Taula de continguts
24 les relacions: Abd al-Rahman Khan, Afganistan, Ayyub Khan, Àhmad Xah Durrani, Bagdad, Barakzai, Dost Muhàmmad, Emirat de Kandahar, Farah, Golf Pèrsic, Imperi Durrani, Imperi Safàvida, Kamran Xah Durrani, Kandahar, Kharg, Mahmud Shah, Maymana, Nàdir-Xah Afxar, Nàssir-ad-Din Xah Qajar, Riu Hari, Riu Helmand, Segona guerra anglo-afganesa, Sistan, Xir Ali Khan.
Abd al-Rahman Khan
Abd al-Rahman Khan (1844-1901) fou emir de l'Afganistan, fill d'Afdal Khan (el fill gran de Dost Muhammad Khan, fundador de la dinastia Barakzay. El 1853 era al Turquestan Afganès on el seu pare era governador de Balkh i va participar en les operacions que van portar a establir la sobirania afganesa sobre Kataghan, Badakhshan i Derwaz.
Veure Emirat d'Herat і Abd al-Rahman Khan
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Veure Emirat d'Herat і Afganistan
Ayyub Khan
Ayyub Khan (mort 1914) fou emir de l'Afganistan a Herat i Kandahar.
Veure Emirat d'Herat і Ayyub Khan
Àhmad Xah Durrani
Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.
Veure Emirat d'Herat і Àhmad Xah Durrani
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Emirat d'Herat і Bagdad
Barakzai
La dinastia Barakzai va governar l'Afganistan de fet des del 1815, quan diversos germans van dominar la major part del país, i després d'un breu restabliment dels Durrani (1839-1842) es va establir fermament el 1842.
Veure Emirat d'Herat і Barakzai
Dost Muhàmmad
Dost Mohammad Khan (23 de desembre de 1793 - 9 de juny de 1863) fou un sobirà afganès, vintè fill del Sardār Payinda o Pāyenda Khan (cap del clan Bārakzay), que va governar Afganistan del 1826 al 1863 i va fundar la dinastia Barakzay.
Veure Emirat d'Herat і Dost Muhàmmad
Emirat de Kandahar
L'emirat de Kandahar fou un efímer emirat afganès paixtu que va existir uns anys al, ocupant la part sud-est de l'Afganistan.
Veure Emirat d'Herat і Emirat de Kandahar
Farah
Farāh (persa فراه) és una ciutat de l'Afganistan, a l'oest del país a la vora del riu Farah i capital de la província de Farah.
Veure Emirat d'Herat і Farah
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Veure Emirat d'Herat і Golf Pèrsic
Imperi Durrani
LImperi Durrani fou un imperi que s'estenia des de l'Altiplà del Tibet fins a les costes del Balutxistan i que comprenia els actuals països de l'Afganistan, el Pakistan i part de l'Iran i el Turkmenistan.
Veure Emirat d'Herat і Imperi Durrani
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Veure Emirat d'Herat і Imperi Safàvida
Kamran Xah Durrani
Kamran Xah Durrani fou sobirà d'Herat (1828-1842).
Veure Emirat d'Herat і Kamran Xah Durrani
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Veure Emirat d'Herat і Kandahar
Kharg
Kharg o Kharag o Kharak és una illa de corall al Golf Pèrsic, que pertany a l'Iran.
Veure Emirat d'Herat і Kharg
Mahmud Shah
Nom de tres sultans de Gujarat.
Veure Emirat d'Herat і Mahmud Shah
Maymana
Maymana, Meymaneh o Maimana és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Faryab i del districte de Maymana, situada a a 877 metres d'altura a l'antic llit del riu Qeysar.
Veure Emirat d'Herat і Maymana
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Veure Emirat d'Herat і Nàdir-Xah Afxar
Nàssir-ad-Din Xah Qajar
Nassereddín o Nàssir-ad-Din Xah Qajar, nascut Nàssir-ad-Din Mirza, (17 de juliol de 1831, Kuhnamir -1896) fou xa de Pèrsia de la dinastia qajar durant 49 anys (1848-1896).
Veure Emirat d'Herat і Nàssir-ad-Din Xah Qajar
Riu Hari
El riu Hari (persa: Rudkhaneh-ye Hari Rud o Hari-rud) és un riu de 1.100 km de llargada que neix a les muntanyes centrals de l'Afganistan, a la serralada de Koh-i Baba (al grup Dai Zangi, part de l'Hindu Kush) i va cap al Turkmenistan, on desapareix a l'arena del desert de Kara-Kum.
Veure Emirat d'Herat і Riu Hari
Riu Helmand
LHelmand (també Helmend, Helmund, Hilmand, Hirmand; paixtu: هیرمند, هلمند Hīrmand, Helmand, llatí clàssic: Erymandrus, a l'Avesta Haetumat, a lHudu al-Alam: Hidhmand) és el riu més llarg de l'Afganistan amb una longitud de 1.150 km.
Veure Emirat d'Herat і Riu Helmand
Segona guerra anglo-afganesa
La Segona guerra anglo-afganesa (1878-1880) va ser un conflicte armat entre l'Afganistan i la Gran Bretanya que tenia l'objectiu de refermar la influència britànica a la zona en detriment de Rússia.
Veure Emirat d'Herat і Segona guerra anglo-afganesa
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Veure Emirat d'Herat і Sistan
Xir Ali Khan
Xir Ali Khan fou kan de Kokand (1842-1845) fill d'Alim Khan.
Veure Emirat d'Herat і Xir Ali Khan
També conegut com Emirat de Herat.