Taula de continguts
35 les relacions: Bicameralitat, Bisbat de Mallorca, Bisbe, Cambra alta, Cambra dels Lords, Casón del Buen Retiro, Clergat, Congrés, Constitució espanyola, Constitució Espanyola de 1812, Constitució Espanyola de 1837, Constitució espanyola de 1978, Corts de Cadis, Dictadura de Primo de Rivera, Estatut Reial de 1834, Francisco Javier Castaños, Franquisme, Funcionari, Llei per a la Reforma Política, Monocameralitat, Motí de la Granja de San Ildefonso, Noblesa, Palau del Senat (Espanya), Parlament del Regne Unit, Pedro Agustín Girón, Primera República Espanyola, Regne Unit, Segona República Espanyola, Senat, Senat d'Espanya, Trienni Liberal, 10 d'abril, 15 d'agost, 1834, 1836.
Bicameralitat
Sense cambra legislativa. La Bicameralitat és la pràctica de tenir dues cambres legislatives.
Veure Estament de Pròcers і Bicameralitat
Bisbat de Mallorca
El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València.
Veure Estament de Pròcers і Bisbat de Mallorca
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Estament de Pròcers і Bisbe
Cambra alta
La cambra alta és una de les dues cambres d'un cos legislatiu bicameral; l'altra és la cambra baixa.
Veure Estament de Pròcers і Cambra alta
Cambra dels Lords
La Cambra dels Lords (en anglès House of Lords) és la Cambra alta del Parlament del Regne Unit.
Veure Estament de Pròcers і Cambra dels Lords
Casón del Buen Retiro
El Casón del Buen Retiro és un dels dos únics edificis que han sobreviscut a la destrucció del Palau del Buen Retiro, del qual pren el nom.
Veure Estament de Pròcers і Casón del Buen Retiro
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Veure Estament de Pròcers і Clergat
Congrés
El Congrés dels Estats Units, reunit en sessió conjunta del Senat i la Cambra de Representants. En la política, un congrés (literalment "una reunió o assemblea de persones") és el nom del cos legislatiu d'un Estat que opera sota un sistema congressual (també anomenat sistema presidencialista) de govern.
Veure Estament de Pròcers і Congrés
Constitució espanyola
Durant els segles i, Espanya ha tingut moltes constitucions a causa de la seva història convulsa des de la invasió de Napoleó.
Veure Estament de Pròcers і Constitució espanyola
Constitució Espanyola de 1812
1.
Veure Estament de Pròcers і Constitució Espanyola de 1812
Constitució Espanyola de 1837
Placa en relleu creada per Celdoni Guixà amb motiu de la inauguració a Barcelona de la Plaça de la Constitució (1837), posteriorment recuperà el nom original de plaça de Sant Jaume, que no s’havia modificat des del segle XIV. Va ser retirada l'any 2013 i actualment es conserva al MUHBA La Constitució Espanyola de 1837 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845.
Veure Estament de Pròcers і Constitució Espanyola de 1837
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Veure Estament de Pròcers і Constitució espanyola de 1978
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Veure Estament de Pròcers і Corts de Cadis
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Veure Estament de Pròcers і Dictadura de Primo de Rivera
Estatut Reial de 1834
LEstatut Reial de 1834 va ésser una carta de tendència liberal molt moderada, promulgada a Espanya per la reina regent Maria Cristina de Borbó.
Veure Estament de Pròcers і Estatut Reial de 1834
Francisco Javier Castaños
Francisco Javier Castaños Aragorri Urioste y Olavide (Madrid; 22 d'abril de 1758 - ibídem, 24 de setembre de 1852) fou un militar espanyol durant les Guerres Revolucionàries Franceses i la Guerra del Francès.
Veure Estament de Pròcers і Francisco Javier Castaños
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Estament de Pròcers і Franquisme
Funcionari
Un funcionari és una persona que treballa per a la funció pública (representant l'administració pública).
Veure Estament de Pròcers і Funcionari
Llei per a la Reforma Política
La Llei per a la Reforma Política (Llei 1/1977, de 4 de gener, per a la Reforma Política) va ser aprovada el 18 de novembre de 1976 per les Corts franquistes, rebent el suport de 435 dels 531 procuradors (81% a favor), i sotmesa a referèndum el 15 de desembre posterior, amb una participació del 77% del cens i un 94,17% de vots a favor.
Veure Estament de Pròcers і Llei per a la Reforma Política
Monocameralitat
Sense cambra legislativa. La monocameralitat és la pràctica de tenir una assemblea legislativa composta d'una sola cambra parlamentària que exerceix el poder legislatiu.
Veure Estament de Pròcers і Monocameralitat
Motí de la Granja de San Ildefonso
El motí de la Granja de San Ildefonso fou una revolta militar que esdevingué a Espanya durant la Presidència del Consell de Ministres d'Espanya de Francisco Javier de Istúriz, quan era regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies l'estiu de 1836.
Veure Estament de Pròcers і Motí de la Granja de San Ildefonso
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Veure Estament de Pròcers і Noblesa
Palau del Senat (Espanya)
El Palau del Senat d'Espanya és l'edifici on es localitza la seu del Senat d'Espanya.
Veure Estament de Pròcers і Palau del Senat (Espanya)
Parlament del Regne Unit
El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.
Veure Estament de Pròcers і Parlament del Regne Unit
Pedro Agustín Girón
Pedro Agustín Girón, Marquès de las Amarillas (Sant Sebastià, 2 de gener de 1778 - Madrid, 14 de maig de 1842) fou un polític i militar espanyol.
Veure Estament de Pròcers і Pedro Agustín Girón
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Veure Estament de Pròcers і Primera República Espanyola
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Estament de Pròcers і Regne Unit
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Estament de Pròcers і Segona República Espanyola
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Veure Estament de Pròcers і Senat
Senat d'Espanya
El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Estament de Pròcers і Senat d'Espanya
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Veure Estament de Pròcers і Trienni Liberal
10 d'abril
El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.
Veure Estament de Pròcers і 10 d'abril
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Estament de Pròcers і 15 d'agost
1834
;Països catalans.
Veure Estament de Pròcers і 1834
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Estament de Pròcers і 1836
També conegut com Estamento de Próceres.