29 les relacions: Bé immoble de rellevància local, Campanar d'espadanya, Càlig, Cúpula, Cervera del Maestrat, Cimbori, Creuer (arquitectura), Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, Església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert, Església de Sant Llorenç de Càlig, Joaquim Oliet i Cruella, Llanternó, Maria, mare de Jesús, Neoclassicisme, Petxina (arquitectura), Sant Vicent Ferrer, Ull de bou, Volta d'aresta, Volta de canó, Volta de quadrant d'esfera, 1763, 1785, 1822, 1877, 1906, 1936, 1988, 2008, 6 de setembre.
Bé immoble de rellevància local
Bé immoble de rellevància local és una figura jurídica de protecció del patrimoni cultural del País Valencià.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Bé immoble de rellevància local · Veure més »
Campanar d'espadanya
Espadanya de l'ermita de Santa Fe del Montseny, a Fogars de Montclús Un campanar d'espadanya és un coronament superior, per sobre de la teulada, de la façana o d'una qualsevol de les parets d'una església, amb un o diversos buits, on es col·loquen les campanes.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Campanar d'espadanya · Veure més »
Càlig
Càlig (IPA) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Càlig · Veure més »
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Cúpula · Veure més »
Cervera del Maestrat
Cervera del Maestrat (en castellà i oficialment Cervera del Maestre) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Cervera del Maestrat · Veure més »
Cimbori
En arquitectura, el cimbori o xumbòria és el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Cimbori · Veure més »
Creuer (arquitectura)
El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Creuer (arquitectura) · Veure més »
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, antigament conegut com a Butlletí Oficial del Consell del País Valencià i Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, és el butlletí oficial de l'administració pública del País Valencià.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Diari Oficial de la Generalitat Valenciana · Veure més »
Església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert
L'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert, d'estil barroc, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert · Veure més »
Església de Sant Llorenç de Càlig
L'església de Sant Llorenç de Càlig, d'estil barroc, està situada al centre de la població, al carrer Major.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Església de Sant Llorenç de Càlig · Veure més »
Joaquim Oliet i Cruella
Joaquim Oliet i Cruella (Morella, 16 de novembre de 1775 - Onda, 27 de novembre de 1849) fou un pintor neoclàssic valencià.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Joaquim Oliet i Cruella · Veure més »
Llanternó
Sant Pau a Roma'''. Interior de la cúpula i obertura del llanternó. Un llanternó o llanterna és un tipus de torreta oberta pels costats circular o quadrada, present en el terrat d'un edifici i generalment sobre una volta, o cúpula.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Llanternó · Veure més »
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Maria, mare de Jesús · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Neoclassicisme · Veure més »
Petxina (arquitectura)
Santa Sofia La petxina o copinya, en arquitectura, és cadascun dels elements constructius triangulars que resol l'encontre entre la base circular d'una cúpula i un espai inferior quadrat.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Petxina (arquitectura) · Veure més »
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Sant Vicent Ferrer · Veure més »
Ull de bou
Sant Andreu de Clarà (Solsonès) Lull de bou, en arquitectura, és una petita finestra o lluerna de forma ovalada o circular.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Ull de bou · Veure més »
Volta d'aresta
Esquema de volta d'aresta La volta d'aresta o per aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Volta d'aresta · Veure més »
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Volta de canó · Veure més »
Volta de quadrant d'esfera
La volta de quadrant d'esfera, coneguda també com a volta de quart desfera, volta de racó de forn, volta de forn o semicúpula, és una volta igual a la meitat d'una esfera i s'utilitza per a cobrir un absis semicircular.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і Volta de quadrant d'esfera · Veure més »
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і 1763 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і 1785 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і 1822 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і 1877 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і 1906 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і 1936 · Veure més »
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і 1988 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і 2008 · Veure més »
6 de setembre
El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig і 6 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ermita de la Mare de Déu del Socós de Càlig.