Accés més ràpid que el navegador!
36 les relacions: Alemanya, Aristòtil, Ascetisme, Astrologia, Astronomia, Ciències polítiques, Cisma d'Occident, Climent VII, Codi de dret canònic, Cometa, Conciliarisme, Conrad de Gelnhausen, Filosofia, França, Hessen, Matemàtiques, Nicolau Oresme, Orde del Cister, Seu episcopal, Teologia, Universitat de París, Universitat de Viena, Urbà VI, Viena, Wiesbaden, 11 de febrer, 1325, 1363, 1368, 1373, 1375, 1379, 1381, 1382, 1384, 1397.
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Enric de Langenstein і Alemanya · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Enric de Langenstein і Aristòtil · Veure més »
Ascetisme
Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.
Nou!!: Enric de Langenstein і Ascetisme · Veure més »
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Nou!!: Enric de Langenstein і Astrologia · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Enric de Langenstein і Astronomia · Veure més »
Ciències polítiques
Les ciències polítiques tenen com a objecte l'estudi la política, incloent-hi els sistemes polítics, les organitzacions i els processos polítics.
Nou!!: Enric de Langenstein і Ciències polítiques · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: Enric de Langenstein і Cisma d'Occident · Veure més »
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Nou!!: Enric de Langenstein і Climent VII · Veure més »
Codi de dret canònic
El Codi de Dret Canònic (llatí: Codex Iuris Canonici), representat com a "CIC" a les cites bibliogràfiques, és el conjunt ordenat de les normes jurídiques que regulen l'organització de l'Església llatina, la jerarquia del govern, els drets i obligacions dels fidels, els sagraments i les sancions previstes per la contravenció d'aquestes normes.
Nou!!: Enric de Langenstein і Codi de dret canònic · Veure més »
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Nou!!: Enric de Langenstein і Cometa · Veure més »
Conciliarisme
El Conciliarisme o teoria conciliar és la doctrina que considera el Concili Ecumènic o Universal com la suprema autoritat de l'església, elevant-lo (condicionalment o per principi) per sobre del papat.
Nou!!: Enric de Langenstein і Conciliarisme · Veure més »
Conrad de Gelnhausen
Conrad de Gelnhausen (Gelnhausen, c.1320/25 - Heidelberg, 13 d'abril de 1390) fou un teòleg i canonista alemany, i un dels primers teòrics del conciliarisme a finals del.
Nou!!: Enric de Langenstein і Conrad de Gelnhausen · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Enric de Langenstein і Filosofia · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Enric de Langenstein і França · Veure més »
Hessen
Hessen és un dels 16 estats (Länder) d'Alemanya, al centre del país.
Nou!!: Enric de Langenstein і Hessen · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Enric de Langenstein і Matemàtiques · Veure més »
Nicolau Oresme
Nicolau Oresme (1323-1382) va ser un erudit medieval conseller de Carles V de França i divulgador científic.
Nou!!: Enric de Langenstein і Nicolau Oresme · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Enric de Langenstein і Orde del Cister · Veure més »
Seu episcopal
La seu o càtedra del Bisbe de Roma a la basílica de San Giovanni in Laterano Una seu episcopal o simplement seu és, en el significat habitual de l'expressió, l'àrea de la jurisdicció eclesiàstica d'un bisbe.
Nou!!: Enric de Langenstein і Seu episcopal · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Enric de Langenstein і Teologia · Veure més »
Universitat de París
La Universitat de París (en francès: Université de Paris), coneguda com La Sorbona, va ser la principal universitat de París, en actiu des de 1150 fins al 1970, exceptuant el període entre 1793 i 1806 drunt la Revolució Francesa.
Nou!!: Enric de Langenstein і Universitat de París · Veure més »
Universitat de Viena
La Universitat de Viena (en alemany Universität Wien) va ser fundada el 1365 per Rodolf IV d'Habsburg i des de llavors és anomenada Alma mater Rudolphina.
Nou!!: Enric de Langenstein і Universitat de Viena · Veure més »
Urbà VI
Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.
Nou!!: Enric de Langenstein і Urbà VI · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Enric de Langenstein і Viena · Veure més »
Wiesbaden
Wiesbaden és una ciutat del centre d'Alemanya.
Nou!!: Enric de Langenstein і Wiesbaden · Veure més »
11 de febrer
L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Enric de Langenstein і 11 de febrer · Veure més »
1325
Països Catalans.
Nou!!: Enric de Langenstein і 1325 · Veure més »
1363
Sense descripció.
Nou!!: Enric de Langenstein і 1363 · Veure més »
1368
Sense descripció.
Nou!!: Enric de Langenstein і 1368 · Veure més »
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Enric de Langenstein і 1373 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Enric de Langenstein і 1375 · Veure més »
1379
Sense descripció.
Nou!!: Enric de Langenstein і 1379 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Enric de Langenstein і 1381 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Enric de Langenstein і 1382 · Veure més »
1384
Sense descripció.
Nou!!: Enric de Langenstein і 1384 · Veure més »
1397
Sense descripció.
Nou!!: Enric de Langenstein і 1397 · Veure més »
