Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Elimaida

Índex Elimaida

Elimaida (llatí Elymais, grec Elymaia) fou una província, continuació del regne d'Elam, que formà part de la satrapia de Susiana que va existir sota l'Imperi Persa dels aquemènides i l'Imperi selèucida i fou regió o província separada sota i sota l'Imperi part i sota els sassànides). En general es considera que ocupava la regió entre els Zagros i Susis (la regió de Susa) però alguns autors clàssics l'esmenten com formant part d'Assíria i estenent-se des Assíria fins Susis. Plini la fa arribar fins al golf pèrsic (el mateix diu Estrabó). Ptolemeu situa el límit nord al riu Eulaeus (Eulaeos) i per l'est amb l'Oroatos, que feia frontera amb Persis o Persida, deixant també al sud el golf pèrsic. El nom deriva del antic regne d'Elam. Vegeu també: Ellipi.

33 les relacions: Abraham, Antíoc III, Antíoc IV, Assíria, Badaca, Corbiana, Cossais, Ecbatana, Elam, Elimaida, Elymais, Estrabó, Eulaeus, Gabiene, Golf Pèrsic, Imperi Aquemènida, Imperi Part, Imperi Persa, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Marduk, Nabucodonosor, Pàrtia, Persis, Selèucia del Tigris, Sittacene, Susa, Susiana, Susis, Uxis, Vologès IV de Pàrtia, Xuixtar, Zagros.

Abraham

Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.

Nou!!: Elimaida і Abraham · Veure més »

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC–187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Nou!!: Elimaida і Antíoc III · Veure més »

Antíoc IV

Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en grec Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (v. 215 aC–163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original fou Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Philopator. Des del 188 aC fou ostatge a Roma i justament el 175 aC fou bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri. Amb ajut de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. El 170 aC Egipte va reclamar la retrocessió de Celesíria i preventivament Antíoc IV va fer una campanya contra Egipte (169 aC), país que va ocupar menys Alexandria. Ptolemeu VI Filomètor fou fet presoner però fou deixat com a rei vassall per no alarmar els romans, però a Alexandria fou proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VII Evergetes i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem (169 aC), on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres foren venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb Gai Popili Laenas, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra; Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (vers un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. Vegeu Macabeus. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit fou desfet en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) fou enviat l'any següent (165 aC) i també fou derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Baccasis de Mèdia i Ptolemeu de Commagena es van fer independents. Categoria:Reis selèucides.

Nou!!: Elimaida і Antíoc IV · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (sirià) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Elimaida і Assíria · Veure més »

Badaca

Badaca fou una ciutat de Susiana on es va retirar Antígon després de ser derrotat per Èumenes.

Nou!!: Elimaida і Badaca · Veure més »

Corbiana

Corbiana fou un dels tres districtes en els quals estava dividida la satrapia selèucida de l'Elimaida.

Nou!!: Elimaida і Corbiana · Veure més »

Cossais

Cossais, cosseis o cosseins (llatí Cossaei, grec Kossaioi) foren un poble guerrer del districte anomenat Cossaia (Kossàia) a la vora de la Susiana (al sud) i de la Mèdia (al nord).

Nou!!: Elimaida і Cossais · Veure més »

Ecbatana

Ecbatana o Echbatana (grec antic: Ἐϰβάτανα; llatí: Ecbătăna. Per aquesta raó, la catalanització correcta d'aquest topònim hauria d'ésser: Ecbàtana) fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.

Nou!!: Elimaida і Ecbatana · Veure més »

Elam

Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.

Nou!!: Elimaida і Elam · Veure més »

Elimaida

Elimaida (llatí Elymais, grec Elymaia) fou una província, continuació del regne d'Elam, que formà part de la satrapia de Susiana que va existir sota l'Imperi Persa dels aquemènides i l'Imperi selèucida i fou regió o província separada sota i sota l'Imperi part i sota els sassànides). En general es considera que ocupava la regió entre els Zagros i Susis (la regió de Susa) però alguns autors clàssics l'esmenten com formant part d'Assíria i estenent-se des Assíria fins Susis. Plini la fa arribar fins al golf pèrsic (el mateix diu Estrabó). Ptolemeu situa el límit nord al riu Eulaeus (Eulaeos) i per l'est amb l'Oroatos, que feia frontera amb Persis o Persida, deixant també al sud el golf pèrsic. El nom deriva del antic regne d'Elam. Vegeu també: Ellipi.

Nou!!: Elimaida і Elimaida · Veure més »

Elymais

Ellipi (clàssica Elymais) fou un regne a la frontera oriental d'Assíria, a l'est i sud-est del país de Bit Khamban (Bīt-Ḫamban a la part nord del Diyala) a la regió de Kermanshah i nord de Luristan (Lorestān).

Nou!!: Elimaida і Elymais · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Elimaida і Estrabó · Veure més »

Eulaeus

Eulaeus (en grec Eulaeos) fou l'antic nom d'un riu de Susiana, que naixia a les muntanyes orientals, al districte de Dinarún, passava per la moderna Shushter i desaiguava al Tigris per un canal artificial (l'Haffar).

Nou!!: Elimaida і Eulaeus · Veure més »

Gabiene

Gabiene o Gabiana fou un districte o eparquia d'Elimais a la satrapia de Susiana.

Nou!!: Elimaida і Gabiene · Veure més »

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (en llatí Persicus Sinus; en grec Περσικός κόλπος, Persikos kolpos; en persa خلیج فارس, Khalij-e-Fars; en àrab الخليج العربي, al-Ḫalīj al-ʿArabī, literalment "golf Aràbic", i, menys usual, الخليج الفارسي, al-Ḫalīj al-Fārisī, "golf Pèrsic", tot i que històricament també بحر فارس, Baḥr Fāris, "mar de Pèrsia", entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Nou!!: Elimaida і Golf Pèrsic · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Elimaida і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Part

L'imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Elimaida і Imperi Part · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Elimaida і Imperi Persa · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Elimaida і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Selèucida

Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Elimaida і Imperi Selèucida · Veure més »

Marduk

Marduk (en accadi AMAR.UTU, a la Biblia Merodach מְרֹדַךְ) fou la deïtat tutelar de Babilònia.

Nou!!: Elimaida і Marduk · Veure més »

Nabucodonosor

* Nabucodonosor I rei de la dinastia de Pashi o Isin al final del segle XII aC (vers 1124-1103 aC).

Nou!!: Elimaida і Nabucodonosor · Veure més »

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Nou!!: Elimaida і Pàrtia · Veure més »

Persis

Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.; پارس, Pars) fou una regió de l'antiga Pèrsia al Iran considerada el cor de Pèrsia i el districte que dóna nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.

Nou!!: Elimaida і Persis · Veure més »

Selèucia del Tigris

Selèucia (Σελεύκεια) o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.

Nou!!: Elimaida і Selèucia del Tigris · Veure més »

Sittacene

Sittacene fou una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, dins la satrapia de Babilònia.

Nou!!: Elimaida і Sittacene · Veure més »

Susa

* Toponímia.

Nou!!: Elimaida і Susa · Veure més »

Susiana

Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.

Nou!!: Elimaida і Susiana · Veure més »

Susis

Susis és el nom amb què es conegué a l'època clàssica la regió de Susa a Pèrsia (Elam).

Nou!!: Elimaida і Susis · Veure més »

Uxis

Uxis (llatí Uxii) foren un poble de Pèrsia que vivia a la frontera entre Persis i Susiana, a l'est del Pasitigris i a l'oest del Oroatis.

Nou!!: Elimaida і Uxis · Veure més »

Vologès IV de Pàrtia

Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191.

Nou!!: Elimaida і Vologès IV de Pàrtia · Veure més »

Xuixtar

Xuixtar (Persa: شوشتر, àrab Tustar) és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.

Nou!!: Elimaida і Xuixtar · Veure més »

Zagros

Foto satel·lital dels monts Zagros, NASA, 1992. Zagros (persa رشته كوه زاگرس), (kurd: Çîyayên Zagrosê), és una cadena muntanyosa d'Iran que s'estén de nord a sud amb lleugera inclinació a l'oest cap al final i és la part central de les muntanyes que van des del Caucas al sud d'Iran, ocupant la major part de l'actual Kurdistan persa i Kurdistan iraquià.

Nou!!: Elimaida і Zagros · Veure més »

Redirigeix aquí:

Elimiade, Paretaces.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »