Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: Anàlisi matemàtica, Camp gravitatori, Camp magnètic, Canvi de variables en equacions diferencials en derivades parcials, Cònica, Derivada parcial, Dinàmica de fluids, Discriminant, Equació, Equació d'Euler-Tricomi, Equació d'ona, Equació de la calor, Equació de Laplace, Equació de Poisson, Equació el·líptica en derivades parcials, Equació hiperbòlica en derivades parcials, Equació parabòlica en derivades parcials, Física, Funció, Funció harmònica, Matemàtiques, Matriu definida positiva, Mecànica quàntica, Operador nabla, Ordinador, Principi de superposició, Relativitat general, Solució química, Superconductivitat, Valor propi, vector propi i espai propi.
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Anàlisi matemàtica · Veure més »
Camp gravitatori
Una de les aplicacions del càlcul del camp gravitatori és l'estimació de les trajectòries que mantenen els planetes quan orbiten al voltant d'una estrella En física, el camp gravitatori és un camp de força vectorial que descriu l'acceleració de la gravetat en una regió de l'espai.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Camp gravitatori · Veure més »
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Camp magnètic · Veure més »
Canvi de variables en equacions diferencials en derivades parcials
Sovint una equació diferencial en derivades parcials es pot reduir a una forma més simple amb una solució coneguda per un canvi de variables adequat.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Canvi de variables en equacions diferencials en derivades parcials · Veure més »
Cònica
hipèrboles (3). Tipus de seccions còniques En matemàtiques, una secció cònica (o simplement cònica) és una corba obtinguda com la intersecció de la superfície d'un con amb un pla.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Cònica · Veure més »
Derivada parcial
En matemàtiques, s'anomena derivada parcial d'una funció de diverses variables a la seva derivada respecte a una d'aquestes variables, deixant les altres constants (de manera oposada a la derivada total, en la qual totes les variables poden variar).
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Derivada parcial · Veure més »
Dinàmica de fluids
La dinàmica de fluids és una subdisciplina de la mecànica de fluids (entenent per "fluids" tant els líquids com els gasos).
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Dinàmica de fluids · Veure més »
Discriminant
En àlgebra, el discriminant d'un polinomi amb coeficients reals o complexos és una expressió dels coeficients del polinomi.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Discriminant · Veure més »
Equació
date.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Equació · Veure més »
Equació d'Euler-Tricomi
En matemàtiques, l'equació d'Euler-Tricomi és una equació en derivades parcials lineal útil per a l'estudi del flux transònic.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Equació d'Euler-Tricomi · Veure més »
Equació d'ona
Lequació d'ona és una important equació diferencial parcial lineal de segon ordre que descriu la propagació d'una varietat d'ones, com ara les ones sonores, les ones de llum i les ones a l'aigua.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Equació d'ona · Veure més »
Equació de la calor
Aquesta animació mostra l'evolució de la temperatura, segons l'equació de la calor en dues dimensions, d'una placa metàl·lica que inicialment té una regió amb una temperatura superior a la resta. Amb el pas del temps la temperatura d'aquesta regió disminueix i la resta es va escalfant. La placa sencera tendirà a una temperatura intermèdia uniforme (equilibri tèrmic). En l'animació, tant l'alçada com el color representen la temperatura. Lequació de la calor és una equació diferencial en derivades parcials que descriu la distribució de la calor (o variacions de la temperatura) en una regió al llarg del temps.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Equació de la calor · Veure més »
Equació de Laplace
En càlcul vectorial, l'equació de Laplace és una equació en derivades parcials de segon ordre de tipus el·líptic, que rep aquest nom en honor del físic i matemàtic Pierre-Simon Laplace.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Equació de Laplace · Veure més »
Equació de Poisson
En matemàtiques lequació de Poisson és una equació diferencial en derivades parcials que s'utilitza a bastament en electroestàtica, enginyeria mecànica i física teòrica.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Equació de Poisson · Veure més »
Equació el·líptica en derivades parcials
Una equació el·líptica en derivades parcials de segon ordre és una equació diferencial parcial de segon ordre de tipus: en la qual la matriu Z.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Equació el·líptica en derivades parcials · Veure més »
Equació hiperbòlica en derivades parcials
Una equació hiperbòlica en derivades parcials és una equació diferencial en derivades parcials de segon ordre del tipus: en la qual la matriu Z.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Equació hiperbòlica en derivades parcials · Veure més »
Equació parabòlica en derivades parcials
Una equació parabòlica en derivades parcials és una equació diferencial parcial de segon ordre del tipus en la qual la matriu Z.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Equació parabòlica en derivades parcials · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Física · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Funció · Veure més »
Funció harmònica
En matemàtiques, una funció harmònica és una funció dues vegades contínuament derivable f: D → R (on D és un subconjunt obert de Rn) que compleix l'equació de Laplace, és a dir \frac+ \frac+ \cdots+ \frac.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Funció harmònica · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Matemàtiques · Veure més »
Matriu definida positiva
Dins l'entorn de l'àlgebra lineal, una matriu definida positiva és una matriu hermítica que és anàloga als nombres reals positius.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Matriu definida positiva · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Mecànica quàntica · Veure més »
Operador nabla
En càlcul vectorial, l'operador nabla és un operador diferencial vectorial representat amb el símbol nabla ∇.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Operador nabla · Veure més »
Ordinador
Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Ordinador · Veure més »
Principi de superposició
El principi de superposició o teorema de superposició és un resultat matemàtic que permet descompondre un problema lineal en dos o més subproblemes més senzills, de manera que el problema original s'obté com "superposició" o "suma" d'aquests subproblemes més senzills.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Principi de superposició · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Relativitat general · Veure més »
Solució química
Preparació d'una solució d'aigua i sal En química, una solució o dissolució (del llatí disolutio) és una mescla o barreja homogènia a nivell molecular de dues o més substàncies pures que no reaccionen entre si.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Solució química · Veure més »
Superconductivitat
La superconductivitat és un efecte pel qual un camp magnètic provoca l'aparició d'un corrent elèctric en un conductor.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Superconductivitat · Veure més »
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.
Nou!!: Equació diferencial en derivades parcials і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »
Redirigeix aquí:
EDP, Equacions diferencials en derivades parcials, Equacions en derivades parcials, Equació de derivades parcials, Equació diferencial parcial, Equació en derivades parcials.
