Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Aristòtil, Arpa, Basílica de Sant Marc, Beatriz Galindo, Bolonya, Brescia, Castellà, Clavicèmbal, Clavicordi, Francès, Galileo Galilei, Grec, Hebreu, Juliana Morell, Llatí, Oblat, Orde de Sant Benet, Parma, Pàdua, Perusa, Plaça de Sant Marc, Procurador, República de Venècia, Roma, Sófia Kovalévskaia, Siena, Universitat de Pàdua, Universitat de Pisa, Vassar College, Venècia, Violí, 1646, 1654, 1664, 1665, 1669, 1678, 1684, 25 de juny, 26 de juliol, 5 de juny.
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Aristòtil · Veure més »
Arpa
L'arpa és un instrument de corda pinçada, composta per un marc ressonant i una sèrie variable de cordes tensades entre la secció inferior i la superior.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Arpa · Veure més »
Basílica de Sant Marc
La basílica de Sant Marc (en italià: Basilica di San Marco) és l'església principal de Venècia, de gran importància religiosa, històrica i, ara, turística.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Basílica de Sant Marc · Veure més »
Beatriz Galindo
Monument a Beatriz Galindo, a Madrid. Firma hològrafa de Beatriz Galindo (Granada, 19–3–1501). Escultura jacent de '''Beatriz Galindo''' Beatriz Galindo, anomenada «la Latina» (Salamanca, cap a 1465 – Madrid, 23 de novembre de 1535), va ser una escriptora i humanista castellana.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Beatriz Galindo · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Bolonya · Veure més »
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Brescia · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Castellà · Veure més »
Clavicèmbal
El clavicèmbal o clavecí és un instrument musical de teclat de cordes polsades (a diferència del piano o el clavicordi, que són de cordes percudides).
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Clavicèmbal · Veure més »
Clavicordi
Clavicordi atribuït al constructor Johann Christ Haazer, St. Petri in BudiBin, any 1728, MDMB 466, al fons del Museu de la Música de Barcelona El clavicordi, monocord o monocordi és un instrument musical europeu de teclat, de corda percudida, amb el so molt feble.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Clavicordi · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Francès · Veure més »
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Galileo Galilei · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Grec · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Hebreu · Veure més »
Juliana Morell
fou una priora dominica teòloga, traductora i escriptora.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Juliana Morell · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Llatí · Veure més »
Oblat
Oblat és la denominació que rep al si de l'Església Catòlica aquell creient que, sense professar els vots d'un orde religiós, sense deixar de ser laic, s'ofereix a Déu i es compromet a complir part dels compromisos dels religiosos d'algun orde.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Oblat · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Orde de Sant Benet · Veure més »
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Parma · Veure més »
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Pàdua · Veure més »
Perusa
Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Perusa · Veure més »
Plaça de Sant Marc
Panoràmica de la Plaça de Sant Marc. La '''plaça de Sant Marc''' de Venècia La ''Piazzetta'' de Sant Marc La plaça de Sant Marc (en italià Piazza San Marco) és l'«única» plaça de Venècia, i la seva principal destinació turística, abundant en fotògrafs, turistes i coloms.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Plaça de Sant Marc · Veure més »
Procurador
* Procurador dels tribunals, juristes que actuen als tribunals.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Procurador · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і República de Venècia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Roma · Veure més »
Sófia Kovalévskaia
Sófia Vassílievna Kovalévskaia, (Со́фья Васи́льевна Ковале́вская, Moscou, 15 de gener de 1850-Estocolm, 10 de febrer de 1891) va ser una matemàtica russa, la primera dona de l'Europa moderna a obtenir un doctorat en matemàtiques, la primera a formar part del consell editorial d'una revista científica i la primera a ser nomenada professora de matemàtiques.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Sófia Kovalévskaia · Veure més »
Siena
Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Siena · Veure més »
Universitat de Pàdua
La Universitat de Pàdua (en italià Università degli Studi di Padova) és una de les més importants universitats d'Itàlia, i de les més antigues del món (la tercera a Itàlia), fundada el 1222.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Universitat de Pàdua · Veure més »
Universitat de Pisa
La Universitat de Pisa (en italià Università di Pisa) és una de les universitats de major renom d'Itàlia.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Universitat de Pisa · Veure més »
Vassar College
El Vassar Collegue és una universitat liberal privada i mixta situada a la ciutat de Poughkeepsie, Nova York, als Estats Units. Fundat el 1861 per Matthew Vassar com una universitat per a dones, va esdevenir mixta 1969.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Vassar College · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Venècia · Veure més »
Violí
El violí (etimologia: de l'italià Violino, diminutiu de viola) és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i és el més agut de la seva família.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і Violí · Veure més »
1646
;Països Catalans.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і 1646 · Veure més »
1654
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і 1654 · Veure més »
1664
Sense descripció.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і 1664 · Veure més »
1665
Sense descripció.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і 1665 · Veure més »
1669
Sense descripció.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і 1669 · Veure més »
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і 1678 · Veure més »
1684
;Països Catalans.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і 1684 · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і 25 de juny · Veure més »
26 de juliol
El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і 26 de juliol · Veure més »
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Elena Lucrezia Cornaro Piscopia і 5 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Elena Cornaro Piscopia, Elena Lucrezia Cornaro.
