Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Estat Lliure de Fiume

Índex Estat Lliure de Fiume

LEstat Lliure de Fiume (en croat: Slobodna Država Rijeka) fou una ciutat-estat existent entre 1920 i 1924 que incloïa la ciutat homònima (ara a Croàcia i des de la fi de la II Guerra Mundial, de nom Rijeka).

67 les relacions: Alemany, Alexandre I de Iugoslàvia, Ban, Benito Mussolini, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Corona de Fiume, Corpus separatum, Cres, Croàcia, Dalmàcia, Estats Units d'Amèrica, França, Gabriele d'Annunzio, Gran Bretanya, Grècia, Guerra de Successió Espanyola, Hongarès, Imperi Austrohongarès, Incident de Corfú, Italià, Itàlia, Iugoslàvia, Iugoslàvia (desambiguació), Josip Jelačić, Krk, Lira italiana, Lliga de Comunistes de Iugoslàvia, Maria Teresa I d'Àustria, Partit Nacional Feixista, President dels Estats Units, Primera Guerra Mundial, Regència Italiana del Carnaro, Regió d'Ístria, Regne d'Hongria, Regne d'Itàlia (1861–1946), Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, República Federal de Iugoslàvia, República Federal Socialista de Iugoslàvia, Rijeka, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Segona Guerra Mundial, Societat de Nacions, Territori Lliure de Trieste, Tirol del Sud, Tractat de Londres (1915), Tractat de París (1947), Tractat de Rapallo (1920), Tractat de Roma (1924), Trieste, ..., Txecoslovàquia, Vènet, Woodrow Wilson, Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic, 1713, 1776, 1848, 1867, 1868, 1917, 1918, 1920, 1921, 1922, 1924, 1959, 1992. Ampliar l'índex (17 més) »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Alemany · Veure més »

Alexandre I de Iugoslàvia

El rei Alexandre I de Iugoslàvia (en serbi:Краљ Александар I Карађорђевић, Kralj Aleksandar I Karađorđević), (16 de desembre de 1888–9 d'octubre de 1934), de la dinastia Karađorđević, va ser el primer rei del Regne de Iugoslàvia (1929–1934) i de l'anomenat Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1921–1929).

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Alexandre I de Iugoslàvia · Veure més »

Ban

* Ban (dret), poder que tenien els reis germànics d'obligar i de castigar.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Ban · Veure més »

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 27 d'abril del 1945), fou el cap d'estat dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Benito Mussolini · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Corona de Fiume

La Corona de Fiume (corona Fiumana, abreujat Cor. o FIUK) es va introduir a l'Estat Lliure de Fiume el 18 d'abril de 1919 per la estampació de les anteriors notes de la corona austrohungaresa del Consell nacional italià de Fiume que exercia efectivament el poder a la ciutat.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Corona de Fiume · Veure més »

Corpus separatum

Corpus separatum, en llatí, "cos separat" és un terme que fa referència a la zona que seria gestionada internacionalment segons el Pla de les Nacions Unides per a la partició de Palestina i que incloïa Jerusalem i altres pobles propers com ara Betlem i Ein Kàrem, que, atesa llur associació amb les tres religions del món, havien de rebre un tractament especial i separat de la resta de Palestina i havien de trobar-se sota el control efectiu de les Nacions Unides.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Corpus separatum · Veure més »

Cres

Geografia.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Cres · Veure més »

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Croàcia · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Dalmàcia · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і França · Veure més »

Gabriele d'Annunzio

Gabriele d'Annunzio (Pescara, 12 de març de 1863 – Llac de Garda, 1 de març de 1938) fou un novel·lista, poeta i dramaturg italià.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Gabriele d'Annunzio · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Gran Bretanya · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Grècia · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel-Palestina i als Estats Units.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Hongarès · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb lAusgleich o Compromís austrohongarès.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Incident de Corfú

L'incident de Corfú va ésser una crisi diplomàtica que va enfrontar el Regne de Grècia i el Regne d'Itàlia l'any 1923.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Incident de Corfú · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Itàlia · Veure més »

Iugoslàvia

IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Iugoslàvia · Veure més »

Iugoslàvia (desambiguació)

* Iugoslàvia (zona geogràfica), zona geogràfica que ocupava Iugoslàvia amb qualsevol de les seves denominacions històriques.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Iugoslàvia (desambiguació) · Veure més »

Josip Jelačić

El Comte Josip Jelačić de Bužim també pronunciat Jellachich, Jellačić o Jellasics, (16 d'octubre de 1801, Petrovaradin - 20 de maig de 1859. Zagreb) va ser el Ban de Croàcia entre el 23 de març de 1848 i el 19 de maig de 1859.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Josip Jelačić · Veure més »

Krk

Mapa de l'illa de Krk Vista de la ciutat de Krk Krk (en italià: Veglia, alemany: Vegl, llatí: Curicta) és una illa croata del nord del mar Adriàtic, a prop de Rijeka, a la badia de Kvarner i part del comtat de Primorje-Gorski Kotar.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Krk · Veure més »

Lira italiana

La lira italiana (en italià lira, plural lire) va ser la unitat monetària oficial d'Itàlia des del 1861 fins a la introducció de l'euro el primer de gener del 1999, i fou retirada definitivament de la circulació el 28 de febrer del 2002.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Lira italiana · Veure més »

Lliga de Comunistes de Iugoslàvia

La Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia (en croat Komunista Savez Jugoslavije), abans de 1952 Partit Comunista de Iugoslàvia (Komunistička partija Jugoslavije), fou el principal partit comunista a Iugoslàvia.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Lliga de Comunistes de Iugoslàvia · Veure més »

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »

Partit Nacional Feixista

El Partit Nacional Feixista (PNF) va ser un partit polític italià, màxima expressió del feixisme i únic partit legal durant la dictadura de Benito Mussolini.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Partit Nacional Feixista · Veure més »

President dels Estats Units

El president dels Estats Units és el cap d'Estat i el cap de govern dels Estats Units d'Amèrica i és el funcionari polític amb el rang més elevat del país.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і President dels Estats Units · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Regència Italiana del Carnaro

La Regència italiana del Carnaro fou un estat proclamat pel poeta, militar i polític Gabriele D'Annunzio el 8 de setembre de 1920, a la ciutat de Fiume (ara Croàcia).

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Regència Italiana del Carnaro · Veure més »

Regió d'Ístria

Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Regió d'Ístria · Veure més »

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Regne d'Hongria · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861–1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Regne d'Itàlia (1861–1946) · Veure més »

Regne dels Serbis, Croats i Eslovens

El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »

República Federal de Iugoslàvia

La República Federal de Iugoslàvia va ser la denominació que van rebre els actuals estats de Sèrbia i Montenegro des del 27 d'abril de 1992 fins al 4 de febrer de 2003.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і República Federal de Iugoslàvia · Veure més »

República Federal Socialista de Iugoslàvia

La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »

Rijeka

Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en italià i hongarès, Reka en eslovè; Sankt Veit am Flaum o Pflaum en alemany; Folyómszentvít en hongarès antic, el seu nom significa riu) és una ciutat croata situada al golf de Kvarne a la Mar Adriàtica.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Rijeka · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Roma · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Societat de Nacions

La Societat de Nacions (en francès: Société des Nations; en anglès: League of Nations; en alemany: Völkerbund), representada sovint per l'acrònim SdN, fou un organisme internacional, precedent de l'ONU actual.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Societat de Nacions · Veure més »

Territori Lliure de Trieste

El Territori Lliure de Trieste (en italià Territorio libero di Trieste, en eslovè Svobodno tržaško ozemlje, en croat Slobodni teritorij Trsta) va ser una ciutat estat situada a l'Europa central, entre el nord d'Itàlia i el territori que ocupava l'antiga Iugoslàvia.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Territori Lliure de Trieste · Veure més »

Tirol del Sud

El Tirol del Sud (alemany i ladí: Südtirol, italià Alto-Adige) és la part meridional de la regió històrica del Tirol.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Tirol del Sud · Veure més »

Tractat de Londres (1915)

El Tractat de Londres (en italià Patto di Londra) de 1915 va ser un pacte secret entre el Regne d'Itàlia i la Triple Entesa, signat a Londres el 26 d'abril de 1915 pel Regne d'Itàlia, el Regne Unit, França i Rússia.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Tractat de Londres (1915) · Veure més »

Tractat de París (1947)

El Tractat de París és un tractat de pau signat a la capital francesa el 10 de febrer del 1947 i que fou el resultat final de la conferència de pau celebrada a la mateixa ciutat entre el 29 de juliol i el 15 d'octubre del 1946.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Tractat de París (1947) · Veure més »

Tractat de Rapallo (1920)

El Tractat de Rapallo del 1920 va ser un acord signat entre el Regne d'Itàlia i el nou Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (a partir del 1929 ja amb el nom de Iugoslàvia) que va fixar les fronteres entre ambdós Estats.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Tractat de Rapallo (1920) · Veure més »

Tractat de Roma (1924)

Amb el Tractat de Roma (27 gener 1924) el Regne d'Itàlia i el Regne dels Serbis, Croates i Eslovens (després, Iugoslàvia), acordaren conjuntament la dissolució de l'Estat Lliure de Fiume i la seva incorporació a Itàlia.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Tractat de Roma (1924) · Veure més »

Trieste

Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste i, localment, Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada en el nord d'Itàlia, als marges del Mar Adriàtic i gairebé a la frontera amb Eslovènia.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Trieste · Veure més »

Txecoslovàquia

Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Txecoslovàquia · Veure més »

Vènet

El vènet és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la sessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català.) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Vènet · Veure més »

Woodrow Wilson

Thomas Woodrow Wilson (Staunton, Virgínia, EUA, 1856 - Washington DC, 1924) fou el 28è president dels Estats Units entre 1912 i 1920.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Woodrow Wilson · Veure més »

Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic

La Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic (en alemany:Operationszone Adriatisches Küstenland (OZAK) o col·loquialment Zona d'Operacions adriàtica;; Croata: Operativna zona Jadransko primorje) va ser un districte nazi a la costa adriàtica del nord creat durant la Segona Guerra Mundial el 1943.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і 1713 · Veure més »

1776

Sense descripció.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і 1776 · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і 1848 · Veure més »

1867

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і 1867 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і 1868 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і 1917 · Veure més »

1918

font al carrer Cucurulla de Barcelona.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і 1918 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і 1920 · Veure més »

1921

Sense descripció.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і 1921 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і 1922 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і 1924 · Veure més »

1959

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і 1959 · Veure més »

1992

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Lliure de Fiume і 1992 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »