Accés més ràpid que el navegador!
80 les relacions: Aïllant elèctric, Aigua, Aromaticitat, Brom, Canvi físic, Capa d'electrons, Carboni, Càrrega elèctrica, Clorur de sodi, Compost iònic, Compost organometàl·lic, Compost químic, Diamant, Diòxid de silici, Difracció, Dmitri Mendeléiev, Doble enllaç, Duresa, Electròlit, Electró, Electró de valència, Electronegativitat, Element químic, Energia, Enllaç en sòlids, Enllaç iònic, Enllaç per pont d'hidrogen, Enllaç químic, Equació de Schrödinger, Espectroscòpia, Estructura de Lewis, Evaporació, Força intermolecular, Fritz Wolfgang London, Funció d'ona, Fusió (canvi d'estat), Gas, Gas noble, Gilbert Newton Lewis, Grafit, Heli, Heteròlisi, Hidrocarbur, Hidrogen, Homòlisi, Ió (àtom), Iode, Irving Langmuir, John Lennard-Jones, Líquid, ..., Longitud d'enllaç, Mal·leabilitat, Massa molecular, Mecànica quàntica, Metall, Metà, Molècula, Núvol d'electrons, Nivell d'energia, No-metall, Nombre atòmic, Nucli atòmic, Orbital atòmic, Orbital molecular, Oxigen, Ozó, Polaritat química, Principi d'exclusió de Pauli, Punt d'ebullició, Punt de fusió, Radi atòmic, Radical químic, Reacció química, Regla de l'octet, Sòlid, Silici, Taula periòdica, Teoria dels orbitals moleculars, Tetràedre, Walter Heitler. Ampliar l'índex (30 més) »
Aïllant elèctric
Un cable coaxial amb dues seccions conductores (1) i (3) separades per dos materials aïllants (2) i (4). El aïllant elèctric és un material o un objecte que no conté electrons lliures que puguin permetre el flux del corrent elèctric.
Nou!!: Enllaç covalent і Aïllant elèctric · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Enllaç covalent і Aigua · Veure més »
Aromaticitat
Representació de l'estructura del benzè. A la dreta amb dobles enllaços alternats. A l'esquerra amb un cercle que indica la deslocalització dels electrons π L'aromaticitat és el fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació —tals com el benzè i els seus derivats—, tenen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les olefines, amb les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d'assemblar-se.
Nou!!: Enllaç covalent і Aromaticitat · Veure més »
Brom
El brom és l'element químic de símbol Br i nombre atòmic 35.
Nou!!: Enllaç covalent і Brom · Veure més »
Canvi físic
Font amb gel i aigua líquida El terme canvi físic es refereix a transformacions que poden canviar l'estat d'agregació o l'aspecte de les substàncies però que no modifiquen la seva naturalesa química.
Nou!!: Enllaç covalent і Canvi físic · Veure més »
Capa d'electrons
La taula periòdica amb les capes d'electrons. Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en què es distribueixen els electrons d'un àtom.
Nou!!: Enllaç covalent і Capa d'electrons · Veure més »
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Nou!!: Enllaç covalent і Carboni · Veure més »
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Enllaç covalent і Càrrega elèctrica · Veure més »
Clorur de sodi
El clorur de sodi (antigament clorur sòdic), és un compost químic binari, de naturalesa iònica, constituït per cations sodi i anions clorur, la qual fórmula química és NaCl.
Nou!!: Enllaç covalent і Clorur de sodi · Veure més »
Compost iònic
Estructura d'un cristall de clorur de sodi, un exemple típic de compost iònic. Les esferes porpres són cations de sodi, i les verdes són anions de clor. Un compost iònic és un compost químic format per dues substàncies amb una diferència significativa d'electronegativitat.
Nou!!: Enllaç covalent і Compost iònic · Veure més »
Compost organometàl·lic
L'uracè és un compost organometàl·lic del grup dels metal·locens Molts catalitzadors són compostos organometàl·lics Reactiu de Bild-Tebbes, un compost organometàl·lic de titani i alumini. Un compost organometàl·lic és un compost orgànic en el qual els àtoms de carboni formen enllaços covalents, és a dir, comparteixen electrons, amb un àtom metàl·lic.
Nou!!: Enllaç covalent і Compost organometàl·lic · Veure més »
Compost químic
Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.
Nou!!: Enllaç covalent і Compost químic · Veure més »
Diamant
El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.
Nou!!: Enllaç covalent і Diamant · Veure més »
Diòxid de silici
El compost químic conegut com a diòxid de silici o sílice és l'òxid de silici, amb fórmula química SiO₂, que es troba més freqüentment a la natura com el quars i en diversos organismes vius.
Nou!!: Enllaç covalent і Diòxid de silici · Veure més »
Difracció
Difracció amb dues obertures La difracció és un fenomen d'interferència associat a la desviació de la trajectòria de propagació d'una ona, es produeix quan les ones procedents d'una font quasi puntual troben un obstacle, una petita obertura, o, en general, qualsevol tipus d'alteració en el medi sobre el que es propaguen, llavors deixen de propagar-se en línia recta, i volten l'obstacle o bé s'obren després de passar per l'obertura.
Nou!!: Enllaç covalent і Difracció · Veure més »
Dmitri Mendeléiev
Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.
Nou!!: Enllaç covalent і Dmitri Mendeléiev · Veure més »
Doble enllaç
Un doble enllaç en química és un enllaç químic entre dos elements químics que impliquen quatre enllaços d'electrons en lloc dels dos usuals en els enllaços simples.
Nou!!: Enllaç covalent і Doble enllaç · Veure més »
Duresa
La duresa és una propietat d'un material sòlid que indica la resistència que oposa la seva superfície a ser deformada per força causada per un altre cos en contacte directe; una definició similar és que la duresa mesura la resistència que oposa una substància a ser ratllada.
Nou!!: Enllaç covalent і Duresa · Veure més »
Electròlit
La dissolució aquosa d'etanol no condueix l'electricitat, l'etanol és un no-electròlit. El clorur de potassi és un electròlit fort perquè la seva dissolució aquosa condueix molt bé l'electricitat. L'àcid acètic és un electròlit feble perquè la seva dissolució aquosa és poc conductora. Un electròlit és una substància química que es dissocia en ions lliures quan es dissol en un dissolvent ionitzant o es fon, produint un medi conductor de l'electricitat.
Nou!!: Enllaç covalent і Electròlit · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Enllaç covalent і Electró · Veure més »
Electró de valència
Quatre enllaços covalents. El carboni té 4 electrons de valència. Els electrons de valència o la capa de valència, són els electrons que es troben en l'últim nivell d'energia de l'àtom que són els de més externs i de gran energia, i que participen en la formació d'enllaços químics.
Nou!!: Enllaç covalent і Electró de valència · Veure més »
Electronegativitat
Mapa de potencial electroestàtic d’una molècula d’aigua, on l’àtom d’oxigen té una càrrega més negativa (vermella) que els àtoms d’hidrogen positius (blaus) L'electronegativitat és una magnitud química que mesura la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre àtom en un enllaç químic.
Nou!!: Enllaç covalent і Electronegativitat · Veure més »
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Nou!!: Enllaç covalent і Element químic · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Enllaç covalent і Energia · Veure més »
Enllaç en sòlids
L'Enllaç en sòlids es refereix a l'enllaç entre els seus components atòmics o moleculars.
Nou!!: Enllaç covalent і Enllaç en sòlids · Veure més »
Enllaç iònic
Esquema de l'enllaç iònic en el clorur de sodi Estructura d'un cristall de fluorur d'argent L'enllaç iònic és un dels tres tipus d'enllaç químic habituals.
Nou!!: Enllaç covalent і Enllaç iònic · Veure més »
Enllaç per pont d'hidrogen
Enllaç per pont d'hidrogen entre molècules d'aigua simbolitzat amb línies discontínues Un enllaç per pont d'hidrogen és una forma d'associació entre un àtom electronegatiu i un àtom d'hidrogen enllaçat amb enllaç covalent a un segon àtom relativament electronegatiu.
Nou!!: Enllaç covalent і Enllaç per pont d'hidrogen · Veure més »
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Nou!!: Enllaç covalent і Enllaç químic · Veure més »
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Nou!!: Enllaç covalent і Equació de Schrödinger · Veure més »
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Nou!!: Enllaç covalent і Espectroscòpia · Veure més »
Estructura de Lewis
Estructura de Lewis de l'aigua Les estructures de Lewis són diagrames que mostren l'enllaç entre els àtoms de la molècula i els parells d'electrons que hi ha.
Nou!!: Enllaç covalent і Estructura de Lewis · Veure més »
Evaporació
Aerosol de gotes d'aigua microscòpiques suspeses en l'aire sobre un got de te calent després que el vapor s'hagi refredat prou i condensat. El vapor d'aigua és un gas invisible, però els núvols d'aigua condensada refracten i dispersen la llum del sol i per això són visibles. L'evaporació és la vaporització progressiva d'un líquid, a una temperatura inferior a la d'ebullició, o sigui, es pot produir a qualsevol temperatura.
Nou!!: Enllaç covalent і Evaporació · Veure més »
Força intermolecular
Interaccions dipol-dipol entre dues molècules Les forces intermoleculars són interaccions d'atracció electroestàtica que es produeixen entre molècules.
Nou!!: Enllaç covalent і Força intermolecular · Veure més »
Fritz Wolfgang London
Fritz Wolfgang London (7 març 1900, Breslau, Alemanya, actualment Wrocław, Polònia — 30 març 1954, Durham, Carolina del Nord, EUA) fou un destacat físic alemany, nacionalitzat estatunidenc, que realitzà importants treballs en el camps de la química quàntica i en els fenòmens quàntics macroscòpics com són la superconductivitat i la superfluïdesa.
Nou!!: Enllaç covalent і Fritz Wolfgang London · Veure més »
Funció d'ona
Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el pla inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència. En mecànica quàntica, una funció d'ona \psi(x,y,z,t) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules i, per tant, conté tota la informació que sigui mesurable de les partícules.
Nou!!: Enllaç covalent і Funció d'ona · Veure més »
Fusió (canvi d'estat)
Seqüència d'imatges accelerada per a visualitzar el procés de fusió de glaçons dins d'un got La fusió és un procés físic que consisteix en el canvi d'estat de la matèria de l'estat sòlid a l'estat líquid.
Nou!!: Enllaç covalent і Fusió (canvi d'estat) · Veure més »
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Nou!!: Enllaç covalent і Gas · Veure més »
Gas noble
Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats similars.
Nou!!: Enllaç covalent і Gas noble · Veure més »
Gilbert Newton Lewis
Gilbert Newton Lewis, ForMemRS, (1875 – 1946) fou un químic físic nord-americà conegut pel descobriment de l'enllaç covalent i el seu concepte de parell d'electrons, les estructures de Lewis i altres contribucions a la teoria de l'enllaç de valència que han donat forma a les teories modernes dels enllaços químics.
Nou!!: Enllaç covalent і Gilbert Newton Lewis · Veure més »
Grafit
El grafit és un mineral de la classe dels elementals, i en la seua composició concreta intervé un element semimetàl·lic.
Nou!!: Enllaç covalent і Grafit · Veure més »
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Nou!!: Enllaç covalent і Heli · Veure més »
Heteròlisi
Dos esquemes amb una ruptura heterolítica d'una molècula AB Una heteròlisi és el procés que s'esdevé en una reacció química consistent en la ruptura d'un enllaç químic de forma heterogènia.
Nou!!: Enllaç covalent і Heteròlisi · Veure més »
Hidrocarbur
En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.
Nou!!: Enllaç covalent і Hidrocarbur · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Enllaç covalent і Hidrogen · Veure més »
Homòlisi
Esquema d'una homòlisi en una molècula AB El peròxid de dibenzoil s'empra com a iniciador de reaccions de radicals. Amb una petita aportació de calor es romp per homòlisi en dues etapes Una homòlisi és el procés que s'esdevé en una reacció química consistent en la ruptura d'un enllaç químic de forma homogènia; sobre cadascun dels dos fragments que es produeixen, anomenats radicals, resta un electró procedent del doblet electrònic enllaçant.
Nou!!: Enllaç covalent і Homòlisi · Veure més »
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Nou!!: Enllaç covalent і Ió (àtom) · Veure més »
Iode
El iode és l'element químic de símbol I i nombre atòmic 53.
Nou!!: Enllaç covalent і Iode · Veure més »
Irving Langmuir
Irving Langmuir (Nova York, EUA, 1881 - Falmouth, 1957) fou un físic i químic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1932.
Nou!!: Enllaç covalent і Irving Langmuir · Veure més »
John Lennard-Jones
Sir KBE, FRS va ser un matemàtic professor de física teòrica a la Universitat de Bristol, i després de ciència teòrica a la Universitat de Cambridge.
Nou!!: Enllaç covalent і John Lennard-Jones · Veure més »
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Nou!!: Enllaç covalent і Líquid · Veure més »
Longitud d'enllaç
Definició gràfica de longitud d'enllaç ''d'', radi covalent ''rcov'' i radi de van der Waals ''rvdW''. La longitud d'enllaç o distància d'enllaç és la longitud mitjana entre els nuclis de dos àtoms units mitjançant un enllaç covalent en una molècula.
Nou!!: Enllaç covalent і Longitud d'enllaç · Veure més »
Mal·leabilitat
La mal·leabilitat és la propietat física, que juntament amb la ductilitat, indica la capacitat d'un material (especialment metalls i aliatges) de ser deformable sense trencar-se.
Nou!!: Enllaç covalent і Mal·leabilitat · Veure més »
Massa molecular
La massa molecular és la massa d'una molècula expressada en la unitat del sistema internacional, uma (unitats de massa atòmica).
Nou!!: Enllaç covalent і Massa molecular · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Enllaç covalent і Mecànica quàntica · Veure més »
Metall
pàgines.
Nou!!: Enllaç covalent і Metall · Veure més »
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Nou!!: Enllaç covalent і Metà · Veure més »
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Nou!!: Enllaç covalent і Molècula · Veure més »
Núvol d'electrons
Una representació d'un àtom d'heli. La foscor del núvol d'electrons correspon a la línia de visió integral respecte de la funció de probabilitat de l'òrbita de l'electró 1s. El nucli està ampliat, no està a escala, i mostra els protons i neutrons en rosa, de color morat. En realitat, el nucli és també de simetria esfèrica. Un núvol d'electrons o núvol atòmic, és la regió que envolta a el nucli atòmic i en la qual graviten els electrons.
Nou!!: Enllaç covalent і Núvol d'electrons · Veure més »
Nivell d'energia
Fig.1 Nivells d'energia Un nivell d'energia o nivell energètic és una quantitat estable d'energia, que un sistema físic pot tenir; el terme s'utilitza més comunament fent referència a la configuració electrònica d'electrons, en àtoms o molècules.
Nou!!: Enllaç covalent і Nivell d'energia · Veure més »
No-metall
Els no-metalls són devuit elements químics que presenten propietats força diferents de les dels metalls.
Nou!!: Enllaç covalent і No-metall · Veure més »
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Nou!!: Enllaç covalent і Nombre atòmic · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Enllaç covalent і Nucli atòmic · Veure més »
Orbital atòmic
Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
Nou!!: Enllaç covalent і Orbital atòmic · Veure més »
Orbital molecular
Orbital molecular σ enllaçant de la molècula d'hidrogen, H₂ Orbital molecular σ* antienllaçant de la molècula d'hidrogen, H₂ S'anomena orbital molecular a cadascuna de les funcions d'ona, solució de l'equació de Schrödinger, associades a un electró que forma part d'una molècula.
Nou!!: Enllaç covalent і Orbital molecular · Veure més »
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Nou!!: Enllaç covalent і Oxigen · Veure més »
Ozó
L'ozó (O₃) és una molècula triatòmica (que consta de tres àtoms) d'oxigen.
Nou!!: Enllaç covalent і Ozó · Veure més »
Polaritat química
Una molècula d'aigua és un exemple comú de la polaritat química. Les seves càrregues es presenten amb una càrrega negativa al mig (en vermell) i una càrrega positiva als extrems (en blau). La polaritat en química es refereix a la separació de la càrrega elèctrica que porta una molècula o els seus grups químics a tenir uns moments elèctrics dipol o multipol.
Nou!!: Enllaç covalent і Polaritat química · Veure més »
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Nou!!: Enllaç covalent і Principi d'exclusió de Pauli · Veure més »
Punt d'ebullició
El punt d'ebullició o la temperatura d'ebullició d'una substància és la temperatura a la que les fases líquida i gasosa es troben en equilibri, és a dir, quan la pressió de vapor del líquid s'iguala a la pressió externa.
Nou!!: Enllaç covalent і Punt d'ebullició · Veure més »
Punt de fusió
°C). El punt de fusió d'un material és la temperatura a la qual aquest material comença a canviar el seu estat de sòlid a líquid a una determinada pressió; és a dir, és el punt en què les seves molècules adquireixen una mobilitat suficient per trencar els lligams elèctrics i s'escampen lliurement.
Nou!!: Enllaç covalent і Punt de fusió · Veure més »
Radi atòmic
El radi atòmic de l'hidrogen és la meitat de la distància entre els nuclis de dos àtoms d'hidrogen adjacents. El radi atòmic és la meitat de la distància entre els nuclis dels àtoms veïns idèntics en la forma sòlida d'un element.
Nou!!: Enllaç covalent і Radi atòmic · Veure més »
Radical químic
El radical Tert-butil mecanismes de reacció s'usen fletxes d'un sol cap per a mostrar el moviment dels electrons desaparellats. En química, els radicals lliures són àtoms o molècules amb electrons desaparellats, per la qual cosa són molt reactius i es combinen amb facilitat amb altres àtoms o molècules.
Nou!!: Enllaç covalent і Radical químic · Veure més »
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Nou!!: Enllaç covalent і Reacció química · Veure més »
Regla de l'octet
Estructures de Lewis d'alguns elements amb la representació dels electrons de la capa de valència i dos composts on l'O compleix la regla de l'octet La regla de l'octet fou enunciada pel químic nord-americà Gilbert Newton Lewis (1875-1946) l'any 1916 i diu: Els gasos nobles (He, Ne, Ar, Kr, Xe, Rn) estan ubicats a l'extrem dret de la taula periòdica i són inerts, o sigui que és molt difícil que reaccionin amb un altre element.
Nou!!: Enllaç covalent і Regla de l'octet · Veure més »
Sòlid
Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.
Nou!!: Enllaç covalent і Sòlid · Veure més »
Silici
El silici és un element químic no metàl·lic de la taula periòdica que té el símbol Si i un nombre atòmic de 14.
Nou!!: Enllaç covalent і Silici · Veure més »
Taula periòdica
upright.
Nou!!: Enllaç covalent і Taula periòdica · Veure més »
Teoria dels orbitals moleculars
Enllaç sigma d'orbitals atòmics. Exemple de la teoria dels orbitals moleculars en una molècula d'hidrogen. En química, la teoria dels orbitals moleculars (TOM), és un mètode per a determinar l'estructura molecular en la qual els electrons no estan assignats a enllaços individuals entre àtoms, sinó que prenen un moviment que està sota la influència dels nuclis de tota la molècula.
Nou!!: Enllaç covalent і Teoria dels orbitals moleculars · Veure més »
Tetràedre
Un tetràedre o tetraedre (ambdues variants són acceptades) és un políedre que té quatre cares.
Nou!!: Enllaç covalent і Tetràedre · Veure més »
Walter Heitler
Heinrich Walter Heitler (Karlsruhe, 2 de gener de 1904 - Zúric, 15 de novembre de 1981) fou un físic alemany que va realitzar contribucions a l'electrodinàmica quàntica i la teoria quàntica de camps.
Nou!!: Enllaç covalent і Walter Heitler · Veure més »
Redirigeix aquí:
Compost covalent, Covalent, Enllaç molecular, Enllaç múltiple, Enllaços covalents, Enllaços múltiples.
