Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Electró

Índex Electró

En física, l'electró (símbol e-) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

335 les relacions: Accelerador de partícules, Albert Einstein, Ambre, American Institute of Physics, American Physical Society, Anihilació, Antiga Grècia, Antimatèria, Antineutrí, Antipartícula, Antoine Henri Becquerel, Astrophysical Journal, Atmosfera, Atmosfera terrestre, Attosegon, Benjamin Franklin, Big Bang, Bosó, Bosons W i Z, Buit, Cambra de boira, Cambridge University Press, Camp elèctric, Camp magnètic, Carcinoma basocel·lular, Carl David Anderson, Càrrega elèctrica, Càrrega elèctrica elemental, Càtode, Charles François de Cisternay du Fay, Charles Thomson Rees Wilson, Circuit integrat, Clinton Joseph Davisson, Cobalt-60, Coherència (física), Col·lapse gravitatori, Col·lisionador, Columbia University Press, Comptes rendus de l'Académie des sciences, Condensat de Bose-Einstein, Conductivitat elèctrica, Conductivitat tèrmica, Conservació de l'energia, Constant d'estructura fina, Constant de Planck, Corona solar, Corrent elèctric, Coulomb, Coure, De Magnete, ..., Deslocalització electrònica, Desplaçament de Lamb, Detector d'ionització gasosa, Diapositiva, Dielèctric, Difracció, Difracció d'electrons de baixa energia, Dispersió de Thomson, Dmitri Mendeléiev, Dualitat ona-partícula, Edat de l'Univers, Edu365.cat, Efecte Auger, Efecte Compton, Efecte túnel, Efecte Zeeman, Electròlisi, Electrònica, Electró-volt, Electricitat, Electrodinàmica quàntica, Electroestàtica, Emissió beta, Energia d'ionització, Energia potencial, Enllaç covalent, Enllaç metàl·lic, Enllaç químic, Equació de Dirac, Equació de Schrödinger, Equacions de Maxwell, Equivalència entre massa i energia, Ernest Rutherford, Erwin Schrödinger, Espín, Espectròmetre, Espectre de l'hidrogen, Espectroscòpia, Estat doblet, Esterilització (microbiologia), Estrella, Estrella compacta, Evolució estel·lar, Experiment de la doble escletxa, Experiment de Millikan, Física clàssica, Física de partícules, Fermió, Fluorescència, Fonó, Forat negre, Força d'Abraham-Lorentz, Força de Lorentz, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Fotó, Fotocàtode, Francis Hauksbee, Freqüència, Freqüència de ressonància, Fritz Wolfgang London, Funció d'ones, Funció de densitat de probabilitat, Fundació Nobel, Generació (física de partícules), General Electric, George Francis FitzGerald, George Paget Thomson, George Stoney, George Uhlenbeck, Gilbert Newton Lewis, Gravetat, Gustav Ludwig Hertz, Hamiltonià, Harold Albert Wilson, Harvey Fletcher, Hèlix, Heli, Helicitat (física de partícules), Henry Moseley, Hermann von Helmholtz, Hidrogen, Holó, Horitzó d'esdeveniments, Ió (àtom), Ió hidrogen, Imant dipolar, Inducció electromagnètica, Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia, Institute of Electrical and Electronics Engineers, Interacció electrofeble, Interferència (propagació d'ones), Interval de confiança, Irving Langmuir, Isòtops del níquel, Isoespín feble, James Franck, Johann Wilhelm Hittorf, John Sealy Edward Townsend, Joseph John Thomson, Joule, Journal of the American Chemical Society, Julian Schwinger, Kelvin, Langley Research Center, Làser d'electrons lliures, Línia espectral, LEP, Leptó, Leptó tau, Lester Halbert Germer, Liti, Llamp, Llei d'Ampère, Llei de Coulomb, Llei de l'invers del quadrat, Llei de la conductivitat de Wiedemann-Franz, Lleis de Faraday de l'electròlisi, Llum, Llum col·limada, Longitud de Planck, Louis-Victor de Broglie, Magnetó de Bohr, Magnetisme, Massa efectiva, Massa en repòs, Massa solar, McGraw-Hill, Mecànica quàntica, Micròmetre, Microones, Microscopi, Microscopi òptic, Microscopi electrònic, Microscopi electrònic de rastreig, Microscopi electrònic de transmissió, Model estàndard de física de partícules, Molècula, Moment angular, Moment magnètic, Monitor d'ordinador, Motor elèctric, Muó, NASA, Nature, Níquel, Neollatí, Neutrí, Neutrí electrònic, Neutrí muònic, Neutró, New Scientist, Niels Bohr, Nombre quàntic, Nucleó, Nucleosíntesi, Nucleosíntesi estel·lar, Nucli atòmic, Ona de matèria, Or, Orbital atòmic, Orbital molecular, Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Oxford University Press, Parell d'electrons, Parell de Cooper, Partícula alfa, Partícula beta, Partícula elemental, Partícula puntual, Partícula subatòmica, Partícula virtual, Partícules idèntiques, Pascal (unitat), Paul Adrien Maurice Dirac, Pelatge, Permitivitat, Permitivitat del buit, Permitivitat relativa, Physical Review D, Physical Review Letters, Pió, Plasma (estat de la matèria), Polarització del buit, Polykarp Kusch, Positró, Positroni, Potencial elèctric, Potencials de Liénard–Wiechert, Preó, Precessió, Pressió, Princeton University Press, Principi d'exclusió de Pauli, Principi d'incertesa de Heisenberg, Projecció (matemàtiques), Propietat química, Proporció entre les masses del protó i l'electró, Protó, Psi, Punt crític, Quantificació (física), Quantitat de moviment, Quark, Quasipartícula, Quilogram, Radi (element), Radi clàssic de l'electró, Radi de Larmor, Radi de Schwarzschild, Radiació ciclotró, Radiació de frenada, Radiació de Hawking, Radiació de sincrotró, Radiació de Txerenkov, Radiació electromagnètica, Radiació gamma, Radiació X, Radiància espectral, Radioactivitat, Radioisòtop, Radiotelescopi, Radioteràpia, Raigs catòdics, Raigs còsmics, Reentrada atmosfèrica, Relativitat especial, Resistivitat, Retroprojector, Richard Feynman, Richard Laming, Robert Andrews Millikan, Samuel Goudsmit, Science, Science Daily, Scientific American, Semiconductor, Sensor CCD, Sin-Itiro Tomonaga, Soldadura per feix d'electrons, Springer Science+Business Media, Statcoulomb, Superconductivitat, Superconductivitat d'alta temperatura, Taula periòdica, Tefló, Teixit tou, Telescopi, Televisió, Teoria BCS, Teoria corpuscular de la llum, Teoria de bandes, Teoria de la relativitat, Teories de l'èter, Tesla (unitat), Transbordador espacial, Transferència electrònica, Transistor, Tub de Crookes, Tub de raigs catòdics, Tub fotomultiplicador, Unitat de massa atòmica, Universitat de Califòrnia, Universitat de Cambridge, Universitat de Lund, Universitat de Stanford, University of Chicago Press, València (química), Valor absolut, Vàlvula de buit, Velocitat de deriva, Velocitat de la llum, Vida mitjana, Vidre, Volt, Walter Heitler, Wilhelm Weber, William Crookes, William Gilbert, Willis Lamb, Wolfgang Pauli, Xarxa de flux, Zero absolut, Zitterbewegung. Ampliar l'índex (285 més) »

Accelerador de partícules

Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.

Nou!!: Electró і Accelerador de partícules · Veure més »

Albert Einstein

Albert Einstein AFI (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà.

Nou!!: Electró і Albert Einstein · Veure més »

Ambre

Lambre és una resina fòssil de sediments oligocènics i al·luvions.

Nou!!: Electró і Ambre · Veure més »

American Institute of Physics

L'Institut Americà de Física "American Institute of Physics" (AIP) promou la ciència, la professió de la física, publica revistes de física, i produeix publicacions per a les societats científiques i d'enginyeria.

Nou!!: Electró і American Institute of Physics · Veure més »

American Physical Society

American Physical Society (APS) és, amb uns 50.000 membres, la segona organització de físics més important del món, després de la Deutsche Physikalische Gesellschaft.

Nou!!: Electró і American Physical Society · Veure més »

Anihilació

Feynman de l'anihilació d'un positró amb un electró en un fotó que també es torna a desintegrar en un positró i un electró En física, el terme anihilació s'aplica al procés que succeeix quan una partícula subatòmica col·lideix amb la seva respectiva antipartícula.

Nou!!: Electró і Anihilació · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Electró і Antiga Grècia · Veure més »

Antimatèria

antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.

Nou!!: Electró і Antimatèria · Veure més »

Antineutrí

L'antineutrí és l'antipartícula del neutrí.

Nou!!: Electró і Antineutrí · Veure més »

Antipartícula

Una antipartícula és una partícula subatòmica que té la mateixa massa i espín que una altra partícula donada, però que té totes les càrregues oposades (electromagnètica, forta, dèbil, etc.). Tota partícula té una antipartícula associada, tot i que hi ha partícules que són les antipartícules de si mateixes: és el cas del fotó.

Nou!!: Electró і Antipartícula · Veure més »

Antoine Henri Becquerel

Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.

Nou!!: Electró і Antoine Henri Becquerel · Veure més »

Astrophysical Journal

The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.

Nou!!: Electró і Astrophysical Journal · Veure més »

Atmosfera

Gran taca roja L'atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.

Nou!!: Electró і Atmosfera · Veure més »

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Nou!!: Electró і Atmosfera terrestre · Veure més »

Attosegon

Un attosegon és una unitat del Sistema Internacional d'Unitats de temps igual a 10−18 d'un segon (una trilionèssima d'un segon).

Nou!!: Electró і Attosegon · Veure més »

Benjamin Franklin

Benjamin Franklin (17 de gener 1706 – 17 d'abril 1790) fou un polímata nord-americà.

Nou!!: Electró і Benjamin Franklin · Veure més »

Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

Nou!!: Electró і Big Bang · Veure més »

Bosó

Els bosons són partícules d'espín enter que, per tant, satisfan l'estadística de Bose-Einstein.

Nou!!: Electró і Bosó · Veure més »

Bosons W i Z

En física, els bosons W i Z són partícules elementals que produeixen la interacció de la força nuclear feble.

Nou!!: Electró і Bosons W i Z · Veure més »

Buit

Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.

Nou!!: Electró і Buit · Veure més »

Cambra de boira

Primera fotografia de la trajectòria d'un positró en una cambra de boira Una cambra de boira, o cambra de Wilson, és un detector de trajectòries de partícules amb càrrega elèctrica en el si d'un vapor saturat i d'un camp magnètic.

Nou!!: Electró і Cambra de boira · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Electró і Cambridge University Press · Veure més »

Camp elèctric

En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.

Nou!!: Electró і Camp elèctric · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Electró і Camp magnètic · Veure més »

Carcinoma basocel·lular

El carcinoma basocel·lular (o carcinoma de cèl·lules basals, o epitelioma basocel·lular) és el tipus més comú de càncer de pell.

Nou!!: Electró і Carcinoma basocel·lular · Veure més »

Carl David Anderson

Carl David Anderson (Nova York, EUA, 1905 – San Marino, 1991) fou un físic estatunidenc descobridor de l'anti-electró (positró) i del muó, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1936.

Nou!!: Electró і Carl David Anderson · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Nou!!: Electró і Càrrega elèctrica · Veure més »

Càrrega elèctrica elemental

La càrrega elèctrica elemental o quantum elemental d'electricitat és una constant física usada com a unitat natural i equivalent al mòdul de la càrrega elèctrica d'un electró.

Nou!!: Electró і Càrrega elèctrica elemental · Veure més »

Càtode

Diagrama d'un càtode de coure en una pila galvànica El càtode és un elèctrode en un dispositiu elèctric que pot ser el positiu o el negatiu d'un dispositiu electroquímic on hi ha un procés de reducció La paraula càtode prové del grec κάθοδος (kathodos: camí de descens) i va ser utilitzada per primera vegada el 1834 per William Whewell, després de consultar els treballs de Faraday.

Nou!!: Electró і Càtode · Veure més »

Charles François de Cisternay du Fay

Charles François de Cisternay du Fay (París, 14 de setembre del 1698 - 16 de juliol del 1739) fou un químic francès conegut en electroestàtica per diferenciar entre una electricitat positiva i una altra negativa.

Nou!!: Electró і Charles François de Cisternay du Fay · Veure més »

Charles Thomson Rees Wilson

Charles Thomson Rees Wilson CH (Midlothian, Escòcia, 1869 - Edimburg, 1959) fou un biòleg, físic i químic escocès guardonat l'any 1927 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Electró і Charles Thomson Rees Wilson · Veure més »

Circuit integrat

Tres xips Un circuit integrat és una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics necessaris per realitzar una funció.

Nou!!: Electró і Circuit integrat · Veure més »

Clinton Joseph Davisson

Clinton Joseph Davisson (Bloomington, Illinois, EUA, 22 d'octubre de 1881 – Charlottesville, Virgínia, 1 de febrer de 1958) fou un físic estatunidenc guardonat l'any 1937 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Electró і Clinton Joseph Davisson · Veure més »

Cobalt-60

Esquema de decaïment del 60Co. El Cobalt-60 (60Co) és un isòtop radioactiu sintètic del cobalt, amb un període de semidesintegració de 5,27 anys.

Nou!!: Electró і Cobalt-60 · Veure més »

Coherència (física)

La coherència és la propietat de les ones (i, en general, de qualsevol estat físic ondulatori) que els permet exhibir interferència.

Nou!!: Electró і Coherència (física) · Veure més »

Col·lapse gravitatori

Col·lapse gravitatori d'una estrella En astronomia, el col·lapse gravitatori és la contracció d'un cos massiu com a conseqüència de la seva pròpia força gravitatòria.

Nou!!: Electró і Col·lapse gravitatori · Veure més »

Col·lisionador

Un col·lisionador és un tipus d'accelerador de partícules que utilitza rajos dirigits de partícules.

Nou!!: Electró і Col·lisionador · Veure més »

Columbia University Press

Columbia University Press és una editorial universitària amb seu a la ciutat de Nova York i afiliada a la Universitat de Colúmbia.

Nou!!: Electró і Columbia University Press · Veure més »

Comptes rendus de l'Académie des sciences

Comptes rendus de l'Académie des sciences, des del 2002 anomenada només Comptes rendus, és una revista científica publicada per lAcadémie des sciences de França.

Nou!!: Electró і Comptes rendus de l'Académie des sciences · Veure més »

Condensat de Bose-Einstein

Un condensat de Bose-Einstein és un estat de la matèria format per bosons refredats a temperatures molt properes al zero absolut.

Nou!!: Electró і Condensat de Bose-Einstein · Veure més »

Conductivitat elèctrica

La conductivitat elèctrica és una mesura de la capacitat d'un material de deixar passar el corrent elèctric, la seva aptitud per deixar circular lliurement les càrregues elèctriques.

Nou!!: Electró і Conductivitat elèctrica · Veure més »

Conductivitat tèrmica

La conductivitat tèrmica (simbolitzada λ o k) és la mesura de la facilitat amb la que la calor passa a través d'un material i depèn únicament de la natura del material i no de la seva forma.

Nou!!: Electró і Conductivitat tèrmica · Veure més »

Conservació de l'energia

xoc perfectament elàstic i absència de fregament. En física, la llei de la conservació de l'energia estableix que, a qualsevol sistema aïllat, la quantitat total d'energia es manté constant.

Nou!!: Electró і Conservació de l'energia · Veure més »

Constant d'estructura fina

La constant d'estructura fina o constant d'estructura fina de Sommerfeld, normalment denotada per α, és la constant física fonamental que caracteritza la intensitat de la interacció electromagnètica.

Nou!!: Electró і Constant d'estructura fina · Veure més »

Constant de Planck

La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.

Nou!!: Electró і Constant de Planck · Veure més »

Corona solar

eclipsi solar total el dia 11 d'agost del 1999, a França La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol.

Nou!!: Electró і Corona solar · Veure més »

Corrent elèctric

El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.

Nou!!: Electró і Corrent elèctric · Veure més »

Coulomb

El coulomb, de símbol C, és la unitat de la càrrega elèctrica al Sistema Internacional, rep el seu nom en honor a Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806).

Nou!!: Electró і Coulomb · Veure més »

Coure

El coure (del llatí cuprum), de símbol Cu, és un element químic de nombre atòmic 29 i un dels metalls més importants.

Nou!!: Electró і Coure · Veure més »

De Magnete

De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Magnete Tellure (Sobre els imants, els cossos magnètics i el gran imant terrestre) és un treball científic publicat el 1600 pel metge i científic anglès William Gilbert.

Nou!!: Electró і De Magnete · Veure més »

Deslocalització electrònica

La deslocalització electrònica, en física i en química, és el fenomen que es produeix quan un o diversos electrons poden distribuir o moure's entre diversos centres (per exemple, àtoms en una molècula).

Nou!!: Electró і Deslocalització electrònica · Veure més »

Desplaçament de Lamb

En física, el desplaçament de Lamb, anomenat així en honor de Willis Lamb, és una petita diferència d'energia entre dos nivells 2s_ i 2p_ de l'àtom d'hidrogen.

Nou!!: Electró і Desplaçament de Lamb · Veure més »

Detector d'ionització gasosa

Gràfic de la variació del corrent de parells d'ions respecte al voltatge aplicat per un detector de radiació gasosa cilíndric Un detector d'ionització gasosa és un instrument de detecció de radiació l'objectiu del qual és detectar la presència de partícules ionitzants en física de partícules i, en general, mesurar la radiació ionitzant.

Nou!!: Electró і Detector d'ionització gasosa · Veure més »

Diapositiva

Una diapositiva en colors dins d'un marc plàstic.Pont sobre l'embassament de La Fuensanta, Yeste, Albacete. Una diapositiva o transparència és una fotografia positiva creada en un suport transparent per mitjans fotoquímics.

Nou!!: Electró і Diapositiva · Veure més »

Dielèctric

Un dielèctric o aïllant elèctric, és una substància altament resistent al flux del corrent elèctric.

Nou!!: Electró і Dielèctric · Veure més »

Difracció

Difracció amb dues obertures El fenomen de la difracció es produeix quan les ones procedents d'una font quasi puntual troben un obstacle o una petita obertura, deixen de propagar-se en línia recta, i volten l'obstacle o bé s'obren després de passar per l'obertura.

Nou!!: Electró і Difracció · Veure més »

Difracció d'electrons de baixa energia

Patró de difracció d'electrons sobre la superfície d'un monocristall de níquel La difracció d'electrons de baixa energia o LEED (Low-Energy Electronic Diffraction) és una tècnica analítica mitjançant la qual es poden estudiar superfícies a escala atòmica mitjançant el bombardeig d'electrons lents.

Nou!!: Electró і Difracció d'electrons de baixa energia · Veure més »

Dispersió de Thomson

La dispersió de Thomson és la difusió d'un fotó de baixa energia sobre una partícula carregada en repòs, generalment un electró, és a dir, no lligat a cap àtom.

Nou!!: Electró і Dispersió de Thomson · Veure més »

Dmitri Mendeléiev

Dmitri Ivànovitx Mendeléiev, Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; (Tobolsk, 8 de febrer del 1834 - Sant Petersburg, 2 de febrer del 1907) fou un químic i inventor rus.

Nou!!: Electró і Dmitri Mendeléiev · Veure més »

Dualitat ona-partícula

En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.

Nou!!: Electró і Dualitat ona-partícula · Veure més »

Edat de l'Univers

Hubble L'edat de l'univers, d'acord amb la teoria del ''big bang'', és el temps que ha passat entre el big bang i el present.

Nou!!: Electró і Edat de l'Univers · Veure més »

Edu365.cat

Edu365.cat o simplement Edu365 és un portal educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, orientat i desenvolupat específicament per a l'alumnat i les seves famílies, que es basa en les infraestructures i serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC).

Nou!!: Electró і Edu365.cat · Veure més »

Efecte Auger

Resultat del procés de desexcitació d'un altre electró d'aquell àtom, sense emissió de cap fotó.

Nou!!: Electró і Efecte Auger · Veure més »

Efecte Compton

Efecte Compton d'un fotó sobre un electró lligat a un nucli En física, l'efecte Compton és el decreixement en energia (increment en longitud d'ona) d'un fotó, raigs X o raigs gamma, quan interacciona amb la matèria.

Nou!!: Electró і Efecte Compton · Veure més »

Efecte túnel

Fig.1 Representació animada de l'efecte túnel d'una ona d'electrons L'efecte túnel quàntic és un efecte de la mecànica quàntica que permet transicions a través d'un nivell d'energia prohibit per la mecànica clàssica.

Nou!!: Electró і Efecte túnel · Veure més »

Efecte Zeeman

Fotografia feta per Pieter Zeeman del seu descobriment L'efecte Zeeman L'efecte Zeeman consisteix en la separació en dues, tres o més línies espectrals d'una font lluminosa monocromàtica sotmesa a un camp magnètic intens.

Nou!!: Electró і Efecte Zeeman · Veure més »

Electròlisi

L'electròlisi és un mètode de separació dels elements que formen un compost aplicant-los electricitat: es produeix en primer lloc la descomposició en ions, seguit de diversos efectes o reaccions secundàries segons els casos concrets.

Nou!!: Electró і Electròlisi · Veure més »

Electrònica

Esquema d'un circuit amplificador de dues etapes Lelectrònica és la branca de la física i especialització de l'enginyeria, que estudia i empra els dispositius electrònics que funcionen controlant el flux d'electrons i altres partícules carregades elèctricament en dispositius com per exemple semiconductors o altres.

Nou!!: Electró і Electrònica · Veure més »

Electró-volt

Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp electroestàtic amb una diferència de potencial d'un volt.

Nou!!: Electró і Electró-volt · Veure més »

Electricitat

El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.

Nou!!: Electró і Electricitat · Veure més »

Electrodinàmica quàntica

L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.

Nou!!: Electró і Electrodinàmica quàntica · Veure més »

Electroestàtica

L'electroestàtica és la branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics produïts per distribucions de càrregues estàtiques (és a dir, que no canvien al llarg del temps).Des de l'antiguitat clàssica se sabia que alguns materials com l'ambre atreuen petites partícules després de fregar-los.

Nou!!: Electró і Electroestàtica · Veure més »

Emissió beta

La desintegració beta o emissió beta és un procés pel qual un radioisòtop pot transformar-se en altres radioisòtops, mitjançant l'emissió d'una partícula beta.

Nou!!: Electró і Emissió beta · Veure més »

Energia d'ionització

L'energia de ionització, simbolitzada E1, és la mínima energia necessària per a extreure un electró d'un àtom neutre o molècula en el seu estat fonamental.

Nou!!: Electró і Energia d'ionització · Veure més »

Energia potencial

En física, l'energia potencial és l'energia que un objecte posseeix a causa de la seva posició en un camp de forces o que un sistema té a causa de la configuració de les seves parts.

Nou!!: Electró і Energia potencial · Veure més »

Enllaç covalent

Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.

Nou!!: Electró і Enllaç covalent · Veure més »

Enllaç metàl·lic

En l'enllaç metàl·lic alguns electrons es mouen entre els àtoms amb facilitat Lenllaç metàl·lic és un tipus d'enllaç químic típic dels elements metàl·lics i que es dóna entre elements d'electronegativitat iguals o baixes.

Nou!!: Electró і Enllaç metàl·lic · Veure més »

Enllaç químic

L'enllaç químic és el fenomen físicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.

Nou!!: Electró і Enllaç químic · Veure més »

Equació de Dirac

L'equació de Dirac és una equació d'ones relativista de la mecànica quàntica formulada per Paul Dirac el 1928.

Nou!!: Electró і Equació de Dirac · Veure més »

Equació de Schrödinger

En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.

Nou!!: Electró і Equació de Schrödinger · Veure més »

Equacions de Maxwell

Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.

Nou!!: Electró і Equacions de Maxwell · Veure més »

Equivalència entre massa i energia

L'equació E.

Nou!!: Electró і Equivalència entre massa i energia · Veure més »

Ernest Rutherford

Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.

Nou!!: Electró і Ernest Rutherford · Veure més »

Erwin Schrödinger

Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger (Viena, Imperi austrohongarès, 12 d'agost de 1887 - Viena, Àustria 4 de gener de 1961) fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.

Nou!!: Electró і Erwin Schrödinger · Veure més »

Espín

En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.

Nou!!: Electró і Espín · Veure més »

Espectròmetre

Un espectròmetre Un espectròmetre és un aparell òptic capaç de mesurar les propietats de la llum analitzant una part específica de l'espectre electromagnètic, s'utilitzen en l'anàlisi espectroscòpic per a la identificació dels materials.

Nou!!: Electró і Espectròmetre · Veure més »

Espectre de l'hidrogen

La sèrie espectral de l'hidrogen en una escala logarítmica Es denomina espectre de l'hidrogen a l'espectre d'emissió electromagnètica pròpia de l'hidrogen.

Nou!!: Electró і Espectre de l'hidrogen · Veure més »

Espectroscòpia

prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.

Nou!!: Electró і Espectroscòpia · Veure més »

Estat doblet

En mecànica quàntica, un doblet és un estat quàntic d'un sistema d'espín 1/2, de manera que té dos valors permesos del component d'espín, −1/2 i +1/2.

Nou!!: Electró і Estat doblet · Veure més »

Esterilització (microbiologia)

Aparell per esterilitzar instruments de cirurgia, fotografiat entre 1914-1918 a l'Arxiu Federal de Suïssa. L'esterilització és el tractament que deixa a l'objecte tractat lliure de tot organisme viu.

Nou!!: Electró і Esterilització (microbiologia) · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Electró і Estrella · Veure més »

Estrella compacta

En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.

Nou!!: Electró і Estrella compacta · Veure més »

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Nou!!: Electró і Evolució estel·lar · Veure més »

Experiment de la doble escletxa

Lexperiment de la doble escletxa o experiment de Young, consisteix en la difracció de llum a través de dues escletxes, que produeixen un patró d'interferència amb bandes clares i fosques en un pantalla situada després de les escletxes.

Nou!!: Electró і Experiment de la doble escletxa · Veure més »

Experiment de Millikan

Fotografia de l'aparell de Millikan. S'observa el recipient que contenia oli de motor per a mantenir les cambres interiors a temperatura constant. A la part superior esquerra hi ha l'atomitzador, a la part inferior esquerra el telescopi d'observació, també es veuen les 3 finestres i el conductor elèctric, provinent d'una bateria, que entra per la part superior. L'experiment de Millikan o experiment de la gota d'oli és un important experiment que permet determinar la càrrega elèctrica de l’electró.

Nou!!: Electró і Experiment de Millikan · Veure més »

Física clàssica

Dinamòmetre La física clàssica és la basada en els postulats desenvolupats abans de l'aparició de la física quàntica.

Nou!!: Electró і Física clàssica · Veure més »

Física de partícules

La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.

Nou!!: Electró і Física de partícules · Veure més »

Fermió

Un fermió és aquella partícula que compleix l'estadística de Fermi-Dirac, i per tant el principi d'exclusió de Pauli, segons el qual dos fermions idèntics no poden ocupar el mateix estat quàntic alhora.

Nou!!: Electró і Fermió · Veure més »

Fluorescència

Pintures fluorescents i llum ultraviolada de l'artista Beo Beyond. La fluorescència és la propietat d'una substància d'emetre llum quan és exposada a radiacions del tipus ultraviolat, rajos catòdics o raigs X. Les radiacions absorbides (invisibles a l'ull humà), són transformades en llum visible, o sigui, d'una longitud d'ona major a la incident.

Nou!!: Electró і Fluorescència · Veure més »

Fonó

Modes normals de progressió de la vibració a través d'un cristall. Un fonó és un quàntum d'energia d'una ona mecànica en una xarxa cristal·lina rígida, de la mateixa manera que un fotó ho és d'una ona electromagnètica.

Nou!!: Electró і Fonó · Veure més »

Forat negre

En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Nou!!: Electró і Forat negre · Veure més »

Força d'Abraham-Lorentz

En electrodinàmica clàssica, la força d'Abraham-Lorentz és la força mitjana sobre una partícula carregada en moviment accelerat causada per l'emissió de radiació electromagnètica per part de la partícula.

Nou!!: Electró і Força d'Abraham-Lorentz · Veure més »

Força de Lorentz

Efecte de la força de Lorentz (no representada en el dibuix) en la trajectòria d'una partícula mòbil carregada a l'interior d'un camp magnètic B Força sobre una partícula carregada. Força sobre un corrent. En física, la força de Lorentz és la força exercida sobre una partícula carregada que es mou en un camp electromagnètic.

Nou!!: Electró і Força de Lorentz · Veure més »

Força nuclear feble

La força nuclear feble, també anomenada força feble, interacció feble, força nuclear dèbil, força dèbil o interacció dèbil, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.

Nou!!: Electró і Força nuclear feble · Veure més »

Força nuclear forta

En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.

Nou!!: Electró і Força nuclear forta · Veure més »

Forces fonamentals

En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.

Nou!!: Electró і Forces fonamentals · Veure més »

Fotó

|mean_lifetime.

Nou!!: Electró і Fotó · Veure més »

Fotocàtode

Un fotocàtode és un dispositiu sensible a la llum format per una capa d'una substància metàl·lica com el cesi, sodi o antimoni sobre una base de quars o vidre i que es baixa electrons quan s'exposa a cert nivell de lluminositat.

Nou!!: Electró і Fotocàtode · Veure més »

Francis Hauksbee

Francis Hauksbee el vell (1666–1713), també anomenat Francis Hawksbee, va ser un científic anglès del segle XVIII, membre de la Royal Society.

Nou!!: Electró і Francis Hauksbee · Veure més »

Freqüència

Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.

Nou!!: Electró і Freqüència · Veure més »

Freqüència de ressonància

Ones sinusoïdals La freqüència de ressonància és aquella freqüència característica d'un cos o un sistema que abasta el grau màxim d'oscil·lació.

Nou!!: Electró і Freqüència de ressonància · Veure més »

Fritz Wolfgang London

Fritz Wolfgang London (7 març 1900, Breslau, Alemanya, actualment Wrocław, Polònia — 30 març 1954, Durham, Carolina del Nord, EUA) fou un destacat físic alemany, nacionalitzat estatunidenc, que realitzà importants treballs en el camps de la química quàntica i en els fenòmens quàntics macroscòpics com són la superconductivitat i la superfluïdesa.

Nou!!: Electró і Fritz Wolfgang London · Veure més »

Funció d'ones

Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el plànol inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència En mecànica quàntica, una funció d'ona (Ψ) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules.

Nou!!: Electró і Funció d'ones · Veure més »

Funció de densitat de probabilitat

A la teoria de la probabilitat, una funció de densitat de probabilitat és una funció que representa una distribució de probabilitat en termes d'integrals.

Nou!!: Electró і Funció de densitat de probabilitat · Veure més »

Fundació Nobel

La Fundació Nobel (suec: Nobelstiftelsen) és una institució privada fundada el 29 de juny de 1900 la qual finança i atorga els Premis Nobels.

Nou!!: Electró і Fundació Nobel · Veure més »

Generació (física de partícules)

A la física de partícules, una generació és una divisió de les partícules elementals.

Nou!!: Electró і Generació (física de partícules) · Veure més »

General Electric

General Electric és una empresa multinacional, amb seu central a Fairfield, Connecticut (Estats Units).

Nou!!: Electró і General Electric · Veure més »

George Francis FitzGerald

George Francis FitzGerald (Dublín, 3 d'agost de 1851 – Dublín, 21 de febrer de 1901) fou un físic irlandès del Trinity College de Dublín.

Nou!!: Electró і George Francis FitzGerald · Veure més »

George Paget Thomson

George Paget Thomson (Cambridge, Anglaterra, 1892 - ibídem, 1975) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1937.

Nou!!: Electró і George Paget Thomson · Veure més »

George Stoney

George Johnstone Stoney (15 de febrer de 1826 - 5 de juliol de 1911) va ser un físic angloirlandès.

Nou!!: Electró і George Stoney · Veure més »

George Uhlenbeck

George Eugene Uhlenbeck (1900 - 1988) va ser un físic teòric neerlandés-estatunidenc.

Nou!!: Electró і George Uhlenbeck · Veure més »

Gilbert Newton Lewis

Gilbert Newton Lewis, ForMemRS, (1875 – 1946) fou un químic-físic nord-americà conegut pel descobriment de l'enllaç covalent i el seu concepte de parells d'electrons, les estructures de Lewis i altres contribucions a la teoria de l'enllaç de valència que han donat forma a les teories modernes dels enllaços químics.

Nou!!: Electró і Gilbert Newton Lewis · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Electró і Gravetat · Veure més »

Gustav Ludwig Hertz

Gustav Ludwig Hertz (Hamburg, Alemanya, 1887 - Berlín, 1975) fou un físic alemany guardonat l'any 1925 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Electró і Gustav Ludwig Hertz · Veure més »

Hamiltonià

En mecànica quàntica, el hamiltonià (H) és una funció utilitzada per expressar l'observable de l'energia total d'un sistema i, en general, l'estat d'un sistema físic, en funció de les variables de posició i moment.

Nou!!: Electró і Hamiltonià · Veure més »

Harold Albert Wilson

Harold Albert Wilson (1 desembre 1874, York, Anglaterra - 13 octubre 1964, Houston, Texas, EUA), fou un físic anglès, nacionalitzat estatunidenc.

Nou!!: Electró і Harold Albert Wilson · Veure més »

Harvey Fletcher

Corbes isofòniques de Fletcher i Munson Harvey Fletcher (Provo, Utah, EUA, 11 setembre 1884 – Provo, 23 juliol 1981) fou un físic estatunidenc conegut per haver col·laborat amb Robert Andrews Millikan (1868-1953) en l'experiment de la gota d'oli que possibilità el càlcul de la càrrega elèctrica de l'electró, per haver inventat el so estereofònic, l'audiòmetre i la primera oïda electrònica.

Nou!!: Electró і Harvey Fletcher · Veure més »

Hèlix

Hèlix d'un vaixell de transport modern (el metaner ''Sokoto'') L'hèlix o hèlice és un dispositiu format per un conjunt d'elements denominats pales o àleps, els quals estan muntats de forma concèntrica al voltant d'un eix, girant al voltant d'aquest en un mateix pla.

Nou!!: Electró і Hèlix · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Electró і Heli · Veure més »

Helicitat (física de partícules)

En física de partícules, l'helicitat és una magnitud física associada a l'espín que s'obté projectant aquesta magnitud vectorial sobre la direcció del moment lineal.

Nou!!: Electró і Helicitat (física de partícules) · Veure més »

Henry Moseley

Henry Gwyn Jeffreys Moseley (Weymouth, Dorset, 23 de novembre de 1887 – Gallipoli, Imperi Otomà, 10 d'agost de 1915) fou un físic anglès.

Nou!!: Electró і Henry Moseley · Veure més »

Hermann von Helmholtz

Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz (31 d'agost de 1821 - 8 de setembre de 1894) fou un metge i físic alemany.

Nou!!: Electró і Hermann von Helmholtz · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és un element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Electró і Hidrogen · Veure més »

Holó

En física, un holó (nom provinent de la paraula anglesa 'hole', forat, amb el sufix -ó indicant una partícula; també conegut com a carregó) és un dels tres tipus de quasipartícules, juntament amb els espinons i els orbitons, formades a partir d'electrons en sòlids que pateixen un procés de separació espín-càrrega quan són confinats estretament a temperatures a prop delzero absolut.

Nou!!: Electró і Holó · Veure més »

Horitzó d'esdeveniments

Un horitzó d'esdeveniments és una frontera en l'espai-temps per a un observador determinat, més enllà de la qual cap informació, llum inclosa, pot arribar-hi.

Nou!!: Electró і Horitzó d'esdeveniments · Veure més »

Ió (àtom)

Enllaç iònic entre el liti (que es converteix en un catió i el fluor, que es converteix en un anió En física i química, un ió és un àtom o molècula que no té una càrrega elèctrica neutra.

Nou!!: Electró і Ió (àtom) · Veure més »

Ió hidrogen

Ió hidrogen és el terme recomanat per la IUPAC com un terme general per a tots els ions d'hidrogen i els seus isòtops.

Nou!!: Electró і Ió hidrogen · Veure més »

Imant dipolar

Imant dipolar del sincrotró ''Advanced Photon Source'' del ''Argonne National Laboratory'' als Estats Units. A un accelerador de partícules, un imant dipolar és un electroimant dissenyat per crear un camp magnètic homogeni al llarg de certa distància.

Nou!!: Electró і Imant dipolar · Veure més »

Inducció electromagnètica

La inducció electromagnètica és la producció d'una diferència de potencial elèctric (o voltatge) a través d'un conductor situat dins d'un flux magnètic canviant.

Nou!!: Electró і Inducció electromagnètica · Veure més »

Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia

Logo del NIST L'Institut Nacional de Normes i Tecnologia (en anglès, amb les sigles: NIST de National Institute of Standards and Technology), que s'anomenava entre 1901 i 1988 Oficina Nacional de Normes (NBS de National Bureau of Standards), és una agència de l'Administració de Tecnologia del Departament de Comerç dels Estats Units.

Nou!!: Electró і Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia · Veure més »

Institute of Electrical and Electronics Engineers

IEEE són les sigles de Institute of Electrical and Electronics Engineers, l'Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics, una associació tècnico-professional mundial dedicada a l'estandardització, entre altres coses.

Nou!!: Electró і Institute of Electrical and Electronics Engineers · Veure més »

Interacció electrofeble

La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.

Nou!!: Electró і Interacció electrofeble · Veure més »

Interferència (propagació d'ones)

Interferència de dues fonts en una cubeta d'ones En física, la interferència és un fenomen en el qual dues ones se sobreposen i, com a resultat, formen una ona d'amplitud major o menor.

Nou!!: Electró і Interferència (propagació d'ones) · Veure més »

Interval de confiança

En estadística, l'interval de confiança o error de l'estimació és un interval (un rang entre dos valors) al voltant d'un paràmetre mostral en els quals, amb una probabilitat (o nivell de confiança) determinat, se situarà el aquell paràmetre en la població.

Nou!!: Electró і Interval de confiança · Veure més »

Irving Langmuir

Irving Langmuir (Nova York, EUA, 1881 - Falmouth, 1957) fou un físic i químic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1932.

Nou!!: Electró і Irving Langmuir · Veure més »

Isòtops del níquel

El níquel (Ni) es compon de 5 isòtops estables: el 58Ni, el 60Ni, el 61Ni, el 62Ni i el 64Ni amb 58Ni són els més abundants (68.077% d'abundància natural).

Nou!!: Electró і Isòtops del níquel · Veure més »

Isoespín feble

En física de partícules, l'isoespín feble és un nombre quàntic associat a la interacció feble, seguint la idea de l'isoespín de la interacció forta. L'isoespín feble és normalment indicat amb el símbol T o I amb la seva tercera component escrita com a Tz, T3, o Iz, I3.

Nou!!: Electró і Isoespín feble · Veure més »

James Franck

James Franck (Hamburg, Alemanya, 1882 - Göttingen, 1964) fou un físic i químic alemany, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1925.

Nou!!: Electró і James Franck · Veure més »

Johann Wilhelm Hittorf

Johann Wilhelm Hittorf (Bonn, 1824 - Münster, 1914) fou un físic alemany.

Nou!!: Electró і Johann Wilhelm Hittorf · Veure més »

John Sealy Edward Townsend

John Sealy Edward Townsend (Galway, Irlanda, 17 juny 1868 - Oxford, Regne Unit, 16 febrer 1957) fou un físic irlandès, conegut per haver calculat per primer cop la càrrega elèctrica de l'electró de forma aproximada.

Nou!!: Electró і John Sealy Edward Townsend · Veure més »

Joseph John Thomson

Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906 i descobridor de l'electró.

Nou!!: Electró і Joseph John Thomson · Veure més »

Joule

El joule (símbol J) és la unitat d'energia, quantitat de calor i treball en el Sistema Internacional d'Unitats.

Nou!!: Electró і Joule · Veure més »

Journal of the American Chemical Society

Journal of the American Chemical Society (abreviatura J. Am. Chem. Soc.), coneguda com a JACS, és la més important revista científica dedicada a la química en general.

Nou!!: Electró і Journal of the American Chemical Society · Veure més »

Julian Schwinger

Julian Seymour Schwinger (Nova York, EUA 1918 - Los Angeles 1994) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1965 juntament amb Richard Feynman i Sin-Itiro Tomonaga pel seu treball en electrodinàmica quàntica.

Nou!!: Electró і Julian Schwinger · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del Sistema Internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Electró і Kelvin · Veure més »

Langley Research Center

Langley Research Center (LaRC) són unes instal·lacions de la NASA, ubicades a Hampton, Virgínia, Estats Units.

Nou!!: Electró і Langley Research Center · Veure més »

Làser d'electrons lliures

El làser d'electrons lliures, de l'anglès Free Electron Laser (FEL), és un tipus de làser que es basa en l'emissió de radiació per part d'un feix d'electrons relativistes (electrons amb una velocitat propera a la de la llum).

Nou!!: Electró і Làser d'electrons lliures · Veure més »

Línia espectral

Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.

Nou!!: Electró і Línia espectral · Veure més »

LEP

El túnel del '''LEP''' al CERN El LEP (Large Electron-Positron Collider, «Gran Col·lisionador Electró-Positró») era un accelerador-col·lisionador d'electrons i positrons circular de 27 km de circumferència, situat a 100 m sota terra a la frontera entre França i Suïssa.

Nou!!: Electró і LEP · Veure més »

Leptó

Els leptons (del grec λεπτó, leptó, 'lleuger') pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals. Aquestes es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter, i per no experimentar la força nuclear forta. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic.

Nou!!: Electró і Leptó · Veure més »

Leptó tau

El tau o tauó és una partícula elemental amb càrrega negativa (-1 e), espín d' i massa igual a 1,777 GeV.

Nou!!: Electró і Leptó tau · Veure més »

Lester Halbert Germer

Lester Halbert Germer, Chicago, Illinois, EUA, 10 octubre 1896 - Gardiner, Nova York, 3 octubre 1971, fou un físic nord-americà que, juntament amb el seu company Clinton Joseph Davisson (1881-1958), realitzaren el 1927 l'experiment de Davisson-Germer que demostrà la naturalesa ondulatòria de l'electró predita pel físic francès Louis-Victor de Broglie (1892–1987) el 1924.

Nou!!: Electró і Lester Halbert Germer · Veure més »

Liti

El liti és un element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.

Nou!!: Electró і Liti · Veure més »

Llamp

El cel llampegant en nit de tempesta Evolució d'un llamp Un llamp és un intercanvi d'energia elèctrica, amb una durada total al voltant de mig segon, que es genera entre el núvol de tempesta i el terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers.

Nou!!: Electró і Llamp · Veure més »

Llei d'Ampère

En física la llei d'Ampère, descoberta per André-Marie Ampère, relaciona un camp magnètic amb el corrent elèctric que el produeix.

Nou!!: Electró і Llei d'Ampère · Veure més »

Llei de Coulomb

La Llei de Coulomb va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.

Nou!!: Electró і Llei de Coulomb · Veure més »

Llei de l'invers del quadrat

flux que emana des de la font. El nombre total de línies de flux depèn de la intensitat de la font i és constant conforme la distància augmenta. Una densitat major de línies de flux (és a dir, línies per unitat d'àrea) significa que el camp és més fort. La densitat de línies de flux és inversament proporcional al quadrat de la distància des de la font perquè la superfície d'una esfera incrementa amb el quadrat del radi. Per tant, la intensitat del camp és inversament proporcional al quadrat de la distància des de la font. En física, una llei de l'invers del quadrat és qualsevol llei física que postula que la intensitat d'una magnitud física és inversament proporcional al quadrat de la distància des de la font de dita magnitud.

Nou!!: Electró і Llei de l'invers del quadrat · Veure més »

Llei de la conductivitat de Wiedemann-Franz

La llei de la conductivitsat de Wiedemann-Franz estableix per als metalls que el quocient entre la conductivitat tèrmica (κ) i la conductivitat elèctrica (σ) és proporcional a la temperatura absoluta (T) multiplicada per la constant de proporcionalitat (L) o «nombre de Lorenz»: Aquesta llei empírica porta els noms dels físics alemanys Gustav Wiedemann (1826-1899) i Rudolph Franz (1826-1902), qui el 1853 informà que κ/σ tenia aproximadament el mateix valor per als diferents metalls a la mateixa temperatura.

Nou!!: Electró і Llei de la conductivitat de Wiedemann-Franz · Veure més »

Lleis de Faraday de l'electròlisi

Michael Faraday, by Thomas Phillips c1841-1842 Les lleis de Faraday de l'electròlisi expressen relacions quantitatives sobre la base de les investigacions electroquímiques (sobre l'electròlisi) publicades per Michael Faraday el 1834.

Nou!!: Electró і Lleis de Faraday de l'electròlisi · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Electró і Llum · Veure més »

Llum col·limada

Es denomina llum col·limada a la llum amb els raigs paral·lels entre si, el que es pot aconseguir de diferents formes, sent la més senzilla fent-la incidir en un mirall còncau des d'una font situada al focus.

Nou!!: Electró і Llum col·limada · Veure més »

Longitud de Planck

La longitud de Planck, segons la teoria de la xarxa d'espín, és la longitud mínima que pot existir.

Nou!!: Electró і Longitud de Planck · Veure més »

Louis-Victor de Broglie

Louis-Victor Pierre Raymond de Broglie, 7è duc de Broglie (Dieppe, França 1892 - París 1987) fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Electró і Louis-Victor de Broglie · Veure més »

Magnetó de Bohr

En física atòmica, el magnetó de Bohr (simbolitzat \mu_\mathrm) és una constant física de moment magnètic que rep el seu nom en honor al físic danès Niels Bohr.

Nou!!: Electró і Magnetó de Bohr · Veure més »

Magnetisme

Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).

Nou!!: Electró і Magnetisme · Veure més »

Massa efectiva

A la física de l'estat sòlid, la massa efectiva d'una partícula és la massa que sembla tenir en un cristall segons el model semiclàssic de transport.

Nou!!: Electró і Massa efectiva · Veure més »

Massa en repòs

'''l'altra''' presenta massa. La massa en repòs, massa invariant, o massa intrínseca és la mesura de la massa d'un cos que és constant per a qualsevol sistema de referència, per això es defineix com invariant.

Nou!!: Electró і Massa en repòs · Veure més »

Massa solar

La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,989·1030 kg.

Nou!!: Electró і Massa solar · Veure més »

McGraw-Hill

McGraw-Hill és una editorial estatunidenca, amb seu a Nova York, fundada per James H. McGraw i John A. Hill, el 1899.

Nou!!: Electró і McGraw-Hill · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Electró і Mecànica quàntica · Veure més »

Micròmetre

El micròmetre (símbol µm) és una unitat de longitud equivalent a la milionèsima part d'un metre (o el que és el mateix, una mil·lèsima part d'un mil·límetre).

Nou!!: Electró і Micròmetre · Veure més »

Microones

Amb el terme microones s'identifica a les ones electromagnètiques la freqüència de les quals és compresa entre 300 MHz i 300 GHz, i la corresponent longitud d'ona és d'1 m a 1 mm.

Nou!!: Electró і Microones · Veure més »

Microscopi

El microscopi és un instrument òptic constituït per dos sistemes de lents -l'ocular i l'objectiu-, que permeten augmentar extraordinàriament la magnitud de la mostra per a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.

Nou!!: Electró і Microscopi · Veure més »

Microscopi òptic

Un microscopi òptic, sigui simple o compost, és un microscopi basat en lents òptiques.

Nou!!: Electró і Microscopi òptic · Veure més »

Microscopi electrònic

Microscopi electrònic de transmissió. El microscopi electrònic és un aparell que permet fer observacions de la matèria a nivells molt més petits que la microscòpia òptica.

Nou!!: Electró і Microscopi electrònic · Veure més »

Microscopi electrònic de rastreig

Microscopi electrònic de rastreig. Imatge de grans de pol·len obtinguda amb un MER. Es pot veure el característic relleu proporcionat per aquest microscopi. El microscopi electrònic de rastreig o MER (també anomenat d'escombratge o scanning i SEM de Scanning Electron Microscope en anglès) és un tipus de microscopi electrònic que proporciona una imatge de la mostra sobre la qual s'envia un feix d'electrons.

Nou!!: Electró і Microscopi electrònic de rastreig · Veure més »

Microscopi electrònic de transmissió

Comparativa entre microscopis. Un microscopi electrònic de transmissió (TEM, per les seves sigles en anglès de Transmission electron microscopy, o MET, en català) és un microscopi que utilitza un feix d'electrons per visualitzar un objecte.

Nou!!: Electró і Microscopi electrònic de transmissió · Veure més »

Model estàndard de física de partícules

alt.

Nou!!: Electró і Model estàndard de física de partícules · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Electró і Molècula · Veure més »

Moment angular

Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.

Nou!!: Electró і Moment angular · Veure més »

Moment magnètic

En física, el moment magnètic o moment dipolar magnètic és una mesura de la força d'una font magnètica.

Nou!!: Electró і Moment magnètic · Veure més »

Monitor d'ordinador

Una monitor pla tipus TFT de 19 polzades. En informàtica, una pantalla o monitor d'ordinador és un perifèric de l'ordinador, consistent en una pantalla que mostra l'activitat que duu a terme la computadora a la que està connectada.

Nou!!: Electró і Monitor d'ordinador · Veure més »

Motor elèctric

Diversos motors elèctrics Un motor elèctric és una màquina que converteix l'energia elèctrica en mecànica, per mitjà de les descobertes de Franz Ernst Neumann i James Clerk Maxwell, publicades respectivament en els anys 1841 i 1873.

Nou!!: Electró і Motor elèctric · Veure més »

Muó

El muó és una partícula de càrrega -1, i massa de 0,1056 GeV/c2.

Nou!!: Electró і Muó · Veure més »

NASA

Logo NASA (cuc) La National Aeronautics and Space Administration (NASA) és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable per als Estats Units d'Amèrica del programa espacial, de la investigació i exploració espacial.

Nou!!: Electró і NASA · Veure més »

Nature

Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.

Nou!!: Electró і Nature · Veure més »

Níquel

El níquel és un element químic de nombre atòmic 28 i símbol Ni situat en el grup 10 de la taula periòdica dels elements.

Nou!!: Electró і Níquel · Veure més »

Neollatí

El Systema naturae de Linnaeus és un exemple d'obra escrita en neollatí Michika" del Japó. El neollatí (o nou llatí o llatí modern) és una versió del llatí, utilitzada a partir del Renaixement (des de 1500) fins a 1900 en obres originals.

Nou!!: Electró і Neollatí · Veure més »

Neutrí

El neutrí és una partícula elemental amb espín 1/2 (com que té espín semienter, es tracta d'un fermió) i sense càrrega elèctrica ni color.

Nou!!: Electró і Neutrí · Veure més »

Neutrí electrònic

El neutrí electrònic és una partícula elemental que pertany al grup dels leptons.

Nou!!: Electró і Neutrí electrònic · Veure més »

Neutrí muònic

El neutrí muònic és una partícula elemental de la família dels leptons representada pel símbol ν i, a diferència del muó, desproveïda de càrrega elèctrica.

Nou!!: Electró і Neutrí muònic · Veure més »

Neutró

El neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Nou!!: Electró і Neutró · Veure més »

New Scientist

New Scientist (Científic Nou, en català) és una publicació setmanal internacional i una pàgina web que cobreix els recents desenvolupaments científics en ciència i tecnologia per a una audiència general de parlants en anglès.

Nou!!: Electró і New Scientist · Veure més »

Niels Bohr

Niels Henrik David Bohr (Copenhaguen, 7 d'octubre del 1885 - 18 de novembre del 1962) fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.

Nou!!: Electró і Niels Bohr · Veure més »

Nombre quàntic

Els nombres quàntics s'utilitzen per a definir l'estat quàntic de les partícules subatòmiques i sistemes quàntics.

Nou!!: Electró і Nombre quàntic · Veure més »

Nucleó

Un nucleó és qualsevol de les partícules (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.

Nou!!: Electró і Nucleó · Veure més »

Nucleosíntesi

La nucleosíntesi és el procés de creació de nous nuclis atòmics a partir dels nucleons preexistents (neutrons i protons) per generar tota la resta d'elements de la taula periòdica.

Nou!!: Electró і Nucleosíntesi · Veure més »

Nucleosíntesi estel·lar

La nucleosíntesi estel·lar és el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements més pesats.

Nou!!: Electró і Nucleosíntesi estel·lar · Veure més »

Nucli atòmic

Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma, però que -tanmateix- n'ocupa un volum relativament molt petit.

Nou!!: Electró і Nucli atòmic · Veure més »

Ona de matèria

Louis-Victor-Pierre-Raymond de Broglie (1892–1987) La teoria de les ones de matèria fa referència a la hipòtesi formulada pel físic francès, Louis-Victor de Broglie (1892-1987) el 1924, en la qual afirmava que: Per postular aquesta propietat de la matèria De Broglie es va basar en l'explicació de l'efecte fotoelèctric, que poc abans havia donat Albert Einstein suggerint la naturalesa quàntica de la llum.

Nou!!: Electró і Ona de matèria · Veure més »

Or

Lor (del llatí aurum) és un element químic de nombre atòmic 79 situat al grup 11 de la taula periòdica.

Nou!!: Electró і Or · Veure més »

Orbital atòmic

Els orbitals atòmics són els estats estacionaris de la funció d'ona d'un electró (funcions pròpies de l'hamiltonià (H) en l'equació de Schrödinger HΨ.

Nou!!: Electró і Orbital atòmic · Veure més »

Orbital molecular

Orbital molecular σ enllaçant de la molècula d'hidrogen, H2 Orbital molecular σ* antienllaçant de la molècula d'hidrogen, H2 S'anomena orbital molecular a cadascuna de les funcions d'ona, solució de l'equació de Schrödinger, associades a un electró que forma part d'una molècula.

Nou!!: Electró і Orbital molecular · Veure més »

Organització Europea per a la Recerca Nuclear

LOrganització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l'acrònim del seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.

Nou!!: Electró і Organització Europea per a la Recerca Nuclear · Veure més »

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Nou!!: Electró і Oxford University Press · Veure més »

Parell d'electrons

En la química, un parell d'electrons o un parell Lewis consta de dos electrons que ocupen el mateix orbital molecular però que tenen spins oposats.

Nou!!: Electró і Parell d'electrons · Veure més »

Parell de Cooper

Un parell de Cooper és una quasipartícula de la teoria BCS, la teoria estàndard per explicar la superconductivitat de baixa temperatura.

Nou!!: Electró і Parell de Cooper · Veure més »

Partícula alfa

Aquest diagrama presenta els diferents tipus de radiació ionitzant i la seva capacitat de penetrar la matèria. Un simple full de paper atura les partícules alfa, mentre que les partícules beta ho fan davant un fulla d'alumini. Els raigs gamma s'amorteixen quan penetren matèria densa; calen quatre metres de formigó per a aturar-los Les partícules alfa (α) o radiació alfa són nuclis d'heli (dos protons i dos neutrons) que es produeixen en la desintegració radioactiva d'alguns isòtops.

Nou!!: Electró і Partícula alfa · Veure més »

Partícula beta

electrons, és detinguda per un full de paper d'alumini. La radiació gamma és absorbida quan penetra en un material dens. Una partícula beta (β) és un electró que surt disparat d'un succés radioactiu.

Nou!!: Electró і Partícula beta · Veure més »

Partícula elemental

Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.

Nou!!: Electró і Partícula elemental · Veure més »

Partícula puntual

En física, una partícula puntual és un objecte idealitzat que no té volum i constitueix una aproximació adequada per a qualsevol objecte real les dimensions del qual siguin irrellevants en la situació o problema considerat.

Nou!!: Electró і Partícula puntual · Veure més »

Partícula subatòmica

Una partícula subatòmica és una unitat bàsica constituent de la matèria que per si sola no conserva les propietats d'un element químic.

Nou!!: Electró і Partícula subatòmica · Veure més »

Partícula virtual

Una partícula virtual és en general una partícula elemental que existeix durant un temps tan curt que, a causa del principi d'incertesa de Heisenberg, no és possible mesurar les seves propietats de forma exacta.

Nou!!: Electró і Partícula virtual · Veure més »

Partícules idèntiques

Les partícules idèntiques són partícules que no es poden distingir les unes de les altres.

Nou!!: Electró і Partícules idèntiques · Veure més »

Pascal (unitat)

El pascal (símbol: Pa) és una unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per mesurar la pressió interna, la tensió mecànica, el mòdul de Young i la resistència a la tracció.

Nou!!: Electró і Pascal (unitat) · Veure més »

Paul Adrien Maurice Dirac

Paul Adrien Maurice Dirac (Bristol, Regne Unit, 1902 - Tallahassee, EUA, 1984) fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Electró і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »

Pelatge

El pelatge d'un gos Foto detallada del pelatge del cap d'un gatet de cinc mesos El pelatge és el pèl corporal dels mamífers no humans.

Nou!!: Electró і Pelatge · Veure més »

Permitivitat

En electromagnetisme, la permitivitat (ε) d'un medi és la proporció D / E, on D és el desplaçament elèctric en coulombs per metre quadrat (C/m2) i E és la força del camp elèctric en volts per metre (V/m).

Nou!!: Electró і Permitivitat · Veure més »

Permitivitat del buit

La constant física ε0, comunament anomenada la permitivitat del buit, permitivitat de l'espai lliure o constant elèctrica és una constant física (de referència) ideal, que és el valor de la permitivitat dielèctrica absoluta (no relativa) del buit clàssic.

Nou!!: Electró і Permitivitat del buit · Veure més »

Permitivitat relativa

La permitivitat relativa d'un material sota unes certes condicions reflecteix l'extensió sobre la qual concert línies electroestàtiques de flux.

Nou!!: Electró і Permitivitat relativa · Veure més »

Physical Review D

Physical Review D, o Phys.

Nou!!: Electró і Physical Review D · Veure més »

Physical Review Letters

Physical Review Letters (PRL), establerta el 1958, és una revista científica avaluada per experts que es publica 52 vegades a l'any per la Societat Americana de Física.

Nou!!: Electró і Physical Review Letters · Veure més »

Pió

En física de partícules, pió, abreviació de mesó pi, (del grec pi meson, 'P mitjà') és el nom col·lectiu donat a tres partícules subatòmiques descobertes el 1947: π0, π+ i π−.

Nou!!: Electró і Pió · Veure més »

Plasma (estat de la matèria)

En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.

Nou!!: Electró і Plasma (estat de la matèria) · Veure més »

Polarització del buit

En teoria quàntica de camps i més específicament en electrodinàmica quàntica (QED), la polarització del buit descriu un procés en el qual un camp electromagnètic constant produeix parells virtuals electró-positró que canvien la distribució de les càrregues i els corrents que ha generat el camp electromagnètic original.

Nou!!: Electró і Polarització del buit · Veure més »

Polykarp Kusch

Polykarp Kusch (Blankenburg, Alemanya, 26 de gener de 1911 - Dallas, EUA 1993) fou un físic i professor universitari nord-americà d'origen alemany guardonat l'any 1955 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Electró і Polykarp Kusch · Veure més »

Positró

El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró: és una partícula amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).

Nou!!: Electró і Positró · Veure més »

Positroni

Un electró i un positró orbitant al voltant del seu centre de massa comú. Aquest és un estat quàntic conegut com a ''positroni'' Un positroni (Ps) és un sistema format per un electró i la seva antipartícula corresponent, un positró, els quals es mantenen junts en un àtom exòtic.

Nou!!: Electró і Positroni · Veure més »

Potencial elèctric

El potencial elèctric és una de les mesures que defineixen l'estat elèctric d'un punt de l'espai.

Nou!!: Electró і Potencial elèctric · Veure més »

Potencials de Liénard–Wiechert

Els potencials de Liénard-Wiechert descriuen l'efecte del moviment d'una càrrega elèctrica puntual en termes d'un vector potencial i un potencial escalar segons l'electromagnètica clàssica.

Nou!!: Electró і Potencials de Liénard–Wiechert · Veure més »

Preó

Els preons són partícules hipotètiques que serien els constituents últims de la matèria, en particular dels quarks i dels leptons, i foren proposats per Jogesh Pati i Abdus Salam l'any 1974.

Nou!!: Electró і Preó · Veure més »

Precessió

Precessió d'un giroscopi La precessió és el moviment semblant al que realitza la part superior d'un giroscopi (o d'una baldufa) en girar quan el seu eix instantani de rotació (CIR) no coincideix amb la perpendicular a terra on se situa o desplaça la trompa.

Nou!!: Electró і Precessió · Veure més »

Pressió

La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.

Nou!!: Electró і Pressió · Veure més »

Princeton University Press

Princeton University Press és una editorial acadèmica independent, estretament lligada a la Universitat de Princeton.

Nou!!: Electró і Princeton University Press · Veure més »

Principi d'exclusió de Pauli

El principi d'exclusió de Pauli estableix que no hi pot haver dues partícules d'espín semienter (per exemple, electrons) que tinguin els seus quatre nombres quàntics iguals o, dit d'altra manera, cada partícula ha de tenir una configuració de nombres quàntics única i pròpia.

Nou!!: Electró і Principi d'exclusió de Pauli · Veure més »

Principi d'incertesa de Heisenberg

Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.

Nou!!: Electró і Principi d'incertesa de Heisenberg · Veure més »

Projecció (matemàtiques)

En matemàtiques, una projecció és una aplicació d'un conjunt (o una altra estructura matemàtica) en un subconjunt (o subestructura), que és igual al seu quadrat per composició de funcions (o, en altres paraules, que és idempotent).

Nou!!: Electró і Projecció (matemàtiques) · Veure més »

Propietat química

Una propietat química és qualsevol propietat evident durant una reacció química, és a dir, qualsevol qualitat que pot ser establerta solament en canviar la identitat o estructura química d'una substància.

Nou!!: Electró і Propietat química · Veure més »

Proporció entre les masses del protó i l'electró

En física, la proporció entre les masses del protó i l'electró, μ o β, és simplement la massa en repòs del protó dividida per la de l'electró.

Nou!!: Electró і Proporció entre les masses del protó i l'electró · Veure més »

Protó

El protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Nou!!: Electró і Protó · Veure més »

Psi

Psi (Ψ ψ) és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Electró і Psi · Veure més »

Punt crític

En química física, termodinàmica, química i física de la matèria condensada, un punt crític, també anomenat estat crític, especifica les condicions de temperatura i pressió en què l'estat líquid de la matèria deixa d'existir.

Nou!!: Electró і Punt crític · Veure més »

Quantificació (física)

A l'entorn de la física, una quantificació és un procediment matemàtic per a construir un model quàntic per a un sistema físic a partir de la seva descripció clàssica.

Nou!!: Electró і Quantificació (física) · Veure més »

Quantitat de moviment

La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.

Nou!!: Electró і Quantitat de moviment · Veure més »

Quark

Esquema d'un neutró format per un quark amunt (u) i dos quarks avall (d), units per la força nuclear forta. Un pió positiu (π+) és una partícula formada per un quark amunt (u) i un antiquark avall (\overlined) units per la força nuclear forta En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.

Nou!!: Electró і Quark · Veure més »

Quasipartícula

En física, una quasipartícula és una entitat de tipus particular que és possible identificar en certs sistemes físics de partícules interaccionant.

Nou!!: Electró і Quasipartícula · Veure més »

Quilogram

El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional (SI).

Nou!!: Electró і Quilogram · Veure més »

Radi (element)

El radi és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Ra i el nombre atòmic és 88.

Nou!!: Electró і Radi (element) · Veure més »

Radi clàssic de l'electró

El radi clàssic de l'electró, també conegut com a radi de Lorentz o longitud de dispersió de Thomson, indica la mida aproximada de l'electró si la seva massa fos generada exclusivament a partir de la seva energia potencial electroestàtica, sense tenir en compte efectes quàntics.

Nou!!: Electró і Radi clàssic de l'electró · Veure més »

Radi de Larmor

El radi de Larmor (també conegut com a giroradi o radi de ciclotró) és el radi del cercle que segueix una partícula carregada en presència d'un camp magnètic uniforme.

Nou!!: Electró і Radi de Larmor · Veure més »

Radi de Schwarzschild

El radi de Schwarzschild és el radi en què hauria d'estar comprimida una massa per tal que l'objecte en qüestió esdevingués un forat negre.

Nou!!: Electró і Radi de Schwarzschild · Veure més »

Radiació ciclotró

La radiació ciclotró és una radiació electromagnètica emesa per partícules carregades elèctricament en moviment deflectides per un camp magnètic.

Nou!!: Electró і Radiació ciclotró · Veure més »

Radiació de frenada

''Bremsstrahlung'' produït per un electró d'alta energia desviat en el camp elèctric d'un nucli atòmic. La radiació de frenada o bremsstrahlung (de l'alemany bremsen «frenar» i Strahlung «radiació») és la radiació electromagnètica d'espectre continu produïda per l'acceleració (habitualment desceleració) d'una partícula carregada, com un electró.

Nou!!: Electró і Radiació de frenada · Veure més »

Radiació de Hawking

La radiació de Hawking és una emissió tèrmica dels forats negres deguda a efectes quàntics.

Nou!!: Electró і Radiació de Hawking · Veure més »

Radiació de sincrotró

La radiació de sincrotró és una mena de radiació electromagnètica característica produïda per partícules carregades, com ara electrons, que es mouen a gran velocitat, a una fracció apreciable de la velocitat de la llum, en un camp magnètic.

Nou!!: Electró і Radiació de sincrotró · Veure més »

Radiació de Txerenkov

Radiació Txerenkov provinent de l'interior del nucli del reactor nuclear Triga Front d'ones de la radiació de Txerenkov. Lefecte Txerenkov (de vegades escrit: Čerenkov) o radiació de Txerenkov és un fenomen similar a una ona de xoc, i produeix un llamp de llum que té lloc quan una partícula carregada se desplaça dins un medi amb una velocitat superior a la velocitat de la llum dins el medi (que sempre és inferior a la velocitat de la llum al buit).

Nou!!: Electró і Radiació de Txerenkov · Veure més »

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Nou!!: Electró і Radiació electromagnètica · Veure més »

Radiació gamma

La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica, la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.

Nou!!: Electró і Radiació gamma · Veure més »

Radiació X

Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X, radiació X i radioactivitat X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.

Nou!!: Electró і Radiació X · Veure més »

Radiància espectral

Els cossos calents emeten radiació tèrmica en tot l'espectre electromagnètic, sobretot en la zona de l'infraroig.

Nou!!: Electró і Radiància espectral · Veure més »

Radioactivitat

Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat és un fenomen físic al qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionucleids, es transformen espontàniament en nucleids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.

Nou!!: Electró і Radioactivitat · Veure més »

Radioisòtop

Un radioisòtop, isòtop radioactiu o isòtop inestable, és un tipus d'isòtop que es caracteritza per tenir un nucli atòmic inestable que es transforma espontàniament en un altre més estable alhora que deixa anar radioactivitat.

Nou!!: Electró і Radioisòtop · Veure més »

Radiotelescopi

El radiotelescopi Parkes de 64 metres a New South Wales, Austràlia (el més gran dels dos) Un radiotelescopi capta ones emeses per fonts de ràdio, generalment a través d'una gran antena parabòlica o un conjunt d'elles, a diferència d'un telescopi ordinari, que produeix imatges en llum visible.

Nou!!: Electró і Radiotelescopi · Veure més »

Radioteràpia

Màquina de radioteràpia de l'any 1951 La radioteràpia és un tipus de tractament oncològic que utilitza les radiacions per a eliminar les cèl·lules tumorals, (generalment cancerígenes), en la part de l'organisme on s'apliquin (tractament local).

Nou!!: Electró і Radioteràpia · Veure més »

Raigs catòdics

Els raigs catòdics, descoberts per Johann Wilhelm Hittorf el 1869, són un feix d'electrons emès per un càtode i accelerat per un camp elèctric.

Nou!!: Electró і Raigs catòdics · Veure més »

Raigs còsmics

Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que tenen una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.

Nou!!: Electró і Raigs còsmics · Veure més »

Reentrada atmosfèrica

Carcassa aerodinàmica del Mars Exploration Rover (MER). Mòdul de comandament Apollo volant amb un elevat angle d'atac. La reentrada atmosfèrica es refereix al moviment dels objectes, naturals o artificials, que entren a l'atmosfera d'un planeta des de l'espai exterior des d'una altitud superior a la de la "frontera de l'espai".

Nou!!: Electró і Reentrada atmosfèrica · Veure més »

Relativitat especial

Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).

Nou!!: Electró і Relativitat especial · Veure més »

Resistivitat

La resistivitat d'un material representa la seva capacitat a oposar-se a la circulació del corrent elèctric.

Nou!!: Electró і Resistivitat · Veure més »

Retroprojector

Un retroprojector en funcionament Un retroprojector és una variació d'un projector de diapositives que s'utilitza per projectar transparències.

Nou!!: Electró і Retroprojector · Veure més »

Richard Feynman

Richard Phillips Feynman (Nova York, EUA 1918 - Los Angeles 1988) fou un físic nord-americà, considerat com un dels més importants del segle XX.

Nou!!: Electró і Richard Feynman · Veure més »

Richard Laming

Richard Laming (ca. 1798, Margate?, Anglaterra–3 de maig 1879, Arundel, Sussex, Anglaterra) fou un cirurgià, filòsof natural, inventor, químic i industrial anglès.

Nou!!: Electró і Richard Laming · Veure més »

Robert Andrews Millikan

Robert Andrews Millikan (Morrison, Illinois, 1868 - San Marino, Califòrnia, 1953) fou un físic i professor universitari nord-americà que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.

Nou!!: Electró і Robert Andrews Millikan · Veure més »

Samuel Goudsmit

Samuel Abraham Goudsmit (11 de juliol de 1902, 4 de desembre de 1978) fou un físic holandès-estatunidenc famós per haver proposat el concepte d'espín de l'electró amb George Eugene Uhlenbeck el 1925.

Nou!!: Electró і Samuel Goudsmit · Veure més »

Science

Science (terme anglès que vol dir "Ciència") és la revista i òrgan d'expressió de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.

Nou!!: Electró і Science · Veure més »

Science Daily

Science Daily és un lloc web americà que agrega comunicats de premsa i publica comunicats de premsa lleugerament editats (una pràctica anomenada churnalism) sobre la ciència, similar a Phys.org i EurekAlert!.

Nou!!: Electró і Science Daily · Veure més »

Scientific American

'''''Scientific American''''' Edició de 1845. Scientific American és una revista de divulgació científica fundada per Rufus Porter.

Nou!!: Electró і Scientific American · Veure més »

Semiconductor

Un semiconductor és un material que es comporta com un aïllant a molt baixa temperatura, però que presenta certa conductivitat elèctrica a temperatura ambient essent possible de controlar aquesta conductivitat per mitjà de l'addició d'impureses.

Nou!!: Electró і Semiconductor · Veure més »

Sensor CCD

Sensor CCD. Seqüència d'esdeveniments i moviment de càrregues en tres píxels consecutius Un sensor CCD o detector CCD (sigles en anglès de charge-coupled device: 'dispositiu de càrrega acoblada') és un circuit integrat que conté un nombre determinat de condensadors enllaçats o acoblats.

Nou!!: Electró і Sensor CCD · Veure més »

Sin-Itiro Tomonaga

Sin-Itiro Tomonaga o Shinichirō Tomonaga (en japonès: 朝永 振一郎) (Tòquio, Japó 1906 - íd. 1979) fou un físic japonès guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1965 juntament amb Richard Feynman i Julian Schwinger pel seu treball en electrodinàmica quàntica.

Nou!!: Electró і Sin-Itiro Tomonaga · Veure més »

Soldadura per feix d'electrons

La soldadura per feix d'electrons és un procés de soldadura en el qual l'energia requerida per fondre el material és subministrada per un feix d'electrons.

Nou!!: Electró і Soldadura per feix d'electrons · Veure més »

Springer Science+Business Media

Springer Science+Business Media o Springer és una editorial global que publica llibres, llibres electrònics i publicacions científiques avaluades per experts (''peer review''), en l'àmbit de la ciència, la tecnologia i la medicina (STM: science, technical & medical, en anglès).

Nou!!: Electró і Springer Science+Business Media · Veure més »

Statcoulomb

L'statcoloumb mesura la càrrega elèctrica L' statcoulomb o statcolomb (statC), també conegut amb el nom de franklin (Fr), o unitat electroestàtica de càrrega, és la unitat física de la càrrega elèctrica utilitzada en el sistema d'unitats centímetre-gram-segon (CGS).

Nou!!: Electró і Statcoulomb · Veure més »

Superconductivitat

La superconductivitat és un efecte pel qual un camp magnètic provoca l'aparició d'un corrent elèctric en un conductor.

Nou!!: Electró і Superconductivitat · Veure més »

Superconductivitat d'alta temperatura

La superconductivitat d'alta temperatura és la que es produeix a temperatures crítiques superiors a 77 K (és a dir, per sobre de la temperatura d'ebullició del nitrogen).

Nou!!: Electró і Superconductivitat d'alta temperatura · Veure més »

Taula periòdica

Imatge de la taula periòdica dels elements químics La taula periòdica és una representació esquemàtica mitjançant la disposició en una graella o taula dels elements químics, ordenats per nombre atòmic creixent i de forma que s'hi reflecteix la llei periòdica formulada per Dmitri Mendeléiev, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics.

Nou!!: Electró і Taula periòdica · Veure més »

Tefló

Representació de la molècula de politetrafluoretilè. El politetrafluoretilè (PTFE), o Teflon® (Teflon®, de DuPont, marca amb la que fou comercialitzat inicialment), és un polímer similar al polietilè, on els àtoms d'hidrogen estan substituïts per fluor.

Nou!!: Electró і Tefló · Veure més »

Teixit tou

En anatomia, els teixits tous (en anglès:soft tissues) són teixits que connecten, donen suport, o envolten altres estructures i òrgans del cos, no essent os.

Nou!!: Electró і Teixit tou · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Nou!!: Electró і Telescopi · Veure més »

Televisió

Braun HF 1, un model de l'Alemanya dels anys 50 La televisió ("tele-", en grec "lluny" i "-visió" en llatí "visió" "veure" o "vista"), abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància.

Nou!!: Electró і Televisió · Veure més »

Teoria BCS

La teoria BCS (de Bardeen, Cooper i Schrieffer, els seus creadors) és la teoria estàndard per explicar la superconductivitat de baixa temperatura.

Nou!!: Electró і Teoria BCS · Veure més »

Teoria corpuscular de la llum

En òptica, la teoria corpuscular de la llum, originalment postulada per Pierre Gassendi, exposa que la llum està composta per petites partícules discretes anomenades «corpusculars» que viatgen en una línia recta amb una velocitat finita i posseeixen energia cinètica.

Nou!!: Electró і Teoria corpuscular de la llum · Veure més »

Teoria de bandes

Representació esquemàtica de les bandes d'energia en un sòlid. En física de l'estat sòlid, l'estructura de bandes electròniques (o simplement estructura de banda) d'un sòlid descriu els rangs d'energia en els que un electró té "prohibit" o "permès" estar.

Nou!!: Electró і Teoria de bandes · Veure més »

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Nou!!: Electró і Teoria de la relativitat · Veure més »

Teories de l'èter

En física, les teories de l'èter proposen l'existència d'un medi, l'èter (del grec αἰθήρ, 'aire superior' o 'aire pur, fresc'"", American Heritage Dictionary of the English Language.), una substància o camp que omple l'espai i que es creu necessària com a medi de transmissió per la propagació de forces electromagnètiques o gravitatòries.

Nou!!: Electró і Teories de l'èter · Veure més »

Tesla (unitat)

El tesla, simbolitzat T, és la unitat derivada del Sistema Internacional per a la inducció magnètica que va ser adoptat a la Conferència General de Pesos i Mesures de París del 1960.

Nou!!: Electró і Tesla (unitat) · Veure més »

Transbordador espacial

El transbordador espacial o llançadora espacial de la NASA, oficialment denominat «Space Transportation System» (STS o Sistema de Transport Espacial), fou l'astronau utilitzada durant 30 anys pel govern dels Estats Units d'Amèrica per a les seves missions tripulades a l'espai, i va ser retirat de servei el 2011.

Nou!!: Electró і Transbordador espacial · Veure més »

Transferència electrònica

La transferència electrònica (TE) ocorre quan un electró es mou d'un àtom o d'una espècie química (per exemple, una molècula) a un altre àtom o espècie química.

Nou!!: Electró і Transferència electrònica · Veure més »

Transistor

Foto amb diferents tipus de transistors El transistor és un component electrònic semiconductor d'estat sòlid que s'utilitza com a amplificador o com a commutador, i té tres terminals que s'anomenen col·lector, base i emissor.

Nou!!: Electró і Transistor · Veure més »

Tub de Crookes

El Tub de Crookes és un con de vidre amb 1 ànode i 2 càtodes.

Nou!!: Electró і Tub de Crookes · Veure més »

Tub de raigs catòdics

Tub de raigs catòdics El tub de raigs catòdics (CRT, Cathode Ray Tube en anglès) va ser l'element decisiu en la història de la televisió.

Nou!!: Electró і Tub de raigs catòdics · Veure més »

Tub fotomultiplicador

fotomultiplicador de persianaveneciana (RCA). Esquema de funcionament. Detall dels dinodos. Un tub fotomultiplicador és dispositiu electrònic que converteix la llum en un corrent elèctric mesurable, de manera que podem saber quina quantitat de llum arriba al dispositiu.

Nou!!: Electró і Tub fotomultiplicador · Veure més »

Unitat de massa atòmica

Una unitat de massa atòmica (u) o dalton (Da) (en honor del químic John Dalton), correspon a una dotzena part de la massa de l'isòtop 12 del carboni.

Nou!!: Electró і Unitat de massa atòmica · Veure més »

Universitat de Califòrnia

Posició dels deu campus de la Universitat de Califòrnia, i dos dels tres laboratoris nacionals sota control de la UC. El tercer està a Los Alamos (Nou Mèxic). La Universitat de Califòrnia (University of California, oficialment i en anglès) és la xarxa superior d'Universitats públiques de l'Estat de Califòrnia, als Estats Units.

Nou!!: Electró і Universitat de Califòrnia · Veure més »

Universitat de Cambridge

riu Cam. Queens College. La Universitat de Cambridge és la segona universitat de parla anglesa més antiga del món, després de la d'Oxford.

Nou!!: Electró і Universitat de Cambridge · Veure més »

Universitat de Lund

Universitat de Lund, o Lunds universitet en suec, és una universitat fundada el 1666 a Lund, Suècia.

Nou!!: Electró і Universitat de Lund · Veure més »

Universitat de Stanford

La Universitat de Stanford (Leland Stanford Junior University) és una universitat privada situada a Stanford (Califòrnia), considerada com una de les més prestigioses dels Estats Units i del món.

Nou!!: Electró і Universitat de Stanford · Veure més »

University of Chicago Press

L'University of Chicago Press és el major editor universitari estatunidenc.

Nou!!: Electró і University of Chicago Press · Veure més »

València (química)

Es defineix com a valència d'un element el nombre d'àtoms d'hidrogen que poden enllaçar-se amb un àtom d'aquest o ser substituïts per ell.

Nou!!: Electró і València (química) · Veure més »

Valor absolut

En matemàtiques, donat un nombre real x s'anomena valor absolut de x i es denota per |x| a la distància d'aquest nombre a l'origen de coordenades.

Nou!!: Electró і Valor absolut · Veure més »

Vàlvula de buit

Vàlvula doble-tríode de fabricació russa Les vàlvules o tubs de buit, també anomenades vàlvules termoiòniques foren els primers díodes.

Nou!!: Electró і Vàlvula de buit · Veure més »

Velocitat de deriva

La velocitat de deriva és la velocitat mitjana que una partícula, com un electró per exemple, aconsegueix com a conseqüència d'un camp elèctric.

Nou!!: Electró і Velocitat de deriva · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Electró і Velocitat de la llum · Veure més »

Vida mitjana

El temps de vida mitjà o vida mitjana d'una partícula a una mostra de partícules és el temps que transcorre entre un instant de temps de referència i l'instant de temps al qual ocorre la desaparició completa d'aquella partícula de la mostra.

Nou!!: Electró і Vida mitjana · Veure més »

Vidre

Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.

Nou!!: Electró і Vidre · Veure més »

Volt

El volt és la unitat derivada del SI de la diferència de potencial elèctric o força electromotriu.

Nou!!: Electró і Volt · Veure més »

Walter Heitler

Heinrich Walter Heitler (02/01/1904 -15/11/1981) era un físic alemany que va realitzar contribucions a l'electrodinàmica quàntica i la teoria quàntica de camps.

Nou!!: Electró і Walter Heitler · Veure més »

Wilhelm Weber

Wilhelm Eduard Weber (Wittenberg, 24 d'octubre de 1804 - Göttingen, 23 de juny de 1891) fou un físic alemany.

Nou!!: Electró і Wilhelm Weber · Veure més »

William Crookes

Sir William Crookes OM FRS (Londres, 17 de juny de 1832 - Londres, 4 d'abril de 1919) fou un químic anglès i un dels científics més importants en l'Europa del, tant en el camp de la física com en el de la química.

Nou!!: Electró і William Crookes · Veure més »

William Gilbert

William Gilbert (Colchester, 24 de maig de 1544 - Londres, 10 de desembre de 1603) fou un metge anglès, filòsof natural, i físic investigador en els camps del magnetisme i l'electricitat.

Nou!!: Electró і William Gilbert · Veure més »

Willis Lamb

Willis Eugene Lamb (Los Angeles, EUA, 12 de juliol de 1913 - Tucson, Arizona, 15 de maig de 2008) va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat l'any 1955 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Electró і Willis Lamb · Veure més »

Wolfgang Pauli

Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zuric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.

Nou!!: Electró і Wolfgang Pauli · Veure més »

Xarxa de flux

En teoria de grafs, una xarxa de flux és un graf dirigit en què cada aresta està ponderada amb un flux i una capacitat.

Nou!!: Electró і Xarxa de flux · Veure més »

Zero absolut

El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) (-273.15°C).

Nou!!: Electró і Zero absolut · Veure més »

Zitterbewegung

El Zitterbewegung (de l'alemany Bewegung, "moviment" i zitter "trèmuls, tremolós") és un moviment de vibració ultraràpid al voltant de la trajectòria clàssica d'una partícula quàntica, específicament dels electrons i altres partícules de spin 1/2, que obeeixen l'equació de Dirac.

Nou!!: Electró і Zitterbewegung · Veure més »

Redirigeix aquí:

Electrons, Electró celibatari.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »