Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Alans, Alaric I, Alps, Arbogast, Arcadi, Arianisme, Armènia, August (títol), Àfrica (província romana), Batalla de Mogontiacum, Britànnia, Burgundis, Catedral de Monza, Constantí (usurpador), Constantinoble, Eugeni (emperador), Exèrcit romà, Flavi Honori, Flavi Juli Constant, Flàvia Serena, Florència, Gàl·lia, Germània (regió), Gildó, Grec antic, Hèruls, Hispània, Hispània Tarraconense, Imperi Romà d'Occident, Llatí, Llibre sibil·lí, Llista d'emperadors romans d'Orient, Maria (filla d'Estilicó), Mestre dels soldats, Milà, Pollenzo, Prefecte del pretori, Radagais, Ravenna, Rècia, Roma, Rufí (ministre), Sapor III, Sueus, Telèmac de Roma, Teodosi I el Gran, Termància, Tràcia, Valentinià II, Vàndals, ..., Verona, Visigots, 23 d'agost, 359, 384, 392, 394, 395, 396, 397, 398, 401, 402, 403, 404, 405, 407, 408. Ampliar l'índex (18 més) »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Estilicó і Alans · Veure més »
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Nou!!: Estilicó і Alaric I · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Estilicó і Alps · Veure més »
Arbogast
Flavi Arbogast (en Flavius Arbogastes) era un militar d'origen franc, mestre dels soldats i protector de Valentinià II.
Nou!!: Estilicó і Arbogast · Veure més »
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Nou!!: Estilicó і Arcadi · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Estilicó і Arianisme · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Estilicó і Armènia · Veure més »
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
Nou!!: Estilicó і August (títol) · Veure més »
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Estilicó і Àfrica (província romana) · Veure més »
Batalla de Mogontiacum
La batalla de Mogontiacum (actual Magúncia o Mainz) va ser un enfrontament entre els francs i una aliança dels vàndals, sueus i alans i va tenir lloc el 31 de desembre 406.
Nou!!: Estilicó і Batalla de Mogontiacum · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Estilicó і Britànnia · Veure més »
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Nou!!: Estilicó і Burgundis · Veure més »
Catedral de Monza
La Catedral de Monza - Duomo di Monza - dedicada a Sant Joan Baptista, és a Monza (ciutat d'Itàlia).
Nou!!: Estilicó і Catedral de Monza · Veure més »
Constantí (usurpador)
Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.
Nou!!: Estilicó і Constantí (usurpador) · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Estilicó і Constantinoble · Veure més »
Eugeni (emperador)
Flavi Eugeni (en Flavius Eugenius) va ser un emperador romà proclamat l'any 392 contra Teodosi I i que va mantenir el poder fins al 394.
Nou!!: Estilicó і Eugeni (emperador) · Veure més »
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Estilicó і Exèrcit romà · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Estilicó і Flavi Honori · Veure més »
Flavi Juli Constant
Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.
Nou!!: Estilicó і Flavi Juli Constant · Veure més »
Flàvia Serena
Flàvia Serena (Flavia Serena), va ser una dama romana, neboda i filla adoptiva de l'emperador Teodosi I el Gran.
Nou!!: Estilicó і Flàvia Serena · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Estilicó і Florència · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Estilicó і Gàl·lia · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: Estilicó і Germània (regió) · Veure més »
Gildó
Gildó (en llatí Gildo, de vegades Gildon) va ser un cap amazic del darrer període de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Estilicó і Gildó · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Estilicó і Grec antic · Veure més »
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Nou!!: Estilicó і Hèruls · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Estilicó і Hispània · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Estilicó і Hispània Tarraconense · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Estilicó і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Estilicó і Llatí · Veure més »
Llibre sibil·lí
Delfos'' Un llibre sibil·lí era un llibre profètic de l'antiga Roma, un recull de respostes oraculars escrits en grec que es conservaven al temple de Júpiter Capitolí, i van ser transferits en temps d'August al temple d'Apol·lo Palatí.
Nou!!: Estilicó і Llibre sibil·lí · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Estilicó і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Maria (filla d'Estilicó)
Maria, en llatí Maria, va ser una dama romana, casada amb Flavi Honori, emperador romà d'Occident.
Nou!!: Estilicó і Maria (filla d'Estilicó) · Veure més »
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Nou!!: Estilicó і Mestre dels soldats · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Estilicó і Milà · Veure més »
Pollenzo
Pollenzo (Polens en piemontès), és una frazione del municipi italià de Bra, a la província de Cuneo (Piemont).
Nou!!: Estilicó і Pollenzo · Veure més »
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Nou!!: Estilicó і Prefecte del pretori · Veure més »
Radagais
Radagais o Radagàs (Rhodogastus, Radagaisus,, segons Zòsim) va ser un notable líder bàrbar de discutit origen.
Nou!!: Estilicó і Radagais · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Estilicó і Ravenna · Veure més »
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Estilicó і Rècia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Estilicó і Roma · Veure més »
Rufí (ministre)
Rufí (en llatí Rufinus) va ser un alt funcionari romà.
Nou!!: Estilicó і Rufí (ministre) · Veure més »
Sapor III
Sapor III (Shapur III) fou rei sassànida de Pèrsia del 383 al 388.
Nou!!: Estilicó і Sapor III · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Estilicó і Sueus · Veure més »
Telèmac de Roma
Telèmac de Roma —Telemachus) o Almaqui (Almachius) va ser un monjo asiàtic (d'algun lloc de l'Àsia Menor) de gran renom pels seus actes contraris als combats de gladiadors i la seva lluita perquè fossin abolits. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Telèmac era un monjo i anacoreta que va arribar a Roma des d'Orient. Segons Teodoret, bisbe de Cyrrhus (Síria), l'any 404 durant una lluita de gladiadors al Coliseu, Telèmac va saltar a l'arena i va tractar de separar els combatents; els espectadors el van apedregar fins a la mort però l'emperador Honori el va declarar màrtir i una mica després va abolir els combats, mesura que ja abans s'havia intentat sense èxit. L'últim combat de gladiadors conegut va ser el dia 1 de gener d 404, per la qual cosa es pensa que era aquesta la data de la mort de Telèmac. Com que la prohibició no consta al Codi Teodosià hi ha alguns dubtes sobre la veracitat plena de la història, però d'altra banda si que es coneix un edicte de Constantí I el Gran amb l'abolició i no consta que al es fessin combats i en canvi les lluites de feres salvatges es van mantenir fins al final de l'Imperi. Una variant de la història diu que Telèmac es posà dret a l'amfiteatre i va dir als assistents que deixessin els déus pagans i es fessin cristians. El prefecte, llavors, va ordenar als gladiadors que el matessin, cosa que van fer de seguida.
Nou!!: Estilicó і Telèmac de Roma · Veure més »
Teodosi I el Gran
Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).
Nou!!: Estilicó і Teodosi I el Gran · Veure més »
Termància
Termància o Emília Materna Termància, en llatí, Aemilia Materna Thermantia va ser una dama romana, la segona esposa de Flavi Honori, emperador romà d'Occident.
Nou!!: Estilicó і Termància · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Estilicó і Tràcia · Veure més »
Valentinià II
Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.
Nou!!: Estilicó і Valentinià II · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Estilicó і Vàndals · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Estilicó і Verona · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Estilicó і Visigots · Veure més »
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estilicó і 23 d'agost · Veure més »
359
En l'Imperi romà l'any va ser anomenat com "el del consulat d'Eusebi i Hipati" o, menys comunament, com el 1112 Ab urbe condita.
Nou!!: Estilicó і 359 · Veure més »
384
El 384 (CCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Estilicó і 384 · Veure més »
392
Sense descripció.
Nou!!: Estilicó і 392 · Veure més »
394
Sense descripció.
Nou!!: Estilicó і 394 · Veure més »
395
Sense descripció.
Nou!!: Estilicó і 395 · Veure més »
396
El 396 (CCCXCVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Estilicó і 396 · Veure més »
397
Sense descripció.
Nou!!: Estilicó і 397 · Veure més »
398
Sense descripció.
Nou!!: Estilicó і 398 · Veure més »
401
El 401 (CDI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Estilicó і 401 · Veure més »
402
El 402 fou un any comú començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Estilicó і 402 · Veure més »
403
El 403 (CDIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Estilicó і 403 · Veure més »
404
El 404 (CDIV) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Estilicó і 404 · Veure més »
405
El 405 (CDV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Estilicó і 405 · Veure més »
407
El 407 (CDVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Estilicó і 407 · Veure més »
408
Sense descripció.
Nou!!: Estilicó і 408 · Veure més »
