Accés més ràpid que el navegador!
63 les relacions: Albedo, Anell E, Anells de Saturn, Astrogeology Research Program, Cassini-Huygens, Circulació hidrotermal, Clorur de sodi, Cometa, Cràter d'impacte, Criovolcà, Diòxid de carboni, Dione (satèl·lit), Encèlad, Escalfament de marea, Esmorteïment, Europa (satèl·lit), Excentricitat orbital, Força centrífuga, Força de marea, Fumarola hidrotermal, Ganimedes (satèl·lit), Guèiser, Hidrogen, Io (satèl·lit), John Herschel, Metà, Microorganisme, NASA, Nature, Neptú (planeta), New Scientist, Nitrogen, Oceà, Organisme, Planeta gegant, Plomall (hidrodinàmica), Programa Voyager, Quilòmetre, Quilogram, Regió polar, Relleu (geografia), Ressonància orbital, Salinitat, Satèl·lits de Saturn, Saturn (planeta), Science, Sistema solar, Sonda espacial, Tectònica, Terra, ..., Tità (satèl·lit), Tritó (satèl·lit), Vapor d'aigua, Voyager 1, Voyager 2, Vulcanologia, William Herschel, 1981, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008. Ampliar l'índex (13 més) »
Albedo
La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Albedo · Veure més »
Anell E
L'anell E de Saturn s'estén des de 180.000 km als 480.000 km del centre de Saturn.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Anell E · Veure més »
Anells de Saturn
Anells de Saturn. Hi ha etiquetes en els més importants Els anells de Saturn són un sistema de quatre anells planetaris que envolten aquell planeta.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Anells de Saturn · Veure més »
Astrogeology Research Program
El Centre de Ciències d'Astrogeologia és l'entitat de l'Estudi Geològic dels Estats Units dedicada a l'estudi de la geologia planetària i la cartografia planetària.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Astrogeology Research Program · Veure més »
Cassini-Huygens
Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Cassini-Huygens · Veure més »
Circulació hidrotermal
Emissions hidrotermals al fons de l'oceà. L'hidrotermalisme o circulació hidrotermal en geologia és el pas d'aigua calenta per l'interior de la Terra.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Circulació hidrotermal · Veure més »
Clorur de sodi
El clorur de sodi (antigament clorur sòdic), és un compost químic binari, de naturalesa iònica, constituït per cations sodi i anions clorur, la qual fórmula química és NaCl.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Clorur de sodi · Veure més »
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Cometa · Veure més »
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Cràter d'impacte · Veure més »
Criovolcà
Model anomenat «guèiser fred». L'aigua s'escapa d'unes basses a una temperatura propera al punt de fusió (273 K) situades en profunditat, per sublimar-se a la superfície del satèl·lit. La radioactivitat del nucli així com les forces de marea, contribueixen a mantenir la temperatura de les bosses. Un criovolcà (també conegut com a volcà de gel) és un volcà que expulsa productes volàtils com l'aigua, amoníac o metà en comptes de lava, el producte que expulsa el criovolcà s'anomena criomagma.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Criovolcà · Veure més »
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Diòxid de carboni · Veure més »
Dione (satèl·lit)
Dione és el quart satèl·lit més gran de Saturn.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Dione (satèl·lit) · Veure més »
Encèlad
Encèlad (en grec clàssic Ἐγκέλαδος, Enkelados; en llatí Enceladus) va ser un gegant, fill de Gea nascut de la sang d'Urà vessada per la castració d'aquest a mans de Cronos.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Encèlad · Veure més »
Escalfament de marea
L'escalfament de marea es produeix a través dels processos de fricció de les marees: L'energia orbital i la rotacional es dissipen en forma de calor, ja sigui en la superfície de l'oceà o a l'interior d'un planeta o satèl·lit.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Escalfament de marea · Veure més »
Esmorteïment
Sistema massa-molla esmortit L'esmorteïment es defineix com la capacitat d'un sistema o cos per a dissipar energia cinètica en un altre tipus d'energia.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Esmorteïment · Veure més »
Europa (satèl·lit)
Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Europa (satèl·lit) · Veure més »
Excentricitat orbital
Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats. En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Excentricitat orbital · Veure més »
Força centrífuga
La força centrífuga és una força inercial (forces també anomenades "fictícies" o "pseudoforces") que tendeix a allunyar els objectes del seu centre de rotació quan segueixen un moviment circular.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Força centrífuga · Veure més »
Força de marea
Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Força de marea · Veure més »
Fumarola hidrotermal
Fumaroles hidrotermals prop de les illes Marianes Una fumarola hidrotermal és una fissura en la superfície de la Terra per on surt aigua escalfada geotèrmicament.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Fumarola hidrotermal · Veure més »
Ganimedes (satèl·lit)
Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Ganimedes (satèl·lit) · Veure més »
Guèiser
381x381px Un guèiser és un sortidor natural d'aigua calenta i vapor que surt de terra.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Guèiser · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Hidrogen · Veure més »
Io (satèl·lit)
Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Io (satèl·lit) · Veure més »
John Herschel
Imatge de John Herschel, creada per Alfred Edward Chalon (1780-1860) Sir John Frederick William Herschel 1r Baronet KH FRS (Slough, 7 de març de 1792 – Collingwood, Kent, 11 de maig de 1871)"Herschel | Sir | John Frederick William | 1792-1871 | astronomer" (biography), John Herschel va popularitzar l'ús de la data juliana en astronomia i en fotografia va inventar el procés de la cianotípia.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і John Herschel · Veure més »
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Metà · Veure més »
Microorganisme
Els microorganismes o cèl·lules microbianes, com a terme més ampli, són compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cèl·lules de forma dinàmica.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Microorganisme · Veure més »
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і NASA · Veure més »
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Nature · Veure més »
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Neptú (planeta) · Veure més »
New Scientist
New Scientist (Científic Nou, en català) és una publicació setmanal internacional i una pàgina web que cobreix els recents desenvolupaments científics en ciència i tecnologia per a una audiència general de parlants en anglès.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і New Scientist · Veure més »
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Nitrogen · Veure més »
Oceà
Un oceà o, en alguerès, ocèan (del grec Ωκεανός, Okeanós, el nom del déu mitològic Ocèan/Oceà) és una gran massa d'aigua salada que, completament, cobreix prop del 71% de la superfície de la Terra (o una àrea de 361 milions de quilòmetres quadrats).
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Oceà · Veure més »
Organisme
μm. Un bolet polipor té una relació de parasitisme amb el seu hoste. Un fong micorriza ericoid Un organisme (sovint anomenat ésser viu) és, en biologia, un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Organisme · Veure més »
Planeta gegant
Els quatre planetes gegants del Sistema Solar sobre el Sol, a escala Masses relatives dels planetes gegants del Sistema Solar Un planeta gegant és qualsevol planeta massiu.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Planeta gegant · Veure més »
Plomall (hidrodinàmica)
Plomall del transbordador espacial Atlantis després del llançament. En hidrodinàmica, un plomall és una columna d'un fluid o gas movent-se a través d'un altre.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Plomall (hidrodinàmica) · Veure més »
Programa Voyager
Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol al maig de 2005 Model 3D interactiu de la ''Voyager'' El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Programa Voyager · Veure més »
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Quilòmetre · Veure més »
Quilogram
El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Quilogram · Veure més »
Regió polar
Situació de les regions polars Les regions polars de la Terra són les zones geogràfiques del globus que envolten els pols, també conegudes com a zones frígides.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Regió polar · Veure més »
Relleu (geografia)
Altimetria i batimetria de la Terra actualmentEl relleu (geografia, geomorfologia, ciències de la Terra) és la conformació de la superfície sòlida terrestre, com a resultat de l'erosió, l'acumulació sedimentària, les deformacions estructurals, l'activitat volcànica i altres.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Relleu (geografia) · Veure més »
Ressonància orbital
En mecànica celeste, es diu que hi ha ressonància orbital quan l'òrbita de dos cossos celestes tenen períodes de translació que, en ser dividits entre ells, el resultat és una fracció de nombres enters simples.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Ressonància orbital · Veure més »
Salinitat
'''Salinitat''' mitjana anual de la zona superficial dels oceans del món.http://www.nodc.noaa.gov/OC5/WOA05/ World Ocean Atlas - 2005 La salinitat és el contingut de sals dissoltes en algun líquid, particularment, en l'aigua.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Salinitat · Veure més »
Satèl·lits de Saturn
Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Satèl·lits de Saturn · Veure més »
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Saturn (planeta) · Veure més »
Science
Science ('Ciència') és la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Science · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Sistema solar · Veure més »
Sonda espacial
Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Sonda espacial · Veure més »
Tectònica
plaques tectòniques La tectònica (del grec τέκτων/tektōn, i del llatí vulgar tectonicus, que significa 'construcció') s'ocupa de l'orogènesi i el desenvolupament tectònic dels cratons i els terranes tectònics, així com els terratrèmols i cinturons volcànics que afecten directament a bona part de la població mundial.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Tectònica · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Terra · Veure més »
Tità (satèl·lit)
Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Tità (satèl·lit) · Veure més »
Tritó (satèl·lit)
Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Tritó (satèl·lit) · Veure més »
Vapor d'aigua
El vapor d'aigua és la fase gasosa de la molècula d'aigua.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Vapor d'aigua · Veure més »
Voyager 1
Model 3D interactiu de la ''Voyager'' La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Voyager 1 · Veure més »
Voyager 2
Model 3D interactiu de la ''Voyager'' Llançament de la Voyager 2 La Voyager 2 és una sonda espacial no tripulada de la NASA llançada el 20 d'agost de 1977 amb l'objectiu d'explorar els planetes del sistema solar exterior i els seus respectius sistemes de satèl·lits.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Voyager 2 · Veure més »
Vulcanologia
Esquema estructural d'un volcà Erupció del Stromboli La vulcanologia (de la paraula llatina ''Vulcanus, Vulcano'', el déu romà del foc) és la branca de la geologia que estudia els volcans amb la finalitat de determinar què ocorre als volcans i fer prediccions respecte a les erupcions.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Vulcanologia · Veure més »
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і William Herschel · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і 1981 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і 2004 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і 2005 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і 2006 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і 2007 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і 2008 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Encelade, Encelade (satèl.lit), Encelade (satèl·lit), Encelade (satèl•lit), Encelade (satèŀlit), Encelade (sàtel·lit), Enceladus (moon), Enceladus (satèl·lit), Encèlad (lluna), Encèlade, Encèlade (satèl·lit), Vida a Encèlad.
