Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Equació

Índex Equació

R. Recorde ''The Whetstone of Witte'' publicat el 1557. Vegeu: J. J. O'Connor E. F. Robertson ''http://www-gap.dcs.st-and.ac.uk/~history/Biographies/Recorde.html Robert Recorde'' al lloc web sobre la història de les matemàtiques de la Universitat de St. Andrews Un sistema dinàmic correspon a un tipus particular d'equació, les solucions de la qual són funcions. El comportament límit és de vegades complex. En certs casos, es caracteritza per una curiosa figura geomètrica, anomenada atractor estrany. En matemàtiques una equació és una igualtat que conté una o diverses variables.

191 les relacions: Abraham Bar Hiyya, Acceleració, Algorisme, Anàlisi funcional, Anàlisi matemàtica, Antiga Grècia, Aplicació lineal, Aritmètica, Aritmètica modular, Arrel quadrada, Arrel quadrada de 2, Asímptota, Atmosfera terrestre, Atractor, Évariste Galois, Base (àlgebra), Base ortonormal, Camp vectorial, Càlcul numèric, Cònica, Celeritat, Cercle, Circumferència, Circumferència goniomètrica, Clay Mathematics Institute, Coeficient, Con, Congruència sobre els enters, Conjunt connex, Conjunt de Cantor, Conjunt de Julia, Conjunt de mesura nul·la, Construcció amb regle i compàs, Cos finit, Criptografia, Criptografia de clau pública, David Hilbert, Derivada, Derivada segona, Detector i corrector d'errors, Determinant (matemàtiques), Dimensió d'un espai vectorial, Dimensió de Hausdorff-Besicovich, Distància euclidiana, Divisió, Domini (matemàtiques), Edward Lorenz, Els nou capítols de les arts matemàtiques, Enter algebraic, Equació d'ona, ..., Equació de Pell, Equació de quart grau, Equació de Schrödinger, Equació de segon grau, Equació de tercer grau, Equació diferencial, Equació diferencial en derivades parcials, Equació diferencial lineal, Equació diofàntica, Equació integral, Equació lineal, Equació paramètrica, Equació polinòmica, Equacions de Navier-Stokes, Ernst Kummer, Espai afí, Espai compacte, Espai complet, Espai de Hilbert, Espai euclidià, Espai vectorial, Estructura lineal dual, Euclides, Factorització dels enters, Física, Figura geomètrica, Fita superior, Flux turbulent, Fracció contínua, Fractal, François Viète, Frontera (topologia), Funció, Funció contínua, Funció derivable, Funció exponencial, Funció injectiva, Funció Lipschitz, Funció racional, Funció real, Funció trigonomètrica, Gairebé pertot, Geometria, Geometria algebraica, Geometria euclidiana, Grau d'un polinomi, Homeomorfisme, Humitat, Imatge (matemàtiques), Incògnita, Inequació, Infinit, Isaac Newton, Jean Dieudonné, Jean-Baptiste-Joseph Fourier, Johann Heinrich Lambert, Llei de la gravitació universal, Logaritme, Longitud, Matemàtiques, Matriu (matemàtiques), Matriu simètrica, Mètode de Newton, Mètode de reducció de Gauss, Mètode del descens infinit, Mòdul, Mecànica quàntica, Meteorologia, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Multiplicació, Niels Henrik Abel, Nombre algebraic, Nombre complex, Nombre enter, Nombre irracional, Nombre π, Nombre natural, Nombre primer, Nombre racional, Nombre real, Nombre transcendent, Norma (matemàtiques), Nucli (matemàtiques), Pendent (matemàtiques), Petit teorema de Fermat, Pla, Polígon, Polinomi, Polinomi mínim, Premi dels problemes del mil·lenni, Pressió, Problema de Cauchy, Producte escalar, Qin Jiushao, Quadrat (polígon), Quadratura del cercle, Recta, Regla de Cramer, René Descartes, Resta, Robert Recorde, RSA, Secció àuria, Segle III, Segle XII, Segle XIII, Segle XIX, Segle XVI, Segle XVIII, Sistema d'equacions, Sistema de coordenades cartesianes, Sistema dinàmic, Sol, Solució química, Subespai vectorial, Successió (matemàtiques), Successió de Cauchy, Successió de Fibonacci, Suma, Temperatura, Teorema de la suma de dos quadrats, Teorema de Picard-Lindelöf, Teorema del punt fix, Teorema del valor intermedi, Teorema fonamental de l'àlgebra, Teoria de Galois, Teoria de la mesura, Teoria de nombres algebraics, Teoria del caos, Terra, Topologia, Tor (geometria), Triangle equilàter, Variable (matemàtiques), Varietat (matemàtiques), Varietat algebraica, Veïnat (matemàtiques), Vector (matemàtiques), Velocímetre, Velocitat, 2009. Ampliar l'índex (141 més) »

Abraham Bar Hiyya

Abraham Bar Hiyya (o Abraham Iudaeus Savasorda) (Barcelona, 1065-70 - 1136), conegut vulgarment com a Savasorda, corrupció del nom àrab Sàhib aix-Xurta («Cap de la Guàrdia»), fou un matemàtic, astròleg-astrònom i filòsof hebreu català.

Nou!!: Equació і Abraham Bar Hiyya · Veure més »

Acceleració

En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.

Nou!!: Equació і Acceleració · Veure més »

Algorisme

nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.

Nou!!: Equació і Algorisme · Veure més »

Anàlisi funcional

Lanàlisi funcional és la branca de les matemàtiques, i específicament de l'anàlisi, que tracta de l'estudi d'espais de funcions.

Nou!!: Equació і Anàlisi funcional · Veure més »

Anàlisi matemàtica

convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.

Nou!!: Equació і Anàlisi matemàtica · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Equació і Antiga Grècia · Veure més »

Aplicació lineal

En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.

Nou!!: Equació і Aplicació lineal · Veure més »

Aritmètica

L'aritmètica (del grec αριθμός.

Nou!!: Equació і Aritmètica · Veure més »

Aritmètica modular

Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.

Nou!!: Equació і Aritmètica modular · Veure més »

Arrel quadrada

gràfica de la funció \sqrtx En matemàtiques, una arrel quadrada d'un nombre real no negatiu x és qualsevol nombre real que, multiplicat amb si mateix, dóna x. Per exemple, les arrels quadrades de 16 són 4 i -4, ja que 4 × 4.

Nou!!: Equació і Arrel quadrada · Veure més »

Arrel quadrada de 2

L'arrel quadrada de 2 (o constant pitagòrica) anotada com \sqrt 2 és definit com l'únic nombre algebraic positiu que, multiplicat per si mateix, dóna el nombre 2, altrament dit, √2 × √2.

Nou!!: Equació і Arrel quadrada de 2 · Veure més »

Asímptota

En geometria analítica, una asímptota d'una corba és una línia tal que la distància entre la corba i la línia s'aproxima a zero, quan una o les dues coordenades x o y tendeixen a l'infinit.

Nou!!: Equació і Asímptota · Veure més »

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Nou!!: Equació і Atmosfera terrestre · Veure més »

Atractor

Un atractor és el conjunt cap al qual el sistema evoluciona després d'un temps prou llarg.

Nou!!: Equació і Atractor · Veure més »

Évariste Galois

Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.

Nou!!: Equació і Évariste Galois · Veure més »

Base (àlgebra)

Dos vectors escrits com a combinació lineal de la base estàndard A àlgebra lineal, es diu que un conjunt ordenat B és base d'un espai vectorial V si es compleixen les condicions següents.

Nou!!: Equació і Base (àlgebra) · Veure més »

Base ortonormal

En matemàtiques, i concretament en àlgebra lineal, una base ortonormal d'un espai prehilbertià V de dimensió finita és una base de V, els vectors de la qual són ortonormals.

Nou!!: Equació і Base ortonormal · Veure més »

Camp vectorial

conservatiu el rotacional no s'anul En matemàtica un camp vectorial és una construcció del càlcul vectorial, que associa un vector a cada punt de l'espai euclidià, de la forma \varphi:\R^n\to\R^m.

Nou!!: Equació і Camp vectorial · Veure més »

Càlcul numèric

S'entén per càlcul numèric el conjunt de càlculs que es realitzen normalment en un sistema informàtic, tot i que els seus fonaments arrenquen de molt abans de l'existència d'ordinadors, amb la finalitat de simular l'evolució de fenòmens que comportin una certa complexitat.

Nou!!: Equació і Càlcul numèric · Veure més »

Cònica

Les còniques són de tres tipus: paràboles (1), el·lipses, incloent-hi cercles (2), i hipèrboles (3).

Nou!!: Equació і Cònica · Veure més »

Celeritat

En física, la celeritat, rapidesa o rapidea és un valor escalar representat pel símbol v i que expressa quant varia la posició, sense tenir en compte el canvi d'orientació, en funció del temps.

Nou!!: Equació і Celeritat · Veure més »

Cercle

Cercle arc és part d'una circumferència Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.

Nou!!: Equació і Cercle · Veure més »

Circumferència

miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.

Nou!!: Equació і Circumferència · Veure més »

Circumferència goniomètrica

Evolució de les funcions sinus, cosinus i tangent al primer quadrant amb la circumferència goniomètrica (en alemany "Einheitskreis" circumferència unitària) En matemàtiques, la circumferència goniomètrica, anomenada també circumferència trigonomètrica, circumferència unitat, o cercle goniomètric és una circumferència de radi 1 centrada a l'origen (0,0) del sistema de coordenades cartesianes en al pla euclidià.

Nou!!: Equació і Circumferència goniomètrica · Veure més »

Clay Mathematics Institute

El Clay Mathematics Institute (CMI) és una fundació sense ànim de lucre de Cambridge (Massachusetts, USA), dedicada a incrementar i disseminar el coneixement matemàtic. Té diversos premis i incentius per a matemàtics prometedors.

Nou!!: Equació і Clay Mathematics Institute · Veure més »

Coeficient

En matemàtiques, un coeficient és un factor constant que multiplica determinat objecte.

Nou!!: Equació і Coeficient · Veure més »

Con

Con Un con és un cos sòlid generat a partir de la revolució d'un triangle, l'eix de revolució és un costat del triangle.

Nou!!: Equació і Con · Veure més »

Congruència sobre els enters

La congruència sobre els enters és una relació que permet identificar diversos enters diferents.

Nou!!: Equació і Congruència sobre els enters · Veure més »

Conjunt connex

Un conjunt connex (connexió) per a un espai topològic és molt natural.

Nou!!: Equació і Conjunt connex · Veure més »

Conjunt de Cantor

El conjunt de Cantor és un conjunt fractal que es construeix de la següent manera: imaginem que tenim l'interval tancat, a aquest l'anomenarem F0.

Nou!!: Equació і Conjunt de Cantor · Veure més »

Conjunt de Julia

Conjunt de Julia per a ''c''.

Nou!!: Equació і Conjunt de Julia · Veure més »

Conjunt de mesura nul·la

En matemàtiques, i més específicament en la teoria de la integració, un conjunt de mesura nul·la o conjunt de mesura zero és un conjunt que és negligible en un sentit que cal precisar, però que té a veure amb el fet que ocupa un espai insignificant.

Nou!!: Equació і Conjunt de mesura nul·la · Veure més »

Construcció amb regle i compàs

Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.

Nou!!: Equació і Construcció amb regle i compàs · Veure més »

Cos finit

Joseph Wedderburn demostrà l'última conjectura sobre els cossos finits el 1905 En matemàtiques i més precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat també cos de Galois és un cos el cardinal del qual és finit (té un nombre finit d'elements).

Nou!!: Equació і Cos finit · Veure més »

Criptografia

Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.

Nou!!: Equació і Criptografia · Veure més »

Criptografia de clau pública

Un nombre aleatori gran s'utilitza per fer una parella clau pública/clau privada. Qualsevol pot xifrar utilitzant la clau pública, però només qui té la clau privada pot desxifrar. La seguretat depèn del secret de la clau privada. Utilitzant una clau privada per xifrar (i així, signar) un missatge; qualsevol pot comprovar la signatura fent servir la clau pública (i també qualsevol pot desxifrar el missatge). La validesa depèn de la seguretat de la clau privada. En l'esquema de predistribució de claus de Diffie-Hellman, cada part genera una parella clau pública/privada i distribueix la clau pública. Després d'obtenir una còpia autèntica de les claus públiques dels altres, l'Alice i el Bob poden calcular un secret compartit fora de línia. El secret compartit es pot utilitzar com la clau per a un xifratge simètric. La criptografia asimètrica, coneguda també com a criptografia de clau pública, és una forma de criptografia en la qual la clau utilitzada per xifrar un missatge difereix de la clau utilitzada per desxifrar-lo.

Nou!!: Equació і Criptografia de clau pública · Veure més »

David Hilbert

David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.

Nou!!: Equació і David Hilbert · Veure més »

Derivada

pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.

Nou!!: Equació і Derivada · Veure més »

Derivada segona

constant. En càlcul, la derivada segona d'una funció ƒ és la derivada de la derivada de ƒ. A grans trets, la derivada segona mesura com canvia la taxa de variació d'una quantitat; per exemple, la segona derivada de la posició d'un vehicle respecte a temps és l'acceleració instantània del vehicle, o la raó a què la velocitat del vehicle està canviant.

Nou!!: Equació і Derivada segona · Veure més »

Detector i corrector d'errors

La detecció i correcció d'errors en informàtica i teoria de la informació és l'ús de mètodes per detectar i corregir errors en la transmissió i emmagatzematge de dades.

Nou!!: Equació і Detector i corrector d'errors · Veure més »

Determinant (matemàtiques)

L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).

Nou!!: Equació і Determinant (matemàtiques) · Veure més »

Dimensió d'un espai vectorial

En matemàtiques, la dimensió d'un espai vectorial E és el cardinal (és a dir el nombre de vectors) de tota base d'E (és a dir tot conjunt de vectors tal que qualsevol vector de l'espai es pot expressar de forma única com la suma dels vectors de la base multiplicats cada un per una constant diferent).

Nou!!: Equació і Dimensió d'un espai vectorial · Veure més »

Dimensió de Hausdorff-Besicovich

La dimensió de Hausdorff o dimensió de Hausdorff-Besicovich és una generalització mètrica del concepte de dimensió d'un espai topològic, que permet definir la dimensió d'una dimensió fraccionaria (no-entera) per a un objecte fractal.

Nou!!: Equació і Dimensió de Hausdorff-Besicovich · Veure més »

Distància euclidiana

En matemàtiques, la distància euclidiana o mètrica euclidiana és la distància ordinària entre dos punts que es mesuraria amb un regle, i ve donada per la fórmula o teorema de Pitàgores.

Nou!!: Equació і Distància euclidiana · Veure més »

Divisió

La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.

Nou!!: Equació і Divisió · Veure més »

Domini (matemàtiques)

En matemàtiques, el domini d'una funció matemàtica \,f: X \to Y és el conjunt dels valors de \,X pels quals la funció està definida.

Nou!!: Equació і Domini (matemàtiques) · Veure més »

Edward Lorenz

Edward Norton Lorenz (West Hartford, Connecticut, EUA, 23 de maig de 1917 - Cambridge, Massachusetts, EUA, 16 d’abril de 2008) va ser un matemàtic i meteoròleg americà, pioner de la teoria del caos.

Nou!!: Equació і Edward Lorenz · Veure més »

Els nou capítols de les arts matemàtiques

Una pàgina dels ''Nou Capítols'' Els nou capítols de les arts matemàtiques, (en xinès: 九章算术, Jiu Zhang Suan Shu), és un manual pràctic de matemàtiques escrit probablement entre els segles II i I aC.

Nou!!: Equació і Els nou capítols de les arts matemàtiques · Veure més »

Enter algebraic

En matemàtiques, els enters algebraics formen una família de nombres que generalitza el conjunt dels nombres enters.

Nou!!: Equació і Enter algebraic · Veure més »

Equació d'ona

Lequació d'ona és una important equació diferencial parcial lineal de segon ordre que descriu la propagació d'una varietat d'ones, com ara les ones sonores, les ones de llum i les ones a l'aigua.

Nou!!: Equació і Equació d'ona · Veure més »

Equació de Pell

L'equació de Pell per a ''n.

Nou!!: Equació і Equació de Pell · Veure més »

Equació de quart grau

Una equació de quart grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 4.

Nou!!: Equació і Equació de quart grau · Veure més »

Equació de Schrödinger

En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.

Nou!!: Equació і Equació de Schrödinger · Veure més »

Equació de segon grau

Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.

Nou!!: Equació і Equació de segon grau · Veure més »

Equació de tercer grau

Una equació de tercer grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 3.

Nou!!: Equació і Equació de tercer grau · Veure més »

Equació diferencial

En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.

Nou!!: Equació і Equació diferencial · Veure més »

Equació diferencial en derivades parcials

En matemàtiques, una equació diferencial en derivades parcials és una equació que relaciona les derivades parcials d'una funció de diverses variables.

Nou!!: Equació і Equació diferencial en derivades parcials · Veure més »

Equació diferencial lineal

En matemàtiques, les equacions diferencials lineals són equacions diferencials que tenen solucions que poden sumar-se per obtenir altres solucions.

Nou!!: Equació і Equació diferencial lineal · Veure més »

Equació diofàntica

Una equació diofàntica és una equació per a la qual només es permeten solucions enteres.

Nou!!: Equació і Equació diofàntica · Veure més »

Equació integral

Una equació integral és una equació en la qual una de les incògnites és una funció que apareix en una expressió sota el signe integral.

Nou!!: Equació і Equació integral · Veure més »

Equació lineal

Una equació lineal és una equació algebraica de primer grau, és a dir, una equació en què la variable està elevada a 1.

Nou!!: Equació і Equació lineal · Veure més »

Equació paramètrica

Un exemple d'una corba definida per equacions paramètriques és la corba papallona. En matemàtiques les equacions paramètriques són un mètode de definir una funció que fa servir paràmetres.

Nou!!: Equació і Equació paramètrica · Veure més »

Equació polinòmica

Una equació polinòmica és un tipus d'equació en la qual les expressions matemàtiques que conformen l'equació són únicament polinomis de les variables incògnita que hi intervenen.

Nou!!: Equació і Equació polinòmica · Veure més »

Equacions de Navier-Stokes

Les equacions de Navier-Stokes reben el seu nom de Claude-Louis Navier i George Gabriel Stokes.

Nou!!: Equació і Equacions de Navier-Stokes · Veure més »

Ernst Kummer

Ernst Eduard Kummer (Sorau, 29 de gener de 1810 – Berlín, 14 de maig de 1893) va ser un matemàtic alemany.

Nou!!: Equació і Ernst Kummer · Veure més »

Espai afí

En matemàtiques, un espai afí és una estructura que generalitza el concepte d'espai euclidià.

Nou!!: Equació і Espai afí · Veure més »

Espai compacte

En topologia, un subconjunt K d'un espai topològic X es diu compacte si tot recobriment obert seu té un subrecobriment finit, és a dir, si per a tot \_ tal que U_i són tots oberts i \cup_U_i\supset K, hi ha F\subset I finit tal que \cup_U_i\supset K. Notar que, en particular, K podria ser X. En aquest cas es parla d'un espai compacte.

Nou!!: Equació і Espai compacte · Veure més »

Espai complet

Dins l'entorn de l'anàlisi matemàtica un espai mètric (X, d) es diu que és complet si tota successió de Cauchy convergeix, és a dir, hi ha un element de l'espai que és el límit de la successió.

Nou!!: Equació і Espai complet · Veure més »

Espai de Hilbert

En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià.

Nou!!: Equació і Espai de Hilbert · Veure més »

Espai euclidià

Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.

Nou!!: Equació і Espai euclidià · Veure més »

Espai vectorial

'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.

Nou!!: Equació і Espai vectorial · Veure més »

Estructura lineal dual

El mòdul dual i l'espai dual d'una estructura lineal bàsica (mòdul sobre un anell i espai vectorial sobre un cos, respectivament) és el conjunt de les seves formes lineals, juntament amb la seva estructura lineal corresponent.

Nou!!: Equació і Estructura lineal dual · Veure més »

Euclides

Euclides (en grec: Εὐκλείδης), també conegut com a Euclides d'Alexandria (floruit el 300 aC), fou un matemàtic grec, conegut avui en dia com "el pare de la geometria".

Nou!!: Equació і Euclides · Veure més »

Factorització dels enters

En matemàtiques i més precisament en teoria de nombres, la factorització dels enters és el procés de trobar un divisor no trivial (diferent de l'1 i del mateix nombre) d'un nombre compost.

Nou!!: Equació і Factorització dels enters · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Equació і Física · Veure més »

Figura geomètrica

Figures geomètriques que delimiten superfícies planes. Cossos geomètrics, o figures geomètriques «sòlides» que delimiten volums. Una figura geomètrica és un conjunt de punts.

Nou!!: Equació і Figura geomètrica · Veure més »

Fita superior

En matemàtiques, particularment en teoria de l'ordre i de conjunts, una fita superior o majorant d'un conjunt és un element més gran o igual que qualsevol element de.

Nou!!: Equació і Fita superior · Veure més »

Flux turbulent

Imatge del flux al voltant d'una esfera: R/eD.

Nou!!: Equació і Flux turbulent · Veure més »

Fracció contínua

Una fracció contínua es representa de la següent manera: a_1+\cfrac Els nombres a_1, a_2, a_3...

Nou!!: Equació і Fracció contínua · Veure més »

Fractal

Una fractal és un objecte matemàtic de gran complexitat definit per algorismes simples.

Nou!!: Equació і Fractal · Veure més »

François Viète

François Viète va ser un matemàtic francès, potser el més rellevant del segle XVI i conegut, a vegades, com el pare de l'àlgebra moderna.

Nou!!: Equació і François Viète · Veure més »

Frontera (topologia)

Un conjunt (blau clar) i la seva frontera (blau fosc) En topologia i matemàtiques en general, la frontera d'un subconjunt S d'un espai topològic X és el conjunt de punts als quals hom s'hi pot aproximar tant des dS com des de fora dS.

Nou!!: Equació і Frontera (topologia) · Veure més »

Funció

parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). Intuïtivament, una funció és una «transformació» d'un objecte en un altre objecte.

Nou!!: Equació і Funció · Veure més »

Funció contínua

Funció contínua és un terme utilitzat en matemàtiques i, en particular, en topologia.

Nou!!: Equació і Funció contínua · Veure més »

Funció derivable

En càlcul infinitesimal es diu que una funció real és derivable en a quan el límit existeix i és finit.

Nou!!: Equació і Funció derivable · Veure més »

Funció exponencial

En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.

Nou!!: Equació і Funció exponencial · Veure més »

Funció injectiva

Exemple de funció injectiva. Exemple de funció no injectiva, l'element ''C'' de la imatge té dues antiimatges (3 i 4). En matemàtiques es diu que una funció és injectiva quan cada imatge de la funció (cada element del conjunt recorregut) es correspon a una antiimatge diferent del conjunt de sortida (el domini).

Nou!!: Equació і Funció injectiva · Veure més »

Funció Lipschitz

La funció sinus, \sin: \mathbbR \rightarrow \mathbbR, considerant la mètrica euclidiana en ambdós espais, és una funció Lipschitz amb constant Lipschitz K.

Nou!!: Equació і Funció Lipschitz · Veure més »

Funció racional

Funció racional de grau 2: y.

Nou!!: Equació і Funció racional · Veure més »

Funció real

En matemàtiques, una funció real (anomenada també Funció de valors reals) és una funció tal que totes les seves imatges són nombres reals, per tant el seu recorregut és un subconjunt dels reals i el seu codomini és la recta real.

Nou!!: Equació і Funció real · Veure més »

Funció trigonomètrica

Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.

Nou!!: Equació і Funció trigonomètrica · Veure més »

Gairebé pertot

En anàlisi matemàtica, i més específicament en teoria de la mesura, es diu que una propietat es compleix gairebé pertot si el conjunt d'elements per als quals no es compleix la propietat és en certa manera negligible; en termes tècnics, quan és un conjunt de mesura nul·la (Halmos 1974).

Nou!!: Equació і Gairebé pertot · Veure més »

Geometria

Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.

Nou!!: Equació і Geometria · Veure més »

Geometria algebraica

La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.

Nou!!: Equació і Geometria algebraica · Veure més »

Geometria euclidiana

Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.

Nou!!: Equació і Geometria euclidiana · Veure més »

Grau d'un polinomi

En àlgebra grau d'un polinomi és el grau màxim dels exponents dels monomis que el componen.

Nou!!: Equació і Grau d'un polinomi · Veure més »

Homeomorfisme

En matemàtiques, i més precisament en topologia, un homeomorfisme és un isomorfisme topològic; és a dir, una aplicació entre dos espais topològics que en preserva les respectives topologies.

Nou!!: Equació і Homeomorfisme · Veure més »

Humitat

La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.

Nou!!: Equació і Humitat · Veure més »

Imatge (matemàtiques)

Siguin X i Y dos conjunts, f una funció f: X → Y, i x un element de X. Diem que la imatge de x sota f, denotada f(x), és l'element únic y de Y que f associa amb x. La imatge d'un subconjunt A ⊆ X sota f denotada f(A) és el subconjunt de Y definit com Per extensió, la imatge de la funció f anomenat també el seu recorregut és la imatge del conjunt domini de la funció f. Per contra, sigui f: X → Y una funció i B un subconjunt de Y, es diu antiimatge de B per f el subconjunt de X definit com A vegades es nota aquest concepte f −1 per a fer distinció amb la notació de la funció inversa de f. De fet, tot i que les dues funcions coincideixen, evidentment només ho poden fer quan la funció inversa està definida, és a dir quan f és una funció invertible.

Nou!!: Equació і Imatge (matemàtiques) · Veure més »

Incògnita

En matemàtiques, una incògnita és un nombre o funció que en principi no es coneix.

Nou!!: Equació і Incògnita · Veure més »

Inequació

solucions candidates de la programació lineal estan definides per un conjunt d'inequacions. En matemàtiques, una inequació o desigualtat és una expressió que determina la mida relativa o l'ordre de dos termes —expressions algebraiques— i que es compleix només per certs valors de les variables.

Nou!!: Equació і Inequació · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Nou!!: Equació і Infinit · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 4 de gener de 1643 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 31 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Equació і Isaac Newton · Veure més »

Jean Dieudonné

Jean Dieudonné (Lilla, 1 de juliol de 1906 - París, 29 de novembre de 1992) fou un matemàtic francès, reconegut pels seus treballs en els camps de la Teoria de grups i en la Topologia.

Nou!!: Equació і Jean Dieudonné · Veure més »

Jean-Baptiste-Joseph Fourier

Placa a la casa natal de Joseph Fourier a Auxerre Jean-Baptiste-Joseph Fourier (Auxerre, França, 21 de març de 1768 - París, 16 de maig de 1830) fou un matemàtic, físic i egiptòleg francès, conegut pels seus treballs sobre la descomposició de funcions periòdiques en sèries trigonomètriques convergents anomenades ''sèries de Fourier'' i la seva aplicació als problemes de la propagació de la calor (Llei de Fourier).

Nou!!: Equació і Jean-Baptiste-Joseph Fourier · Veure més »

Johann Heinrich Lambert

Johann Heinrich Lambert (Mulhouse, Alsàcia, 26 d'agost, 1728 - Berlín, 25 de setembre 1777) fou un matemàtic, físic, astrònom i filòsof alsacià.

Nou!!: Equació і Johann Heinrich Lambert · Veure més »

Llei de la gravitació universal

sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m2 respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m2 i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.

Nou!!: Equació і Llei de la gravitació universal · Veure més »

Logaritme

mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.

Nou!!: Equació і Logaritme · Veure més »

Longitud

Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.

Nou!!: Equació і Longitud · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre aquests (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Equació і Matemàtiques · Veure més »

Matriu (matemàtiques)

En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.

Nou!!: Equació і Matriu (matemàtiques) · Veure més »

Matriu simètrica

Una matriu simètrica és una matriu quadrada A.

Nou!!: Equació і Matriu simètrica · Veure més »

Mètode de Newton

En càlcul numèric, el mètode de Newton, o mètode de Newton-Raphson, és un algorisme per tal de trobar aproximacions del zero d'una funció amb valors reals.

Nou!!: Equació і Mètode de Newton · Veure més »

Mètode de reducció de Gauss

El mètode de reducció de Gauss és un procediment sistemàtic de substitució matemàtica de r vectors d'una certa base de E pels r vectors de \mathcal independents, per tal d'aconseguir una nova base de E i les expressions dels k - r vectors que queden a \mathcal en aquesta nova base.

Nou!!: Equació і Mètode de reducció de Gauss · Veure més »

Mètode del descens infinit

El mètode de descens infinit és un argument matemàtic relacionat amb la demostració per inducció, i també amb la reducció a l'absurd.

Nou!!: Equació і Mètode del descens infinit · Veure més »

Mòdul

Un A-mòdul és una estructura algebraica que involucra un anell A i un grup abelià.

Nou!!: Equació і Mòdul · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Equació і Mecànica quàntica · Veure més »

Meteorologia

Mapa de temperatures a les 08:16 UTC del 15 de febrer del 2005 La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.

Nou!!: Equació і Meteorologia · Veure més »

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (Bagdad ?, 780 - 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom creador dels termes àlgebra i algorisme.

Nou!!: Equació і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí · Veure més »

Multiplicació

Propietat commutativa: 3 × 4.

Nou!!: Equació і Multiplicació · Veure més »

Niels Henrik Abel

Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829) va ser un matemàtic noruec.

Nou!!: Equació і Niels Henrik Abel · Veure més »

Nombre algebraic

En matemàtiques, un nombre algebraic és un nombre real o complex que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters).

Nou!!: Equació і Nombre algebraic · Veure més »

Nombre complex

En matemàtiques, un nombre complex és un nombre, z, que es pot expressar en la forma on a i b són nombres reals, i i és la unitat imaginària, que satisfà la propietat fonamental En l'expressió donada, a s'anomea la part real del nombre complex, a.

Nou!!: Equació і Nombre complex · Veure més »

Nombre enter

Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.

Nou!!: Equació і Nombre enter · Veure més »

Nombre irracional

Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.

Nou!!: Equació і Nombre irracional · Veure més »

Nombre π

En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.

Nou!!: Equació і Nombre π · Veure més »

Nombre natural

Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3..., 19, 20, 21, 22,..., 1059..., un milió..., que es poden usar per a comptar els elements d'un conjunt finit.

Nou!!: Equació і Nombre natural · Veure més »

Nombre primer

Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.

Nou!!: Equació і Nombre primer · Veure més »

Nombre racional

S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.

Nou!!: Equació і Nombre racional · Veure més »

Nombre real

En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.

Nou!!: Equació і Nombre real · Veure més »

Nombre transcendent

Un nombre transcendent, en matemàtiques, és aquell (real o complex) que no és arrel de cap polinomi (no nul) amb coeficients enters.

Nou!!: Equació і Nombre transcendent · Veure més »

Norma (matemàtiques)

En matemàtica, la norma és la funció que assigna, a cada vector d'un espai vectorial, una longitud.

Nou!!: Equació і Norma (matemàtiques) · Veure més »

Nucli (matemàtiques)

Dins el context de les funcions reals de variable real, el nucli és el subconjunt dels nombres reals tals que tenen el 0 com a imatge.

Nou!!: Equació і Nucli (matemàtiques) · Veure més »

Pendent (matemàtiques)

En matemàtiques el pendent d'una recta és una mesura de la inclinació de la recta.

Nou!!: Equació і Pendent (matemàtiques) · Veure més »

Petit teorema de Fermat

Pierre de Fermat. El petit teorema de Fermat és un dels teoremes clàssics de teoria de nombres relacionat amb la divisibilitat.

Nou!!: Equació і Petit teorema de Fermat · Veure més »

Pla

perpendiculars a l'espai tridimensional. En matemàtiques un pla és una superfície imaginària de dues dimensions, infinita i sense curvatura.

Nou!!: Equació і Pla · Veure més »

Polígon

Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).

Nou!!: Equació і Polígon · Veure més »

Polinomi

Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma de diversos monomis, anomenats termes del polinomi.

Nou!!: Equació і Polinomi · Veure més »

Polinomi mínim

En matemàtiques, el polinomi mínim d'un element α és el polinomi mònic p de menor grau tal que p(&alpha).

Nou!!: Equació і Polinomi mínim · Veure més »

Premi dels problemes del mil·lenni

Els Problemes del Premi del Mil·lenni ("Millennium Prize Problems" en anglès) són set problemes de matemàtiques que van ser enunciats pel Clay Mathematics Institute l'any 2000.

Nou!!: Equació і Premi dels problemes del mil·lenni · Veure més »

Pressió

La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.

Nou!!: Equació і Pressió · Veure més »

Problema de Cauchy

Dins l'entorn d'equacions diferencials el problema de Cauchy (també anomenat problema de valor inicial o PVI) consisteix a resoldre una equació diferencial subjecta a unes certes condicions inicials sobre la solució respecte a una de les variables que la defineixen (normalment, la variable temporal), pren un determinat valor (normalment, t.

Nou!!: Equació і Problema de Cauchy · Veure més »

Producte escalar

En les matemàtiques, un producte escalar —també conegut com a producte interior o punt— és una operació algebraica entre dos vectors que resulta en un escalar.

Nou!!: Equació і Producte escalar · Veure més »

Qin Jiushao

Qin Jiushao (en xinès: 秦九韶; pinyin: Qín Jiǔsháo; Wade-Giles: Ch’in Chiu-Shao), nom de cortesia: Daogu (道古), va ser un matemàtic xinès del.

Nou!!: Equació і Qin Jiushao · Veure més »

Quadrat (polígon)

Un quadrat de costat de longitud a. Un quadrat és un polígon regular de quatre costats iguals amb angles rectes (de 90°), és a dir, els seus quatre costats tenen la mateixa longitud i els seus quatre angles la mateixa mesura.

Nou!!: Equació і Quadrat (polígon) · Veure més »

Quadratura del cercle

regle i compàs. La quadratura del cercle és un problema geomètric proposat per matemàtics de la Grècia clàssica.

Nou!!: Equació і Quadratura del cercle · Veure més »

Recta

Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.

Nou!!: Equació і Recta · Veure més »

Regla de Cramer

La regla de Cramer és un teorema, en àlgebra lineal, que dóna la solució d'un sistema lineal d'equacions en termes de determinants.

Nou!!: Equació і Regla de Cramer · Veure més »

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.

Nou!!: Equació і René Descartes · Veure més »

Resta

La resta, sostracció o subtracció és una de les quatre operacions bàsiques de l'aritmètica, i es tracta bàsicament de l'operació inversa a la suma.

Nou!!: Equació і Resta · Veure més »

Robert Recorde

Robert Recorde (c. 1510 – 1558) fou un metge i matemàtic gal·lès que emprà per primera vegada el signe igual (.

Nou!!: Equació і Robert Recorde · Veure més »

RSA

En criptografia, l'RSA és un algorisme de xifratge de clau pública.

Nou!!: Equació і RSA · Veure més »

Secció àuria

Segment dividit en dos segments '''''a''''' i '''''b''''' de forma àuria: el '''''segment sencer''''' és al segment '''''a''''' com el segment '''''a''''' és al segment '''''b''''' La raó àuria, secció àuria o divina proporció és la raó entre dos segments a i b (o per extensió, entre dues quantitats a i b) que compleixen la condició que la raó entre la suma d'aquests dos segments i el segment major és la mateixa raó que hi ha entre el segment major i el segment menor.

Nou!!: Equació і Secció àuria · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Equació і Segle III · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Equació і Segle XII · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Equació і Segle XIII · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Equació і Segle XIX · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Equació і Segle XVI · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Equació і Segle XVIII · Veure més »

Sistema d'equacions

En matemàtiques, un sistema d'equacions és un conjunt de dues o més equacions amb diverses incògnites que conformen un problema matemàtic consistent en trobar les incògnites que satisfan les equacions.

Nou!!: Equació і Sistema d'equacions · Veure més »

Sistema de coordenades cartesianes

Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell. L'equació del cercle és x2 + y2.

Nou!!: Equació і Sistema de coordenades cartesianes · Veure més »

Sistema dinàmic

En matemàtiques, un sistema dinàmic és un sistema en què una funció descriu la dependència temporal d'un punt en un espai geomètric.

Nou!!: Equació і Sistema dinàmic · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Equació і Sol · Veure més »

Solució química

Preparació d'una solució d'aigua i sal En química, una solució o dissolució (del llatí disolutio) és una mescla o barreja homogènia a nivell molecular de dues o més substàncies pures que no reaccionen entre si.

Nou!!: Equació і Solució química · Veure més »

Subespai vectorial

En àlgebra lineal, donat un espai vectorial E sobre un cos K, un subespai vectorial de E és una part no buida F de E estable per combinació lineal.

Nou!!: Equació і Subespai vectorial · Veure més »

Successió (matemàtiques)

En matemàtiques, una successió o seqüència és una llista ordenada d'objectes.

Nou!!: Equació і Successió (matemàtiques) · Veure més »

Successió de Cauchy

En matemàtiques, una successió de Cauchy és una successió tal que, parlant intuïtivament, la distància entre els seus elements es va fent més petita a mesura que s'avança en la successió, fins al punt que la distància entre dos dels seus elements pot ser tan petita com vulguem.

Nou!!: Equació і Successió de Cauchy · Veure més »

Successió de Fibonacci

Un enrajolat amb quadrats els costats dels quals tenen una longitud de nombres de Fibonacci successius Una espiral de Fibonacci, creada dibuixant arcs que connecten les cantonades oposades de quadrats de l'enrajolament de Fibonacci, mostrat al gràfic anterior. És la denominada espiral daurada. La successió de Fibonacci és una successió matemàtica de nombres naturals tal que cada un dels seus termes és igual a la suma dels dos anteriors.

Nou!!: Equació і Successió de Fibonacci · Veure més »

Suma

La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.

Nou!!: Equació і Suma · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Equació і Temperatura · Veure més »

Teorema de la suma de dos quadrats

Pierre de Fermat, matemàtic En matemàtiques, el teorema dels dos quadrats de Fermat enuncia les condicions perquè un nombre enter sigui la suma de dos quadrats d'enters, i precisa de quantes maneres diferents ho pot ser.

Nou!!: Equació і Teorema de la suma de dos quadrats · Veure més »

Teorema de Picard-Lindelöf

El teorema de Picard-Lindelof (de vegades anomenat simplement teorema de Picard, altres teorema de Cauchy-Lipschitz) és un resultat matemàtic de gran importància dins de l'estudi de les equacions diferencials ordinàries (EDO's).

Nou!!: Equació і Teorema de Picard-Lindelöf · Veure més »

Teorema del punt fix

En matemàtiques, el teorema del punt fix és un resultat que diu que una funció f tindrà almenys un punt fix (un punt x per al qual f (x).

Nou!!: Equació і Teorema del punt fix · Veure més »

Teorema del valor intermedi

Teorema del valor intermedi En matemàtiques el teorema del valor intermedi estableix que si la funció y.

Nou!!: Equació і Teorema del valor intermedi · Veure més »

Teorema fonamental de l'àlgebra

El teorema fonamental de l'àlgebra estableix que un polinomi en una variable, no constant i amb coeficients complexos; té tantes arrels com indica el seu grau, comptant les arrels amb les seves multiplicitats.

Nou!!: Equació і Teorema fonamental de l'àlgebra · Veure més »

Teoria de Galois

En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.

Nou!!: Equació і Teoria de Galois · Veure més »

Teoria de la mesura

De manera informal es pot dir que una mesura és una aplicació que fa correspondre els conjunts amb nombres positius que representen la seva grandària. Això ho fa de tal manera que, si un conjunt A és subconjunt d'un altre B, a A li fa correspondre un nombre més petit que a B. En matemàtiques el concepte de mesura generalitza nocions com ara "longitud", "àrea", i "volum" (tot i que no totes les aplicacions de les mesures tenen a veure amb mides físiques).

Nou!!: Equació і Teoria de la mesura · Veure més »

Teoria de nombres algebraics

Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.

Nou!!: Equació і Teoria de nombres algebraics · Veure més »

Teoria del caos

En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dóna lloc a una evolució posterior molt diferent.

Nou!!: Equació і Teoria del caos · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Equació і Terra · Veure més »

Topologia

Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.

Nou!!: Equació і Topologia · Veure més »

Tor (geometria)

Un tor En geometria, un tor és una superfície de revolució generada per un cercle que gira al voltant d'un eix coplanar a ell.

Nou!!: Equació і Tor (geometria) · Veure més »

Triangle equilàter

Un triangle equilàter és una figura geomètrica plana limitada per tres segments rectes d'igual longitud.

Nou!!: Equació і Triangle equilàter · Veure més »

Variable (matemàtiques)

En matemàtiques, una variable és un valor que pot canviar dins de l'àmbit d'un problema o conjunt d'operacions.

Nou!!: Equació і Variable (matemàtiques) · Veure més »

Varietat (matemàtiques)

Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions. En un triangle petit en l'esfera de la terra, la suma dels angles és molt similar a 180°. Una esfera es pot representar per una col·lecció de mapes bidimensionals; per això una esfera és una varietat. En matemàtiques, més específicament en topologia, una varietat és un espai topològic en el qual tots els punts tenen un veïnat que "s'assembla" (és a dir, és homeomorf) a l'espai euclidià.

Nou!!: Equació і Varietat (matemàtiques) · Veure més »

Varietat algebraica

La cúbica torçada és una varietat algebraica projectiva. En matemàtiques, una varietat algebraica és essencialment un conjunt de zeros comuns d'un conjunt de polinomis.

Nou!!: Equació і Varietat algebraica · Veure més »

Veïnat (matemàtiques)

obert prou petit ''B'' que conté ''p'' i és contingut dins ''V''. Un rectangle no és un veïnat de cap dels seus vèrtexs. En topologia i àrees relacionades de la matemàtica, un veïnat o entorn és un dels conceptes bàsics en un espai topològic.

Nou!!: Equació і Veïnat (matemàtiques) · Veure més »

Vector (matemàtiques)

Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.

Nou!!: Equació і Vector (matemàtiques) · Veure més »

Velocímetre

Quadre d'un automòbil que inclou un velocímetre (esquerra), un tacòmetre (dreta), juntament amb altres dispositius d'informació i control. Un velocímetre és un instrument que mesura el valor de la velocitat instantània d'un vehicle.

Nou!!: Equació і Velocímetre · Veure més »

Velocitat

En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.

Nou!!: Equació і Velocitat · Veure més »

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Nou!!: Equació і 2009 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Equacions, Equacions algebraiques, Equacions incompletes, Equació algebraica.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »