Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Elisabet de Schönau

Índex Elisabet de Schönau

Altar de Santa Elisabet de Schönau -amb el reliquiari amb el seu crani- en el monestir de Sant Florin, Kloster Schönau im Taunus. fou una mística benedictina alemanya.

69 les relacions: Abadessa, Acta Sanctorum, Alemanya, Alexandre III (papa), Altar, Anglès, Antic Testament, Antipapa, Ascensió, Ascetisme, Augsburg, Àngel de la guarda, Bisbe, Bonn, Canonització, Capella (arquitectura), Castell de Nassau, Catarisme, Comunió, Creu cristiana, Crist, Déu en el cristianisme, Dimoni, Ekbert de Schönau, Església (arquitectura), Francès, Guerra dels Trenta Anys, Hagiografia, Heretgia, Hessen, Hildegarda de Bingen, Islandès, Italià, Johannes Trithemius, Llatí, Llinatge, Maria, mare de Jesús, Martirologi, Missa, Misticisme, Monestir, Monges, Monjo, Nou Testament, Nova York, Orde de Sant Benet, Papa, Passió de Jesús, Patrologia Latina, Regla de sant Benet, ..., Reliquiari, Resurrecció, Sant, Suècia, Teologia, Víctor IV, Venècia, 1129, 1147, 1152, 1155, 1157, 1164, 1420, 1430, 1584, 1723, 1744, 18 de juny. Ampliar l'índex (19 més) »

Abadessa

En el cristianisme, l'abadessa (en llatí, abbatissa) és la cap superior d'una comunitat de monges, que sovint viuen en una abadia.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Abadessa · Veure més »

Acta Sanctorum

Acta Sanctorum (IANUARIUS 1643) LActa Sanctorum, o actes dels sants, és una publicació començada el 1643 per Jean Bolland i continuada pels bol·landistes, dedicada a estudiar i a editar críticament les vides dels sants de l'antiguitat i de l'edat mitjana, per l'ordre dels dies de l'any en què és celebrada llur festa.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Acta Sanctorum · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Alemanya · Veure més »

Alexandre III (papa)

Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Alexandre III (papa) · Veure més »

Altar

Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Altar · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Anglès · Veure més »

Antic Testament

LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Antic Testament · Veure més »

Antipapa

Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Antipapa · Veure més »

Ascensió

GiottoLAscensió és una festa cristiana que se celebra quaranta dies (tots dos dies inclosos) després del diumenge de Pasqua; així, sempre cau en dijous, generalment durant el mes de maig.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Ascensió · Veure més »

Ascetisme

Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Ascetisme · Veure més »

Augsburg

Augsburg és una gran ciutat i districte urbà de l'estat alemany de Baviera, capital de la Regió Administrativa de Suàbia, situada a la confluència dels rius Wertach i Lech.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Augsburg · Veure més »

Àngel de la guarda

Àngel de la guarda, per Pietro da Cortona, 1656. Làngel de la guarda, o àngel custodi (llatí, singular: angelus custos; plural: angeli custodes; grec, singular: ὁ φύλαξ ἄγγελος, ὁ προστάτης ἄγγελος; plural: οἱ φύλακες ἄγγελοι, οἱ προστάται ἄγγελο&#953), en el cristianisme, és un àngel que Déu atorga a cada ésser humà, per a protegir-lo i acompanyar-lo durant tota la seua vida.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Àngel de la guarda · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Bisbe · Veure més »

Bonn

Bonn és una ciutat alemanya a la riba esquerra del Rin.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Bonn · Veure més »

Canonització

La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Canonització · Veure més »

Capella (arquitectura)

Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Capella (arquitectura) · Veure més »

Castell de Nassau

El castell de Nassau fou la seu original de la Casa de Nassau a Nassau, a Renània-Palatinat (Alemanya).

Nou!!: Elisabet de Schönau і Castell de Nassau · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Catarisme · Veure més »

Comunió

La comunió en les religions de tradició cristiana és el moment durant les cerimonies religioses al quals els creients consumeixen un tros de pa i de vegades un glop de vi en commemoració del Sant Sopar.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Comunió · Veure més »

Creu cristiana

Un reliquiari amb la forma d'una ornamentada Creu cristiana La creu cristiana és un dels símbols del cristianisme més conegut.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Creu cristiana · Veure més »

Crist

Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Crist · Veure més »

Déu en el cristianisme

Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Déu en el cristianisme · Veure més »

Dimoni

Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Dimoni · Veure més »

Ekbert de Schönau

Ekbert de Schönau, Abat de Schönau, nascut a la primera part del en una família distingida de vall del Roine; mort 28 de març, de 1184, a l'Abadia de Schönau.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Ekbert de Schönau · Veure més »

Església (arquitectura)

Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Església (arquitectura) · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Francès · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Hagiografia

Escenes de vida d'una santa Lhagiografia o hagiologia és la disciplina que estudia els sants, els seus atributs i representacions, sigui des d'un punt de vista teològic o no.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Hagiografia · Veure més »

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Heretgia · Veure més »

Hessen

Hessen és un dels 16 estats (Länder) d'Alemanya, al centre del país.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Hessen · Veure més »

Hildegarda de Bingen

397x397px 350x350px Hildegarda de Bingen (en alemany: Hildegard von Bingen; en llatí: Hildegardis Bingensis, Bermersheim vor der Höhe, Alemanya, 1098 - Bingen am Rhein, 17 de setembre de 1179), també coneguda com a Santa Hildegarda i la Sibil·la del Rin, fou abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora, és la primera persona al món de qui es conserva música escrita.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Hildegarda de Bingen · Veure més »

Islandès

Lislandès o islandés (íslenska, fins a la reforma de l'ortografia del 1973: íslenzka) és una llengua escandinava occidental parlada a Islàndia.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Islandès · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Italià · Veure més »

Johannes Trithemius

Johannes Trithemius, conegut com a Johann von Heidenberg (nascut el 2 de febrer de 1462 - mort el 13 de desembre de 1516), va ser un monjo alemany nascut a Trittenheim, prop de Trèveris, Alemanya.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Johannes Trithemius · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Llatí · Veure més »

Llinatge

Llinatge és el vincle existent entre parents per consanguinitat, afinitat o adopció.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Llinatge · Veure més »

Maria, mare de Jesús

va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Maria, mare de Jesús · Veure més »

Martirologi

Un martirologi és un llibre litúrgic en què es recullen els noms de tots els sants i les santes seguint l'ordre dels dies de l'any.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Martirologi · Veure més »

Missa

Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Missa · Veure més »

Misticisme

Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Misticisme · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Monestir · Veure més »

Monges

* Monges, plural de monja, dona religiosa pertanyent a algun orde religiós, entre aquests.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Monges · Veure més »

Monjo

Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Monjo · Veure més »

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Nou Testament · Veure més »

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Nova York · Veure més »

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Orde de Sant Benet · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Papa · Veure més »

Passió de Jesús

''Calvari'', de Lucas Cranach el Vell (1538) La passió de Jesús (del llatí passus, 'patir') és el període de la vida de Jesús de Natzaret que, segons els evangelis, va passar entre el Sant Sopar i la seva mort i enterrament.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Passió de Jesús · Veure més »

Patrologia Latina

Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Patrologia Latina · Veure més »

Regla de sant Benet

Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Regla de sant Benet · Veure més »

Reliquiari

Reliquiaris de Sant Esteve i Sant Sebastià. Ayerbe Un reliquiari és un recipient sovint de la mida d'una capsa petita o estoig on es guarden relíquies o records dels sants i exposar-les a la veneració dels fidels.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Reliquiari · Veure més »

Resurrecció

''La Resurrecció de la Carn'', per Luca Signorelli La resurrecció (del llatí resurgere) és el fet de tornar a la vida després d'haver mort.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Resurrecció · Veure més »

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Sant · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Suècia · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Teologia · Veure més »

Víctor IV

Víctor IV, nascut Ottaviano di Monticelli, va ser antipapa de l'Església Catòlica de Roma entre 1159 i 1164.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Víctor IV · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Elisabet de Schönau і Venècia · Veure més »

1129

El 1129 (MCXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Elisabet de Schönau і 1129 · Veure més »

1147

El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Elisabet de Schönau і 1147 · Veure més »

1152

El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Elisabet de Schönau і 1152 · Veure més »

1155

El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Elisabet de Schönau і 1155 · Veure més »

1157

Sense descripció.

Nou!!: Elisabet de Schönau і 1157 · Veure més »

1164

Sense descripció.

Nou!!: Elisabet de Schönau і 1164 · Veure més »

1420

El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Elisabet de Schönau і 1420 · Veure més »

1430

Mapa d'Europa a l'any 1430.

Nou!!: Elisabet de Schönau і 1430 · Veure més »

1584

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Elisabet de Schönau і 1584 · Veure més »

1723

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Elisabet de Schönau і 1723 · Veure més »

1744

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Elisabet de Schönau і 1744 · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Elisabet de Schönau і 18 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Isabel de Schönau.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »