Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Spessartina

Índex Spessartina

La spessartina, també coneguda com a espessartita, és un mineral de la classe dels silicats (nesosilicats), i del grup dels granats. El seu nom li va ser posat per François Sulpice Beudant, i deriva de la localitat de Spessart a Alemanya, la seva localitat tipus, on va ser descoberta l'any 1832.

35 les relacions: Aigua, Albita, Alemanya, Alumini, Apatita, Beril, Calci, Fórmula química, Feldespat, Ferro, Fil·lita, François Sulpice Beudant, Granat (mineral), Granit, Iode, Isotropia, Itri, Magnesi, Manganès, Mineral, Minerals silicats, Moscovita, Nesosilicat, Oxigen, Pegmatita, Quars, Riolita, Roca ígnia, Rodonita, Silici, Sistema cristal·lí cúbic, Solució sòlida, Titani, Topazi, Turmalina.

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Spessartina і Aigua · Veure més »

Albita

Lalbita és un mineral del grup dels silicats.

Nou!!: Spessartina і Albita · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Spessartina і Alemanya · Veure més »

Alumini

Lalumini és l'element químic de símbol Al i nombre atòmic 13.

Nou!!: Spessartina і Alumini · Veure més »

Apatita

Apatita és el nom genèric que reben els minerals: clorapatita, fluorapatita i hidroxilapatita, i que s'empra també per als minerals del grup de l'apatita que no s'han diferenciat en espècies específiques a través dels mètodes d'anàlisi, i n'és aquest el nom usat comunament en el passat.

Nou!!: Spessartina і Apatita · Veure més »

Beril

El beril és un mineral de la classe dels silicats amb la fórmula química Be₃Al₂(SiO₃)₆.

Nou!!: Spessartina і Beril · Veure més »

Calci

El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.

Nou!!: Spessartina і Calci · Veure més »

Fórmula química

Formula semidesenvolupada de l'Alanina Una fórmula química és una forma de presentar informació sobre les proporcions químiques d'àtoms que constitueixen un compost químic o molècula en particular, utilitzant símbols d'elements químics, nombres i, de vegades, també altres símbols, com parèntesis, guions, claudàtors, comes i signes de més (+) i menys (-). Els elements presents s'indiquen mitjançant els seus símbols i amb un subíndex al costat de cadascun dels elements s'indica el nombre d'àtoms d'aquest element que presenta una unitat elemental del compost o molècula.

Nou!!: Spessartina і Fórmula química · Veure més »

Feldespat

Els feldespats són un grup de minerals molt abundants a l'escorça terrestre, ja que conforma aproximadament el 60% de les roques terrestres.

Nou!!: Spessartina і Feldespat · Veure més »

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Nou!!: Spessartina і Ferro · Veure més »

Fil·lita

Fotomicrografia d'una secció fina de fil·lita Fil·lita (en anglès: phyllite) és una paraula derivada del grec φύλλον ('fulla') amb la qual es denomina un tipus de roca metamòrfica foliada.

Nou!!: Spessartina і Fil·lita · Veure més »

François Sulpice Beudant

François Sulpice Beudant (París, 5 setembre 1787 - 10 desembre 1850), mineralogista i geòleg francès.

Nou!!: Spessartina і François Sulpice Beudant · Veure més »

Granat (mineral)

Granat és com es coneix un grup de minerals nesosilicats amb la mateixa estructura.

Nou!!: Spessartina і Granat (mineral) · Veure més »

Granit

Superfície granulosa del granit. Granit del riu Merced al Parc Nacional del Yosemite Paret de granit. Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. Els granits es troben al lloc 3a (sienogranits) i 3b (monzogranits). El granit (que deriva del llatí granum.

Nou!!: Spessartina і Granit · Veure més »

Iode

El iode és l'element químic de símbol I i nombre atòmic 53.

Nou!!: Spessartina і Iode · Veure més »

Isotropia

Isotropia vol dir "independent de la direcció".

Nou!!: Spessartina і Isotropia · Veure més »

Itri

L'itri és l'element químic de símbol Y i nombre atòmic 39.

Nou!!: Spessartina і Itri · Veure més »

Magnesi

El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.

Nou!!: Spessartina і Magnesi · Veure més »

Manganès

El manganès o manganés és un element químic de nombre atòmic 25 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Mn.

Nou!!: Spessartina і Manganès · Veure més »

Mineral

quars ametista. El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.

Nou!!: Spessartina і Mineral · Veure més »

Minerals silicats

Albita, un mineral fil·losilicat Els minerals silicats formen la classe més gran i més important dels minerals que formen roques, i constitueixen aproximadament el 90% de l'escorça terrestre.

Nou!!: Spessartina і Minerals silicats · Veure més »

Moscovita

La moscovita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats) que pertany a la vegada al grup de les miques aluminoses.

Nou!!: Spessartina і Moscovita · Veure més »

Nesosilicat

Un cristall de fenaquita, un nesosilicat. zircons tallats i polits. Els nesosilicats (del grec νησος nēsos, illa), també coneguts com a ortosilicats, són un tipus de silicats compostos per silici i oxigen, amb unions iòniques i covalents.

Nou!!: Spessartina і Nesosilicat · Veure més »

Oxigen

L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.

Nou!!: Spessartina і Oxigen · Veure més »

Pegmatita

La pegmatita és una roca ígnia que té una mida de gra que ronda els 20 mm.

Nou!!: Spessartina і Pegmatita · Veure més »

Quars

El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.

Nou!!: Spessartina і Quars · Veure més »

Riolita

Classificació de les roques ígnies volcàniques segons Streckeisen 1978. La riolita es troba al lloc 1b. La riolita (del grec ῥεῖν ‘escolar-se, fluir’ i λίθος ‘pedra&#8217), també coneguda amb el nom de liparita, és una roca ígnia volcànica que es produeix per la violenta sortida a l'exterior de la Terra de magma.

Nou!!: Spessartina і Riolita · Veure més »

Roca ígnia

Les roques ígnies o magmàtiques són les roques que s'han format a partir del refredament d'un magma.

Nou!!: Spessartina і Roca ígnia · Veure més »

Rodonita

La rodonita (o pajsbergita, nom obsolet) és un mineral de la classe dels silicats, subgrup inosilicats, i dins d'aquests pertany als piroxenoides.

Nou!!: Spessartina і Rodonita · Veure més »

Silici

El silici és un element químic no metàl·lic de la taula periòdica que té el símbol Si i un nombre atòmic de 14.

Nou!!: Spessartina і Silici · Veure més »

Sistema cristal·lí cúbic

Representació amb boles d'un sistema isomètric. El sistema cristal·lí cúbic, també anomenat isomètric, és un dels set sistemes cristal·lins existents en cristal·lografia.

Nou!!: Spessartina і Sistema cristal·lí cúbic · Veure més »

Solució sòlida

Una solució sòlida és una solució en estat sòlid d'un o més soluts en un solvent.

Nou!!: Spessartina і Solució sòlida · Veure més »

Titani

El titani és l'element químic de símbol Ti i nombre atòmic 22.

Nou!!: Spessartina і Titani · Veure més »

Topazi

Selecció d'hàbits del topazi El topazi és una espècie mineral, que pertany al grup dels silicats, compost per hidroxofluorosilicat d'alumini i que cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Nou!!: Spessartina і Topazi · Veure més »

Turmalina

Turmalina és com es coneixen popularment als minerals que integren el grup de la turmalina, un grup de minerals borosilicats de la superclasse dels ciclosilicats.

Nou!!: Spessartina і Turmalina · Veure més »

Redirigeix aquí:

Espessartina, Spessartita.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »