Taula de continguts
28 les relacions: Afinitat electrònica, Alfred Landé, Càrrega elèctrica elemental, Cicle de Born-Haber, Cicle termodinàmic, Constant de Madelung, Coulomb, Dipol elèctric, Energia, Energia d'ionització, Energia de dissociació, Entalpia de formació estàndard, Entalpia de sublimació, Erwin Madelung, Erwin Schrödinger, Forces de van der Waals, Fritz Haber, Kasimir Fajans, Llei de Hess, Max Born, Mecànica quàntica, Model atòmic de Bohr, Model atòmic de Schrödinger, Mol, Nombre d'Avogadro, Nucli atòmic, Primer principi de la termodinàmica, Universitat Georg-August de Göttingen.
- Cristal·lografia
Afinitat electrònica
L'afinitat electrònica o electroafinitat d'una molècula o d'un àtom és l'energia despresa quan s'afegeix un electró a un àtom neutre per formar un ió negatiu.
Veure Energia reticular і Afinitat electrònica
Alfred Landé
Alfred Landé (13 de desembre de 1888, Elberfeld, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya — 30 d'octubre de 1976, Columbus, Ohio, Estats Units) fou un físic alemany, nacionalitzat estatunidenc, que realitzà important aportacions en el camp de l'estructura atòmica i la mecànica quàntica.
Veure Energia reticular і Alfred Landé
Càrrega elèctrica elemental
La càrrega elèctrica elemental o quantum elemental d'electricitat és una constant física usada com a unitat natural i equivalent al mòdul de la càrrega elèctrica d'un electró.
Veure Energia reticular і Càrrega elèctrica elemental
Cicle de Born-Haber
Cicle de Born-Haber-Fajans pel fluorur de liti, LiF. El cicle de Born-Haber o cicle de Born-Fajans-Haber és un cicle termodinàmic que té la finalitat de determinar experimentalment les energies reticulars dels cristalls iònics de manera indirecta utilitzant la llei de Hess, ja que la seva determinació directa és difícil.
Veure Energia reticular і Cicle de Born-Haber
Cicle termodinàmic
En termodinàmica, un cicle termodinàmic és un circuit de transformacions termodinàmiques realitzades en un o més dispositius destinats a l'obtenció de treball a partir de dues fonts de calor a distinta temperatura, o de manera inversa, a produir mitjançant l'aportació de treball el pas de calor de la font de menor temperatura a major temperatura.
Veure Energia reticular і Cicle termodinàmic
Constant de Madelung
Càlcul de la constant de Madelung per a la sal La constant de Madelung és un factor de correcció que contempla les interaccions electroestàtiques dels ions més allunyats que la simple parella anió-catió i depèn exclusivament de la geometria del cristall iònic.
Veure Energia reticular і Constant de Madelung
Coulomb
El coulomb, expressat amb el símbol C, és la unitat de la càrrega elèctrica establerta pel Sistema Internacional.
Veure Energia reticular і Coulomb
Dipol elèctric
En física, un dipol (del grec antic, δίς (dis), «dues vegades»; πόλος (polos), «eix») és un fenomen electromagnètic que es produeix de dues maneres.
Veure Energia reticular і Dipol elèctric
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Energia reticular і Energia
Energia d'ionització
Ionització d'un àtom d'hidrogen a conseqüència del xoc amb un altre. L'energia d'ionització, simbolitzada E1, és la mínima energia necessària per a extreure un electró d'un àtom neutre o molècula en el seu estat fonamental.
Veure Energia reticular і Energia d'ionització
Energia de dissociació
Animació de la dissociació d'una molècula diatòmica AB en dos àtoms, A i B. L'energia de dissociació, simbolitzada per D, és l'energia requerida per dissociar, o trencar, una molècula en dues parts.
Veure Energia reticular і Energia de dissociació
Entalpia de formació estàndard
L'entalpia estàndard de formació o "la calor estàndard de formació" d'un compost és el canvi d'entalpia que acompanya la formació d'1 mol d'una substància al seu estat estàndard des dels seus elements components en els seus estats estàndards (la forma més estable de l'element a 1 bar de pressió i a una temperatura especificada, normalment 298,15 K o 25 °C).
Veure Energia reticular і Entalpia de formació estàndard
Entalpia de sublimació
L'entalpia de sublimació, també anomenada energia de sublimació o calor de sublimació, és la quantitat d'energia en forma de calor que ha de ser afegida a una unitat de substància sòlida, habitualment un mol, a pressió constant, per tal que passi a estat gasós, sense passar per la fase líquida.
Veure Energia reticular і Entalpia de sublimació
Erwin Madelung
Erwin Rudolf Madelung (18 de maig de 1881, Bonn, Alemanya - 1 d'agost de 1971, Frankfurt del Main, Alemanya) fou un físic alemany conegut pel seus estudis sobre l'enllaç iònic i per la constant de Madelung.
Veure Energia reticular і Erwin Madelung
Erwin Schrödinger
fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Veure Energia reticular і Erwin Schrödinger
Forces de van der Waals
Representació esquemàtica de la força d'atracció dipol-dipol en dues molècules de clorur d'hidrogen, HCl, (línia discontínua). Les forces de van der Waals són forces atractives o repulsives febles entre entitats moleculars, o entre grups dins d'una mateixa entitat molecular, diferents de les de formació d'enllaç químic (covalent, iònic o metàl·lic) o de les interaccions electroestàtiques entre ions o grups d'ions i molècules neutres.
Veure Energia reticular і Forces de van der Waals
Fritz Haber
Fritz Haber (Breslau, Alemanya 1868 - Basilea, Suïssa 1934) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1918.
Veure Energia reticular і Fritz Haber
Kasimir Fajans
Kasimir Fajans o Kazimierz Fajans (Varsòvia, 1887 - Ann Arbor, 1975) va ser un químic i físic pioner de la ciència de la radioactivitat.
Veure Energia reticular і Kasimir Fajans
Llei de Hess
En termodinàmica, la llei de Hess estableix que la variació de calor en una reacció és la mateixa independentment del nombre d'etapes.
Veure Energia reticular і Llei de Hess
Max Born
fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.
Veure Energia reticular і Max Born
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Energia reticular і Mecànica quàntica
Model atòmic de Bohr
Model atòmic de Bohr El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.
Veure Energia reticular і Model atòmic de Bohr
Model atòmic de Schrödinger
Densitat de probabilitat d'ubicació d'un electró per als primers nivells d'energia El model atòmic de Schrödinger és el model atòmic ideat per Erwin Schrödinger el 1926.
Veure Energia reticular і Model atòmic de Schrödinger
Mol
El mol (símbol mol) és la unitat de mesura de quantitat de substància (símbol n) del Sistema Internacional d'Unitats, i equival a la quantitat de substància d'un sistema que conté exactament 6,022 140 76 × 1023 entitats elementals.
Veure Energia reticular і Mol
Nombre d'Avogadro
'''Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro''' (1776–1856), comte de Quaregna e Cerreto. El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol.
Veure Energia reticular і Nombre d'Avogadro
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Energia reticular і Nucli atòmic
Primer principi de la termodinàmica
'''Primer principi''' en una màquina tèrmica El primer principi de la termodinàmica diu que els sistemes termodinàmics tancats tenen una certa quantitat d'energia interna que només pot variar per aportació o extracció de quantitats d'energia en forma de calor o de treball.
Veure Energia reticular і Primer principi de la termodinàmica
Universitat Georg-August de Göttingen
Universitat de Göttingen La Universitat de Göttingen (Georg-August-Universität Göttingen, o Geòrgia Augusta) va ser fundada l'any 1734 per Jordi II, príncep elector de Hannover i rei de la Gran Bretanya.
Veure Energia reticular і Universitat Georg-August de Göttingen
Vegeu també
Cristal·lografia
- Índexs de Miller
- Aigua de cristal·lització
- Cel·la de Wigner-Seitz
- Constant de Madelung
- Cristal·lització
- Cristal·logènesi
- Cristal·lografia
- Cristal·lografia de raigs X
- Cristal·loquímica
- Crystallographic Information File
- Difracció d'electrons
- Difracció d'electrons d'alta energia per reflexió
- Energia reticular
- Epitàxia
- Epitaxia tèrmica làser
- Equació de Kapustinski
- Estructura cristal·lina
- Euèdric
- Exfoliació (mineralogia)
- Factor d'empaquetament atòmic
- Frontera de gra
- Grup espacial
- Grup puntual de simetria
- Hàbit cristal·lí
- Isomorfisme (química)
- Llei de Bragg
- Mètode Lely
- Mètode sandvitx de sublimació
- Macla
- Notació de Hermann-Mauguin
- Polimorfisme (ciència material)
- Projecció azimutal estereogràfica
- Protocristal·lí
- Quasicristall
- Sèrie homòloga
- Símbol de Pearson
- Sistema cristal·lí
- Textura cristal·logràfica
- Transformació isomètrica
- Vector de Burgers
- Xarxa de Bravais
- Xarxa recíproca
- Zona de Brillouin