Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Emperador de la Xina

Índex Emperador de la Xina

Emperador Qianglong L'emperador (xinès:皇帝, pinyin: huángdì) de la Xina era el cap de govern i el cap d'estat de la Xina des de la dinastia Qin (any 221 aC), fins a la caiguda de la dinastia Qing el 1911.

37 les relacions: Cap d'estat, Cap de govern, Cixi, Concubinat, De facto, Dinastia Han, Dinastia Ming, Dinastia Qin, Dinastia Qing, Dinastia Tang, Emperador, Emperador del Japó, Emperador Wanli, Eunuc, Felip II de Castella, Fill del Cel, Guangxu, Harem, Hong Xiuquan, Kangxi, Llengües sinítiques, Mandat del cel, Monarquia absoluta, Nom a títol pòstum, Pinyin, Príncep, Qin Shi Huangdi, Rebel·lió dels Taiping, Tabú, Tongzhi, Tres augustos i cinc emperadors, Wu Zetian, Xina, 1861, 1908, 1911, 221 aC.

Cap d'estat

El terme cap d'Estat és un terme genèric per referir-se a l'individu o al grup d'individus que són els principals representants públics d'un estat polític, federació, monarquia o república.

Nou!!: Emperador de la Xina і Cap d'estat · Veure més »

Cap de govern

El cap de govern és la persona encarregada de l'exercici actiu del poder executiu del govern d'un estat.

Nou!!: Emperador de la Xina і Cap de govern · Veure més »

Cixi

L'emperadriu Cixi L'emperadriu vídua Cixi (xinès: 慈禧太后; transcripció de Wade-Giles: Tz'u-hsi) (29 de novembre de 1835–15 de novembre de 1908), coneguda pel poble a la Xina com a emperadriu vídua de l'oest (西太后), i coneguda oficialment després de la seva mort com a emperadriu Xiaoqin Xian (孝欽顯皇后), va ser una figura potent i carismàtica que va ser de facto la sobirana de la dinastia manxú dels Qing que va regnar sobre Xina a la fi del segle XIX i a l'inici del segle XX.

Nou!!: Emperador de la Xina і Cixi · Veure més »

Concubinat

Concubinat és l'estat d'una dona que es troba en una relació de tipus matrimonial amb un home amb qui no s'hi pot casar, sovint per la diferència d'estatus social.

Nou!!: Emperador de la Xina і Concubinat · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir «de fet» o «pràcticament», i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Emperador de la Xina і De facto · Veure més »

Dinastia Han

La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.

Nou!!: Emperador de la Xina і Dinastia Han · Veure més »

Dinastia Ming

La dinastia Ming (en xinès:明朝; pinyin: Ming Chao) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional:大明国, xinès simplificat:大明国, pinyin: Da Ming Guo), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan.

Nou!!: Emperador de la Xina і Dinastia Ming · Veure més »

Dinastia Qin

La dinastia Qin va ser la primera dinastia imperial de la Xina, des del 221 fins al 207 aC.

Nou!!: Emperador de la Xina і Dinastia Qin · Veure més »

Dinastia Qing

La dinastia Qing (1644–1911) fou la darrera dinastia imperial que va regnar sobre la Xina, succeint a la darrera d'origen xinès, la dels Ming.

Nou!!: Emperador de la Xina і Dinastia Qing · Veure més »

Dinastia Tang

La dinastia Tang (唐朝, pinyin: tángcháo) (618-907) va ser la successora de la dinastia Sui i predecessora del període de les Cinc dinasties i Deu regnes a la Xina.

Nou!!: Emperador de la Xina і Dinastia Tang · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Emperador de la Xina і Emperador · Veure més »

Emperador del Japó

LEmperador (en japonès: 天皇, tennō, literalment "sobirà celestial", i formalment conegut com el Mikado) és el monarca del Japó.

Nou!!: Emperador de la Xina і Emperador del Japó · Veure més »

Emperador Wanli

Rèplica de la corona de l'emperador. L'emperador del regnat Wanli (萬曆), Pequín 1563 – 1620, el nom personal del qual era Zhu Yijun (朱翊鈞), va ser el tretzè emperador de la Dinastia Ming (1572 – 1620) Als 9 anys va succeir al seu pare, l'emperador del regnat Longqing.

Nou!!: Emperador de la Xina і Emperador Wanli · Veure més »

Eunuc

Un eunuc (del llatí eunuchus) és un home al qual se li ha practicat una castració, usualment abans de la pubertat, per tal de complir unes determinades funcions socials.

Nou!!: Emperador de la Xina і Eunuc · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Emperador de la Xina і Felip II de Castella · Veure més »

Fill del Cel

King Wu de Zhou, i de sobirans posteriors de la Xina. Fill del Cel és un títol imperial que prové dels antics emperadors xinesos Han i que posteriorment fou adoptat per altres monarquies de l'est asiàtic fundades en el principi teòric del mandat còsmic del Cel.

Nou!!: Emperador de la Xina і Fill del Cel · Veure més »

Guangxu

L'Emperador Guangxu o Kwan-su (xinès tradicional: 光緒, xinès simplificat: 光绪, pinyin: Guāù, Wade-Giles: Kuang-hsü) (14 d'agost de 1873 - 14 de novembre de 1908) va ser un emperador xinès de la dinastia Qing, que va regnar sota la tutela de la seua tia, l'emperadriu regent Cixi, qui ejercí una política xenòfoba, que va concloure amb la intervenció militar de les potències europees, Japó i Estats Units en 1900.

Nou!!: Emperador de la Xina і Guangxu · Veure més »

Harem

''Harem'' (Giulio Rosati) Un harem (de l'àrab حرام ḥarām, "prohibit" o "sagrat") és el conjunt d'esposes en matrimonis polígams i el lloc on viuen (també anomenat 'serrall'), on les visites masculines són prohibides, tret de l'espòs o els fills.

Nou!!: Emperador de la Xina і Harem · Veure més »

Hong Xiuquan

Estàtua de Hong a Nanjing Hong Xiuquan en xinès 洪秀全. Nom de naixement: Hong Renkun (洪仁坤), nom de cortesia: Huoxiu (火秀) (1 de gener de 1814 - 1 de juny de 1864) fundador i líder del moviment "Rebel·lió dels Taiping".

Nou!!: Emperador de la Xina і Hong Xiuquan · Veure més »

Kangxi

L'emperadriu Xiaogongren L'Emperador Kangxi (en xinès: 康熙帝; pinyin: Kāngxī Dì; nom del Temple: Shengzu; en manxú: Elhe taifin hūwangdi; en mongol: Enkh Amgalan Khaan i, després de la seva mort, conegut amb el nom pòstum d'emperador Shengzu Ren (圣祖仁皇帝)).

Nou!!: Emperador de la Xina і Kangxi · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès o xinés és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions a la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada, i, per tant, manté molta més uniformitat. És necessari fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, encara que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, és basada en el mandarí i no és «neutral» en relació a les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que siga la llengua amb més nombre de parlants natius del món. El llenguatge xinès, parlat en la forma de l'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on és parlada per la gran majoria de la població. A la meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als Estats Units.

Nou!!: Emperador de la Xina і Llengües sinítiques · Veure més »

Mandat del cel

El mandat del cel fou un concepte estès en països d'Orient, principalment a la Xina, el qual justificava l'accés al poder d'una persona i el seu transferiment a altres. El Mandat del cel —en xinès 天命(Tian Ming)— era un principi utilitzat per a justificar el poder de l'emperador de la Xina i per explicar la conveniència del càrrec.

Nou!!: Emperador de la Xina і Mandat del cel · Veure més »

Monarquia absoluta

La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tzar…) ostenta el poder absolut, és diferència de formes més recents com ara la monarquia constitucional o parlementari.

Nou!!: Emperador de la Xina і Monarquia absoluta · Veure més »

Nom a títol pòstum

Un nom a títol pòstum o nom pòstum és un nom honorífic donat a la reialesa, els nobles, i de vegades a altres, a l'Àsia Oriental després de la mort de la persona, i es fa servir gairebé exclusivament en lloc d'un nom personal o altres títols oficials durant la seva vida.

Nou!!: Emperador de la Xina і Nom a títol pòstum · Veure més »

Pinyin

El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.

Nou!!: Emperador de la Xina і Pinyin · Veure més »

Príncep

Un príncep és un membre de la família regnant, normalment el fill del rei.

Nou!!: Emperador de la Xina і Príncep · Veure més »

Qin Shi Huangdi

Qin Shi Huangdi (259 aC - 210 aC)Wood, Frances (2008). China's First Emperor and His Terracotta Warriors. Macmillan publishing. ISBN 0-312-38112-3, 9780312381127. p 2. va ser el fundador de la dinastia Qin (秦朝) i el primer emperador de la Xina. El seu nom de jove era Zheng. Tots dos noms "Qin Shi Huangdi" (秦始皇帝) i "Qin Shi Huang" (秦始皇) figuren als Shiji (Documents històrics) escrit per Sima Qian.El nom més llarg "Qin Shi Huang-di" (秦始皇帝) apareix primer en el capítol 5. Vegeu, capítol 5.Tot i que el nom més curt "Qin Shi Huang" (秦始皇) era el nom del capítol 6 (秦始皇本纪).Vegeu.Book.sina.com.cn. "." 帝王相貌引起的歷史爭議. Consultat el 18-01-2009. Als 13 anys va heretar el regnat de Qin i a l'edat de 39 anys (221 aC) ja havia conquerit i unificat, per primer cop a la història, els diversos regnes combatents en un sol imperi. Un cop acabada la conquesta va engegar moltes reformes.Duiker, William J.; Spielvogel, Jackson J. (2006). World History: Volume I: To 1800. Edition: 5, illustrated. Thomson Higher Education publishing, p. 78, ISBN 0-495-05053-9, 9780495050537. Va unificar els sistemes de mesura i pes, va estandarditzar els caràcters usats en l'escriptura, va redistribuir les terres entre els camperols, va fer grans trasllats de població per a evitar revoltes, va fer construir la primera Gran Muralla. En definitiva va acabar amb el sistema feudal anterior i va crear les bases del sistema imperial que regiria la Xina durant 2.000 anys. L'obra més gegantina que va emprendre va ser la construcció de la seva tomba, de la qual avui ens resta l'exèrcit de guerrers de terracota. L'esforç necessari per a tantes reformes i obres va fer que el poble es revoltés contra ell, acabant la dinastia Qin al caure ell i donant lloc a una nova dinastia, la dels Han.

Nou!!: Emperador de la Xina і Qin Shi Huangdi · Veure més »

Rebel·lió dels Taiping

La Rebel·lió dels Taiping (1851–1864), o Rebel·lió de la Gran Pau, va ser una revolta molt important de caràcter social i polític duta a terme a la Xina en contra de l'autoritat i les forces de la dinastia Qing.

Nou!!: Emperador de la Xina і Rebel·lió dels Taiping · Veure més »

Tabú

Un tabú (del tongalès o fijià tapu, 'sagrat' o 'prohibit', consagrat, inviolable, brut o maleït), designava el que els profans no poden tocar sense cometre un sacrilegi, cosa interdita per un caràcter sagrat o impur determinat per una tradició magicoreligiosa dels pobles d'Oceania) és la particular condició de les persones, dels llocs, dels objectes, dels temps vers els quals és necessari realitzar o evitar algunes determinades accions o actes, que en tots els altres casos serien prohibits o permesos. Aquest concepte va ser introduït a Europa el 1777 de la mà del capità James Cook, que havia trobat el terme a diferents illes del Pacífic (Tonga, Sandwich). La identificació de base que realitzem entre tabú i el sagrat és gràcies a les aportacions de W.Ellis el qual amb el seu treball Recerques Polinesies 1829 ens mostra que el tabú ens manifesta substancialment una connexió amb els déus. La primera i sistemàtica classificació de les diverses tipologies de tabú, recollint tots els possibles materials del folklore europeu, de les tradicions clàssiques antigues, dels costums de les poblacions d’Amèrica, de l’Àsia i de l’Àfrica, és una realització de l'etnòleg britànic James George Frazer en diverses obres seves, però especialment a El tabú i els perills de l'anima (1911) on ens posa en relleu els comportaments tabutitzants que fan referència als riscos de pèrdua i fuga de l'anima i d'exposició de la potència vital o d'altres potències en el cas dels sacerdots i dels mags. El tabú és per Frazer un mecanisme que sacralitza i defensa algunes persones, objectes o realitats, i per tant constitueix un aspecte negatiu de la màgia. Aquest aïllament de les persones i de les coses sota tabú provoca una ambivalència, que les converteix al mateix temps en sagrades i impures. A l'intern de l'escola sociològica francesa, que veu allò sagrat com una projecció del poder de la col·lectivitat, Marcel Mauss defineix tabú com a ritu negatiu, en contraposició als ritus positius com els sacrificis, la comunió, etc., defensant que la constricció i la prohibició són el signe distintiu de l'acció directa de la societat (Assaig de la teoria general de la màgia 1902-1903). En una direcció semblant trobem a Émile Durkheim que lliga tabú a prohibició i fixa el concepte que tabú està lligat al sagrat i que els éssers sagrats són per definició éssers segregats-separats del grup. Tot sistema de prohibicions té la seva base en la diferenciació i en l'antagonisme entre sagrat i profà, i serveix a limitar el perill de contagi que comporta allò sagrat (Les formes elementals de la vida religiosa 1912). És difícil de comprendre quin és el mecanisme que fa esclatar el tabú, que es dispara immediatament com una necessitat de separar el sagrat del profà, tenint sempre present que el concepte de "potència" és d'una amplitud superior a l'estricta religiositat, per poder intentar comprendre l'ambivalència d'impuresa i contaminació. El procés de tabuització al qual són sotmeses les dones en totes les societats com a conseqüència de les seves funcions fisiològiques (menstruacions, embarassos, parts, avortaments, alletament) que provoca que vinguin aïllades, evitades, però no estrictament pel seu contacte amb allò sagrat, sinó per considerar-les amb estret contacte amb el món de la "potència" sent el seu cos el lloc on arriba la vida procedent del més enllà. Aquest contacte les converteix en perilloses i al mateix temps impures per tot allò que és sagrat. El tabú fou un element central dins l'obra de Freud, que ens planteja el paral·lelisme entre els tabús ètnics i els tabús individuals neuròtics, presents a les neurosis obsessives (Tòtem i tabú 1913). La neurosi obsessiva, com el deliri de tocar, és determinat d'un fet fonamental que ha tingut lloc a la primera infància, el plaer de tocar que ha patit la repressió i la prohibició. Altres estudiosos han intentat repensar les concepcions sobre el tabú, per lligar-los als diversos contextos culturals. En aquest sentit Bronislaw Malinowski, des d'una concepció funcionalista de la cultura, ens parla dels tabús dinàmics que serien aquells connectats amb particulars condicions de risc, com per exemple, aquells que estan vinculats a les accions necessàries per obtenir o produir els béns necessaris per l'existència. Aquests tabús són especialment evidents dins el sistema d'intercanvis cerimonials del Kula (Els Argonautes del pacífic oriental, 1922) on les dones són obligades a particulars comportaments (plorar, no plorar, no tenir relacions sexuals, no sortir) per assegurar que el viatge en canoa dels seus homes arribarà a una fi positiva. Per designar termes considerata tabú (per la mateixa paraula, que pot contenir màgia, o pel concepte que desginen) s'usen eufemismes o paràfrasis per evitar-lo dins la conversa normal.

Nou!!: Emperador de la Xina і Tabú · Veure més »

Tongzhi

Tongzhi (xinès simplificat: 同志 xinès tradicional: 同歸與治, nom de naixement Zaichun, nom de temple Muzong, Beijing-Ciutat Prohibida, 27 d'abril de 1856 - Beijing-Ciutat Prohibida, 12 de gener de 1875) fou un Emperador de la Xina.

Nou!!: Emperador de la Xina і Tongzhi · Veure més »

Tres augustos i cinc emperadors

Nuwa amb el compàs i el seu marit Fuxi amb l'escaire, a les excavacions arqueològiques de Xinjiang Els tres augustos i els cinc emperadors (xinès: 三皇五帝, pinyin: sān huáng wǔ dì) són els governants mitològics de la Xina anteriors a la primera dinastia Xia.

Nou!!: Emperador de la Xina і Tres augustos i cinc emperadors · Veure més »

Wu Zetian

LEmperadriu Wu, o Wu Zetian,() (17 de febrer del 624L'any de naixement donat ací és deduït de l'edat que tenia quan va morir anotada en el Nou Llibre de Tang, compilat entre el 1045 i el 1060, que és la data afavorida pels historiadors moderns. L'any del naixement deduït de l'edat que tenia quan va morir anotada en el Llibre de Tang, compilat in 941 i el 945, és el 623. L'any de naixement deduït a partir de la seva edat quan va faltar i l'edat de quan va entrar al palau donada en el Zizhi Tongjian, compilat entre el 1065 i el 1084, és el 624. Tot comparat el Nou Llibre de Tang, vol. 4 amb el Llibre de Tang, vol. 6 i el Zizhi Tongjian, vols. 195 i 208. – 16 de desembre del 705), nom personal Wu Zhao (武曌), sovint referida com la Tian Hou (天后) durant la Dinastia Tang i com l'Emperadriu Consort Wu (武后) en èpoques posteriors, va ser l'única dona en la història de la Xina que va ocupar el tron imperial.

Nou!!: Emperador de la Xina і Wu Zetian · Veure més »

Xina

Ubicació de la Xina al món La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Emperador de la Xina і Xina · Veure més »

1861

;Països Catalans.

Nou!!: Emperador de la Xina і 1861 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Emperador de la Xina і 1908 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Emperador de la Xina і 1911 · Veure més »

221 aC

Sense descripció.

Nou!!: Emperador de la Xina і 221 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Emperador de Xina.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »