Accés més ràpid que el navegador!
18 les relacions: Conjunt, Conjunt de les parts, Conjunt numerable, Diagonalització de Cantor, Funció bijectiva, Funció característica (matemàtiques), Funció exhaustiva, Funció identitat, Funció injectiva, Georg Cantor, Injecció canònica, Nombre cardinal, Nombre natural, Nombre real, Relació, Relació d'equivalència, Teorema de Schröder-Bernstein, Teoria de conjunts.
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Nou!!: Equipotència і Conjunt · Veure més »
Conjunt de les parts
Donat un conjunt S, es defineix el conjunt de les parts de S o conjunt potència de S, escrit \mathcal(S), P(S), ℘(S), o '''2'''''S'', com el conjunt de tots els subconjunts de S. Per exemple, si S és el conjunt aleshores la llista completa dels subconjunts de S és.
Nou!!: Equipotència і Conjunt de les parts · Veure més »
Conjunt numerable
En matemàtiques, un conjunt és numerable quan els seus elements poden posar-se en correspondència un a un amb un subconjunt del conjunt dels nombres naturals.
Nou!!: Equipotència і Conjunt numerable · Veure més »
Diagonalització de Cantor
numerables. La successió de la part inferior no pot aparèixer enlloc de l'enumeració de successions de la part superior. La diagonalització de Cantor, també coneguda com a mètode diagonal, és una prova matemàtica albirada per Georg Cantor per a demostrar que el conjunt dels nombres reals no és numerable.
Nou!!: Equipotència і Diagonalització de Cantor · Veure més »
Funció bijectiva
Una funció bijectiva. En matemàtiques, una funció o aplicació bijectiva també anomenada simplement una bijecció és una funció f d'un conjunt X a un conjunt Y (f:X → Y) amb la propietat que per a cada y de Y hi ha exactament un x de X tal que f(x).
Nou!!: Equipotència і Funció bijectiva · Veure més »
Funció característica (matemàtiques)
En matemàtiques, la funció característica o funció indicatriu és una funció definida en un conjunt X que indica la pertinença d'un element al subconjunt A de X, assignant el valor 1 per a tots els elements de A i el valor 0 per a tots els elements de X que no formen part de A. És, doncs, una funció definida a trossos per la pertinença o no a A de qualsevol element de X.
Nou!!: Equipotència і Funció característica (matemàtiques) · Veure més »
Funció exhaustiva
Una funció exhaustiva. Una altra funció exhaustiva. Una funció que '''no és''' exhaustiva. Composició exhaustiva: la primera funció no cal que sigui exhaustiva. En matemàtiques, es diu que una funció f entre dos conjunts és exhaustiva (també dita epijectiva, suprajectiva o surjectiva) quan tot element del conjunt d'arribada és imatge d'almenys un element del domini.
Nou!!: Equipotència і Funció exhaustiva · Veure més »
Funció identitat
En matemàtiques, una funció identitat, anomenada també aplicació identitat o transformació identitat, és una funció que sempre retorna el mateix valor que s'ha fet servir com a argument.
Nou!!: Equipotència і Funció identitat · Veure més »
Funció injectiva
Exemple de funció injectiva. Exemple de funció no injectiva, l'element ''C'' de la imatge té dues antiimatges (3 i 4). En matemàtiques es diu que una funció és injectiva quan cada imatge de la funció (cada element del conjunt recorregut) es correspon a una antiimatge diferent del conjunt de sortida (el domini).
Nou!!: Equipotència і Funció injectiva · Veure més »
Georg Cantor
Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.
Nou!!: Equipotència і Georg Cantor · Veure més »
Injecció canònica
''A'' és un subconjunt de ''B'', i ''B'' és un superconjunt de ''A''. En matemàtiques, si A és un subconjunt de B, llavors laplicació inclusió (també dita funció inclusió o injecció canònica) és la funció ι que envia cada element x de A cap al mateix element x, vist com un element de B: De vegades s'utilitza una "fletxa amb ganxo" en comptes de la fletxa habitual per representar l'aplicació inclusió; així, també es pot escriure (aquesta notació de vegades s'utilitza per simbolitzar ''embeddings'') Aquesta i altres funcions injectives anàlogues procedents de subestructures de vegades s'anomenen injeccions naturals.
Nou!!: Equipotència і Injecció canònica · Veure més »
Nombre cardinal
En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.
Nou!!: Equipotència і Nombre cardinal · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Equipotència і Nombre natural · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Equipotència і Nombre real · Veure més »
Relació
Diagrama que il·lustra una relació entre dos conjunts Relació és l'associació entre els elements d'un o diversos conjunts.
Nou!!: Equipotència і Relació · Veure més »
Relació d'equivalència
Sigui A\, un conjunt qualsevol, una relació en A\, és un criteri que ens permet dir si dos elements qualsevol de A\,, satisfan la relació o no.
Nou!!: Equipotència і Relació d'equivalència · Veure més »
Teorema de Schröder-Bernstein
El Teorema de Schröder-Bernstein (també conegut com a Teorema de Cantor-Bernstein o com a Teorema de Cantor-Schröder-Bernstein) afirma que: Aquest teorema és fonamental per a garantir l'ordre estricte dels Nombres cardinals.
Nou!!: Equipotència і Teorema de Schröder-Bernstein · Veure més »
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Nou!!: Equipotència і Teoria de conjunts · Veure més »
