Accés més ràpid que el navegador!
189 les relacions: Abraham Bar Hiyya, Acceleració, Algorisme, Anàlisi funcional, Anàlisi matemàtica, Antiga Grècia, Aplicació lineal, Aritmètica, Aritmètica modular, Arrel quadrada, Arrel quadrada de 2, Asímptota, Atmosfera terrestre, Atractor, Évariste Galois, Base (àlgebra), Base ortonormal, Camp vectorial, Canvi de variable, Càlcul numèric, Cònica, Celeritat, Cercle, Circumferència, Circumferència goniomètrica, Clay Mathematics Institute, Coeficient, Con, Congruència sobre els enters, Conjunt connex, Conjunt de Cantor, Conjunt de Julia, Conjunt de mesura nul·la, Construcció amb regle i compàs, Cos finit, Criptografia, Criptografia de clau pública, David Hilbert, De analysi per aequationes numero terminorum infinitas, Derivada, Derivada segona, Detector i corrector d'errors, Determinant (matemàtiques), Dimensió d'un espai vectorial, Dimensió de Hausdorff-Bezikóvitx, Distància euclidiana, Divisió, Domini (matemàtiques), Edward Lorenz, Els nou capítols de les arts matemàtiques, ..., Enter algebraic, Equació d'ona, Equació de Pell, Equació de quart grau, Equació de Schrödinger, Equació de segon grau, Equació de tercer grau, Equació diferencial, Equació diferencial en derivades parcials, Equació diferencial lineal, Equació diofàntica, Equació integral, Equació lineal, Equació paramètrica, Equació polinòmica, Equacions de Navier-Stokes, Ernst Kummer, Espai afí, Espai compacte, Espai complet, Espai de Hilbert, Espai euclidià, Espai vectorial, Estructura lineal dual, Euclides, Factorització dels enters, Física, Figura geomètrica, Fita superior, Flux turbulent, Fracció contínua, Fractal, François Viète, Frontera (topologia), Funció, Funció contínua, Funció derivable, Funció exponencial, Funció injectiva, Funció Lipschitz, Funció periòdica, Funció racional, Funció real, Funció trigonomètrica, Gairebé pertot, Geometria, Geometria algebraica, Geometria euclidiana, Grau d'un polinomi, Homeomorfisme, Humitat, Imatge (matemàtiques), Incògnita, Inequació, Infinit, Isaac Newton, Jean Dieudonné, Jean-Baptiste-Joseph Fourier, Johann Heinrich Lambert, Llei de la gravitació universal, Logaritme, Longitud, Matemàtiques, Matriu (matemàtiques), Matriu simètrica, Mètode de Newton, Mètode de reducció de Gauss, Mètode del descens infinit, Mòdul, Mecànica quàntica, Meteorologia, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Multiplicació, Niels Henrik Abel, Nombre algebraic, Nombre complex, Nombre enter, Nombre irracional, Nombre π, Nombre natural, Nombre primer, Nombre racional, Nombre real, Nombre transcendent, Norma (matemàtiques), Nucli (matemàtiques), Pendent (matemàtiques), Petit teorema de Fermat, Pla, Polígon, Polinomi, Polinomi mínim, Premi dels problemes del mil·lenni, Pressió, Problema de Cauchy, Producte escalar, Qin Jiushao, Quadrat (polígon), Quadratura del cercle, Recta, Regla de Cramer, René Descartes, Resta, Robert Recorde, RSA, Secció àuria, Sistema d'equacions, Sistema de coordenades cartesianes, Sistema dinàmic, Sol, Subespai vectorial, Successió (matemàtiques), Successió de Cauchy, Successió de Fibonacci, Suma, Temperatura, Teorema d'Abel, Teorema de la suma de dos quadrats, Teorema de Picard-Lindelöf, Teorema de Poincaré-Bendixson, Teorema del punt fix, Teorema del valor intermedi, Teorema fonamental de l'àlgebra, Teoria de Galois, Teoria de la mesura, Teoria de nombres algebraics, Teoria del caos, Terra, Topologia, Tor (geometria), Triangle equilàter, Varietat (matemàtiques), Varietat algebraica, Veïnat (matemàtiques), Vector (matemàtiques), Velocímetre, Velocitat, Zenodor, 2009. Ampliar l'índex (139 més) »
Abraham Bar Hiyya
Abraam bar Hiia (també Abraham Bar Hiyya o Abraham Iudaeus Savasorda) (Barcelona, 1065-70 - 1136), conegut vulgarment com a Savasorda, corrupció del nom àrab Sàhib aix-Xurta (‘Cap de la Guàrdia’), fou un matemàtic, astròleg-astrònom i filòsof hebreu català.
Nou!!: Equació і Abraham Bar Hiyya · Veure més »
Acceleració
En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.
Nou!!: Equació і Acceleració · Veure més »
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Nou!!: Equació і Algorisme · Veure més »
Anàlisi funcional
Lanàlisi funcional és la branca de les matemàtiques, i específicament de l'anàlisi, que tracta de l'estudi d'espais de funcions.
Nou!!: Equació і Anàlisi funcional · Veure més »
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Nou!!: Equació і Anàlisi matemàtica · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Equació і Antiga Grècia · Veure més »
Aplicació lineal
En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.
Nou!!: Equació і Aplicació lineal · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Equació і Aritmètica · Veure més »
Aritmètica modular
Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.
Nou!!: Equació і Aritmètica modular · Veure més »
Arrel quadrada
Sense descripció.
Nou!!: Equació і Arrel quadrada · Veure més »
Arrel quadrada de 2
L'arrel quadrada de 2 (la línia dels nombres no està a escala) L'arrel quadrada de 2 (o constant pitagòrica) anotada com \sqrt 2 és definit com l'únic nombre algebraic positiu que, multiplicat per si mateix, dona el nombre 2, altrament dit, √2 × √2.
Nou!!: Equació і Arrel quadrada de 2 · Veure més »
Asímptota
Una corba que talla una asímptota infinites vegades XVII En geometria analítica, una asímptota d'una corba és una recta tal que la distància entre la corba i la recta s'aproxima a zero, quan una o les dues coordenades x o y tendeixen a l'infinit.
Nou!!: Equació і Asímptota · Veure més »
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Nou!!: Equació і Atmosfera terrestre · Veure més »
Atractor
Un atractor és el conjunt cap al qual el sistema evoluciona després d'un temps prou llarg.
Nou!!: Equació і Atractor · Veure més »
Évariste Galois
Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.
Nou!!: Equació і Évariste Galois · Veure més »
Base (àlgebra)
Dos vectors escrits com a combinació lineal de la base estàndard A àlgebra lineal, es diu que un conjunt ordenat B és base d'un espai vectorial V si es compleixen les condicions següents.
Nou!!: Equació і Base (àlgebra) · Veure més »
Base ortonormal
En matemàtiques, i concretament en àlgebra lineal, una base ortonormal d'un espai prehilbertià V de dimensió finita és una base de V, els vectors de la qual són ortonormals.
Nou!!: Equació і Base ortonormal · Veure més »
Camp vectorial
conservatiu el rotacional no s'anul·la En matemàtica un camp vectorial és una construcció del càlcul vectorial, que associa un vector a cada punt de l'espai euclidià, de la forma \varphi:\R^n\to\R^m.
Nou!!: Equació і Camp vectorial · Veure més »
Canvi de variable
El canvi de variables és un procés matemàtic que consisteix a substituir una variable o fins i tot una funció per una altra funció d'aquesta o un altre paràmetre.
Nou!!: Equació і Canvi de variable · Veure més »
Càlcul numèric
S'entén per càlcul numèric el conjunt de càlculs que es realitzen normalment en un sistema informàtic, tot i que els seus fonaments arrenquen de molt abans de l'existència d'ordinadors, amb la finalitat de simular l'evolució de fenòmens que comportin una certa complexitat.
Nou!!: Equació і Càlcul numèric · Veure més »
Cònica
hipèrboles (3). Tipus de seccions còniques En matemàtiques, una secció cònica (o simplement cònica) és una corba obtinguda com la intersecció de la superfície d'un con amb un pla.
Nou!!: Equació і Cònica · Veure més »
Celeritat
En física, la celeritat, rapidesa o ràpida és un valor escalar representat pel símbol v i que expressa quant varia la posició, sense tenir en compte el canvi d'orientació, en funció del temps.
Nou!!: Equació і Celeritat · Veure més »
Cercle
Cercle arc és part d'una circumferència Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.
Nou!!: Equació і Cercle · Veure més »
Circumferència
miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.
Nou!!: Equació і Circumferència · Veure més »
Circumferència goniomètrica
Evolució de les funcions sinus, cosinus i tangent al primer quadrant amb la circumferència goniomètrica (en alemany "Einheitskreis" circumferència unitària) En matemàtiques, la circumferència goniomètrica, anomenada també circumferència trigonomètrica, circumferència unitat, o cercle goniomètric és una circumferència de radi 1 centrada a l'origen (0,0) del sistema de coordenades cartesianes en al pla euclidià.
Nou!!: Equació і Circumferència goniomètrica · Veure més »
Clay Mathematics Institute
El Clay Mathematics Institute (CMI) és una fundació sense ànim de lucre de Cambridge (Massachusetts, USA), dedicada a incrementar i disseminar el coneixement matemàtic. Té diversos premis i incentius per a matemàtics prometedors.
Nou!!: Equació і Clay Mathematics Institute · Veure més »
Coeficient
En matemàtiques, un coeficient és un factor constant que multiplica determinat objecte.
Nou!!: Equació і Coeficient · Veure més »
Con
Con Generació d'un con sòlid per revolució. Model 3D d'un con En geometria, un con recte és un sòlid de revolució generat pel gir d'un triangle rectangle al voltant d'un dels catets.
Nou!!: Equació і Con · Veure més »
Congruència sobre els enters
La congruència sobre els enters és una relació que permet identificar diversos enters diferents.
Nou!!: Equació і Congruència sobre els enters · Veure més »
Conjunt connex
Un conjunt connex (connexió) per a un espai topològic és molt natural.
Nou!!: Equació і Conjunt connex · Veure més »
Conjunt de Cantor
El conjunt de Cantor, o més precisament, el conjunt ternari de Cantor, és un conjunt fractal que es construeix per un procediment iteratiu a partir de l'interval, dividint-lo en tres parts iguals i eliminant-ne la part central.
Nou!!: Equació і Conjunt de Cantor · Veure més »
Conjunt de Julia
Conjunt de Julia per a ''c''.
Nou!!: Equació і Conjunt de Julia · Veure més »
Conjunt de mesura nul·la
En matemàtiques, i més específicament en la teoria de la integració, un conjunt de mesura nul·la o conjunt de mesura zero és un conjunt que és negligible en un sentit que cal precisar, però que té a veure amb el fet que ocupa un espai insignificant.
Nou!!: Equació і Conjunt de mesura nul·la · Veure més »
Construcció amb regle i compàs
Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.
Nou!!: Equació і Construcció amb regle i compàs · Veure més »
Cos finit
Joseph Wedderburn demostrà l'última conjectura sobre els cossos finits el 1905 En matemàtiques i més precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat també cos de Galois és un cos el cardinal del qual és finit (té un nombre finit d'elements).
Nou!!: Equació і Cos finit · Veure més »
Criptografia
Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.
Nou!!: Equació і Criptografia · Veure més »
Criptografia de clau pública
Un nombre aleatori gran s'utilitza per fer una parella clau pública/clau privada. Qualsevol pot xifrar utilitzant la clau pública, però només qui té la clau privada pot desxifrar. La seguretat depèn del secret de la clau privada. Utilitzant una clau privada per xifrar (i així, signar) un missatge; qualsevol pot comprovar la signatura fent servir la clau pública (i també qualsevol pot desxifrar el missatge). La validesa depèn de la seguretat de la clau privada. En l'esquema de predistribució de claus de Diffie-Hellman, cada part genera una parella clau pública/privada i distribueix la clau pública. Després d'obtenir una còpia autèntica de les claus públiques dels altres, l'Alice i el Bob poden calcular un secret compartit fora de línia. El secret compartit es pot utilitzar com la clau per a un xifratge simètric. La criptografia asimètrica, coneguda també com a criptografia de clau pública, és una forma de criptografia en la qual la clau utilitzada per xifrar un missatge difereix de la clau utilitzada per desxifrar-lo.
Nou!!: Equació і Criptografia de clau pública · Veure més »
David Hilbert
David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Equació і David Hilbert · Veure més »
De analysi per aequationes numero terminorum infinitas
De analysi per aequationes numero terminorum infinitas (o sobre l'anàlisi per sèries infinites, sobre l'anàlisi per equacions amb un nombre infinit de termes, o sobre l'anàlisi mitjançant equacions d'un nombre infinit de termes, és una obra matemàtica d'Isaac Newton. Composta el 1669, probablement a mitjan aquell any, a partir d’idees que Newton havia adquirit durant el període 1665-1666. Newton va escriure: L'explicació es va escriure per posar remei a les febleses aparents de la sèrie logarítmicaBritannica Educational, que s’havia tornat a publicar a causa de Nicolaus Mercator, o mitjançant l’impuls d'Isaac Barrow el 1669, per constatar el coneixement de l’autoria prèvia d’un mètode general de sèries infinites. L'escriptura es va difondre entre els estudiosos com a manuscrit el 1669, inclòs John Collins, un intel·ligent matemàtic per a un grup de matemàtics britànics i continentals. per un grup de matemàtics britànics i continentals. La seva relació amb Newton com a informador va resultar fonamental per aconseguir el reconeixement de Newton i el contacte amb John Wallis a la Royal Society. Tant Cambridge University Press com la Royal Society van rebutjar el tractat de publicar-lo, publicant-lo a Londres el 1711 per William Jones, i de nou el 1744, com Methodus fluxionum et serierum infinitarum cum eisudem applicatione ad curvarum geometriam a en Opuscula mathematica, philosophica et philologica per Marcum-Michaelem Bousquet en aquell temps editat per Johann Castillioneus.
Nou!!: Equació і De analysi per aequationes numero terminorum infinitas · Veure més »
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Nou!!: Equació і Derivada · Veure més »
Derivada segona
constant. En càlcul, la derivada segona d'una funció ƒ és la derivada de la derivada de ƒ.
Nou!!: Equació і Derivada segona · Veure més »
Detector i corrector d'errors
Per netejar els errors de transmissió introduïts per l'atmosfera terrestre (a l'esquerra), els científics de Goddard van aplicar la correcció d'errors Reed-Salomon (dreta), que s'utilitza habitualment en CD i DVD. Els errors típics inclouen píxels que falten (blanc) i senyals falses (negre). La franja blanca indica un període breu quan la transmissió es va aturar. La detecció i correcció d'errors en informàtica i teoria de la informació és l'ús de mètodes per detectar i corregir errors en la transmissió i emmagatzematge de dades.
Nou!!: Equació і Detector i corrector d'errors · Veure més »
Determinant (matemàtiques)
L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).
Nou!!: Equació і Determinant (matemàtiques) · Veure més »
Dimensió d'un espai vectorial
En matemàtiques, la dimensió d'un espai vectorial E és el cardinal (és a dir el nombre de vectors) de tota base d'E (és a dir tot conjunt de vectors tal que qualsevol vector de l'espai es pot expressar de forma única com la suma dels vectors de la base multiplicats cada un per una constant diferent).
Nou!!: Equació і Dimensió d'un espai vectorial · Veure més »
Dimensió de Hausdorff-Bezikóvitx
La dimensió de Hausdorff o dimensió de Hausdorff-Bezikóvitx és una generalització mètrica del concepte de dimensió d'un espai topològic, que permet definir la dimensió d'una dimensió fraccionaria (no-entera) per a un objecte fractal.
Nou!!: Equació і Dimensió de Hausdorff-Bezikóvitx · Veure més »
Distància euclidiana
En matemàtiques, la distància euclidiana o mètrica euclidiana és la distància ordinària entre dos punts que es mesuraria amb un regle, i ve donada per la fórmula o teorema de Pitàgores.
Nou!!: Equació і Distància euclidiana · Veure més »
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Nou!!: Equació і Divisió · Veure més »
Domini (matemàtiques)
En matemàtiques, el domini d'una funció matemàtica \,f: X \to Y és el conjunt dels valors de \,X pels quals la funció està definida.
Nou!!: Equació і Domini (matemàtiques) · Veure més »
Edward Lorenz
va ser un matemàtic i meteoròleg americà, pioner de la teoria del caos.
Nou!!: Equació і Edward Lorenz · Veure més »
Els nou capítols de les arts matemàtiques
Una pàgina dels ''Nou Capítols'' Els nou capítols de les arts matemàtiques, (en xinès: 九章算术, Jiu Zhang Suan Shu), és un manual pràctic de matemàtiques escrit probablement entre els segles II i I aC.
Nou!!: Equació і Els nou capítols de les arts matemàtiques · Veure més »
Enter algebraic
En matemàtiques, els enters algebraics formen una família de nombres que generalitza el conjunt dels nombres enters.
Nou!!: Equació і Enter algebraic · Veure més »
Equació d'ona
Lequació d'ona és una important equació diferencial parcial lineal de segon ordre que descriu la propagació d'una varietat d'ones, com ara les ones sonores, les ones de llum i les ones a l'aigua.
Nou!!: Equació і Equació d'ona · Veure més »
Equació de Pell
L'equació de Pell per a ''n.
Nou!!: Equació і Equació de Pell · Veure més »
Equació de quart grau
Una equació de quart grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 4.
Nou!!: Equació і Equació de quart grau · Veure més »
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Nou!!: Equació і Equació de Schrödinger · Veure més »
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Nou!!: Equació і Equació de segon grau · Veure més »
Equació de tercer grau
Una equació de tercer grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 3.
Nou!!: Equació і Equació de tercer grau · Veure més »
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Nou!!: Equació і Equació diferencial · Veure més »
Equació diferencial en derivades parcials
En matemàtiques, una equació diferencial en derivades parcials és una equació que relaciona les derivades parcials d'una funció de diverses variables.
Nou!!: Equació і Equació diferencial en derivades parcials · Veure més »
Equació diferencial lineal
En matemàtiques, les equacions diferencials lineals són equacions diferencials que tenen solucions que poden sumar-se per obtenir altres solucions.
Nou!!: Equació і Equació diferencial lineal · Veure més »
Equació diofàntica
Una equació diofàntica és una equació per a la qual només es permeten solucions enteres.
Nou!!: Equació і Equació diofàntica · Veure més »
Equació integral
Una equació integral és una equació en la qual una de les incògnites és una funció que apareix en una expressió sota el signe integral.
Nou!!: Equació і Equació integral · Veure més »
Equació lineal
Dues gràfiques d'equacions lineals amb dues variables En matemàtiques, una equació lineal és una equació que pot presentar-se en la forma on x_1, \ldots, x_n són les variables (o incògnites), i b, a_1, \ldots, a_n són els coeficients, que sovint són nombres reals.
Nou!!: Equació і Equació lineal · Veure més »
Equació paramètrica
Un exemple d'una corba definida per equacions paramètriques és la corba papallona. En matemàtiques les equacions paramètriques són un mètode de definir una funció que fa servir paràmetres.
Nou!!: Equació і Equació paramètrica · Veure més »
Equació polinòmica
Una equació polinòmica és un tipus d'equació en la qual les expressions matemàtiques que conformen l'equació són únicament polinomis de les variables incògnita que hi intervenen.
Nou!!: Equació і Equació polinòmica · Veure més »
Equacions de Navier-Stokes
Les equacions de Navier-Stokes reben el seu nom de Claude-Louis Navier i George Gabriel Stokes.
Nou!!: Equació і Equacions de Navier-Stokes · Veure més »
Ernst Kummer
Ernst Eduard Kummer (Sorau, 29 de gener de 1810 – Berlín, 14 de maig de 1893) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Equació і Ernst Kummer · Veure més »
Espai afí
En matemàtiques, un espai afí és una estructura que generalitza el concepte d'espai euclidià.
Nou!!: Equació і Espai afí · Veure més »
Espai compacte
''B''.
Nou!!: Equació і Espai compacte · Veure més »
Espai complet
Dins l'entorn de l'anàlisi matemàtica un espai mètric (X, d) es diu que és complet si tota successió de Cauchy convergeix, és a dir, hi ha un element de l'espai que és el límit de la successió.
Nou!!: Equació і Espai complet · Veure més »
Espai de Hilbert
En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià.
Nou!!: Equació і Espai de Hilbert · Veure més »
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Nou!!: Equació і Espai euclidià · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Equació і Espai vectorial · Veure més »
Estructura lineal dual
El mòdul dual i l'espai dual d'una estructura lineal bàsica (mòdul sobre un anell i espai vectorial sobre un cos, respectivament) és el conjunt de les seves formes lineals, juntament amb la seva estructura lineal corresponent.
Nou!!: Equació і Estructura lineal dual · Veure més »
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Nou!!: Equació і Euclides · Veure més »
Factorització dels enters
En teoria de nombres, la factorització dels enters és el procés de trobar quins nombres primers es multipliquen per fer un nombre compost, doncs els divisors no trivials (diferent de l'1 i del mateix nombre).
Nou!!: Equació і Factorització dels enters · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Equació і Física · Veure més »
Figura geomètrica
Figures geomètriques que delimiten superfícies planes. Cossos geomètrics, o figures geomètriques «sòlides» que delimiten volums. Una figura geomètrica és un conjunt de punts.
Nou!!: Equació і Figura geomètrica · Veure més »
Fita superior
En matemàtiques, particularment en teoria de l'ordre i de conjunts, una fita superior o majorant d'un conjunt és un element més gran o igual que qualsevol element de.
Nou!!: Equació і Fita superior · Veure més »
Flux turbulent
Flux turbulent Dins l'entorn de mecànica de fluids, s'anomena flux turbulent o corrent turbulent el moviment d'un fluid que es dona en forma caòtica, en què les partícules es mouen desordenadament i les trajectòries de les partícules es troben formant petits remolins aperiòdics, com ara l'aigua en un canal de gran pendent.
Nou!!: Equació і Flux turbulent · Veure més »
Fracció contínua
Una fracció contínua es representa de la següent manera: a_1+\cfrac Els nombres a_1, a_2, a_3...
Nou!!: Equació і Fracció contínua · Veure més »
Fractal
Una fractal és un objecte matemàtic de gran complexitat definit per algorismes simples.
Nou!!: Equació і Fractal · Veure més »
François Viète
va ser un matemàtic francès, potser el més rellevant del i conegut, a vegades, com el "pare de l'àlgebra moderna".
Nou!!: Equació і François Viète · Veure més »
Frontera (topologia)
Un conjunt (blau clar) i la seva frontera (blau fosc) En topologia i matemàtiques en general, la frontera d'un subconjunt S d'un espai topològic X és el conjunt de punts als quals hom s'hi pot aproximar tant des dS com des de fora dS.
Nou!!: Equació і Frontera (topologia) · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Equació і Funció · Veure més »
Funció contínua
Funció contínua és un terme utilitzat en matemàtiques i, en particular, en topologia.
Nou!!: Equació і Funció contínua · Veure més »
Funció derivable
Funció derivable En càlcul infinitesimal es diu que una '''funció''' real és derivable en a quan el límit existeix i és finit.
Nou!!: Equació і Funció derivable · Veure més »
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Nou!!: Equació і Funció exponencial · Veure més »
Funció injectiva
Exemple de funció injectiva. Exemple de funció no injectiva, l'element ''C'' de la imatge té dues antiimatges (3 i 4). En matemàtiques es diu que una funció és injectiva quan cada imatge de la funció (cada element del conjunt recorregut) es correspon a una antiimatge diferent del conjunt de sortida (el domini).
Nou!!: Equació і Funció injectiva · Veure més »
Funció Lipschitz
La funció sinus, \sin: \mathbbR \rightarrow \mathbbR, considerant la mètrica euclidiana en ambdós espais, és una funció Lipschitz amb constant Lipschitz K.
Nou!!: Equació і Funció Lipschitz · Veure més »
Funció periòdica
L'ona periòdica més simple: una ona harmònica sinusoidal. En aquest exemple, ''A.
Nou!!: Equació і Funció periòdica · Veure més »
Funció racional
Funció racional de grau 2: y.
Nou!!: Equació і Funció racional · Veure més »
Funció real
En matemàtiques, una funció real (anomenada també Funció de valors reals) és una funció tal que totes les seves imatges són nombres reals, per tant el seu recorregut és un subconjunt dels reals i el seu codomini és la recta real.
Nou!!: Equació і Funció real · Veure més »
Funció trigonomètrica
Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.
Nou!!: Equació і Funció trigonomètrica · Veure més »
Gairebé pertot
En anàlisi matemàtica, i més específicament en teoria de la mesura, es diu que una propietat es compleix gairebé pertot si el conjunt d'elements per als quals no es compleix la propietat és en certa manera negligible; en termes tècnics, quan és un conjunt de mesura nul·la (Halmos 1974).
Nou!!: Equació і Gairebé pertot · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Equació і Geometria · Veure més »
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Nou!!: Equació і Geometria algebraica · Veure més »
Geometria euclidiana
Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.
Nou!!: Equació і Geometria euclidiana · Veure més »
Grau d'un polinomi
En àlgebra grau d'un polinomi és el grau màxim dels exponents dels monomis que el componen.
Nou!!: Equació і Grau d'un polinomi · Veure més »
Homeomorfisme
En matemàtiques, i més precisament en topologia, un homeomorfisme és un isomorfisme topològic; és a dir, una aplicació entre dos espais topològics que en preserva les respectives topologies.
Nou!!: Equació і Homeomorfisme · Veure més »
Humitat
La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.
Nou!!: Equació і Humitat · Veure més »
Imatge (matemàtiques)
L'oval groc dins ''Y'' és la imatge de ''f'' Siguin X i Y dos conjunts, f una funció f: X → Y, i x un element de X. Diem que la imatge de x sota f, denotada f(x), és l'element únic y de Y que f associa amb x. La imatge d'un subconjunt A ⊆ X sota f denotada f(A) és el subconjunt de Y definit com Per extensió, la imatge de la funció f anomenat també el seu recorregut és la imatge del conjunt domini de la funció f. Per contra, sigui f: X → Y una funció i B un subconjunt de Y, es diu antiimatge de B per f el subconjunt de X definit com A vegades es nota aquest concepte f −1 per a fer distinció amb la notació de la funció inversa de f. De fet, tot i que les dues funcions coincideixen, evidentment només ho poden fer quan la funció inversa està definida, és a dir quan f és una funció invertible.
Nou!!: Equació і Imatge (matemàtiques) · Veure més »
Incògnita
En matemàtiques, una incògnita és un nombre o funció que en principi no es coneix.
Nou!!: Equació і Incògnita · Veure més »
Inequació
solucions candidates de la programació lineal estan definides per un conjunt d'inequacions. En matemàtiques, una inequació o desigualtat és una expressió que determina la mida relativa o l'ordre de dos termes —expressions algebraiques— i que es compleix només per certs valors de les variables.
Nou!!: Equació і Inequació · Veure més »
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Nou!!: Equació і Infinit · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Equació і Isaac Newton · Veure més »
Jean Dieudonné
fou un matemàtic francès, reconegut pels seus treballs en els camps de la Teoria de grups i en la Topologia.
Nou!!: Equació і Jean Dieudonné · Veure més »
Jean-Baptiste-Joseph Fourier
Placa a la casa natal de Joseph Fourier a Auxerre Jean-Baptiste-Joseph Fourier (Auxerre, 21 de març de 1768 - París, 16 de maig de 1830), fou un matemàtic, físic i egiptòleg francès, conegut pels seus treballs sobre la descomposició de funcions periòdiques en sèries trigonomètriques convergents anomenades ''sèries de Fourier'', que va acabar desenvolupant-se en l'anàlisi harmònica, així com en les seves aplicacions als problemes de propagació de la calor (Llei de Fourier) i de vibracions.
Nou!!: Equació і Jean-Baptiste-Joseph Fourier · Veure més »
Johann Heinrich Lambert
Johann Heinrich Lambert (Mülhausen, Alsàcia, 26 d'agost, 1728 - Berlín, 25 de setembre 1777) fou un matemàtic, físic, astrònom i filòsof alsacià.
Nou!!: Equació і Johann Heinrich Lambert · Veure més »
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Nou!!: Equació і Llei de la gravitació universal · Veure més »
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Nou!!: Equació і Logaritme · Veure més »
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Nou!!: Equació і Longitud · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Equació і Matemàtiques · Veure més »
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Nou!!: Equació і Matriu (matemàtiques) · Veure més »
Matriu simètrica
Una matriu simètrica és una matriu quadrada A.
Nou!!: Equació і Matriu simètrica · Veure més »
Mètode de Newton
En càlcul numèric, el mètode de Newton, o mètode de Newton-Raphson, és un algorisme per tal de trobar aproximacions del zero d'una funció amb valors reals.
Nou!!: Equació і Mètode de Newton · Veure més »
Mètode de reducció de Gauss
El mètode de reducció de Gauss és un procediment sistemàtic de substitució matemàtica de r vectors d'una certa base de E pels r vectors de \mathcal independents, per tal d'aconseguir una nova base de E i les expressions dels k - r vectors que queden a \mathcal en aquesta nova base.
Nou!!: Equació і Mètode de reducció de Gauss · Veure més »
Mètode del descens infinit
El mètode de descens infinit és un argument matemàtic relacionat amb la demostració per inducció, i també amb la reducció a l'absurd.
Nou!!: Equació і Mètode del descens infinit · Veure més »
Mòdul
Un A-mòdul és una estructura algebraica que involucra un anell A i un grup abelià.
Nou!!: Equació і Mòdul · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Equació і Mecànica quàntica · Veure més »
Meteorologia
Mapa de temperatures a les 08:16 UTC del 15 de febrer del 2005 La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.
Nou!!: Equació і Meteorologia · Veure més »
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.
Nou!!: Equació і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí · Veure més »
Multiplicació
Propietat commutativa: 3 × 4.
Nou!!: Equació і Multiplicació · Veure més »
Niels Henrik Abel
Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829), va ser un matemàtic noruec.
Nou!!: Equació і Niels Henrik Abel · Veure més »
Nombre algebraic
En matemàtiques, un nombre algebraic és un nombre real o complex que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters).
Nou!!: Equació і Nombre algebraic · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Equació і Nombre complex · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Equació і Nombre enter · Veure més »
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Nou!!: Equació і Nombre irracional · Veure més »
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Nou!!: Equació і Nombre π · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Equació і Nombre natural · Veure més »
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Nou!!: Equació і Nombre primer · Veure més »
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Nou!!: Equació і Nombre racional · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Equació і Nombre real · Veure més »
Nombre transcendent
Un nombre transcendent, en matemàtiques, és aquell (real o complex) que no és arrel de cap polinomi (no nul) amb coeficients enters.
Nou!!: Equació і Nombre transcendent · Veure més »
Norma (matemàtiques)
En matemàtica, la norma és qualsevol funció que assigna, a cada vector d'un espai vectorial, un valor escalar no negatiu i que és homogènia, semidefinida positiva i que compleix la desigualtat triangular.
Nou!!: Equació і Norma (matemàtiques) · Veure més »
Nucli (matemàtiques)
En la disciplina matemàtica de l'àlgebra abstracta, el nucli d'un homomorfisme mesura el grau de què li manca a l'homomorfisme injectiu.
Nou!!: Equació і Nucli (matemàtiques) · Veure més »
Pendent (matemàtiques)
En matemàtiques el pendent d'una recta és una mesura de la inclinació de la recta.
Nou!!: Equació і Pendent (matemàtiques) · Veure més »
Petit teorema de Fermat
Pierre de Fermat. El petit teorema de Fermat és un dels teoremes clàssics de teoria de nombres relacionat amb la divisibilitat.
Nou!!: Equació і Petit teorema de Fermat · Veure més »
Pla
perpendiculars a l'espai tridimensional. En matemàtiques un pla és una superfície imaginària de dues dimensions, infinita i sense curvatura.
Nou!!: Equació і Pla · Veure més »
Polígon
Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).
Nou!!: Equació і Polígon · Veure més »
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Nou!!: Equació і Polinomi · Veure més »
Polinomi mínim
En matemàtiques, el polinomi mínim d'un element α és el polinomi mònic p de menor grau tal que p(&alpha).
Nou!!: Equació і Polinomi mínim · Veure més »
Premi dels problemes del mil·lenni
Els Problemes del Premi del Mil·lenni ("Millennium Prize Problems" en anglès) són set problemes de matemàtiques que van ser enunciats pel Clay Mathematics Institute l'any 2000.
Nou!!: Equació і Premi dels problemes del mil·lenni · Veure més »
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Nou!!: Equació і Pressió · Veure més »
Problema de Cauchy
Dins l'entorn d'equacions diferencials el problema de Cauchy (també anomenat problema de valor inicial o PVI) consisteix a resoldre una equació diferencial subjecta a unes certes condicions inicials sobre la solució respecte a una de les variables que la defineixen (normalment, la variable temporal), pren un determinat valor (normalment, t.
Nou!!: Equació і Problema de Cauchy · Veure més »
Producte escalar
En les matemàtiques, un producte escalar —també conegut com a producte interior o punt— és una operació algebraica entre dos vectors que resulta en un escalar.
Nou!!: Equació і Producte escalar · Veure més »
Qin Jiushao
Qin Jiushao (en xinès: 秦九韶; pinyin: Qín Jiǔsháo; Wade-Giles: Ch’in Chiu-Shao), nom de cortesia: Daogu (道古), va ser un matemàtic xinès del.
Nou!!: Equació і Qin Jiushao · Veure més »
Quadrat (polígon)
Un quadrat de costat de longitud a. Un quadrat és un polígon regular de quatre costats iguals amb angles rectes (de 90°), és a dir, els seus quatre costats tenen la mateixa longitud i els seus quatre angles la mateixa mesura.
Nou!!: Equació і Quadrat (polígon) · Veure més »
Quadratura del cercle
regle i compàs. La quadratura del cercle és un problema geomètric proposat per matemàtics de la Grècia clàssica.
Nou!!: Equació і Quadratura del cercle · Veure més »
Recta
intersecció amb l'eix ''y'' (creuen l'eix ''y'' en el mateix lloc). segment de recta. Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.
Nou!!: Equació і Recta · Veure més »
Regla de Cramer
La regla de Cramer és un teorema, en àlgebra lineal, que dona la solució d'un sistema lineal d'equacions compatible determinat en termes de determinants.
Nou!!: Equació і Regla de Cramer · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Equació і René Descartes · Veure més »
Resta
"5 - 2.
Nou!!: Equació і Resta · Veure més »
Robert Recorde
Robert Recorde (c. 1510 – 1558) fou un metge i matemàtic gal·lès que emprà per primera vegada el signe igual (.
Nou!!: Equació і Robert Recorde · Veure més »
RSA
En criptografia, l'RSA és un algorisme de xifratge de clau pública.
Nou!!: Equació і RSA · Veure més »
Secció àuria
Segment dividit en dos segments '''''a''''' i '''''b''''' de forma àuria: el '''''segment sencer''''' és al segment '''''a''''' com el segment '''''a''''' és al segment '''''b''''' La raó àuria, nombre auri, secció àuria o divina proporció és la proporció entre dos segments a i b (o per extensió, entre dues quantitats a i b) que compleixen la condició que la proporció entre la suma d'aquests dos segments i el segment més gran és la mateixa que hi ha entre el segment més gran i el segment més petit.
Nou!!: Equació і Secció àuria · Veure més »
Sistema d'equacions
En matemàtiques, un sistema d'equacions és un conjunt de dues o més equacions amb diverses incògnites que conformen un problema matemàtic consistent en trobar les incògnites que satisfan les equacions.
Nou!!: Equació і Sistema d'equacions · Veure més »
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell. L'equació del cercle és x^2+y^2.
Nou!!: Equació і Sistema de coordenades cartesianes · Veure més »
Sistema dinàmic
oscil·lador de Lorenz, un sistema dinàmic. En matemàtiques, un sistema dinàmic és un sistema en què una funció descriu la dependència temporal d'un punt en un espai geomètric.
Nou!!: Equació і Sistema dinàmic · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Equació і Sol · Veure més »
Subespai vectorial
En àlgebra lineal, donat un espai vectorial E sobre un cos K, un subespai vectorial de E és una part no buida F de E estable per a les combinacions lineals.
Nou!!: Equació і Subespai vectorial · Veure més »
Successió (matemàtiques)
Gràfica d'una successió convergent.En matemàtiques, una successió o seqüència és una llista ordenada d'objectes.
Nou!!: Equació і Successió (matemàtiques) · Veure més »
Successió de Cauchy
En matemàtiques, una successió de Cauchy és una successió tal que, parlant intuïtivament, la distància entre els seus elements es va fent més petita a mesura que s'avança en la successió, fins al punt que la distància entre dos dels seus elements pot ser tan petita com vulguem.
Nou!!: Equació і Successió de Cauchy · Veure més »
Successió de Fibonacci
Un enrajolat amb quadrats els costats dels quals tenen una longitud de nombres de Fibonacci successius Una espiral de Fibonacci, creada dibuixant arcs que connecten les cantonades oposades de quadrats de l'enrajolament de Fibonacci, mostrat al gràfic anterior. És la denominada espiral daurada. La successió de Fibonacci és una successió matemàtica de nombres naturals tal que cada un dels seus termes és igual a la suma dels dos anteriors.
Nou!!: Equació і Successió de Fibonacci · Veure més »
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Nou!!: Equació і Suma · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Equació і Temperatura · Veure més »
Teorema d'Abel
En anàlisi matemàtica, el teorema d'Abel és un resultat que assegura la convergència uniforme d'una sèrie de potències en un segment tancat.
Nou!!: Equació і Teorema d'Abel · Veure més »
Teorema de la suma de dos quadrats
Pierre de Fermat, matemàtic En matemàtiques, el teorema dels dos quadrats de Fermat enuncia les condicions perquè un nombre enter sigui la suma de dos quadrats d'enters, i precisa de quantes maneres diferents ho pot ser.
Nou!!: Equació і Teorema de la suma de dos quadrats · Veure més »
Teorema de Picard-Lindelöf
El teorema de Picard-Lindelof (de vegades anomenat simplement teorema de Picard, altres teorema de Cauchy-Lipschitz) és un resultat matemàtic de gran importància dins de l'estudi de les equacions diferencials ordinàries (EDO's).
Nou!!: Equació і Teorema de Picard-Lindelöf · Veure més »
Teorema de Poincaré-Bendixson
En matemàtiques, el Teorema de Poincaré-Bendixson és una afirmació sobre el comportament a llarg termini de les òrbites dels sistemes dinàmics continus.
Nou!!: Equació і Teorema de Poincaré-Bendixson · Veure més »
Teorema del punt fix
En matemàtiques, el teorema del punt fix és un resultat que diu que una funció f tindrà almenys un punt fix (un punt x per al qual f (x).
Nou!!: Equació і Teorema del punt fix · Veure més »
Teorema del valor intermedi
Teorema del valor intermedi En matemàtiques el teorema del valor intermedi estableix que si la funció y.
Nou!!: Equació і Teorema del valor intermedi · Veure més »
Teorema fonamental de l'àlgebra
El teorema fonamental de l'àlgebra estableix que un polinomi en una variable, no constant i amb coeficients complexos; té tantes arrels com indica el seu grau, comptant les arrels amb les seves multiplicitats.
Nou!!: Equació і Teorema fonamental de l'àlgebra · Veure més »
Teoria de Galois
Évariste Galois (1811–1832) En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.
Nou!!: Equació і Teoria de Galois · Veure més »
Teoria de la mesura
De manera informal es pot dir que una mesura és una aplicació que fa correspondre els conjunts amb nombres positius que representen la seva grandària. Això ho fa de tal manera que, si un conjunt A és subconjunt d'un altre B, a A li fa correspondre un nombre més petit que a B. En matemàtiques el concepte de mesura generalitza nocions com ara "longitud", "àrea", i "volum" (tot i que no totes les aplicacions de les mesures tenen a veure amb mides físiques).
Nou!!: Equació і Teoria de la mesura · Veure més »
Teoria de nombres algebraics
Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.
Nou!!: Equació і Teoria de nombres algebraics · Veure més »
Teoria del caos
En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dona lloc a una evolució posterior molt diferent.
Nou!!: Equació і Teoria del caos · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Equació і Terra · Veure més »
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Nou!!: Equació і Topologia · Veure més »
Tor (geometria)
Un tor En geometria, un tor és una superfície de revolució generada per un cercle que gira al voltant d'un eix coplanar a ell.
Nou!!: Equació і Tor (geometria) · Veure més »
Triangle equilàter
Un triangle equilàter és una figura geomètrica plana limitada per tres segments rectes d'igual longitud.
Nou!!: Equació і Triangle equilàter · Veure més »
Varietat (matemàtiques)
Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions. En un triangle petit en l'esfera de la terra, la suma dels angles és molt similar a 180°. Una esfera es pot representar per una col·lecció de mapes bidimensionals; per això una esfera és una varietat. En matemàtiques, més específicament en topologia, una varietat és un espai topològic en el qual tots els punts tenen un veïnat que «s'assembla» (és a dir, és homeomorf) a l'espai euclidià.
Nou!!: Equació і Varietat (matemàtiques) · Veure més »
Varietat algebraica
La cúbica torçada és una varietat algebraica projectiva. En matemàtiques, una varietat algebraica és essencialment un conjunt de zeros comuns d'un conjunt de polinomis.
Nou!!: Equació і Varietat algebraica · Veure més »
Veïnat (matemàtiques)
obert prou petit ''B'' que conté ''p'' i és contingut dins ''V''. Un rectangle no és un veïnat de cap dels seus vèrtexs. En topologia i àrees relacionades de la matemàtica, un veïnat o entorn és un dels conceptes bàsics en un espai topològic.
Nou!!: Equació і Veïnat (matemàtiques) · Veure més »
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Nou!!: Equació і Vector (matemàtiques) · Veure més »
Velocímetre
Quadre d'un automòbil que inclou un velocímetre (esquerra), un tacòmetre (dreta), juntament amb altres dispositius d'informació i control. Un velocímetre és un instrument que mesura el valor de la velocitat instantània d'un vehicle.
Nou!!: Equació і Velocímetre · Veure més »
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Nou!!: Equació і Velocitat · Veure més »
Zenodor
* Zenodor (tetrarca), tetrarca de Traconítida i Iturea.
Nou!!: Equació і Zenodor · Veure més »
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Nou!!: Equació і 2009 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Equacions, Equacions incompletes, Equació (àlgebra elemental), Equació algebraica.
