55 les relacions: Absolutisme, Albert Felip de Baldrich i de Veciana, Antoni Ayarza, Antoni Barata i Matas, Bicameralitat, Cambra alta, Cambra baixa, Carta de franquesa, Consell del Regne, Constitució Espanyola de 1837, Corts Generals, Democràcia parlamentària, Espanya, Estat sobirà, Francesc Belda i Asensio, Francisco Javier de Burgos y del Olmo, Francisco Martínez de la Rosa, Gabinet, Govern, Guillem Oliver i Salvà, Ildefonso Díez de Rivera i Muro, Iniciativa legislativa, Joan de Subercase i Kretz, Joaquín María López López, Joaquim Abargues i Feliu, Josep Ciscar i Oriola, Josep Cuevas, Josep de Fontcuberta, Juan Álvarez Mendizábal, Liberalisme, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Martí Maria Boneo i Villalonga, Ministre, Miquel Osca i Guerau de Arellano, Moció de confiança, Monarca, Monarquia absoluta, Monarquia constitucional, Motí de la Granja de San Ildefonso, Pere Fuster, Poder executiu, Poder legislatiu, President del govern, President del Govern d'Espanya, Ramón de Llano y Chávarri, Real Sitio de San Ildefonso, Regent, Reial decret, Sobirania nacional, Sufragi censatari, ..., Sufragi indirecte, 10 d'abril, 13 d'agost, 1834, 1836. Ampliar l'índex (5 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Absolutisme · Veure més »
Albert Felip de Baldrich i de Veciana
Albert Felip de Baldrich i de Veciana (Valls, 17 de setembre de 1786 - Madrid, 26 de setembre de 1864) fou un militar i polític català,Mestre, 1998: p. 88, entrada: "Baldrich i de Veciana, Albert Felip de" segon marquès de Vallgornera i marquès consort de Torremejía.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Albert Felip de Baldrich i de Veciana · Veure més »
Antoni Ayarza
fou un militar i polític valencià, originari de Moixent.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Antoni Ayarza · Veure més »
Antoni Barata i Matas
Antoni Barata i Matas (a vegades s'ha confós el seu segon cognom també com a Barata) (Matadepera, 21 de febrer de 1772 – Barcelona, 4 de febrer de 1850) va ser un advocat i polític català.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Antoni Barata i Matas · Veure més »
Bicameralitat
Sense cambra legislativa. La Bicameralitat és la pràctica de tenir dues cambres legislatives.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Bicameralitat · Veure més »
Cambra alta
La cambra alta és una de les dues cambres d'un cos legislatiu bicameral; l'altra és la cambra baixa.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Cambra alta · Veure més »
Cambra baixa
La cambra baixa és una de les dues cambres d'un cos legislatiu bicameral; l'altra és la cambra alta.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Cambra baixa · Veure més »
Carta de franquesa
La carta de franquesa és un privilegi concedit als habitants d'una població o d'un territori.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Carta de franquesa · Veure més »
Consell del Regne
El Consell del Regne era la denominació d'un òrgan corporatiu d'Espanya durant la dictadura de Francisco Franco, creat per la Llei de Successió en la Prefectura de l'Estat de 1947.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Consell del Regne · Veure més »
Constitució Espanyola de 1837
Placa en relleu creada per Celdoni Guixà amb motiu de la inauguració a Barcelona de la Plaça de la Constitució (1837), posteriorment recuperà el nom original de plaça de Sant Jaume, que no s’havia modificat des del segle XIV. Va ser retirada l'any 2013 i actualment es conserva al MUHBA La Constitució Espanyola de 1837 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Constitució Espanyola de 1837 · Veure més »
Corts Generals
Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Corts Generals · Veure més »
Democràcia parlamentària
Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Democràcia parlamentària · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Espanya · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Estat sobirà · Veure més »
Francesc Belda i Asensio
Francesc Belda i Asensio (Bocairent, 27 de març de 1794 - ?) fou un aristòcrata, militar i polític valencià.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Francesc Belda i Asensio · Veure més »
Francisco Javier de Burgos y del Olmo
Francisco Javier de Burgos y del Olmo (Motril, avui dia a la província de Granada, 22 d'octubre de 1778 - Madrid, 22 de gener de 1849) fou polític, periodista i traductor espanyol conegut principalment per la seva participació en la divisió territorial d'Espanya en províncies.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Francisco Javier de Burgos y del Olmo · Veure més »
Francisco Martínez de la Rosa
Francisco de Paula Martínez de la Rosa Berdejo Gómez y Arroyo (Granada, 10 de març del 1787 - Madrid, 7 de febrer de 1862) fou un poeta, polític i dramaturg espanyol i president del consell de Ministres d'Espanya (1834-1835).
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Francisco Martínez de la Rosa · Veure més »
Gabinet
president Ronald Reagan l'any 1981. Un gabinet és un cos de membres d'alt rang del poder executiu del govern d'una nació.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Gabinet · Veure més »
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Govern · Veure més »
Guillem Oliver i Salvà
Guillem Oliver i Salvà (Palma, Mallorca, 18 de març de 1775 — Barcelona, 1 d'agost de 1839) fou un empresari i polític català.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Guillem Oliver i Salvà · Veure més »
Ildefonso Díez de Rivera i Muro
va ser un militar i polític espanyol.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Ildefonso Díez de Rivera i Muro · Veure més »
Iniciativa legislativa
La iniciativa legislativa, o dret d'iniciativa, és un poder definit a la Constitució que estableix qui pot presentar nous projectes de llei.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Iniciativa legislativa · Veure més »
Joan de Subercase i Kretz
Joan de Subercase i Kretz (València, 2 de juny de 1783 - Madrid, 25 de març 1856) fou un enginyer i polític valencià, diputat a Corts i acadèmic fundador de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Joan de Subercase i Kretz · Veure més »
Joaquín María López López
Bust de Joaquín María López a Villena. Joaquín María López López (Joaquín María López de Oliver y López de Platas) (Villena, 15 d'agost de 1798 - Madrid, 1855) fou un advocat i polític valencià, President del Consell de Ministres d'Espanya en dos breus períodes de l'any 1843.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Joaquín María López López · Veure més »
Joaquim Abargues i Feliu
Joaquim Abargues i Feliu (Benissa, 5 de juny de 1787 - 1847) fou un hisendat, advocat i polític valencià.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Joaquim Abargues i Feliu · Veure més »
Josep Ciscar i Oriola
Josep Ciscar i Oriola fou un advocat i hisendat valencià del.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Josep Ciscar i Oriola · Veure més »
Josep Cuevas
Josep Cuevas (Castelló de la Plana, 1785-1868) fou un advocat, militar i polític valencià.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Josep Cuevas · Veure més »
Josep de Fontcuberta
Josep de Fontcuberta fou un polític català.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Josep de Fontcuberta · Veure més »
Juan Álvarez Mendizábal
Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 – Madrid, 1853) fou un polític, comerciant i financer espanyol.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Juan Álvarez Mendizábal · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Liberalisme · Veure més »
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Veure més »
Martí Maria Boneo i Villalonga
Martín María Boneo i Vilallonga de Bordils (Mallorca, 25 de juliol de 1784 - 1852) fou un militar i polític mallorquí.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Martí Maria Boneo i Villalonga · Veure més »
Ministre
Un ministre o una ministra és un agent del poder governamental que està al capdavant d'un ministeri o departament, per exemple el Ministeri de Finances, el Ministeri de Defensa o el Ministeri de Sanitat.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Ministre · Veure més »
Miquel Osca i Guerau de Arellano
Miquel Osca i Guerau de Arellano (Ontinyent, 11 d'abril de 1795 - ?) fou un jurista i polític valencià.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Miquel Osca i Guerau de Arellano · Veure més »
Moció de confiança
Una moció de confiança o qüestió de confiança és un instrument polític de què disposa el President del Govern o el primer ministre en els règims democràtics de tipus parlamentarista per afrontar una situació de debilitat del poder executiu davant del Parlament, i mitjançant la qual el Govern demana l'exprés suport a una política concreta o a un programa.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Moció de confiança · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Monarca · Veure més »
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Monarquia absoluta · Veure més »
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Monarquia constitucional · Veure més »
Motí de la Granja de San Ildefonso
El motí de la Granja de San Ildefonso fou una revolta militar que esdevingué a Espanya durant la Presidència del Consell de Ministres d'Espanya de Francisco Javier de Istúriz, quan era regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies l'estiu de 1836.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Motí de la Granja de San Ildefonso · Veure més »
Pere Fuster
Pere Fuster fou un terratinent, militar i polític valencià del.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Pere Fuster · Veure més »
Poder executiu
Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Poder executiu · Veure més »
Poder legislatiu
243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Poder legislatiu · Veure més »
President del govern
En alguns Estats amb una forma de govern parlamentària, un president del govern és el càrrec del poder executiu que actua com a cap de govern.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і President del govern · Veure més »
President del Govern d'Espanya
El President del Govern és el títol que ostenta el cap de govern executiu d'Espanya, equivalent al títol de primer ministre de les democràcies parlamentàries.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і President del Govern d'Espanya · Veure més »
Ramón de Llano y Chávarri
Ramón de Llano y Chávarri (Lanteno, Aiara, Àlaba, — Madrid?, segle XIX) fou un comerciant i polític basc.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Ramón de Llano y Chávarri · Veure més »
Real Sitio de San Ildefonso
Real Sitio de San Ildefonso (en castellà i oficialment) o San Ildefons (en català en desús) és un municipi de la província de Segòvia, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Real Sitio de San Ildefonso · Veure més »
Regent
Isabel II entre 1833 i 1840. El regent (del llatí regens, 'aquell qui governa') és la figura que substitueix la del rei en una monarquia quan aquest és menor, es troba absent o és incapacitat.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Regent · Veure més »
Reial decret
En el sistema jurídic espanyol, un reial decret (RD) és una norma jurídica amb rang de reglament, que emana del Govern d'Espanya en virtut de les competències atribuïdes per la Constitució Espanyola de 1978.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Reial decret · Veure més »
Sobirania nacional
La sobirania nacional és un concepte que dona tot el poder a la nació, és a dir, a la ciutadania.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Sobirania nacional · Veure més »
Sufragi censatari
El sufragi censatari (o restringit) és el sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Sufragi censatari · Veure més »
Sufragi indirecte
Es denomina sufragi indirecte o elecció indirecta aquell en el qual els votants trien uns representants que, al seu torn, han de constituir un cos electoral, anomenat col·legi electoral, i amb el qual es tria el càrrec públic corresponent.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і Sufragi indirecte · Veure més »
10 d'abril
El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і 10 d'abril · Veure més »
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і 13 d'agost · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і 1834 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Estatut Reial de 1834 і 1836 · Veure més »