Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Androceu, Aqueni, Arginina, Arrel (botànica), Asparagina, Asteràcies, Bràctea, Cacau, Calci, Calze (botànica), Capítol floral, Carpel, Català, Cautxú, Colina, Corol·la, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Fòsfor, Ferro, Flor, Fruit, Fulla, Gineceu, Glúcid, Greix, Hemicriptòfit, Hermafrodita, Histidina, Inulina, Joule, Làtex, Midó, Ovari, Pius Font i Quer, Potassi, Proteasa, Proteïna, Riboflavina, Salsifí, Scorzonera humilis, Tiamina, Tipus de fulles, Vil·là, Viperins, Vitamina C, Vitamina E, 1561.
Androceu
'''Androceu''' o conjunt d''''estams''' d'una flor anteres i algun gra de pol·len visible. L'androceu (del llatí androceum, que designava un lloc destinat als homes) és el conjunt dels estams, que són els òrgans reproductors masculins de la flor que generen les gàmetes mòbils.
Nou!!: Escurçonera de nap і Androceu · Veure més »
Aqueni
Aquenis de ''Taraxacum officinale'' Aquenis de girasol Un aqueni és un fruit sec indehiscent amb una sola llavor que no està soldada dins del pericarpi.
Nou!!: Escurçonera de nap і Aqueni · Veure més »
Arginina
L'arginina (Arg, R) és un α-aminoàcid.
Nou!!: Escurçonera de nap і Arginina · Veure més »
Arrel (botànica)
Arrels de porro L'arrel, rel, raïl o arraïl és la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir-ne l'aigua i altres substàncies nutrients.
Nou!!: Escurçonera de nap і Arrel (botànica) · Veure més »
Asparagina
L'asparagina (també anomenada Asn o N) és un dels vint aminoàcids que constitueixen les proteïnes.
Nou!!: Escurçonera de nap і Asparagina · Veure més »
Asteràcies
Les asteràcies, o compostes, pertanyen a la segona família botànica amb més espècies conegudes (21.000), Asteraceae, superada només per les orquídies (Orchidaceae).
Nou!!: Escurçonera de nap і Asteràcies · Veure més »
Bràctea
Bràctees dentades de ''Rhinanthus minor'' Una bràctea o hipsofil·le és una fulla modificada i especialitzada que parteix de l'eix de la qual surt una flor (o una tija floral) o bé la bràctea està associada amb una inflorescència.
Nou!!: Escurçonera de nap і Bràctea · Veure més »
Cacau
El cacau (Theobroma cacao del grec Theobroma, aliment dels déus, i cacau del Nàhuatl o asteca, cacahuatl, llavor d'origen diví) és un arbre de la família de les esterculiàcies propi de l'Amèrica tropical i actualment molt cultivat al tròpic.
Nou!!: Escurçonera de nap і Cacau · Veure més »
Calci
El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.
Nou!!: Escurçonera de nap і Calci · Veure més »
Calze (botànica)
En botànica, el calze d'una flor és la part més exterior del periant, sovint en forma de copa, i està formada per les fulles modificades que són els sèpals.
Nou!!: Escurçonera de nap і Calze (botànica) · Veure més »
Capítol floral
Esquema d'una inflorescència en capítol El capítol floral (del llatí cǎpǐtǔlum, -i, diminutiu de caput, "cabet") és un tipus d'inflorescència racemosa o oberta en la qual el peduncle s'eixampla en l'extremitat formant un disc una mica gruixut, anomenat receptacle comú.
Nou!!: Escurçonera de nap і Capítol floral · Veure més »
Carpel
Fulles carpel·lars formant un gineceu apocàrpic en ''Helleborus'' El carpel (del grec karpos, fruit) és l'òrgan femeni bàsic de la flor.
Nou!!: Escurçonera de nap і Carpel · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Escurçonera de nap і Català · Veure més »
Cautxú
Recol·lecció de cautxú. El cautxú és un polímer d'hidrocarburs que s'extreu del làtex de nombroses plantes tropicals, la més important de les quals és l'arbre del cautxú (Hevea brasiliensis).
Nou!!: Escurçonera de nap і Cautxú · Veure més »
Colina
La colina és un nutrient essencial soluble en aigua.
Nou!!: Escurçonera de nap і Colina · Veure més »
Corol·la
Corol·la de tipus '''rosàcia''', actinomorfa i dialipètala, del roser silvestre (''Rosa canina''). En botànica la corol·la és el conjunt de pètals d'una flor.
Nou!!: Escurçonera de nap і Corol·la · Veure més »
Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.
Nou!!: Escurçonera de nap і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC · Veure més »
Fòsfor
El fòsfor és l'element químic de símbol P i nombre atòmic 15.
Nou!!: Escurçonera de nap і Fòsfor · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: Escurçonera de nap і Ferro · Veure més »
Flor
Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.
Nou!!: Escurçonera de nap і Flor · Veure més »
Fruit
Raïm, fruit de la vinya. En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures.
Nou!!: Escurçonera de nap і Fruit · Veure més »
Fulla
Fulla amb nervadura pinnada i marge sinuat Una fulla és un òrgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits.
Nou!!: Escurçonera de nap і Fulla · Veure més »
Gineceu
Gineceu d'una flor El gineceu és el conjunt d'òrgans femenins d'una flor i és el més intern dels verticils florals.
Nou!!: Escurçonera de nap і Gineceu · Veure més »
Glúcid
El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).
Nou!!: Escurçonera de nap і Glúcid · Veure més »
Greix
triglicèrid típic, el principal tipus de greix. Atendre les tres cadenes d’àcids grassos unides a la porció central de glicerol de la molècula. Composició de greixos de diversos aliments, en percentatge del seu greix total En nutrició, biologia i química, el greix o matèria grassa sol significar qualsevol èster (compost orgànic) d’ àcid gras o una barreja d’aquests compostos, que mes freqüentment es produeixen en éssers vius o en aliments.
Nou!!: Escurçonera de nap і Greix · Veure més »
Hemicriptòfit
Els hemicriptòfits, en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer, del danès Christen Christiansen Raunkiær, establerta el 1934, són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus, normalment de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.
Nou!!: Escurçonera de nap і Hemicriptòfit · Veure més »
Hermafrodita
Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.
Nou!!: Escurçonera de nap і Hermafrodita · Veure més »
Histidina
La histidina (abreujada His o H) o àcid 2-Amino-3-(1H-imidazole-4-il) propanoic és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.
Nou!!: Escurçonera de nap і Histidina · Veure més »
Inulina
La inulina és una família de glúcids complexos (polisacàrids), composts de cadenes moleculars de fructosa, és per tant un fructà (o fructosana), que es troben generalment en les arrels, tubercles i rizomes de certes plantes fanerògames com a substàncies de reserva (especialment ala família de les compostes).
Nou!!: Escurçonera de nap і Inulina · Veure més »
Joule
El joule (símbol J) és la unitat d'energia, quantitat de calor i treball en el Sistema Internacional d'Unitats.
Nou!!: Escurçonera de nap і Joule · Veure més »
Làtex
Làtex de l'arbre del cautxú El làtex d'Araujia sericifera és irritant de la pell i els ulls El làtex és un suc d'aspecte lletós que s'extreu de l'interior de diverses plantes o fongs, especialment de les famílies de les euforbiàcies i moràcies, que circula pels vasos lactífers.
Nou!!: Escurçonera de nap і Làtex · Veure més »
Midó
creus d'extinció El midó és el polisacàrid de reserva propi de les cèl·lules vegetals.
Nou!!: Escurçonera de nap і Midó · Veure més »
Ovari
Lovari és una part interna dels organismes sexuals femenins tant en animals com en els vegetals.
Nou!!: Escurçonera de nap і Ovari · Veure més »
Pius Font i Quer
Pius Font i Quer (Lleida, 9 d'abril de 1888 – Barcelona, 2 de gener de 1964) fou un botànic (taxonomista i fitogeògraf), farmacèutic i químic català.
Nou!!: Escurçonera de nap і Pius Font i Quer · Veure més »
Potassi
El potassi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és K (del neollatí kalium) i el nombre atòmic del qual és 19.
Nou!!: Escurçonera de nap і Potassi · Veure més »
Proteasa
Proteòlisi Les proteases o proteïnases són uns enzims presents en animals, plantes, bacteris, arqueobacteris i virus, encarregats de trencar seqüències polipeptídiques mitjançant la reacció d'hidròlisi dels enllaços peptídics que conformen les proteïnes, donant lloc a pèptids més petits o a aminoàcids individuals.
Nou!!: Escurçonera de nap і Proteasa · Veure més »
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Nou!!: Escurçonera de nap і Proteïna · Veure més »
Riboflavina
La riboflavina (E101), també coneguda com a vitamina B2 o lactoflavina, és una vitamina hidrosoluble de color groc.
Nou!!: Escurçonera de nap і Riboflavina · Veure més »
Salsifí
El salsifí, barbeta o barba de cabra (Tragopogon porrifolius) és una planta silvestre i conreada de la família de les asteràcies, molt semblant a l'escurçonera de nap (Scorzonera hispanica), amb la qual sovint es confon.
Nou!!: Escurçonera de nap і Salsifí · Veure més »
Scorzonera humilis
La Scorzonera humilis, l'herba escurçonera (d'escurçó, Linneus, 1753), és una espècie de plantes herbàcies amb un aspecte similar a les "margarides" grogues.
Nou!!: Escurçonera de nap і Scorzonera humilis · Veure més »
Tiamina
La tiamina o vitamina B₁, també anomenada «tio-vitamina» (vitamina que conté sofre) és una vitamina hidrosoluble del complex B. Primerament anomenada aneurin degut als efectes neurològics perjudicials de la seva manca en la dieta, li va ser finalment assignat el nom genèric descriptiu de vitamina B₁.
Nou!!: Escurçonera de nap і Tiamina · Veure més »
Tipus de fulles
La fulla de les plantes pot classificar-se, segons diferents paràmetres, de les maneres següents: Fulla cordiforme, fulla reniforme i fulla palmada.
Nou!!: Escurçonera de nap і Tipus de fulles · Veure més »
Vil·là
Papus de dues setes amb arestes retorses d'una espècie de ''Bidens'' El papu, angelet, bufavent o vil·là és una prolongació com una mena d'apèndix que tenen alguns fruits, principalment els de la família de les compostes, que és el resultat d'una transformació del calze en flors d'ovari ínfer i que consisteix en un conjunt de pèls, de setes, d'esquames, o en una coroneta membranosa, agafat a la part superior del fruit i que es desprèn juntament amb aquest.
Nou!!: Escurçonera de nap і Vil·là · Veure més »
Viperins
Els viperins (Viperinae) són una subfamília de serps verinoses de la família dels vipèrids, que comprèn 104 espècies, popularment coneguts com a escurçons, víbries o vibres.
Nou!!: Escurçonera de nap і Viperins · Veure més »
Vitamina C
Microcristalls d'àcid ascòrbic sota il·luminació polaritzada, en una escala de 125:1. La vitamina C, enantiòmer L de l'àcid ascòrbic o àcid dihidroascòrbic, coneguda també com a antiescorbútica, és un nutrient essencial per a l'ésser humà i alguns altres primats, els cavalls i alguns ratpenats, que no tenen el mecanisme per a la seva síntesi.
Nou!!: Escurçonera de nap і Vitamina C · Veure més »
Vitamina E
La vitamina E és una vitamina liposoluble.
Nou!!: Escurçonera de nap і Vitamina E · Veure més »
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Escurçonera de nap і 1561 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Escurçonera hispana, Escurçonera hispànica, Scorzonera hispanica.
