Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Allotjament, Ana Enríquez de Cabrera y Mendoza, Barcelona, Baronia d'Entença, Batalla de Leucata, Braç (concepte social), Casal d'Aragó, Catalina Fernández de Córdoba-Figueroa y Enríquez de Ribera, Catalunya, Comares, Comtat de Prades, Comtat de Santa Coloma de Queralt, Corpus de Sang, Corts de Barcelona (1626), Dalmau de Queralt i de Codina, Dècima, Diputació del General de Catalunya, Ducat de Cardona, Ducat de Sogorb, Espanya, Expulsió dels moriscos, Expulsió dels moriscos de la serra d'Espadà, Felip IV de Castella, Fernández de Córdoba, Ferran d'Àustria (cardenal-infant), França, Garcia Gil de Manrique y Maldonado, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba, Grandesa d'Espanya, Guerra dels Trenta Anys, Joana d'Aragó i de Cardona, Joaquim d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Benavides, Llinatge dels Cardona, Llista d'arquebisbes de Toledo, Llista de comtes d'Empúries, Lloctinent de Catalunya, Lluís Ramon d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Mola de Cortes, Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Perpinyà, Philippe de La Mothe-Houdancourt, Princeps namque, Quints, Reclutament, Regne de França, Serra d'Espadà, Suec, ..., Xàtiva, 11 d'agost, 12 d'agost, 1588, 1608, 1629, 1630, 1632, 1633, 1635, 1637, 1638, 1640, 1646, 19 de maig, 22 de juliol, 28 de setembre, 7 de novembre. Ampliar l'índex (18 més) »
Allotjament
Durant l'edat moderna l'allotjament era l'obligació que s'imposava a la població de proporcionar un lloc on hostatjar-se als soldats dels exèrcits reials europeus quan viatjaven o guerrejaven en un lloc determinat.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Allotjament · Veure més »
Ana Enríquez de Cabrera y Mendoza
Ana Enríquez de Cabrera y Mendoza (Alcalá de Henares, ca. 1561-Madrid, 5 de març de 1607) va ser una aristòcrata castellana, que pel seu matrimoni va ser comtessa consort de Prades.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Ana Enríquez de Cabrera y Mendoza · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Barcelona · Veure més »
Baronia d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença La baronia d'Entença fou una jurisdicció senyorial que tingué com a centre el castell d'Entença (Baixa Ribagorça).
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Baronia d'Entença · Veure més »
Batalla de Leucata
La batalla de Leucata fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Batalla de Leucata · Veure més »
Braç (concepte social)
Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Braç (concepte social) · Veure més »
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Casal d'Aragó · Veure més »
Catalina Fernández de Córdoba-Figueroa y Enríquez de Ribera
Catalina Fernández de Córdoba-Figueroa y Enríquez de Ribera (Lucena, 4 de novembre de 1589-Saragossa, 11 d'agost de 1646) va ser una aristòcrata castellana del llinatge dels Fernández de Córdoba, que va esdevenir la segona muller del duc de Sogorb i de Cardona Enric d'Aragó.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Catalina Fernández de Córdoba-Figueroa y Enríquez de Ribera · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Catalunya · Veure més »
Comares
Comares és un municipi que es troba a la comarca de l'Axarquía, a la província de Màlaga, Andalusia.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Comares · Veure més »
Comtat de Prades
El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Comtat de Prades · Veure més »
Comtat de Santa Coloma de Queralt
El Comtat de Santa Coloma de Queralt té la casa comtal a Santa Coloma de Queralt.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Comtat de Santa Coloma de Queralt · Veure més »
Corpus de Sang
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Corpus de Sang · Veure més »
Corts de Barcelona (1626)
Les Corts de Barcelona de 1626 van ser presidides pel rei Felip III d'Aragó.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Corts de Barcelona (1626) · Veure més »
Dalmau de Queralt i de Codina
Dalmau de Queralt i de Codina, conegut com a Dalmau III de Queralt, (17 de setembre de 1593 Barcelona - 7 de juny de 1640 a Barcelona).
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Dalmau de Queralt i de Codina · Veure més »
Dècima
La dècima és una estrofa de deu versos isosil·làbics, normalment heptasíl·labs, que segueix l'esquema abbaaccddc.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Dècima · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Ducat de Cardona · Veure més »
Ducat de Sogorb
Escut dels primers ducs de Sogorb. El Ducat de Sogorb fou un títol nobiliari concedit per Joan II en 1459 al seu nebot, l'infant Enric d'Aragó i Pimentel, també conegut com "l'Infant Fortuna".
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Ducat de Sogorb · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Espanya · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Expulsió dels moriscos de la serra d'Espadà
La Revolta de la serra d'Espadà de 1609 fou un dels focus de resistència dels moriscos contra la seva expulsió del Regne de València.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Expulsió dels moriscos de la serra d'Espadà · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Felip IV de Castella · Veure més »
Fernández de Córdoba
Els Fernández de Córdoba són un llinatge nobiliari espanyol que té el seu origen a Castella, que al llarg dels anys va tenir una vasta descendència i van acumular molts títols de noblesa i senyories, constituint diverses branques d'una mateixa família.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Fernández de Córdoba · Veure més »
Ferran d'Àustria (cardenal-infant)
El Cardenal-Infant Ferran d'Àustria (San Lorenzo de El Escorial, 16 de maig de 1609 o 24 de maig de 1610Les fonts ofereixen dues dates diferents de naixement - Brussel·les, 9 de novembre de 1641) fou Infant d'Espanya de la casa d'Habsburg, governador del Milanesat i els Països Baixos espanyols, virrei de Catalunya, Cardenal-Arquebisbe de Toledo (1619- 1641) i comandant de les forces espanyoles durant la Guerra dels Trenta Anys (1618- 1648).
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Ferran d'Àustria (cardenal-infant) · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і França · Veure més »
Garcia Gil de Manrique y Maldonado
Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Dueñas, 1575 - Alcalá la Real, 1651), Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651).
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Garcia Gil de Manrique y Maldonado · Veure més »
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »
Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba
El 1633, els terços espanyols comandats per '''Gómez Suárez de Figueroa''' van prendre la ciutat suïssa de Rheinfelden, dins del pla d'obrir un corredor estratègic de comunicació entre els dominis espanyols de Milà i els Països Baixos - segons el quadre de Vicente Carducho per al Saló de Regnes. Gómez Suárez lluu la banda vermella de general i bastó de comandament a la mà esquerra Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba (Guadalajara, 1 de setembre de 1587 - Múnic, 12 de gener de 1634) fou el tercer Duc de Feria (1607-1634) i segon Marquès de Villalba (1604-1634).
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba · Veure més »
Grandesa d'Espanya
Corona de gran d´Espanya. És una corona de duc amb bonet. La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Grandesa d'Espanya · Veure més »
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »
Joana d'Aragó i de Cardona
Joana d'Aragó i de Cardona (Sogorb, 1543 - Barcelona, 12 d'agost de 1608) va ser una noble aragonesa, IV Duquessa de Sogorb (1572-1608).
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Joana d'Aragó i de Cardona · Veure més »
Joaquim d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Benavides
Joaquim d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Benavides (Madrid, 24 d'abril de 1667 - ídem, 5 de març de 1670) va ser un noble espanyol, duc de Sogorb i de Cardona, entre altres títols.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Joaquim d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Benavides · Veure més »
Llinatge dels Cardona
Escut d'armes dels Cardona. ''De gules, tres cards d'or''. El llinatge dels Cardona va ser una família nobiliària d'origen català, la segona en importància del Principat de Catalunya i també de la Corona d'Aragó, després de la família reial.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Llinatge dels Cardona · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Toledo
L'Arquebisbe de Toledo és un membre pertanyent a l'ordre episcopal catòlica que està al capdavant de l'arxidiòcesi de Toledo.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Llista d'arquebisbes de Toledo · Veure més »
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Lluís Ramon d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba-Figueroa (4 de gener de 1608-14 de gener de 1670).
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Lluís Ramon d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba · Veure més »
Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba-Figueroa (Còrdova, 24 d'agost de 1558 - Madrid, 1 d'octubre de 1596) va ser un noble i aristòcrata, que va ser durant molts anys hereu de les cases de Comares i Aragó-Cardona, i com a tal va ser X comte de Prades.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba · Veure més »
Mola de Cortes
La Mola de Cortes (la Muela de Cortes en castellà) és una muntanya de relleu tabular situada al municipi valencià de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents).
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Mola de Cortes · Veure més »
Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Pasqual d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Mataró, 1626-Madrid, 1677) també conegut com a Pasqual Fernández de Córdoba i Aragó, va ser un religiós català, president del Consell d'Aragó i arquebisbe de Toledo.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba · Veure més »
Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Lucena, 7 de novembre de 1611 - Madrid, 1 de setembre 1690) fou un aristòcrata, polític i militar espanyol.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Perpinyà · Veure més »
Philippe de La Mothe-Houdancourt
Philippe, comte de la Mothe-Houdancourt (1605 - 24 de març del 1657), va ser un militar francès, duc de Cardona, mariscal de França i virrei de Catalunya, que lluità a la Guerra dels Segadors i en diversos escenaris de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Philippe de La Mothe-Houdancourt · Veure més »
Princeps namque
Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Princeps namque · Veure més »
Quints
Els quints eren uns impostos que corresponien a la cinquena part dels ingressos de cada poble o ciutat que s'havien de pagar a la corona.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Quints · Veure més »
Reclutament
Pòster de reclutament de les Troupes de marine franceses U.S. Navy anunci de reclutament a la revista ''Popular Mechanics'', 1908. El reclutament o allistament és la contractació per a llocs militars, és a dir, l'acte de les persones que sol·liciten, en general els adults de sexe masculí, per unir-se a un exèrcit voluntàriament.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Reclutament · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Regne de França · Veure més »
Serra d'Espadà
La serra d'Espadà és un massís muntanyós situat als últims estreps orientals del Sistema Ibèric, al nord-oest del País Valencià.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Serra d'Espadà · Veure més »
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Suec · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і Xàtiva · Veure més »
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і 11 d'agost · Veure més »
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і 12 d'agost · Veure més »
1588
Sense descripció.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і 1588 · Veure més »
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і 1608 · Veure més »
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і 1629 · Veure més »
1630
;Països Catalans.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і 1630 · Veure més »
1632
Sense descripció.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і 1632 · Veure més »
1633
Sense descripció.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і 1633 · Veure més »
1635
; Països Catalans.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і 1635 · Veure més »
1637
Sense descripció.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і 1637 · Veure més »
1638
Sense descripció.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і 1638 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і 1640 · Veure més »
1646
;Països Catalans.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і 1646 · Veure més »
19 de maig
El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і 19 de maig · Veure més »
22 de juliol
El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і 22 de juliol · Veure més »
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і 28 de setembre · Veure més »
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera і 7 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Enric III d'Empúries, Enric III d’Empúries, Enric d'Aragó Folc de Cardona i Córdoba.
