Taula de continguts
46 les relacions: Arquitectura moderna, Barcelona, Bé cultural d'interès local, Casa Fuster, Catalunya, Central nuclear de Vandellòs, Central tèrmica, Central Tèrmica de Foix, Cinca, Ebre, El País, Electricitat, Endesa, Forces Elèctriques de Catalunya, Hidroelèctrica de Catalunya, Iberdrola, Instituto Nacional de Industria, ISBN, La Vanguardia, Lluís Domènech i Montaner, Mar d'Aragó, Noguera Ribagorçana, Pantà d'Escales, Pantà de Baserca, Pantà de Canelles, Pantà de Cavallers, Pantà de Riba-roja, Pantà de Santa Anna, Pesseta, Sant Adrià de Besòs, Tecnologies de la informació i la comunicació, TRAME, Xarxa informàtica, 1944, 1960, 1968, 1972, 1974, 1979, 1981, 1983, 1994, 1998, 1999, 2000, 2001.
Arquitectura moderna
Pavelló d'Alemanya a l'Exposició Universal de Barcelona 1929. Arquitecte: Mies van der Rohe. Larquitectura moderna és un terme molt ample que designa el conjunt de corrents o estils de l'arquitectura que s'han desenvolupat al llarg del a tot el món.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Arquitectura moderna
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Barcelona
Bé cultural d'interès local
Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Bé cultural d'interès local
Casa Fuster
La Casa Fuster és un edifici modernista projectat per Lluís Domènech i Montaner al capdamunt del passeig de Gràcia de Barcelona, catalogat com Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Casa Fuster
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Catalunya
Central nuclear de Vandellòs
Central nuclear de Vandellòs El complex nuclear de Vandellòs és una central nuclear que constava inicialment de dos reactors nuclears: Vandellòs I (1967) de tipus GCR i Vandellòs II (1981) de tipus PWR, i que està situat a la població de Vandellòs (Baix Camp).
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Central nuclear de Vandellòs
Central tèrmica
Una central tèrmica o central termoelèctrica és una planta industrial que serveix per a generar electricitat a partir de vapor d'aigua escalfat per un combustible (fuel, gas natural, carbó, etc.). Algunes centrals tèrmiques particulars són les de cicle combinat.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Central tèrmica
Central Tèrmica de Foix
La central tèrmica de Foix va ser una instal·lació termoelèctrica de cicle convencional situada al municipi de Cubelles, al sud de la província de Barcelona.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Central Tèrmica de Foix
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Cinca
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Ebre
El País
El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і El País
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Electricitat
Endesa
Seu d'Endesa a Madrid Endesa (acrònim de Empresa Nacional de Electricidad), és una empresa espanyola del sector elèctric, gas i d'aigües, fundada el 18 de novembre de 1944 amb el nom dEmpresa Nacional de Electricidad.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Endesa
Forces Elèctriques de Catalunya
Xemeneies al Paral·lel de Barcelona d'una antiga central de AEG que fou comprada per la ''Barcelona Traction''. Ara s'hi troben les oficines de FECSA. Edifici de Fecsa a l'Avinguda Vilanova, al costat de l'Estació del Nord. Any construcció 1897.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Forces Elèctriques de Catalunya
Hidroelèctrica de Catalunya
Susqueda, una de les obres hidroelèctriques destaques d'HECSA a la conca del Ter. Edifici del carrer dels Arcs de Barcelona, seu històrica d'HECSA. Antiga Central Vilanova, reconvertida en seu d'HECSA als anys 1980. Hidroelèctrica de Catalunya SA, també coneguda per les sigles HECSA, va ser una empresa catalana dedicada a la generació i distribució d'energia elèctrica.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Hidroelèctrica de Catalunya
Iberdrola
Iberdrola (IBEX 35) és una empresa amb seu a Bilbao que genera, distribueix i comercialitza electricitat i gas natural.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Iberdrola
Instituto Nacional de Industria
LInstituto Nacional de Industria, més conegut pel seu acrònim INI, va ser l'entitat, creada pel govern, després de la Guerra Civil Espanyola, per controlar i revifar la malmesa indústria espanyola, concentrada majorment en territoris catalans, bascos i asturs, no gaire afins al règim imposat.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Instituto Nacional de Industria
ISBN
Un codi ISBN-10, a dalt, i el corresponent codi de barres ISBN-13, a baix. El número internacional normalitzat per a llibres (de l'anglès International Standard Book Number, acrònim ISBN, pronunciat de vegades com «is-bin»), és un identificador únic per a publicacions escrites monogràfiques, previst per a ús comercial.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і ISBN
La Vanguardia
La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і La Vanguardia
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Lluís Domènech i Montaner
Mar d'Aragó
L'Embassament de Mequinensa (o Mar d'Aragó) és un embassament del riu Ebre que es troba a la província de Saragossa (Aragó, Espanya) situat parcialment a la Franja de Ponent.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Mar d'Aragó
Noguera Ribagorçana
pont d'Orrit La Noguera Ribagorçana és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Noguera Ribagorçana
Pantà d'Escales
El pantà d'Escales és un embassament que pertany al riu Noguera Ribagorçana, creat per una presa situada entre els municipis de Tremp (antic terme d'Espluga de Serra) i Sopeira (antic terme de Sant Orenç), que s'estén pels termes de Tremp i el Pont de Suert, a les comarques del Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça respectivament, a la meitat oriental, d'administració catalana, i els de Sopeira i Bonansa, municipis també ribagorçans, a la meitat occidental, d'administració aragonesa.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Pantà d'Escales
Pantà de Baserca
El pantà de Baserca, o de Senet, és un embassament que pertany al riu Noguera Ribagorçana, creat per una presa situada entre els municipis de Montanui (antic terme de Bono) i Vilaller, que s'estén pels seus termes municipals, a les comarques de la Ribagorça (Aragó) (o Alta Ribagorça occidental) i a la de l'Alta Ribagorça, respectivament.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Pantà de Baserca
Pantà de Canelles
El pantà de Canelles és un embassament que pertany al riu Noguera Ribagorçana, creat per una presa situada entre els municipis d'Os de Balaguer (vora el poble de Blancafort de l'antic terme de Tragó de Noguera) i Estopanyà.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Pantà de Canelles
Pantà de Cavallers
El pantà de Cavallers o dels Estanys de Tor és un embassament que pertany al riu Noguera de Tor (conca del riu Noguera Ribagorçana), creat per una presa situada al municipi de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Pantà de Cavallers
Pantà de Riba-roja
El pantà de Riba-roja és un embassament que pertany al riu Ebre, creat per una presa situada al municipi de Riba-roja d'Ebre, que s'estén pels termes de Riba-roja d'Ebre, a la comarca de la Ribera d'Ebre, pel de la Pobla de Massaluca, a la de la Terra Alta, pel de Faió, a la del Baix Aragó-Casp (Aragó), i pel de Mequinensa, a la del Baix Cinca (Aragó).
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Pantà de Riba-roja
Pantà de Santa Anna
El pantà de Santa Anna és un embassament que pertany al riu Noguera Ribagorçana, creat per una presa situada al municipi de Castellonroi, que s'estén pels termes de Castellonroi i Valldellou, a la comarca de la Llitera (Aragó), i Os de Balaguer i Ivars de Noguera, a la de la Noguera.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Pantà de Santa Anna
Pesseta
La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Pesseta
Sant Adrià de Besòs
Sant Adrià de Besòs és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Sant Adrià de Besòs
Tecnologies de la informació i la comunicació
miniatura Les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC o NTIC per a noves tecnologies de la informació i de la comunicació o IT per a «Information Technology») agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d'informàtica, internet i telecomunicacions.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Tecnologies de la informació i la comunicació
TRAME
TRAME (TRAnsmission of MEssages) va ser la segona xarxa del món similar a Internet en ser emprada en una empresa de serveis, concretament, al sector elèctric.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і TRAME
Xarxa informàtica
Xarxa d'una biblioteca Una xarxa informàtica és un grup interconnectat d'ordinadors.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і Xarxa informàtica
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і 1944
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і 1960
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і 1968
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і 1972
1974
;Països Catalans.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і 1974
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і 1979
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і 1981
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і 1983
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і 1994
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і 1998
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і 1999
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і 2000
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana і 2001
També conegut com ENHER, Empresa Nacional Hidroeléctrica de la Ribagorzana.