Accés més ràpid que el navegador!
144 les relacions: Alemany, Alsàcia, Anglès, Anna Ivànovna de Rússia, Anna Jablonowska, August II de Polònia, Bender, Bessaràbia, Bisbat de Metz, Bisbat de Toul, Bisbat de Verdun, Bohèmia, Brest, Calvinisme, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles XII de Suècia, Castell de Chambord, Caterina Opalińska, Cenotafi, Commercy, Confederació de Polònia i Lituània, Dieta, Ducat de Bar, Ducat de Borbó, Ducat de Lorena, Estrasburg, Fàbrica, Felip d'Orleans, Regent de França, Fontainebleau, Francès, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic August II de Saxònia (elector), Frederic el Gran, Frederic Guillem I de Prússia, Gdańsk, Gran Ducat de Lituània, Gran Ducat de Toscana, Guerra de Successió de Polònia, Il·lustració, Italià, Jeanne Agnès Berthelot de Pléneuf, Joan Carol Opaliński, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Kaliningrad, Leopold I de Lorena, Lituània, Llista de monarques de Polònia, Llista de reis de França, Lluís IV d'Orleans, Lluís XV de França, ..., Lluís XVIII de França, Lluïsa Elisabet de França, Lorena, Lunéville, Luteranisme, Lviv, Madrid, Maria Leszczyńska, Maria Teresa d'Àustria, Maria Teresa I d'Àustria, Moldàvia, Nancy, Orleans, Palau de Versalles, París, Polònia, Polonès, Poltava, Prússia, Rafaeł Leszczyński, Regne de França, Reis de Suècia, Revolució Francesa, Saint-Dié-des-Vosges, Saint-Germain-en-Laye, Setge de Danzig (1734), Sevèria, Sofia Anna Czarnkowska, Suècia, Trianon, Ucraïna, Varsòvia, Versalles, Wissembourg, Zweibrücken, 10 d'octubre, 12 de juliol, 13 d'abril, 15 d'agost, 16 d'octubre, 1642, 1650, 1660, 1677, 1695, 1697, 17 d'octubre, 1701, 1703, 1704, 1709, 1714, 1718, 1719, 1720, 1723, 1725, 1727, 1733, 1734, 1735, 1736, 1737, 1740, 1749, 1750, 1752, 1757, 1760, 1766, 1768, 18 de gener, 1831, 2 d'abril, 2 de desembre, 20 d'octubre, 21 de març, 22 de setembre, 23 de febrer, 25 de maig, 27 de juny, 27 de maig, 3 d'abril, 3 d'octubre, 3 de juliol, 30 de març, 30 de setembre, 31 de març, 4 de juliol, 4 de juny, 5 d'octubre, 5 de maig, 8 de febrer, 8 de setembre. Ampliar l'índex (94 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Alemany · Veure més »
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Alsàcia · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Anglès · Veure més »
Anna Ivànovna de Rússia
Ana Ivànovna (en rus: Анна Иоанновна) (7 de febrer de 1693 - 28 d'octubre de 1740) fou una emperadriu de Rússia de 1730 a 1740.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Anna Ivànovna de Rússia · Veure més »
Anna Jablonowska
Anna Jabłonowska (en polonès Anna z Jabłonowskich) va néixer a Cracòvia (Polònia) el 1660 i va morir a la població francesa de Chambord el 29 d'agost de 1727.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Anna Jablonowska · Veure més »
August II de Polònia
Frederic August I de Saxònia, August II de Polònia o August el Fort (Dresden, 12 de maig de 1670 - 1733) fou Elector de Saxònia des de 1694 fins a 1733 i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).
Nou!!: Estanislau I de Polònia і August II de Polònia · Veure més »
Bender
Fortalesa de Bendery. Cementiri a Bendery. Bender o Bendery,, Monitorul Oficial al Republicii Moldova, no.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Bender · Veure més »
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Bessaràbia · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Bisbat de Metz · Veure més »
Bisbat de Toul
L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Bisbat de Toul · Veure més »
Bisbat de Verdun
Escut de la diòcesi L'ex palau episcopal de Verdun, construït en temps del bisbe Charles-François d'Hallencourt (1725), seu dels bisbes fins al 1993; avui seu del ''Centre mondial de la Paix, des Libertés et des Droits de l'Homme''. XIV. El bisbat de Verdun (francès: Diocèse de Verdun, llatí: Dioecesis Virodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Bisbat de Verdun · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Bohèmia · Veure més »
Brest
Brest és una comuna de la costa nord-oest de Bretanya.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Brest · Veure més »
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Calvinisme · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles XII de Suècia
, anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Carles XII de Suècia · Veure més »
Castell de Chambord
El castell de Chambord està situat a la vall del Loira i va ser construït com un pavelló de caça per a Francesc I de França, que va mantenir les seves residències reials al castell de Blois i al castell d'Amboise.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Castell de Chambord · Veure més »
Caterina Opalińska
Caterina Opalińska (en polonès Katarzyna Opalińska) va néixer a Poznań el 13 d'octubre de 1682 i va morir a Lunéville el 19 de març de 1747.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Caterina Opalińska · Veure més »
Cenotafi
Un cenotafi (del llatí cenotaphium) és una tomba honorària buida erigida en memòria de persones que estan enterrades a un altre lloc, o de les quals no s'ha trobat el cos.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Cenotafi · Veure més »
Commercy
Commercy és un municipi francès situat al departament del Mosa i la regió del Gran Est.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Commercy · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Dieta
La dieta és el conjunt d'hàbits alimentaris i tipus d'aliments que consumeix un organisme o població.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Dieta · Veure més »
Ducat de Bar
El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Ducat de Bar · Veure més »
Ducat de Borbó
Escut d'armes dels senyors de Borbó i Borbó-Dampierre El ducat de Borbó fou una jurisdicció feudal de França, formada amb la senyoria de Borbó que el 1327 fou elevada a ducat sent senyor Lluís I de Borbó el Gran o el Coix (des de 1310).
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Ducat de Borbó · Veure més »
Ducat de Lorena
El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Ducat de Lorena · Veure més »
Estrasburg
Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Estrasburg · Veure més »
Fàbrica
Fàbrica de Danone a Polònia Una fàbrica o planta és un lloc físic o virtual on es produeix algun objecte, material o servei.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Fàbrica · Veure més »
Felip d'Orleans, Regent de França
Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Felip d'Orleans, Regent de França · Veure més »
Fontainebleau
Fontainebleau és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Fontainebleau · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Francès · Veure més »
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Frederic August II de Saxònia (elector)
L'elector '''Frederic August I de Saxònia''' i rei August II de Polònia Frederic August II de Saxònia (Dresden, 1696 - 1763) fou Elector de Saxònia des de 1733 i fins a 1763 i Rei de Polònia des de 1734 i fins a 1763.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Frederic August II de Saxònia (elector) · Veure més »
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Frederic el Gran · Veure més »
Frederic Guillem I de Prússia
August II de Polònia i Frederic Guillem I de Prússia. Frederic Guillem I de Prússia (Königsberg, actual Kaliningrad, 1688 - Berlín, 1740) fou rei de Prússia des de 1713 i fins a 1740.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Frederic Guillem I de Prússia · Veure més »
Gdańsk
Gdańsk (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Gdańsk · Veure més »
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Gran Ducat de Lituània · Veure més »
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Gran Ducat de Toscana · Veure més »
Guerra de Successió de Polònia
La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui succeiria a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Guerra de Successió de Polònia · Veure més »
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Il·lustració · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Italià · Veure més »
Jeanne Agnès Berthelot de Pléneuf
Jeanne Agnès Berthelot de Pléneuf (París, 1698 - Courbepine, Alta Normandia, 1727) coneguda com a Marquesa de Prié, fou una cortesana francesa.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Jeanne Agnès Berthelot de Pléneuf · Veure més »
Joan Carol Opaliński
Joan Carol Opalinski (en polonès Jana Karola Opalińskiego) va néixer a Poznań (Polònia) el 10 de gener de 1642 i va morir a la mateixa ciutat polonesa el 26 de març de 1695.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Joan Carol Opaliński · Veure més »
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Kaliningrad
Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin, nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Kaliningrad · Veure més »
Leopold I de Lorena
Leopold I de Lorena, en alemany Leopold Joseph von Lothringen (Innsbruck, 11 de setembre de 1679 - Lunéville, 27 de març de 1729) fou duc de Lorena.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Leopold I de Lorena · Veure més »
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Lituània · Veure més »
Llista de monarques de Polònia
Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Llista de monarques de Polònia · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Llista de reis de França · Veure més »
Lluís IV d'Orleans
El príncep Lluís d'Orleans, quart duc Lluís d'Orleans i tercer duc de la seva nissaga Lluís IV d'Orleans, duc d'Orleans i II de Valois, dit «el Pietós», va néixer a Versalles el 4 d'agost de 1703 i va morir a París a l'abadia de Santa Ginebra el 4 de febrer de 1752.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Lluís IV d'Orleans · Veure més »
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Lluís XV de França · Veure més »
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Lluís XVIII de França · Veure més »
Lluïsa Elisabet de França
Elisabet de França, obra de Jean-Marc Nattier. Elisabet de França o Lluïsa Elisabet de França (Versalles, Regne de França 1727 - íd. 1759) fou una princesa francesa de la branca primogènita de la família de Borbó.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Lluïsa Elisabet de França · Veure més »
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Lorena · Veure més »
Lunéville
Lunéville és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Lunéville · Veure més »
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Luteranisme · Veure més »
Lviv
Lviv (en ucraïnès: Львів, transcrit: Lviv (nom oficial); en ídix: לעמבערג, Lemberyk; en belarús: Львоў, Lvou; en polonès: Lwów; en armeni: Լեհ, Leh; en rus: Львов, Lvov; en alemany: Lemberg; en llatí: Leopolis) és la capital de la província o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna, i de la regió històrica de Halytxynà (Galítsia).
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Lviv · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Madrid · Veure més »
Maria Leszczyńska
Maria Leszczyńska, per Jean-Marc Nattier (1748) Maria Leszczyńska (23 de juny de 1703, Trzebnica, Silèsia - Versalles, 1768) fou membre d'una família de la alta aristocràcia de Polònia que es convertí en reina de França des de l'any 1725 fins a la seva mort el 1768 a conseqüència del seu matrimoni amb el rei Lluís XV de França.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Maria Leszczyńska · Veure més »
Maria Teresa d'Àustria
* Maria Teresa d'Àustria (reina de França) (1638-1683), reina consort de França, muller de Lluís XIV.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Maria Teresa d'Àustria · Veure més »
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Moldàvia · Veure més »
Nancy
Nancy és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió de Gran Est.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Nancy · Veure més »
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Orleans · Veure més »
Palau de Versalles
El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Palau de Versalles · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і París · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Polònia · Veure més »
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Polonès · Veure més »
Poltava
Poltava (Полтава en ucraïnès i rus) és la capital de la Província de Poltava a Ucraïna central.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Poltava · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Prússia · Veure més »
Rafaeł Leszczyński
Rafaeł Leszczyński (en polonès Rafał Leszczyński) va néixer a Poznań (Polònia) el 1650 i va morir a Plesnica el 31 de gener de 1703.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Rafaeł Leszczyński · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Regne de França · Veure més »
Reis de Suècia
Bandera de comandament dels Reis de Suècia Abans del primer regne unit a Suècia existiren alguns estats semiindependents dels que se'n desconeix els reis.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Reis de Suècia · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Revolució Francesa · Veure més »
Saint-Dié-des-Vosges
Saint-Dié-des-Vosges és un municipi francès, situat al departament dels Vosges i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Saint-Dié-des-Vosges · Veure més »
Saint-Germain-en-Laye
Saint-Germain-en-Laye és un municipi francès al departament d'Yvelines (regió de l'Illa de França).
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Saint-Germain-en-Laye · Veure més »
Setge de Danzig (1734)
El setge de Danzig va ser un setge sobre la ciutat polonesa de Danzig dut a terme per part de l'Imperi Rus durant la Guerra de Successió Polonesa (1733 - 1738).
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Setge de Danzig (1734) · Veure més »
Sevèria
Sevèria o Sivèria (eslau: Сѣверія, ucraïnès: Сіверія o Сіверщина, transliterat. Siveria o Sivershchyna, rus: Северщина, Severshchina; polonès: Siewierszczyzna) és una regió històrica del nord de l'actual Ucraïna i sud-oest de Rússia, centrada a l'entorn de la ciutat de Nòvhorod-Siverski a Ucraïna.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Sevèria · Veure més »
Sofia Anna Czarnkowska
Sofia Anna Czarnkowska (en polonès Zofii Czarnkowskiej) va néixer a Poznań (Polònia) el 12 de març de 1660 i va morir d'una pneumonia a Wrocław el 2 de desembre de 1701.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Sofia Anna Czarnkowska · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Suècia · Veure més »
Trianon
* Tractat del Trianon, signat al Gran Trianon a l'acabament de la Primera Guerra Mundial entre els aliats de la Primera Guerra Mundial i Hongria.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Trianon · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Ucraïna · Veure més »
Varsòvia
Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Varsòvia · Veure més »
Versalles
Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Versalles · Veure més »
Wissembourg
Wissembourg (Weißenburg en alemany, Wisseburi en fràncic) és un municipi francès, situat al departament del Baix Rin i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Wissembourg · Veure més »
Zweibrücken
Dos Ponts (en alemany: Zweibrücken; en francès: Deux-Ponts; en llatí: Bipontinum) és una ciutat a Renània-Palatinat, Alemanya.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і Zweibrücken · Veure més »
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 10 d'octubre · Veure més »
12 de juliol
El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 12 de juliol · Veure més »
13 d'abril
El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 13 d'abril · Veure més »
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 15 d'agost · Veure més »
16 d'octubre
El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 16 d'octubre · Veure més »
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1642 · Veure més »
1650
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1650 · Veure més »
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1660 · Veure més »
1677
Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1677 · Veure més »
1695
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1695 · Veure més »
1697
Sense descripció.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1697 · Veure més »
17 d'octubre
El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 17 d'octubre · Veure més »
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1701 · Veure més »
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1703 · Veure més »
1704
miniatura.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1704 · Veure més »
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1709 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1714 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1718 · Veure més »
1719
;Països Catalans.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1719 · Veure més »
1720
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1720 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1723 · Veure més »
1725
;Països Catalans.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1725 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1727 · Veure més »
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1733 · Veure més »
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1734 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1735 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1736 · Veure més »
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1737 · Veure més »
1740
;Països Catalans.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1740 · Veure més »
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1749 · Veure més »
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1750 · Veure més »
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1752 · Veure més »
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1757 · Veure més »
1760
;Països Catalans.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1760 · Veure més »
1766
;Països Catalans.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1766 · Veure més »
1768
;Països Catalans.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1768 · Veure més »
18 de gener
El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 18 de gener · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 1831 · Veure més »
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 2 d'abril · Veure més »
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 2 de desembre · Veure més »
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 20 d'octubre · Veure més »
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 21 de març · Veure més »
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 22 de setembre · Veure més »
23 de febrer
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 23 de febrer · Veure més »
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 25 de maig · Veure més »
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 27 de juny · Veure més »
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 27 de maig · Veure més »
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 3 d'abril · Veure més »
3 d'octubre
El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 3 d'octubre · Veure més »
3 de juliol
El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 3 de juliol · Veure més »
30 de març
El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 30 de març · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 30 de setembre · Veure més »
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 31 de març · Veure més »
4 de juliol
El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 4 de juliol · Veure més »
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 4 de juny · Veure més »
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 5 d'octubre · Veure més »
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 5 de maig · Veure més »
8 de febrer
El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 8 de febrer · Veure més »
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estanislau I de Polònia і 8 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Estanislau I, Estanislau I Leszczynski, Estanislau Leszczynski, Estanislau Leszczyński, Stanislas Leszczyński, Stanislaw Leszczynski, Stanisław Leszczyński.
