Taula de continguts
20 les relacions: Absis, Arc apuntat, Arc de mig punt, Barcelona, Calixte Freixa i Pla, Coberta (arquitectura), Contrafort, Cornisa, Estuc, Gàrgola, Joan Martorell i Montells, L'Antiga Esquerra de l'Eixample, Mestre d'obres, Motllura, Nau (arquitectura), Neogòtic, Pinacle, Setmana Tràgica, Vitrall, Volta de creueria.
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Església i Convent de les Adoratrius і Absis
Arc apuntat
Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.
Veure Església i Convent de les Adoratrius і Arc apuntat
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Església i Convent de les Adoratrius і Arc de mig punt
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Església i Convent de les Adoratrius і Barcelona
Calixte Freixa i Pla
, fou un mestre d'obres català, vinculat a l'eclecticisme arquitectònic.
Veure Església i Convent de les Adoratrius і Calixte Freixa i Pla
Coberta (arquitectura)
Teulades de L'Aïnsa des del campanar de l'església de santa Maria (Sobrarb) Edifici en construcció a Melbourne. La coberta és l'element constructiu que protegeix els edificis a la part superior, incloent-hi l'estructura que sustenta aquesta coberta.
Veure Església i Convent de les Adoratrius і Coberta (arquitectura)
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Veure Església i Convent de les Adoratrius і Contrafort
Cornisa
Cornisa a la façana d'un edifici a Praga. La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.
Veure Església i Convent de les Adoratrius і Cornisa
Estuc
jesuïtes, Viena, d'Andrea Pozzo L'estuc, és una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (a vegades) i cola, que s'endurix quan s'asseca i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara ciment, pedra, rajola, fang o atovó.
Veure Església i Convent de les Adoratrius і Estuc
Gàrgola
Gàrgola (del ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française'', 1854-1868) Gàrgola de la catedral de Barcelona Gàrgola moderna, catedral de Chichester, que mostra un rec. Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillusTresòr dau Felibritge, Frederic Mistral-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.
Veure Església i Convent de les Adoratrius і Gàrgola
Joan Martorell i Montells
Palau de Sobrellano, a Comillas Casa del marquès de Robert a Barcelona Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) fou un arquitecte català.
Veure Església i Convent de les Adoratrius і Joan Martorell i Montells
L'Antiga Esquerra de l'Eixample
L'Antiga Esquerra de l'Eixample és un barri del districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona.
Veure Església i Convent de les Adoratrius і L'Antiga Esquerra de l'Eixample
Mestre d'obres
Mestre d'obres L'ensenyament de Mestre d'obres s'inicià el 1850 a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi arran d'una manca d'Arquitectes per a suplir la demanda constructiva de l'època.
Veure Església i Convent de les Adoratrius і Mestre d'obres
Motllura
Motllura La motllura és un element decoratiu utilitzat en diverses obres artístiques, però, sobretot, en arquitectura.
Veure Església i Convent de les Adoratrius і Motllura
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Església i Convent de les Adoratrius і Nau (arquitectura)
Neogòtic
Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.
Veure Església i Convent de les Adoratrius і Neogòtic
Pinacle
Aquest article tracta del pinacle arquitectònic, per al joc vegeu Pinacle (joc) Representació gràfica d'un pinacle. Un pinacle és un element arquitectònic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral.
Veure Església i Convent de les Adoratrius і Pinacle
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Veure Església i Convent de les Adoratrius і Setmana Tràgica
Vitrall
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.
Veure Església i Convent de les Adoratrius і Vitrall
Volta de creueria
Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.
Veure Església i Convent de les Adoratrius і Volta de creueria