Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Escriptura protosinaítica

Índex Escriptura protosinaítica

Lescriptura protosinaítica es considera el primer alfabet consonàntic documentat, estenent el seu ús des del segle XVIII aC fins al segle XVI aC.

119 les relacions: A, Abjad, Agulla de cosir, Aigua, Alfa, Alfabet arameu, Alfabet fenici, Alfabet grec, Ayin, Ípsilon, Ġayn, Ḏāl, Ḫā, Ḍād, Ṯā, Ẓā, Èpsilon, Òmicron, Àlef, B, Bet, Beta, Bou, Braç, Bumerang, C, Caf (lletra), Cap (anatomia), Casa, Corba, D, Dàlet, Delta (lletra), Dent, Digamma, E, Escriptures paleohispàniques, Espasa, Eta, F, Flinders Petrie, G, Gamma, Guímel, H, He (lletra), Het, I, Iod, Iota, ..., Κ, J, Jeroglífic egipci, K, Ksi, L, Lambda, Làmed, Llengües semítiques, Llengua fenícia, M, , Mem (lletra), Mi, Micos, N, Ni (lletra grega), Nun (lletra), Ѯ, Ѳ, O, P, Paret, Pe (lletra), Peixos, Península del Sinaí, Pi (lletra grega), Plantes, Porta, Q, Qof, Qoppa, R, Reix, Ro, Roda, S, Sade, San (lletra grega), Sarabit al-Khadim, Sàmec, Segle XVI aC, Segle XVIII aC, Serps, Sigma, Signatura, Sil·labari de Biblos, T, Tau (lletra grega), Taw, Tet (lletra), Theta, Tifinag, U, Ull, V, W, Waw, X, Xin (lletra), Y, Z, Zain, Zeta (lletra grega), Ш, З, Є, 1904, 1905. Ampliar l'índex (69 més) »

A

La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і A · Veure més »

Abjad

Un abjad és un tipus d'escriptura en què hi ha un símbol per a cada fonema consonàntic, anomenat de vegades com a alfabet consonàntic.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Abjad · Veure més »

Agulla de cosir

Agulles clàssiques Agulla per a màquina de cosir Agulla enfilada Una agulla de cosir (del llatí acucla) és un filament de metall o un altre material dur, de mida relativament petita, generalment recte, afilat en un extrem i a l'altre cap acabat en un ull o forat per a inserir-hi un fil.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Agulla de cosir · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Aigua · Veure més »

Alfa

L'alfa és la primera lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Alfa · Veure més »

Alfabet arameu

Lalfabet arameu és un alfabet abjad dissenyat per escriure l'arameu.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Alfabet arameu · Veure més »

Alfabet fenici

Làpida al museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici. Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Alfabet fenici · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Alfabet grec · Veure més »

Ayin

La és la setzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʕain 𐤏 en fenici, ʕē ܥ en siríac, ʕain ע en hebreu, ʕayn ع en àrab i ʕäyn ዐ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ayin · Veure més »

Ípsilon

L'ípsilon (en majúscules Υ, en minúscules υ) és la vintena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ípsilon · Veure més »

Ġayn

La ġayn (en àrab (ḡayn)) és la dinovena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-setena o vint-i-vuitena, amb un valor numèric de 1000, en l'ordre abjadí).

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ġayn · Veure més »

Ḏāl

La ḏāl (en àrab) és la novena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-cinquena en l'ordre abjadí).

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ḏāl · Veure més »

Ḫā

La ẖā (en àrab) és la setena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-quatrena en l'ordre abjadí).

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ḫā · Veure més »

Ḍād

La ḍād (en àrab) és la quinzena lletra de l'alfabet àrab (divuitena o vint-i-sisena en l'ordre abjadí).

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ḍād · Veure més »

Ṯā

La ṯā (en àrab) és la quarta lletra de l'alfabet àrab (vint-i-tresena, amb un valor numèric de 500, en l'ordre abjadí).

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ṯā · Veure més »

Ẓā

La ẓā (en àrab) és la dissetena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-sisena o vint-i-setena, amb un valor numèric de 900, en l'ordre abjadí).

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ẓā · Veure més »

Èpsilon

Èpsilon és la cinquena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Èpsilon · Veure més »

Òmicron

Òmicron (majúscula Ο, minúscula ο, literalment "o petita") és la quinzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Òmicron · Veure més »

Àlef

La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʾalp 𐤀 en fenici, ʔālap ܐ en siríac, àlef א en hebreu, àlif ا en àrab i ʔälf አ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Àlef · Veure més »

B

La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і B · Veure més »

Bet

La és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁‏‏ en fenici, bēṯ ܒ‏ en siríac, bet ב en hebreu, bā ب en àrab i bet በ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Bet · Veure més »

Beta

La beta és la segona lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Beta · Veure més »

Bou

Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Bou · Veure més »

Braç

Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Braç · Veure més »

Bumerang

'''Bumerang''' de caça '''Bumerangs''' moderns El bumerang (de l'anglès boomerang, transcripció directa presa d'una llengua indígena de l'est d'Austràlia, wo-mur-rang, nom de tribu) és una arma que després de ser llançada torna al seu punt d'origen a causa del seu perfil i forma de llançament especials.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Bumerang · Veure més »

C

La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і C · Veure més »

Caf (lletra)

La és l'onzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent kap 𐤊 en fenici, kāp ܟ‏ en siríac, caf כ en hebreu, kāf ك en àrab i kaf ከ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Caf (lletra) · Veure més »

Cap (anatomia)

Dibuix d'un cap humà El cap d'un animal és la part anterior del cos que conté la boca, el cervell i diversos òrgans sensorials (generalment òrgans de visió, oïda, olfacte i gust).

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Cap (anatomia) · Veure més »

Casa

''Uma'', casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia. Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Casa · Veure més »

Corba

Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Corba · Veure més »

D

La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і D · Veure més »

Dàlet

La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃‏‏ en fenici, dālaṯ ܕ‏ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Dàlet · Veure més »

Delta (lletra)

La delta és la quarta lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Delta (lletra) · Veure més »

Dent

La dent és una peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Dent · Veure més »

Digamma

Digamma és una lletra obsoleta de l'alfabet grec que té un valor numèric de 6.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Digamma · Veure més »

E

La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і E · Veure més »

Escriptures paleohispàniques

Escriptures paleohispàniques Una de les propostes de signari tartessi. Adaptat de Rodríguez Ramos, 2000 Una proposta de signari ibèric sud-oriental. Adaptat de Correa, 2004. En vermell, els signes d'identificació discutible Un signari ibèric nord-oriental dual. Adaptat de Ferrer i Jané 2005 Un signari celtibèric occidental. Adaptat de Ferrer i Jané 2005 Un signari ibèric nord-oriental no dual. Adaptat de Ferrer i Jané, 2005 Un signari celtibèric oriental Un alfabet grecoibèric Les escriptures paleohispàniques són els sistemes d'escriptura que van ser creats a la península Ibèrica abans que l'alfabet llatí hi esdevingués el sistema d'escriptura dominant.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Escriptures paleohispàniques · Veure més »

Espasa

Espases L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb un canal (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny o mantí i d'un protector que protegeix la mà.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Espasa · Veure més »

Eta

LEta és la setena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Eta · Veure més »

F

La F és la sisena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і F · Veure més »

Flinders Petrie

Sir William Matthew Flinders Petrie, FRS (3 de juny del 1853 – 28 de juliol del 1942), habitualment conegut com a Flinders Petrie, fou un egiptòleg britànic, pioner en la utilització d'un mètode sistemàtic en l'estudi arqueològic i en la preservació dels artefactes.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Flinders Petrie · Veure més »

G

La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і G · Veure més »

Gamma

La gamma és la tercera lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Gamma · Veure més »

Guímel

La és la tercera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent gaml 𐤂‏‏ en fenici, gāmal ܓ‏ en siríac, guímel ג en hebreu, jīm ج en àrab i gäml ገ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Guímel · Veure més »

H

L'H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і H · Veure més »

He (lletra)

La és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, hē ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і He (lletra) · Veure més »

Het

La (anomenada també khet, kheth, chet, cheth, het, o heth) és la vuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ḥet 𐤇 en fenici, ḥēṯ ܚ en siríac, het ח en hebreu, ḥā ح en àrab i ḥäwṭ ሐ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Het · Veure més »

I

La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і I · Veure més »

Iod

La (anomenada també Iud, Yod, Yud, Jod o Jodh) és la desena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent iod 𐤉 en fenici, yōḏ ܝ‏ en siríac, iod o iud י en hebreu, yā ﻱ en àrab i yämän የ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Iod · Veure més »

Iota

La iota és la novena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Iota · Veure més »

Κ

La kappa, en majúscula: Κ; en minúscula: κ (o ϰ), és la desena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Κ · Veure més »

J

La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і J · Veure més »

Jeroglífic egipci

Jeroglífics en una estela funerària egípcia. Els jeroglífics van ser un sistema d'escriptura inventat i utilitzat pels antics egipcis per a comunicar-se per escrit.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Jeroglífic egipci · Veure més »

K

La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і K · Veure més »

Ksi

Ksi (Ξ en majúscules, i ξ en minúscules) és la catorzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ksi · Veure més »

L

La ela o L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і L · Veure més »

Lambda

La lambda és l'onzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Lambda · Veure més »

Làmed

La és la dotzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent lamd 𐤋 en fenici, lāmaḏ ܠ en siríac, làmed ל en hebreu, lām ل en àrab i läwe ለ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Làmed · Veure més »

Llengües semítiques

thumb Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Llengües semítiques · Veure més »

Llengua fenícia

La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Llengua fenícia · Veure més »

M

La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і M · Veure més »

Els ossos de la mà ''Tupaia javanica'' a la mà d'un ''Homo sapiens'' La mà és una part del membre superior o la pota anterior d'un ésser humà o d'un altre primat, i està situada on acaba aquest apèndix.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Mà · Veure més »

Mem (lletra)

La és la tretzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent mem 𐤌 en fenici, mīm ܡ‏ en siríac, mem מ en hebreu, mīm ﻡ en àrab i may መ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Mem (lletra) · Veure més »

Mi

La mi és la dotzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Mi · Veure més »

Micos

Un mico és un simi antropomorf amb la cua llarga.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Micos · Veure més »

N

La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і N · Veure més »

Ni (lletra grega)

Ni o nu és la tretzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ni (lletra grega) · Veure més »

Nun (lletra)

La és la catorzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent nun 𐤍 en fenici, nūn ܢ en siríac, nun נ en hebreu, nūn ن en àrab i nähas ነ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Nun (lletra) · Veure més »

Ѯ

Ksi (Ѯ per a majúscula i ѯ per a minúscula) és una lletra obsoleta de l'alfabet ciríl·lic utilitzada en l'antic alfabet eslau eclesiàstic, amb un so de /ks/ o /x/.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ѯ · Veure més »

Ѳ

Fita (Ѳ per a majúscula i ѳ per a minúscula) és una lletra obsoleta de l'antic alfabet eslau eclesiàstic o ciríl·lic antic, que tenia un so equivalent a /f/.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ѳ · Veure més »

O

La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і O · Veure més »

P

La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і P · Veure més »

Paret

paret de maons Susa Una paret o mur és una estructura vertical que aïllen un espai de l'exterior.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Paret · Veure més »

Pe (lletra)

La és la dissetena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent pe 𐤐‏‏ en fenici, pē ܦ‏ en siríac, pe פ en hebreu, fā ف en àrab i äf ፈ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Pe (lletra) · Veure més »

Peixos

Un guppy. Mola o mata d'arengs (''Clupea harengus'') Peixos d'aigua dolça Peixos d'aigua salada ''Dunkleosteus terreli'', peix prehistòric del Devonià que podia assolir 10 m de longitud. aletes pectorals (per parells) Els peixos (o peixs) són animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus quiridi).

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Peixos · Veure més »

Península del Sinaí

La península del Sinaí (en àrab شبه جزيرة سيناء, xibh jazīrat Sīnāʾ) és una península de forma triangular, situada a la part asiàtica del Pròxim Orient.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Península del Sinaí · Veure més »

Pi (lletra grega)

Π, π (pi) és la setzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Pi (lletra grega) · Veure més »

Plantes

Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Plantes · Veure més »

Porta

Porta de la Seu Vella de Lleida En arquitectura, una porta és un espai buit o obertura feta en una paret, que s'utilitza per accedir a l'habitatge o a cambres interiors.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Porta · Veure més »

Q

La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Q · Veure més »

Qof

La és la dinovena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent qop 𐤒 en fenici, qōp ܩ‏ en siríac, qof o cof ק en hebreu, qāf ق en àrab i qaf ቀ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Qof · Veure més »

Qoppa

La qoppa (en grec i més tard) va ser una lletra de l'alfabet grec que servia per a escriure el so, al·lòfon velaritzat de.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Qoppa · Veure més »

R

R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і R · Veure més »

Reix

La és la vintena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent raix 𐤓 en fenici, rēš ܪ‏ en siríac, reix ר en hebreu, rā ر en àrab i reʾs ረ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Reix · Veure més »

Ro

La ro o rho és la dissetena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ro · Veure més »

Roda

Roda del Museu Nacional d'Iran, a Teheran. Aquesta roda s'ha data del segon mil·lenni aC, fou trobada a Chogha Zanbil, Iran. Una roda és un dispositiu en forma disc o torus.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Roda · Veure més »

S

La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і S · Veure més »

Sade

La (anomenada també Ṣādē, Tsade, Ṣaddi,, Tzadi, Sadhe o Tzaddik) és la divuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṣade 𐤑 en fenici, ṣāḏē ܨ‏ en siríac, tzade צ en hebreu, ṣād ص en àrab i ṣädäy ጸ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Sade · Veure més »

San (lletra grega)

La san (en majúscula i en minúscula) era una lletra de l'alfabet grec arcaic.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і San (lletra grega) · Veure més »

Sarabit al-Khadim

Sarabit al-Khadim és un lloc del Sinaí al nord de l'actual Al-Tor, prop de la costa del sud-oest, a uns 15 km al sud de Maghara, on hi va haver una explotació minera dels antics egipcis i s'hi va bastir un temple.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Sarabit al-Khadim · Veure més »

Sàmec

La és la quinzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent samk ‏‏𐤎 en fenici, semkaṯ ܣ‏ en siríac, sàmec ס en hebreu i sat ሰ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Sàmec · Veure més »

Segle XVI aC

El segle XVI aC comprèn els anys inclosos entre el 1600 aC i el 1501 aC i està marcat pel declivi temporal de Babilònia i la recuperació del poder per part d'Egipte després de l'expulsió dels hikses per part d'Amosis.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Segle XVI aC · Veure més »

Segle XVIII aC

El segle XVIII aC comença l'1 de gener del 1800 aC i acaba el 31 de desembre del 1701 aC.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Segle XVIII aC · Veure més »

Serps

Les serps o serpents (Serpentes) són rèptils carnívors allargats i mancats de potes.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Serps · Veure més »

Sigma

Sigma (Σ o σ) és la divuitena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Sigma · Veure més »

Signatura

Signatura del pintor Henri Rousseau. La signatura o firma és el nom i cognom, o títol, que una persona escriu de la seva pròpia mà.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Signatura · Veure més »

Sil·labari de Biblos

El sil·labari de Biblos, també conegut com el sistema pseudo-jeroglífic, protobíblic o bíblic, és un sistema d'escriptura encara no desxifrat, conegut per deu inscripcions trobades en Biblos.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Sil·labari de Biblos · Veure més »

T

La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і T · Veure més »

Tau (lletra grega)

Tau (Majuscula Τ, minúscula τ) és la lletra dinovena de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Tau (lletra grega) · Veure més »

Taw

La és la vint-i-dosena i última lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent taw 𐤕‏‏ en fenici, ṯaw ܬ‏ en siríac, tav ת en hebreu, tā ت en àrab i täwe ተ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Taw · Veure més »

Tet (lletra)

La és la novena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṭet 𐤈 en fenici, ṭēṯ ܛ‏ en siríac, tet ט en hebreu, ṭā ط en àrab i ṭäyt ጠ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Tet (lletra) · Veure més »

Theta

La theta és la vuitena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Theta · Veure més »

Tifinag

Entranda a Kidal. El nom del poble és escrit en el tifinag tradicional (ⴾⴸⵍ) i en alfabet llatí Lletra ''yaz'' de l'alfabet tifinag. Significa "home lliure", i és utilitzada per a reivindicar la identitat amaziga El tifinagtifinag, —ⵜⵉⴼⵉⵏⴰⵖ en alfabet neotifinag, en alfabet berber llatí— és un alfabet emprat per a escriure en amazic, la llengua parlada pels tuaregs i els individus d'un grup ètnic que habita regions discontínues del nord d'Àfrica, des d'Egipte fins a l'oceà Atlàntic i des de la mar Mediterrània fins al sud del Sàhara.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Tifinag · Veure més »

U

La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і U · Veure més »

Ull

Ull humà Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ull · Veure més »

V

La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і V · Veure més »

W

La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і W · Veure més »

Waw

La (wāw, a vegades vau, o vav) és la sisena (o vint-i-setena en orde modern àrab) lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent waw 𐤅 en fenici, wāw ܘ en siríac, vau (vav) ו en hebreu, wāw و en àrab i wäwe ወ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Waw · Veure més »

X

X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і X · Veure més »

Xin (lletra)

La és la vint-i-unena lletra de molts abjads ('alfabets') semítics, incloent xin 𐤔 en fenici, šīn ܫ‏ en siríac, xin ש en hebreu, xin 𐡔 en arameu, xīn ش en àrab i śäwt ሠ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Xin (lletra) · Veure més »

Y

La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Y · Veure més »

Z

La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Z · Veure més »

Zain

La (anomenada també zayin, zayn o zay) és la setena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent zain 𐤆 en fenici, zayn ܙ en siríac, zayin (zain) ז en hebreu, zāy ز en àrab i zäy ዘ en amhàric.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Zain · Veure més »

Zeta (lletra grega)

La zeta és la sisena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Zeta (lletra grega) · Veure més »

Ш

Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Ш · Veure més »

З

З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і З · Veure més »

Є

Є, є (en cursiva Є, є) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і Є · Veure més »

1904

;Països Catalans.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і 1904 · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Escriptura protosinaítica і 1905 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Alfabet protosinaític.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »