Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Encèlad (satèl·lit)

Índex Encèlad (satèl·lit)

Encèlad és un satèl·lit de Saturn, descobert el 1789 per William Herschel.

47 les relacions: Acceleració, Albedo, Albedo de Bond, Albedo geomètrica, Anell E, Cassini-Huygens, Diòxid de carboni, Dione (satèl·lit), Encèlad, Europa (satèl·lit), Força centrífuga, Força g, Fumarola hidrotermal, Ganimedes (satèl·lit), Grau Celsius, Guèiser, Io (satèl·lit), John Herschel, Kelvin, Metà, Neptú (planeta), New Scientist, Nitrogen, Oceà, Organisme, Programa Voyager, Ressonància orbital, Rotació síncrona, Salinitat, Satèl·lits de Saturn, Saturn, Sistema solar, Sonda espacial, Terra, Tritó (satèl·lit), Vapor d'aigua, Voyager 1, Voyager 2, Vulcanologia, William Herschel, 1789, 1981, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008.

Acceleració

En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Acceleració · Veure més »

Albedo

La neu fresca té un albedo d'entre el 75 i el 90% L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i és tornada.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Albedo · Veure més »

Albedo de Bond

L'albedo de Bond és la fracció d'energia de la radiació electromagnètica incident total en un cos astronòmic que és retrodifosa cap a l'espai.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Albedo de Bond · Veure més »

Albedo geomètrica

La correlació entre lalbedo geomètrica (albedo astronòmica), la magnitud absoluta d'un planeta menor i el diàmetre ve donada per l'equació: A.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Albedo geomètrica · Veure més »

Anell E

L'anell E de Saturn s'estén des de 180.000 km.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Anell E · Veure més »

Cassini-Huygens

Cassini-Huygens és una sonda espacial projecte conjunt de la NASA, la ESA i la ASI.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Cassini-Huygens · Veure més »

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni o anhídrid carbònic), és un gas incolor, inodor, i insípid.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Diòxid de carboni · Veure més »

Dione (satèl·lit)

Dione és el quart satèl·lit més gran de Saturn.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Dione (satèl·lit) · Veure més »

Encèlad

Encèlad (en grec clàssic Ἐγκέλαδος, Enkelados; en llatí Enceladus) va ser un gegant, fill de Gea nascut de la sang d'Urà vessada per la castració d'aquest a mans de Cronos.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Encèlad · Veure més »

Europa (satèl·lit)

Europa (Jupiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Europa (satèl·lit) · Veure més »

Força centrífuga

Força centrífuga és la que tendeix a allunyar els objectes del centre de rotació mitjançant la velocitat tangencial, perpendicular al radi, en un moviment circular.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Força centrífuga · Veure més »

Força g

La força g és una mesura de força, una mesura intuïtiva d'acceleració.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Força g · Veure més »

Fumarola hidrotermal

Fumaroles hidrotermals prop de les illes Marianes Una fumarola hidrotermal és una fissura en la superfície de la Terra per on surt aigua escalfada geotèrmicament.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Fumarola hidrotermal · Veure més »

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Jupiter III) és el més gran dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Ganimedes (satèl·lit) · Veure més »

Grau Celsius

Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura, i deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Grau Celsius · Veure més »

Guèiser

El guèiser Strokkur a Islàndia Un guèiser és una surgència natural d'aigua calenta i vapor, emesa violentament i periòdica per una xemeneia especial.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Guèiser · Veure més »

Io (satèl·lit)

Io és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Io (satèl·lit) · Veure més »

John Herschel

Imatge de John Herschel, creada per Alfred Edward Chalon (1780-1860) Sir John Frederick William Herschel 1r Baronet KH FRS (Slough, 7 de març de 1792 – Collingwood, Kent, 11 de maig de 1871) John Herschel va popularitzar l'ús de la data juliana en astronomia i en fotografia va inventar el procés de la cianotípia.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і John Herschel · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del Sistema Internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Kelvin · Veure més »

Metà

El metà és l'hidrocarbur alcà més senzill possible.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Metà · Veure més »

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè planeta en distància respecte al Sol i el més llunyà del sistema solar.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Neptú (planeta) · Veure més »

New Scientist

New Scientist (Científic Nou, en català) és una publicació setmanal internacional i una pàgina web que cobreix els recents desenvolupaments científics en ciència i tecnologia per a una audiència general de parlants en anglès.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і New Scientist · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen, o azot, és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Nitrogen · Veure més »

Oceà

Un oceà (del grec Ωκεανός, Okeanós, el nom del déu mitològic Oceà) és una gran massa d'aigua salada que, en la seva totalitat, cobreix prop del 71% de la superfície de la Terra (o una àrea de 361 milions de quilòmetres quadrats).

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Oceà · Veure més »

Organisme

Aquesta cèl·lula d'''Escherichia coli'' és un exemple de microorganisme procariota. Un bolet polipor té una relació de parasitisme amb el seu hoste. Un fong micoriza ericoid En biologia, un organisme, sovint associat i anomenat ésser viu, és un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa, en la qual intervenen sistemes de comunicació molecular, que es relaciona amb el medi ambient amb un intercanvi de matèria i energia d'una forma ordenada i que exerceix les funcions bàsiques de la vida que són la nutrició, la relació i la reproducció, de tal manera que els organismes actuen i funcionen per si mateixos sense perdre el seu nivell estructural fins a la seva mort.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Organisme · Veure més »

Programa Voyager

Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol afinals de 2005.El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Programa Voyager · Veure més »

Ressonància orbital

En mecànica celeste, es diu que hi ha ressonància orbital quan l'òrbita de dos cossos celestes tenen períodes de translació que, al ser dividits entre ells, el resultat és una fracció de nombres enters simples.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Ressonància orbital · Veure més »

Rotació síncrona

La Lluna triga exactament una òrbita a fer un gir sobre el seu eix; els habitants del planeta mai podran veure el costat verd de la Lluna. En astronomia, la rotació síncrona o sincrònica és un terme utilitzat per descriure el moviment d'un cos que tarda el mateix temps a girar sobre si mateix que a completar una òrbita al voltant del cos central; per tant, manté sempre el mateix hemisferi apuntant cap al cos al qual orbita.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Rotació síncrona · Veure més »

Salinitat

'''Salinitat''' mitjana anual de la zona superficial dels oceans del món.http://www.nodc.noaa.gov/OC5/WOA05/ World Ocean Atlas - 2005 La salinitat és el contingut de sals dissoltes en algun líquid, particularment, en l'aigua.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Salinitat · Veure més »

Satèl·lits de Saturn

Saturn té 59 satèl·lits coneguts, el major dels quals, Tità, és l'única lluna del sistema solar amb una atmosfera important.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Saturn

* Saturn (mitologia), déu de l'agricultura en la mitologia romana.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Saturn · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Sistema solar · Veure més »

Sonda espacial

Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Sonda espacial · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Terra · Veure més »

Tritó (satèl·lit)

Tritó (Neptú I), en grec Τρίτων, és el satèl·lit més gran de Neptú.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Tritó (satèl·lit) · Veure més »

Vapor d'aigua

El vapor d'aigua és la fase gasosa de la molècula d'aigua.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Vapor d'aigua · Veure més »

Voyager 1

La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada a finals de 1977 amb l'objectiu d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Voyager 1 · Veure més »

Voyager 2

Llançament de la Voyager 2 La Voyager 2 és una sonda espacial no tripulada de la NASA llançada el 20 d'agost de 1977 amb l'objectiu d'explorar els planetes del sistema solar exterior i els seus respectius sistemes de satèl·lits.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Voyager 2 · Veure més »

Vulcanologia

Erupció del Stromboli La vulcanologia és la ciència que estudia els volcans amb la finalitat de determinar què ocorre als volcans i fer prediccions respecte a les erupcions.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і Vulcanologia · Veure més »

William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 1822) va ser l'astrònom més famós de la seva època.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і William Herschel · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і 1789 · Veure més »

1981

;Països Catalans.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і 1981 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і 2004 · Veure més »

2005

Llibertat al món el 2005 segons la Freedom House.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і 2005 · Veure més »

2006

L'any 2006 fou declarat lAny internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і 2006 · Veure més »

2007

; Gener.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і 2007 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 és un any bixest començat en dimarts en el calendari gregorià.

Nou!!: Encèlad (satèl·lit) і 2008 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Encelade, Encelade (satèl.lit), Encelade (satèl·lit), Encelade (satèl•lit), Encelade (satèŀlit), Encelade (sàtel·lit), Enceladus (moon), Enceladus (satèl·lit), Encèlad (lluna), Encèlade (satèl·lit), Vida a Encèlad.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »