Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Electorat de Saxònia

Índex Electorat de Saxònia

LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.

37 les relacions: Alemanya, Arxiducat d'Àustria, August II de Polònia, Batalla de Jena, Batalla de Mühlberg, Brandenburg, Butlla d'Or, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles XII de Suècia, Casa d'Ascània, Dieta Imperial, Dresden, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, França, Frederic August I, Gran Guerra del Nord, Guerra dels Set Anys, Guerra dels Trenta Anys, Gustau II Adolf, Hussites, Lliga d'Esmalcalda, Lusàcia, Meissen (ciutat de Saxònia), Napoleó Bonaparte, Pau de Westfàlia, Pirna, Prússia, Principat, Quarta Coalició, Regne de Polònia, Regne de Saxònia, Sacre Imperi Romanogermànic, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Wettin, Wittenberg, 1547.

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Alemanya · Veure més »

Arxiducat d'Àustria

L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Arxiducat d'Àustria · Veure més »

August II de Polònia

Frederic August I de Saxònia, August II de Polònia o August el Fort (Dresden, 12 de maig de 1670 - 1733) fou Elector de Saxònia des de 1694 fins a 1733 i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).

Nou!!: Electorat de Saxònia і August II de Polònia · Veure més »

Batalla de Jena

La Batalla de Jena va tenir lloc el 14 d'octubre de 1806, i va enfrontar a l'exèrcit francès sota el comandament de Napoleó contra les tropes prussianes comandades per Frederic Guillem III de Prússia.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Batalla de Jena · Veure més »

Batalla de Mühlberg

La batalla de Mühlberg va tenir lloc el 24 d'abril de 1547 en aquesta localitat alemanya entre les tropes de l'emperador Carles V i les de la Lliga Smalkalda, amb el triomf de les primeres.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Batalla de Mühlberg · Veure més »

Brandenburg

Brandenburg (baix sòrab Bramborska, alt sòrab Braniborska, baix alemany Bramborg/Brannenborg) és un dels 16 estats federats (Bundesland) d'Alemanya.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Brandenburg · Veure més »

Butlla d'Or

Aleix III de Trebisonda i la seva esposa Teodora representats com rebent una butlla d'or sota la imatge de Crist (segona meitat del segle XIV). La butlla d'or (en llatí: Bulla Aurea i en grec: Κρυσοβυλλὸς, crysobullòs, és a dir, "segell d'or"), és un tipus particular de document oficial utilitzat per la cancelleria imperial de Constantinoble i adoptat posteriorment en l'Edat Mitjana per les corts d'Occident.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Butlla d'Or · Veure més »

Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), rei de Bohèmia (a partir de 1347) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir del 1355).

Nou!!: Electorat de Saxònia і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Electorat de Saxònia і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles XII de Suècia

Carles XII de Suècia (17 de juny de 1682 – 30 de novembre de 1718), anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Carles XII de Suècia · Veure més »

Casa d'Ascània

La casa d'Ascania (alemany Askanier) fou una dinastia de governants alemanys.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Casa d'Ascània · Veure més »

Dieta Imperial

La Dieta Imperial (Reichstag) era el parlament del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Dieta Imperial · Veure més »

Dresden

Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Dresden · Veure més »

Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Electorat de Saxònia і França · Veure més »

Frederic August I

* Frederic August I de Saxònia (Dresden, 1750 - 1827), elector de Saxònia (1763 - 1827).

Nou!!: Electorat de Saxònia і Frederic August I · Veure més »

Gran Guerra del Nord

La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Gran Guerra del Nord · Veure més »

Guerra dels Set Anys

La Guerra dels Set Anys és un conflicte que va tenir lloc de 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Guerra dels Set Anys · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Gustau II Adolf

Gustau II Adolf (Estocolm, 1594 - Lützen, Alemanya, 1632) fou rei de Suècia des de 1611 fins a 1632.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Gustau II Adolf · Veure més »

Hussites

Els hussites són els membres dels moviments reformistes, en l'àmbit religiós i social, sorgits a Bohèmia al segle XV, arran de la predicació i activitat de Jan Hus, de qui prenen el nom.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Hussites · Veure més »

Lliga d'Esmalcalda

La Lliga d'Esmalcalda va ser una associació de prínceps protestants del Sacre Imperi Romanogermànic que es va crear en el segle XVI per a defensar els seus territoris i lluitar contra l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, defensor del catolicisme enfront de la Reforma luterana.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Lliga d'Esmalcalda · Veure més »

Lusàcia

Lusàcia bilíngüe, on els sòrabs són més del 10% de la població Mapa de Lusàcia Lusàcia (alemany Lausitz, alt sòrab Łužica, baix sòrab Łužyca, polonès Łużyce, txec Lužice, a vegades nomenada Sòrbia, és una regió històrica entre els rius Bóbr-Kwisa i Elba al nord-oest d'Alemanya (estats de Saxònia i Brandenburg), el sud-est de Polònia (voivodats de Baixa Silèsia) i el nord de la República Txeca. Es divideix entre.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Lusàcia · Veure més »

Meissen (ciutat de Saxònia)

Meissen és la capital del districte de Meißen de l'estat de Saxònia, Fitxer:Meissen1.jpg|Meißen Fitxer:Meissen - Overview.jpg|Vista des de la torre de la catedral.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Meissen (ciutat de Saxònia) · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van acabar amb la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Pau de Westfàlia · Veure més »

Pirna

Pirna és una ciutat del districte de Saxònia, Alemanya, en el cercle de Dresden, i és la capital del mateix nom.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Pirna · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Prússia · Veure més »

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Principat · Veure més »

Quarta Coalició

La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Quarta Coalició · Veure més »

Regne de Polònia

El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Regne de Polònia · Veure més »

Regne de Saxònia

El Regne de Saxònia en 1895. Posició de Saxònia al Segon Reich. El Regne de Saxònia (en alemany: Königreich Sachsen), que va existir entre 1806 i 1918, va ser un membre independent de la Confederació del Rin, la Confederació Alemanya del Nord i finalment un dels 25 estats de l'Imperi Alemany.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Regne de Saxònia · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic

Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1433- 1437), rei d'Hongria (1387- 1437), dels Romans i de Germània (1411-1433), d'Itàlia (1431- 1437) i de Bohèmia (1419- 1437) i elector de Brandenburg (1378-1488).

Nou!!: Electorat de Saxònia і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Wettin

Els Wettin fou un llinatge alemany, el territori inicial de la qual fou el comtat de Grabfeld o Grabfeldgau.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Wettin · Veure més »

Wittenberg

Wittenberg és una ciutat alemanya situada a la riba del riu Elba.

Nou!!: Electorat de Saxònia і Wittenberg · Veure més »

1547

Sense descripció.

Nou!!: Electorat de Saxònia і 1547 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Elector de Saxònia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »