Taula de continguts
30 les relacions: Ajuntament d'Alacant, Alacant, Alacantí, Autovia de la Mediterrània, Cens de Floridablanca, Felip III de Castella, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Moros i Cristians, Mossàrab, Organització politicoadministrativa d'Alacant, Orgègia, Pere Franquesa i Esteve, Rebel·lió de Boné, Sant Vicent del Raspeig, 1787, 1857, 1877, 1887, 1900, 1910, 1920, 1930, 1932, 1997, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006.
Ajuntament d'Alacant
L'Ajuntament d'Alacant és la institució que s'encarrega de governar la ciutat i municipi d'Alacant.
Veure El Palamó і Ajuntament d'Alacant
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Veure El Palamó і Alacant
Alacantí
L'Alacantí és una comarca que es troba al sud del País Valencià amb capital a Alacant.
Veure El Palamó і Alacantí
Autovia de la Mediterrània
Lautovia de la Mediterrània o és una autovia de titularitat estatal que travessa Catalunya, el País Valencià, la Regió de Múrcia i Andalusia.
Veure El Palamó і Autovia de la Mediterrània
Cens de Floridablanca
El cens de Floridablanca fou un document censal elaborat a Espanya, dirigit pel Comte de Floridablanca, ministre de Carles III, entre 1785 i 1787; és considerat el primer cens espanyol de població elaborat seguint tècniques estadístiques modernes, tot i que n'existí un d'anterior, el cens d'Aranda, la fiabilitat del qual fou inferior.
Veure El Palamó і Cens de Floridablanca
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Veure El Palamó і Felip III de Castella
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.
Veure El Palamó і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
Moros i Cristians
Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.
Veure El Palamó і Moros i Cristians
Mossàrab
El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.
Veure El Palamó і Mossàrab
Organització politicoadministrativa d'Alacant
Comarca de l'Alacantí amb el terme d'Alacant en vermell. No s'hi marca l'Illa de Tabarca. El terme municipal de la ciutat d'Alacant a la comarca de l'Alacantí (País Valencià), té una superfície de 201,27 km².
Veure El Palamó і Organització politicoadministrativa d'Alacant
Orgègia
L'Orgègia és una muntanya, i parc forestal urbà, situat al centre del que va ser l'Horta d'Alacant.
Veure El Palamó і Orgègia
Pere Franquesa i Esteve
Pere Franquesa i Esteve, primer Comte de Vilallonga, (Igualada, 29 juny 1547 — presó de Lleó, Castella, novembre 1614) conegut a Castella com Pedro Franqueza, va ser un funcionari i buròcrata, secretari de la cort de Felip III i col·laborador del Duc de Lerma.
Veure El Palamó і Pere Franquesa i Esteve
Rebel·lió de Boné
general Espartero (a la foto) impulsaren Pantaleón Boné a organitzar la rebel·lió. Els canons del Castell de Santa Bàrbara van funcionar amb molta freqüència en la Rebel·lió de Boné. Els interiors del Castell de Santa Bàrbara es van convertir en assentament de població civil i milícies al comandament de Pantaleón Boné.
Veure El Palamó і Rebel·lió de Boné
Sant Vicent del Raspeig
Sant Vicent del Raspeig és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, dins de l'Àrea metropolitana d'Alacant-Elx.
Veure El Palamó і Sant Vicent del Raspeig
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Veure El Palamó і 1787
1857
;Països Catalans.
Veure El Palamó і 1857
1877
; Països Catalans.
Veure El Palamó і 1877
1887
;Països Catalans.
Veure El Palamó і 1887
1900
;Països Catalans.
Veure El Palamó і 1900
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure El Palamó і 1910
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure El Palamó і 1920
1930
;Països Catalans.
Veure El Palamó і 1930
1932
;Països Catalans.
Veure El Palamó і 1932
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure El Palamó і 1997
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure El Palamó і 2001
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure El Palamó і 2002
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure El Palamó і 2003
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure El Palamó і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure El Palamó і 2005
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure El Palamó і 2006
També conegut com Villafranqueza.