutarc en parla com un dels principals estoics, juntament amb Zenó de Cítion, Cleantes i Crisip de Soli. Ciceró remarca la seva agudesa. De la seva vida no se sap res. Les poques cites existents de les seves doctrines filosòfiques no són prou per atribuir-li una gran reputació, si no fos per les opinions posteriors. Sembla que va prendre el lideratge en les discussions entre la seva pròpia escola i l'Acadèmia, encara que es diu que, com que no podia rebatre les argumentacions dels seus oponents, es va limitar a escriure; per això Plutarc l'anomena καλαμοβόας ('el que crida escrivint'). Segurament va escriure un tractat sobre els déus, i dos llibres sobre endevinació, un tema comú entre els estoics, on demostrava la veritat de la ciència del coneixement i la benevolència de la divinitat. Deia que els somnis eren premonicions del futur, i va recopilar anècdotes sobre aquest tema atribuïdes a Sòcrates. Segons Estobeu, Antípatre deia que el destí era un déu, encara que no està clar què volia dir realment. Ateneu de Nàucratis li atribueix un tractat titulat Περὶ Δεισιδαιμονίας ('sobre les supersticions').

Nou!!: Estoïcisme і Antípatre de Tars · Veure més »

Aristó de Quios

Aristó de Quios (en grec antic Ἀρίστων ὁ Χῖος) va ser un filòsof grec que va florir vers el 260 aC i fou contemporani d'Epicur, Àratos de Sició i Antígon II Gònates.

Nou!!: Estoïcisme і Aristó de Quios · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Estoïcisme і Atenes · Veure més »

Autarquia

L'autarquia, o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per al seu autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa.

Nou!!: Estoïcisme і Autarquia · Veure més »

Cleantes (filòsof)

Cleantes, en llatí Cleanthes, en grec antic Κλεάνθης, fou un filòsof estoic, fill de Fànies, i natural d'Assos a la Troade, on va néixer vers el 300 aC.

Nou!!: Estoïcisme і Cleantes (filòsof) · Veure més »

Crisip

Crisip fou un filòsof estoic de l'antiga Grècia nascut vers el 280 aC.

Nou!!: Estoïcisme і Crisip · Veure més »

Destí

El destí és un concepte filosòfic, segons el qual el seguit d'esdeveniments futurs no es pot alterar, ja que està fixat per endavant per poders sobrenaturals.

Nou!!: Estoïcisme і Destí · Veure més »

Dolor

El dolor o la dolor és una sensació interna percebuda per un organisme quan el sistema nerviós detecta un estímul nociceptiu, generalment perillós per a la integritat i el bon funcionament del cos.

Nou!!: Estoïcisme і Dolor · Veure més »

Epictet

Epictet (Epictetus, en Ἐπίκτητος) va ser un filòsof grec.

Nou!!: Estoïcisme і Epictet · Veure més »

Estoa

L'estoa d'Àtal, reconstruïda, a Atenes Estoa (del grec antic στοά, stoá), és la denominació que rep en l'arquitectura grega un pòrtic.

Nou!!: Estoïcisme і Estoa · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Estoïcisme і Física · Veure més »

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Nou!!: Estoïcisme і Filosofia · Veure més »

Heraclit

Heraclit (o bé Heràclit; en Ἡράκλειτος, Herákleitos. Efes, 544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Estoïcisme і Heraclit · Veure més »

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Nou!!: Estoïcisme і Lògica · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Estoïcisme і Marc Aureli · Veure més »

Natura

La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.

Nou!!: Estoïcisme і Natura · Veure més »

Paneci de Rodes

Paneci de Rodes o Paneti, en llatí Panaetius, en grec antic (vers 185 aC-109 aC) fill de Nicàgores, fou un gramàtic grec que va néixer a Rodes, deixeble del gramàtic Crates, que ensenyava a Pèrgam.

Nou!!: Estoïcisme і Paneci de Rodes · Veure més »

Plaer

El plaer és la sensació agradable que experimenta un subjecte quan satisfà una necessitat, sigui física o psíquica.

Nou!!: Estoïcisme і Plaer · Veure més »

Posidoni

Posidoni d'Apamea, en llatí Poseidonius, en grec antic Ποσειδώνιος ὁ Ἀπαμεύς, també conegut com a Posidoni de Rodes, ὁ Ῥόδιος, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.

Nou!!: Estoïcisme і Posidoni · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nou!!: Estoïcisme і Sèneca · Veure més »

Univers

LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.

Nou!!: Estoïcisme і Univers · Veure més »

Zenó de Cítion

Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).

Nou!!: Estoïcisme і Zenó de Cítion · Veure més »

Redirigeix aquí:

Escola estoica, Estoic, Estoica, Estoicisme, Estoics, Estoiques, Filosofia estoica, Filòsof estoic.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »