Accés més ràpid que el navegador!
98 les relacions: Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts, Acord de Brioni, Acords de Schengen, Alps, Alps Dinàrics, Alps Julians, Alta Carniola, Ampliació de la Unió Europea, Andrej Blatnik, Àustria, Baixa Carniola, Baixa Estíria, Boris Pahor, Caríntia, Carniola Interior, Carst, Celje, Ciutat del Vaticà, Clima continental, Clima mediterrani, Comunitat Econòmica Europea, Consell d'Europa, Consell Europeu, Croàcia, Dane Zajc, Danubi, Dinastia dels Habsburg, Drava, Ducat d'Estíria, Ducat de Carniola, Edvard Kardelj, Efecte foehn, El País, Enciklopedija Slovenije, Eslovè, Estats Units d'Amèrica, Europa Central, Finlàndia, Francofonia, Gastronomia d'Eslovènia, Goran Vojnović, Goriška, Guerra d'Eslovènia, Hongarès, Hongria, Idrija, Italià, Itàlia, Ivana Kobilca, Jaciment geològic, ..., Jurij Dalmatin, Koper, Litoral eslovè, Ljubljana, Lliga de Comunistes de Iugoslàvia, Llista de peixos d'Eslovènia, Maja Haderlap, Mar Adriàtica, Mar Mediterrània, Maribor, Mercuri (element), Milan Kučan, Neu, Nova Gorica, Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Països Baixos, Pannònia, Postojna, Prekmurje, President d'Eslovènia, President del Consell de la Unió Europea, Primer Ministre d'Eslovènia, Primož Trubar, Producte interior brut, Regió, República Federal de Iugoslàvia, República Federal Socialista de Iugoslàvia, Revolucions de 1989, Sava, Simona Škrabec, Slobodan Milošević, Societat civil (sociologia), Suècia, Tomaž Šalamun, Tribunal de Comptes d'Eslovènia, Triglav, Unió Europea, Verds d'Eslovènia, Xaloc, Zona euro, 1 de maig, 15 de gener, 1945, 1991, 1992, 2004, 25 de juny. Ampliar l'índex (48 més) »
Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts
LAcadèmia Eslovena de Ciències i Arts (SASA) (eslovè Slovenska akademija znanosti in umetnosti, SAZU) és l'acadèmia nacional d'Eslovènia, que desenvolupa la ciència i les arts i aplega els principals científics i artistes eslovens, membres de l'Acadèmia.
Nou!!: Eslovènia і Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts · Veure més »
Acord de Brioni
LAcord de Brioni és un document signat a les illes Brioni (Brijuni), (prop de Pula, Croàcia) el 7 de juliol de 1991 pels representants de la República d'Eslovènia, República de Croàcia i de la República Federal Socialista de Iugoslàvia (SFRY) sota el patrocini polític de la Comunitat Europea.
Nou!!: Eslovènia і Acord de Brioni · Veure més »
Acords de Schengen
Els Acords de Schengen són uns acords signats el 1985 i 1990 per diversos estats europeus per tal de suprimir de manera progressiva els controls en les fronteres interiors (entre aquests estats).
Nou!!: Eslovènia і Acords de Schengen · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Eslovènia і Alps · Veure més »
Alps Dinàrics
Els Alps Dinàrics o Dinàrides (italià: Alpi Dinariche; croat i serbi: Dinaridi o Dinarsko gorje/Динариди o Динарско горје; eslovè: Dinarsko gorstvo) forma una serralada al sud d'Europa, que comprèn àrees d'Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro, Kosovo i Albània.
Nou!!: Eslovènia і Alps Dinàrics · Veure més »
Alps Julians
Els Alps julians (eslovè: Julijske Alpe; italià: Alpi Giulie) són una serralada que forma part dels Alps que s'estenen des de nord-est d'Itàlia fins a Eslovènia, on s'alcen fins als 2.864 metres en el puig Triglav.
Nou!!: Eslovènia і Alps Julians · Veure més »
Alta Carniola
Alta Carniola (eslovè: Gorenjska; Oberkrain) és una regió tradicional d'Eslovènia.
Nou!!: Eslovènia і Alta Carniola · Veure més »
Ampliació de la Unió Europea
Insígnia de la Unió Europea La Unió Europea (UE) és el resultat de l'ampliació de continguts dels antics tractats constitutius de les tres Comunitats Europees i de les successives ampliacions a nous Estats membres.
Nou!!: Eslovènia і Ampliació de la Unió Europea · Veure més »
Andrej Blatnik
Andrej Blatnik és un escriptor eslovè.
Nou!!: Eslovènia і Andrej Blatnik · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Eslovènia і Àustria · Veure més »
Baixa Carniola
La Baixa Carniola (eslovè: Dolenjska; alemany: Unterkrain) és una regió tradicional d'Eslovènia.
Nou!!: Eslovènia і Baixa Carniola · Veure més »
Baixa Estíria
Baixa Estíria (eslovè Spodnja Štajerska, alemany Untersteiermark, llatí Styria) representa el terç meridional de l'antic Ducat d'Estíria i és una regió del nord-est d'Eslovènia.
Nou!!: Eslovènia і Baixa Estíria · Veure més »
Boris Pahor
Boris Pahor (Trieste, 26 d'agost de 1913 - Trieste, 30 de maig de 2022) va ser un escriptor antifeixista eslovè, supervivent dels camps d'extermini nazis.
Nou!!: Eslovènia і Boris Pahor · Veure més »
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Nou!!: Eslovènia і Caríntia · Veure més »
Carniola Interior
Carniola Interior (eslovè: Notranjska; Innerkrain) és una regió tradicional d'Eslovènia.
Nou!!: Eslovènia і Carniola Interior · Veure més »
Carst
Costes del Garraf: exemple de paisatge càrstic Paisatge de la regió de Kras Estalagmita Rascler Estalactites El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades.
Nou!!: Eslovènia і Carst · Veure més »
Celje
Cilli, Georg Matthäus Vischer, ''Topographia Ducatus Stiriae'', Graz 1681 Ajuntament Celje (en alemany: Cilli, en hongarès: Cille) és la tercera ciutat d'Eslovènia per nombre d'habitants.
Nou!!: Eslovènia і Celje · Veure més »
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Nou!!: Eslovènia і Ciutat del Vaticà · Veure més »
Clima continental
Köppen El clima continental és el clima de l'interior dels continents a la zona climàtica temperada.
Nou!!: Eslovènia і Clima continental · Veure més »
Clima mediterrani
Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.
Nou!!: Eslovènia і Clima mediterrani · Veure més »
Comunitat Econòmica Europea
La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des de l'1 de gener del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra, els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.
Nou!!: Eslovènia і Comunitat Econòmica Europea · Veure més »
Consell d'Europa
El Consell d'Europa és una organització internacional fundada després de la Segona Guerra Mundial per defensar els drets humans, la democràcia i l'Estat de Dret a Europa.
Nou!!: Eslovènia і Consell d'Europa · Veure més »
Consell Europeu
El Consell Europeu és un òrgan col·legiat que defineix l'orientació política i les prioritats de la Unió Europea (UE).
Nou!!: Eslovènia і Consell Europeu · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Eslovènia і Croàcia · Veure més »
Dane Zajc
fou un poeta, dramaturg, assagista, bibliotecari eslovè.
Nou!!: Eslovènia і Dane Zajc · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Eslovènia і Danubi · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Eslovènia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Drava
El Drava o Drave (alemany: Drau, eslovè, croat i italià: Drava, hongarès: Dráva) és un riu del sud de l'Europa Central.
Nou!!: Eslovènia і Drava · Veure més »
Ducat d'Estíria
El ducat d'Estíria (alemany Herzogtum Steiermark; eslovè Vojvodina Štajerska) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, successora de la Marca d'Estíria, localitzada al sud d'Àustria i nord d'Eslovènia.
Nou!!: Eslovènia і Ducat d'Estíria · Veure més »
Ducat de Carniola
escut El ducat de Carniola (eslovè: Vojvodina Kranjska, alemany: Herzogtum Krain) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o marca de Carniola.
Nou!!: Eslovènia і Ducat de Carniola · Veure més »
Edvard Kardelj
Edvard Kardelj, també conegut pel nom de guerra de Bevc, Sperans i Krištof (Ljubljana, 27 de gener de 1910 - Ljubljana, 10 de febrer de 1979) va ser un polític, periodista i partisà iugoslau, militant del Partit Comunista d'Eslovènia, il·legal durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Eslovènia і Edvard Kardelj · Veure més »
Efecte foehn
'''Efecte Föhn'''. L'orografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. A sotavent l'aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura. L'efecte foehn (de vegades Föhn) és el terme internacional amb què és conegut el traganeu o fogony, un vent càlid i sec que bufa a sotavent d'una serralada i fa augmentar la temperatura i disminuir la humitat relativa.
Nou!!: Eslovènia і Efecte foehn · Veure més »
El País
El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid.
Nou!!: Eslovènia і El País · Veure més »
Enciklopedija Slovenije
Enciklopedija Slovenije és una enciclopèdia en eslovè que conté tot el relatiu a Eslovènia.
Nou!!: Eslovènia і Enciklopedija Slovenije · Veure més »
Eslovè
L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Nou!!: Eslovènia і Eslovè · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Eslovènia і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Nou!!: Eslovènia і Europa Central · Veure més »
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Nou!!: Eslovènia і Finlàndia · Veure més »
Francofonia
Bandera de la Francofonia La francofonia o l'Organització Internacional de la Francofonia (o simplement La Francophonie), coneguda també per les sigles OIF, és el conjunt de territoris que parlen francès i que comparteixen un passat comú (fruit del colonialisme) i una certa herència cultural, tot i poder tenir altres llengües com a oficials.
Nou!!: Eslovènia і Francofonia · Veure més »
Gastronomia d'Eslovènia
Obara amb vedella i bolets. La gastronomia d'Eslovènia és una col·lecció de costums culinaris autòctons, encara que es poden trobar referències de la cuina de l'Imperi austrohongarès.
Nou!!: Eslovènia і Gastronomia d'Eslovènia · Veure més »
Goran Vojnović
Goran Vojnović, és un director i guionista de cinema i televisió eslovè, escriptor i columnista.
Nou!!: Eslovènia і Goran Vojnović · Veure més »
Goriška
Mapa del litoral eslovè amb Goriska Goriška és la regió situada a l'extrem oest d'Eslovènia, i té com a capital Nova Gorica.
Nou!!: Eslovènia і Goriška · Veure més »
Guerra d'Eslovènia
La Guerra d'Eslovènia, també anomenada Guerra dels deu dies (en eslovè: Slovenska osamosvojitvena vojna, "Guerra d'Independència d'Eslovènia" o desetdnevna vojna "Guerra dels deu dies"), va ser un conflicte militar breu entre Eslovènia i Iugoslàvia en 1991 després de la declaració d'independència eslovena.
Nou!!: Eslovènia і Guerra d'Eslovènia · Veure més »
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Nou!!: Eslovènia і Hongarès · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Eslovènia і Hongria · Veure més »
Idrija
Idrija és un petit poblet i municipi amb al mateix nom, a Eslovènia.
Nou!!: Eslovènia і Idrija · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Eslovènia і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Eslovènia і Itàlia · Veure més »
Ivana Kobilca
Ivana Kobilca (20 de desembre del 1861 - 4 de desembre del 1926) fou una pintora realista eslovena.
Nou!!: Eslovènia і Ivana Kobilca · Veure més »
Jaciment geològic
A l'ús més comú, en Geologia es diu jaciment a una formació en la qual està present una concentració anòmala de materials aprofitables tal que justifica la posada en consideració de la seva explotació econòmica.
Nou!!: Eslovènia і Jaciment geològic · Veure més »
Jurij Dalmatin
Jurij Dalmatin (cap al 1547 - 31 d'agost del 1589) va ser un ministre luterà, escriptor i traductor eslovè que va traduir tota la Bíblia a l'eslovè.
Nou!!: Eslovènia і Jurij Dalmatin · Veure més »
Koper
Koper (en Capodistria, en eslovè Koper, en croat Kopar) és una ciutat costanera al sud-oest d'Eslovènia.
Nou!!: Eslovènia і Koper · Veure més »
Litoral eslovè
El Litoral eslovè (eslovè Primorska; italià Litorale; alemany Küstenland) és una regió tradicional d'Eslovènia que consisteix en les regions de Goriška i la porció d'Ístria eslovena (Slovenska Istra).
Nou!!: Eslovènia і Litoral eslovè · Veure més »
Ljubljana
Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.
Nou!!: Eslovènia і Ljubljana · Veure més »
Lliga de Comunistes de Iugoslàvia
La Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia (en croat Savez komunista Jugoslavije), abans de 1952 Partit Comunista de Iugoslàvia (Komunistička partija Jugoslavije), fou el principal partit comunista a Iugoslàvia.
Nou!!: Eslovènia і Lliga de Comunistes de Iugoslàvia · Veure més »
Llista de peixos d'Eslovènia
Localització d'Eslovènia a Europa Peix guilla (''Alopias vulpinus'') ''Odondebuenia balearica'' Llenguado nassut (''Pegusa lascaris'') ''Alosa fallax'' ''Salaria basilisca'' Palaí xic (''Buglossidium luteum'') Oblada (''Oblada melanura'') Morena (''Muraena helena'') Clavellada (''Raja clavata'') Gall de Sant Pere (''Zeus faber'') Fadrí (''Thalassoma pavo'') Pagell (''Pagellus erythrinus'') Círvia (''Seriola dumerili'') Rèmol de riu (''Platichthys flesus'') ''Lobianchia dofleini'' (il·lustració del 1908) Moll de roca (''Mullus surmuletus'') Gallineta (''Trigloporus lastoviza'') Dragó lira (''Callionymus lyra'') Bavosa de banda negra (''Parablennius rouxi'') ''Leucaspius delineatus'' Llavió (''Symphodus tinca'') ''Lampris guttatus'' Anfós jueu (''Mycteroperca rubra'') Tintorera (''Prionace glauca'') Llobarro (''Dicentrarchus labrax'') Tauró blanc (''Carcharodon carcharias'') Lucioperca (''Sander lucioperca'') ''Scorpaena elongata'' Merlà (''Merlangius merlangus'') Serranet (''Serranus cabrilla'') Aranya blanca (''Trachinus draco'') Truita arc de Sant Martí (''Oncorhynchus mykiss'') Caputxó (''Dipturus oxyrinchus'') Ase mossegaire (''Blennius ocellaris'') Dot (''Polyprion americanus'') ''Ophisurus serpens'' Rap (''Lophius piscatorius'') ''Microlipophrys adriaticus'' Mussola gravatja (''Mustelus asterias'') Sardina (''Sardina pilchardus'') ''Pteromylaeus bovinus'' Peix rellotge (''Hoplostethus mediterraneus'') Esterlet (''Acipenser ruthenus'') ''Acanthocybium solandri'' Aquesta llista de peixos d'Eslovènia inclou 390 espècies de peixos que es poden trobar actualment a Eslovènia ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.
Nou!!: Eslovènia і Llista de peixos d'Eslovènia · Veure més »
Maja Haderlap
Maja Haderlap (8 de març de 1961, Eisenkappel-Vellach/Železna Kapla-Bela, Caríntia) és una escriptora en eslovè i alemany de nacionalitat austríaca.
Nou!!: Eslovènia і Maja Haderlap · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Eslovènia і Mar Adriàtica · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Eslovènia і Mar Mediterrània · Veure més »
Maribor
Maribor (en alemany: Marburg an der Drau) és una ciutat d'Eslovènia.
Nou!!: Eslovènia і Maribor · Veure més »
Mercuri (element)
El mercuri és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80.
Nou!!: Eslovènia і Mercuri (element) · Veure més »
Milan Kučan
Milan Kučan (Križevci, 14 de gener del 1941) és un polític i estadista eslovè.
Nou!!: Eslovènia і Milan Kučan · Veure més »
Neu
Neu a Colorado, Estats Units La neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, dits flocs de neu (o volves, borrall(on)s, cóps, tofes, flòbies, ballarusques).
Nou!!: Eslovènia і Neu · Veure més »
Nova Gorica
Nova Gorica és un municipi eslovè, dins de la regió de Goriška, vora la frontera amb Itàlia.
Nou!!: Eslovènia і Nova Gorica · Veure més »
Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic
LOrganització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE, o OECD segons les sigles en anglès) és una organització internacional formada pels països desenvolupats que accepten els principis de democràcia participativa i lliure mercat.
Nou!!: Eslovènia і Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic · Veure més »
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du traité de l'Atlantique nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.
Nou!!: Eslovènia і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Eslovènia і Països Baixos · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Eslovènia і Pannònia · Veure més »
Postojna
Postojna (també coneguda com a Adelsberg en alemany; en italià com a Postumia) és una ciutat de la província de Carniola, al sud-oest d'Eslovènia.
Nou!!: Eslovènia і Postojna · Veure més »
Prekmurje
Prekmurje (hongarès: Muravidék, prekmurès: Prekmürsko) és la regió més oriental d'Eslovènia.
Nou!!: Eslovènia і Prekmurje · Veure més »
President d'Eslovènia
El President d'Eslovènia (eslovè: Predsednik Slovenije) és el cap d'estat d'Eslovènia.
Nou!!: Eslovènia і President d'Eslovènia · Veure més »
President del Consell de la Unió Europea
El President del Consell de la Unió Europea és el títol amb el qual es denomina el president rotatiu del Consell de la Unió Europea.
Nou!!: Eslovènia і President del Consell de la Unió Europea · Veure més »
Primer Ministre d'Eslovènia
El Primer Ministre de la República d'Eslovènia és el cap de govern d'aquest país.
Nou!!: Eslovènia і Primer Ministre d'Eslovènia · Veure més »
Primož Trubar
Primož Trubar (en alemany Primus Truber; Rašica, ara a Velike Lašče, a la Baixa Carniola, 9 de juny del 1508 - Derendingen, ara a Tübingen, 28 de juny del 1586) va ser un predicador protestant considerat el fundador de la literatura eslovena i de l'església evangèlica d'Eslovènia.
Nou!!: Eslovènia і Primož Trubar · Veure més »
Producte interior brut
Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
Nou!!: Eslovènia і Producte interior brut · Veure més »
Regió
Una regió és un territori que pot ser definit per diferents característiques geogràfiques físiques (clima, topografia), humanes (economia, història) o funcionals (demografia, administració).
Nou!!: Eslovènia і Regió · Veure més »
República Federal de Iugoslàvia
La República Federal de Iugoslàvia va ser la denominació que van rebre els actuals estats de Sèrbia i Montenegro des del 27 d'abril de 1992 fins al 4 de febrer de 2003.
Nou!!: Eslovènia і República Federal de Iugoslàvia · Veure més »
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Nou!!: Eslovènia і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »
Revolucions de 1989
Les Revolucions de 1989 (també conegudes com la Caiguda del Comunisme, el Col·lapse del Comunisme, les Revolucions d'Europa de l'Est i la Tardor de les Nacions) foren una onada revolucionària que va recórrer Europa Central i Oriental durant la tardor del 1989.
Nou!!: Eslovènia і Revolucions de 1989 · Veure més »
Sava
El Sava és un gran riu navegable afluent del Danubi que flueix per les actuals Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.
Nou!!: Eslovènia і Sava · Veure més »
Simona Škrabec
Simona Škrabec (Ljubljana, Eslovènia, 1968) és una escriptora, professora i traductora eslovena, establerta a Catalunya, especialista en teoria literària i literatura comparada.
Nou!!: Eslovènia і Simona Škrabec · Veure més »
Slobodan Milošević
Slobodan Milošević (en alfabet serbi ciríl·lic Слободан Милошевић) (Požarevac, Sèrbia, 20 d'agost de 1941 - La Haia, Països Baixos, 11 de març de 2006).
Nou!!: Eslovènia і Slobodan Milošević · Veure més »
Societat civil (sociologia)
La societat civil designa el conjunt de les organitzacions i institucions cíviques voluntàries i socials que formen la base d'una societat activa, en oposició a les estructures de l'estat i de les empreses.
Nou!!: Eslovènia і Societat civil (sociologia) · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Eslovènia і Suècia · Veure més »
Tomaž Šalamun
Tomaž Šalamun (Zagreb, 4 de juliol de 1941 − Ljubljana, 27 de desembre de 2014) va ser un destacat poeta eslovè, renovador de la poesia eslovena contemporània i de renom internacional.
Nou!!: Eslovènia і Tomaž Šalamun · Veure més »
Tribunal de Comptes d'Eslovènia
El Tribunal de Comptes d'Eslovènia (en eslovè: Računsko sodišče Republike Slovenije) és l'òrgan suprem de la supervisió dels comptes de l'estat, el pressupost de l'estat i tota la despesa pública a Eslovènia.
Nou!!: Eslovènia і Tribunal de Comptes d'Eslovènia · Veure més »
Triglav
Triglav (pronunciat ; en; en), amb una cota de 2.864 m és la muntanya més alta d'Eslovènia i el cim més alt dels Alps Julians.
Nou!!: Eslovènia і Triglav · Veure més »
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Nou!!: Eslovènia і Unió Europea · Veure més »
Verds d'Eslovènia
Els Verds d'Eslovènia (Zeleni Slovenije) són un partit polític d'Eslovènia, fundat el 1989, de caràcter ecologista i nacionalista en el seu moment.
Nou!!: Eslovènia і Verds d'Eslovènia · Veure més »
Xaloc
El xaloc és el vent calent que ve del sud-est.
Nou!!: Eslovènia і Xaloc · Veure més »
Zona euro
La zona euro és el conjunt d'estats membres de la Unió Europea (UE) que han adoptat l'euro i han creat, així, una unió monetària.
Nou!!: Eslovènia і Zona euro · Veure més »
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Eslovènia і 1 de maig · Veure més »
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Eslovènia і 15 de gener · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Eslovènia і 1945 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Eslovènia і 1991 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Eslovènia і 1992 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Eslovènia і 2004 · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Eslovènia і 25 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Eslovena, Eslovens, República d'Eslovènia, Slovenija.
