Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ènnec Aritza

Índex Ènnec Aritza

Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.

58 les relacions: Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Al-Àndalus, Al-Hàkam I, Alfons II d'Astúries, Asnar II, Ènnec (pare d'Ènnec Aritza), Ònnega d'Aritza, Àlaba, Banu Qassi, Basc, Batalla de Pancorbo, Castella, Castellà, Comes, Conquesta de Barxiluna, Dieta de Tolosa (798), Dinastia Ènnega, Dinastia Ximena, Ebre, Estella, Garcia Ènnec, Garcia I d'Aragó, Gascunya, Genealogies de Roda, Ibn Hayyan, Islam, Jaca, Llista de reis de Navarra, Luis Suárez Fernández, Madrid, Malaltia, Muladí, Mussa ibn Fortun, Mussa ibn Mussa ibn Fortun, Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun, Pamplona, Paràlisi, Pirineus, Roncesvalls, Tudela, Vascons, Velasc el Gascó, 1750, 1753, 716, 719, 770, 798, 800, 801, ..., 816, 818, 819, 820, 841, 843, 851, 852. Ampliar l'índex (8 més) »

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.

Nou!!: Ènnec Aritza і Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Ènnec Aritza і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Hàkam I

miniatura Al-Hàkam I o al-Hàkam ibn Hixam (770-822) fou el tercer emir omeia de Còrdova (796-822).

Nou!!: Ènnec Aritza і Al-Hàkam I · Veure més »

Alfons II d'Astúries

Alfons II d'Astúries el Cast (Oviedo, v 760 - 842), rei d'Astúries (791-842).

Nou!!: Ènnec Aritza і Alfons II d'Astúries · Veure més »

Asnar II

Asnar II o Asnar Galí (? - 893) fou comte d'Aragó (867- 893).

Nou!!: Ènnec Aritza і Asnar II · Veure més »

Ènnec (pare d'Ènnec Aritza)

Ènnec (m. ca. 780) és considerat l'avantpassat epònim de la dinastia Ènnega, fundadora del regne de Pamplona.

Nou!!: Ènnec Aritza і Ènnec (pare d'Ènnec Aritza) · Veure més »

Ònnega d'Aritza

Ònnega fou mare d'Ènnec Aritza i de Mussa II el Gran.

Nou!!: Ènnec Aritza і Ònnega d'Aritza · Veure més »

Àlaba

Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.

Nou!!: Ènnec Aritza і Àlaba · Veure més »

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles  i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.

Nou!!: Ènnec Aritza і Banu Qassi · Veure més »

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Ènnec Aritza і Basc · Veure més »

Batalla de Pancorbo

La batalla de Pancorbo es va lliurar el 816 quan l'exèrcit àrab enviat al nord per l'emir al-Hàkam I i dirigit per Abd al-Karim ibn Abd al-Wahid ibn Mugit va intentar creuar el pas de Pancorbo.

Nou!!: Ènnec Aritza і Batalla de Pancorbo · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Ènnec Aritza і Castella · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Ènnec Aritza і Castellà · Veure més »

Comes

Comes (en plural comites) era un rang romà que inicialment equivalia a 'company' per distingir-lo de socius ('soci').

Nou!!: Ènnec Aritza і Comes · Veure més »

Conquesta de Barxiluna

La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.

Nou!!: Ènnec Aritza і Conquesta de Barxiluna · Veure més »

Dieta de Tolosa (798)

La Dieta de Tolosa del 798 fou la segona dieta o assemblea general del regne d'Aquitània celebrada a Tolosa el 798 quan Lluís el Pietós tornà del Regne de Germània segurament després de passar per la frontera oriental amb l'emirat de Còrdova.

Nou!!: Ènnec Aritza і Dieta de Tolosa (798) · Veure més »

Dinastia Ènnega

El regne de Pamplona cap al 925 La dinastia Ènnega, també anomenada Banu Enneco, està tradicionalment considerada la primera família que va ostentar el poder al regne de Pamplona.

Nou!!: Ènnec Aritza і Dinastia Ènnega · Veure més »

Dinastia Ximena

Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.

Nou!!: Ènnec Aritza і Dinastia Ximena · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Nou!!: Ènnec Aritza і Ebre · Veure més »

Estella

Estella (idem en castellà) o Lizarra (idem en basc, oficialment Estella-Lizarra) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.

Nou!!: Ènnec Aritza і Estella · Veure més »

Garcia Ènnec

Garcia Ènnec o Garcia I de Pamplona (ca. 810 - ca. 880) va ser rei de Pamplona (851-ca. 880).

Nou!!: Ènnec Aritza і Garcia Ènnec · Veure més »

Garcia I d'Aragó

Garcia I d'Aragó, dit el Dolent (? - 843), fou comte d'Aragó (820-833).

Nou!!: Ènnec Aritza і Garcia I d'Aragó · Veure més »

Gascunya

Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Nou!!: Ènnec Aritza і Gascunya · Veure més »

Genealogies de Roda

Les Genealogies de Roda són un text historiogràfic en llatí redactat a Nájera vers el 980-990 per iniciativa de la cort del Regne de Pamplona i que recullen les genealogies dels Reis de Pamplona.

Nou!!: Ènnec Aritza і Genealogies de Roda · Veure més »

Ibn Hayyan

Abu-Marwan Hayyan ibn Khàlaf ibn Hussayn ibn Hayyan ibn Mùhammad ibn Wahb ibn Hayyan al-Qurtubí —en àrab أبو مروان حيان بن خلف بن حسين بن حيان بن محمد بن حيان بن وهب بن حيان القرطبي Abū Marwān Ḥayyān ibn Muḥammad ibn Ḥusayn ibn Muḥammad ibn Ḥayyān ibn Wahb ibn Ḥayyān al-Qurṭubī—, més conegut simplement com a Ibn Hayyan (Còrdova, 987/988 — 30 d'octubre de 1076), fou el més gran historiador medieval de l'Àndalus, incloent els historiadors musulmans i cristians.

Nou!!: Ènnec Aritza і Ibn Hayyan · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Ènnec Aritza і Islam · Veure més »

Jaca

Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.

Nou!!: Ènnec Aritza і Jaca · Veure més »

Llista de reis de Navarra

La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.

Nou!!: Ènnec Aritza і Llista de reis de Navarra · Veure més »

Luis Suárez Fernández

Luis Suárez Fernández (Gijón, Astúries, 25 de juny de 1924) és un historiador espanyol, originàriament medievalista, que ha estès els seus estudis també a la història moderna i contemporània.

Nou!!: Ènnec Aritza і Luis Suárez Fernández · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Ènnec Aritza і Madrid · Veure més »

Malaltia

«El metge» de Sammuel Luke Fildes (1891) ''Das kranke Kind'' (Nen malalt) obra de Gabriel Metsu (1660-1770) Una malaltia o infermetat és una alteració de l'estat d'un organisme o d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort.

Nou!!: Ènnec Aritza і Malaltia · Veure més »

Muladí

Un muladí (de l'àrab, plural de) era, a l'Àndalus, un cristià que es va passar a la religió musulmana.

Nou!!: Ènnec Aritza і Muladí · Veure més »

Mussa ibn Fortun

Mussa ibn Fortun ——, també conegut com a Mussa I (?, v.740 - Saraqusta, 802) fou governador musulmà d'Arnedo, Saragossa i Tarassona al.

Nou!!: Ènnec Aritza і Mussa ibn Fortun · Veure més »

Mussa ibn Mussa ibn Fortun

Mussa ibn Mussa al-Qassawí o Mussa II (v. 780 - Tudela, 26 de setembre de 862) fou senyor de la vall de l'Ebre i valí de Tudela, Osca i Saragossa.

Nou!!: Ènnec Aritza і Mussa ibn Mussa ibn Fortun · Veure més »

Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun

Mutàrrif ibn Mussa (? - Pamplona, 799) fou l'últim valí de Pamplona (789?-799) fins a la revolta que posà fi a la dominació musulmana.

Nou!!: Ènnec Aritza і Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Ènnec Aritza і Pamplona · Veure més »

Paràlisi

Una paràlisi és una pèrdua de la mobilitat d'un múscul o d'un grup de músculs, produïda generalment per una lesió o alteració patològica del còrtex cerebral motor i les seves vies piramidals eferents, de les neurones de les banyes anteriors de la medul·la espinal, dels nervis cranials o dels nervis espinals.

Nou!!: Ènnec Aritza і Paràlisi · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Ènnec Aritza і Pirineus · Veure més »

Roncesvalls

Roncesvalls (en basc: Orreaga, oficialment bilingüe Orreaga/Roncesvalles) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Ènnec Aritza і Roncesvalls · Veure més »

Tudela

Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Ènnec Aritza і Tudela · Veure més »

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.

Nou!!: Ènnec Aritza і Vascons · Veure més »

Velasc el Gascó

Balaixk al-Jalaixqí o Velasc el Gascó fou valí de Pamplona profranc a les primeries del.

Nou!!: Ènnec Aritza і Velasc el Gascó · Veure més »

1750

Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Ènnec Aritza і 1750 · Veure més »

1753

;Països Catalans.

Nou!!: Ènnec Aritza і 1753 · Veure més »

716

Sense descripció.

Nou!!: Ènnec Aritza і 716 · Veure més »

719

El 719 (DCCXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Ènnec Aritza і 719 · Veure més »

770

Sense descripció.

Nou!!: Ènnec Aritza і 770 · Veure més »

798

Sense descripció.

Nou!!: Ènnec Aritza і 798 · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Ènnec Aritza і 800 · Veure més »

801

Sense descripció.

Nou!!: Ènnec Aritza і 801 · Veure més »

816

Sense descripció.

Nou!!: Ènnec Aritza і 816 · Veure més »

818

Sense descripció.

Nou!!: Ènnec Aritza і 818 · Veure més »

819

El 819 (DCCCXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Ènnec Aritza і 819 · Veure més »

820

El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Ènnec Aritza і 820 · Veure més »

841

Sense descripció.

Nou!!: Ènnec Aritza і 841 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Ènnec Aritza і 843 · Veure més »

851

El 851 (DCCCLI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Ènnec Aritza і 851 · Veure més »

852

Sense descripció.

Nou!!: Ènnec Aritza і 852 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ennec I de Pamplona, Enneco Ariesta, Iñigo Arizta, Ènnec Arista, Ènnec I de Pamplona.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »