Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic

Índex Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric III (29 d'octubre de 1017 – 5 d'octubre de 1056), anomenat el Negre o el Pietós, va ser un emperador del Sacre Imperi Romanogermànic de la Dinastia Sàlica.

64 les relacions: Abadia de Quedlinburg, Adelaida II, abadessa de Quedlinburg, Agnès d'Aquitània (emperadriu consort), Andreu I d'Hongria, Aquisgrà, Basílica de Sant Pere, Basílica de Santa Maria Major, Beatriu I, abadessa de Quedlinburg, Canut II de Dinamarca, Conrad el Roig, Conrad II de Baviera, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Dècada del 1040, Dinastia Árpád, Dinastia Sàlica, Ducat de Suàbia, Emperador, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric V de Baviera, Esteve I d'Hongria, Fill, Gisela de Suàbia, Guillem V d'Aquitània, Gunilda de Dinamarca, Herman IV de Suàbia, Hongria, Judit de Suàbia, Kyrie eleison, Ladislau Herman, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de ducs de Baviera, Llista de reis germànics, Papa Benet IX, Papa Climent II, Papa Gregori VI, Papa Silvestre III, Pare, Pataria, Pere I d'Hongria, Rei d'Itàlia, Rei dels Romans, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Salomó I d'Hongria, Sant Joan del Laterà, 1017, 1024, 1027, 1028, 1036, ..., 1037, 1038, 1039, 1041, 1042, 1044, 1045, 1046, 1053, 1056, 1306, 29 d'octubre, 4 de juny, 5 d'octubre. Ampliar l'índex (14 més) »

Abadia de Quedlinburg

Labadia de Quedlinburg (alemany:Reichsstift Quedlinburg) va ser una casa de canongesses seculars a Quedlinburg, en el que ara és Saxònia-Anhalt (Alemanya).

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Abadia de Quedlinburg · Veure més »

Adelaida II, abadessa de Quedlinburg

Adelaida II (alemany: Adelheid II; 1045 – 11 de gener de 1096, membre de la dinastia Sàlica, va ser abadessa de Gandersheim des del 1061 i de Quedlinburg des del 1063 fins a la seva mort.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Adelaida II, abadessa de Quedlinburg · Veure més »

Agnès d'Aquitània (emperadriu consort)

Agnès d'Aquitània (vers 1025 - 14 de desembre de 1077), també coneguda com a Agnès de Poitiers o Emperadriu Agnès, va ser emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic del seu casament amb Enric III el 1043 fins a enviudar el 1056, i governà com a regent pel seu fill Enric IV des del 1056 fins al 1062.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Agnès d'Aquitània (emperadriu consort) · Veure més »

Andreu I d'Hongria

Andreu I d'Hongria, (1015? - 1061), rei d'Hongria (1047-1061).

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Andreu I d'Hongria · Veure més »

Aquisgrà

Aquisgrà (en alemany i en francès Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país, a 50° 46′ N i 6° 6′ E.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Aquisgrà · Veure més »

Basílica de Sant Pere

La basílica de Sant Pere —Basilica di San Pietro — és un dels principals edificis del catolicisme i el més gran tant en importància, ja que és l'església dels papes, com per les dimensions, ja que fa 193 metres de llargada i 44,5 d'alçada.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Basílica de Sant Pere · Veure més »

Basílica de Santa Maria Major

La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Basílica de Santa Maria Major · Veure més »

Beatriu I, abadessa de Quedlinburg

Beatriu I, també coneguda com a Beatriu de Francònia (alemany: Beatrix von Franken; 1037 – 13 de juliol de 1061), va ser abadessa de Gandersheim des del 1043 i de Quedlinburg des del 1044 fins a la seva mort.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Beatriu I, abadessa de Quedlinburg · Veure més »

Canut II de Dinamarca

Canut el Gran (en danès:, noruec:, anglès:; vers 995-22 de novembre del 1035) va ser rei víking dels regnes de Dinamarca —com a Canut II, 1018-1035)—, Anglaterra —Canut I, 1016-1035)— i Noruega (1029-1035). Els seus èxits com a estadista i militar el convertiren en una de les figures més destacades del seu temps fins al punt que alguns historiadors l'han anomenat l'«Emperador del Nord».

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Canut II de Dinamarca · Veure més »

Conrad el Roig

Conrad de Lorena, anomenat "el Roig" (? - 10 d'agost de 955), duc de Lotaríngia (945-953).

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad el Roig · Veure més »

Conrad II de Baviera

Conrad II (setembre o octubre de 1052, Regensburg - 10 d'abril de 1055, Regensburg), anomenat el Nen, fou duc de Baviera (1054-1055).

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad II de Baviera · Veure més »

Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic

Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Dècada del 1040

Sense descripció.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Dècada del 1040 · Veure més »

Dinastia Árpád

La dinastia Árpád és la primera que regnà a Hongria del 896 al 1301, segons el nom del seu primer duc, Árpád d'Hongria, que regnà del 896 al 907.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia Árpád · Veure més »

Dinastia Sàlica

La Dinastia Sàlica va ser una nissaga de quatre reis germànics que regnaren durant l'alta edat mitjana (1024-1125), també comeguda com a Dinastia Francònia pels orígens de la família i el seu paper com a ducs de Francònia.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia Sàlica · Veure més »

Ducat de Suàbia

Mapa representant la Borgonya superior i el Ducat de Suàbia (groc). Escut d'armes de Suàbia Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Suàbia · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Emperador · Veure més »

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic (possiblement palau de Goslar, Saxònia,11 de novembre de 1050 - Lieja, 7 d'agost de 1106) fou duc de Baviera (1053-1054 i 1055-1061), rei d'Alemanya (1054-1056) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1084-1105).

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric V de Baviera

Enric de les Ardenes (Enric I de Luxemburg i V de Baviera), mort el 1026, va ser comte a Luxemburg (com Enric I) de 998 a 1026 i duc de Baviera (com Enric V) de 1004 a 1009 i de 1017 a 1026.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric V de Baviera · Veure més »

Esteve I d'Hongria

Esteve I d'Hongria o sant Esteve (en hongarès: I. (Szent) István) (en llatí: Sanctus Stephanus) (Esztergom, Panònia, cap al 969 - Székesfehérvár, Esztergom, 1038) va ser el fundador del Regne d'Hongria i el primer monarca regnant entre el 1000 i el 1038.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Esteve I d'Hongria · Veure més »

Fill

Un pare amb el seu fill. Un fill o filla (del llatí "fīlius") és el descendent directe d'un animal o persona.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Fill · Veure més »

Gisela de Suàbia

Gisela de Suàbia (novembre del 989 o 990 - Goslar, 14 de febrer de 1043) fou emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic com a esposa de Conrad II, era filla de Herman II, duc de Suàbia, i de Gerberga de Borgonya.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Gisela de Suàbia · Veure més »

Guillem V d'Aquitània

Guillem V d'Aquitània el Gran (anomenat també Guillem III de Poitiers el Gran) (969/975 - 31 de gener de 1030) fou duc d'Aquitània i comte de Poitou des de 990 fins a la seva mort.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Guillem V d'Aquitània · Veure més »

Gunilda de Dinamarca

Gunilda de Dinamarca (v. 1020 - 18 de juliol de 1038) va ser la primera esposa d'Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Gunilda de Dinamarca · Veure més »

Herman IV de Suàbia

Herman IV († 1038) fou duc de Suàbia de 1030 a 1038.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Herman IV de Suàbia · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Hongria · Veure més »

Judit de Suàbia

Judit de Suàbia, més tard Sofia de Bohèmia, (Ravenna, 9 d'abril del 1047 - 14 de març del 1092/1096) fou princesa del Sacre Imperi i Reina consort d'Hongria com a esposa del rei Salomó I d'Hongria.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Judit de Suàbia · Veure més »

Kyrie eleison

Kyrie és el cas vocatiu del substantiu grec κύριος (kyrios: «senyor») i significa «Oh Senyor!».

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Kyrie eleison · Veure més »

Ladislau Herman

Ladislau Herman —Wodzisław Herman — (1040-1102) fou duc de Polònia com a Ladislau I, era fill de Casimir I i germà de Boleslau l'Atrevit, el seu predecessor.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Ladislau Herman · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista de ducs de Baviera

Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de ducs de Baviera · Veure més »

Llista de reis germànics

Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1806 fou succeït per la república de Weimar.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis germànics · Veure més »

Papa Benet IX

Benet IX o Teofilacte (v. 1012 – Grotta Ferrata, entre 1055 i 1056) era fill d'Alberic III de Tusculum.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Papa Benet IX · Veure més »

Papa Climent II

Clement II (de nom Sudiger de Morsleben i Hornburg) (Hornburg, 1005 – Pesaro, 9 d'octubre de 1047) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1046 al 1047.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Papa Climent II · Veure més »

Papa Gregori VI

Gregori VI (Roma, ? – Colònia, novembre del 1047) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1045 al 1046.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Papa Gregori VI · Veure més »

Papa Silvestre III

Silvestre III (de nom Giovanni dei Crescenzi Ottaviani) (Roma, 1000 – Sabina, 1063) va ser papa de l'Església Catòlica en l'any 1045.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Papa Silvestre III · Veure més »

Pare

Un pare amb el seu fill El pare és l'individu mascle dels animals que fertilitza un ou o un òvul que dóna lloc a un nou individu, que és el seu fill.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Pare · Veure més »

Pataria

La Pataria (mot italià, pronunciat) fou un moviment popular de Milà que qüestionà el nomenament com a arquebisbe d'aquella ciutat de Guido de Velate (1045), noble milanès fidel a l'emperador alemany Enric III.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Pataria · Veure més »

Pere I d'Hongria

Pere I d'Hongria (Venècia, 1011-?, 1046), conegut com a Pere Orseolo o Pere el Venecià (en hongarès: I. (Velencei) Péter, en llatí: Pietro Orseolo), va ser rei d'Hongria del 1038 al 1041 i el 1044 fins a la seva mort dos anys més tard.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Pere I d'Hongria · Veure més »

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot (segle VI) i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Rei d'Itàlia · Veure més »

Rei dels Romans

Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel Papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Rei dels Romans · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Roma · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Salomó I d'Hongria

Salomó I d'Hongria, (1053-1087), Rei d'Hongria.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Salomó I d'Hongria · Veure més »

Sant Joan del Laterà

LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і Sant Joan del Laterà · Veure més »

1017

Sense descripció.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і 1017 · Veure més »

1024

Sense descripció.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і 1024 · Veure més »

1027

Sense descripció.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і 1027 · Veure més »

1028

Sense descripció.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і 1028 · Veure més »

1036

Sense descripció.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і 1036 · Veure més »

1037

Sense descripció.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і 1037 · Veure més »

1038

Sense descripció.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і 1038 · Veure més »

1039

Sense descripció.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і 1039 · Veure més »

1041

Sense descripció.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і 1041 · Veure més »

1042

L'any 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і 1042 · Veure més »

1044

Sense descripció.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і 1044 · Veure més »

1045

Sense descripció.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і 1045 · Veure més »

1046

Sense descripció.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і 1046 · Veure més »

1053

Sense descripció.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і 1053 · Veure més »

1056

Sense descripció.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і 1056 · Veure més »

1306

Sense descripció.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і 1306 · Veure més »

29 d'octubre

El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і 29 d'octubre · Veure més »

4 de juny

El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і 4 de juny · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic і 5 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Enric III del Sacre Imperi, Enric III el Negre, Enric III, emperador romanogermànic, Enric IV de Caríntia, Enric VI de Baviera.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »