Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Erzincan

Índex Erzincan

Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.

76 les relacions: Abkhàzia, Acilisene, Ala al-Din Eretna, Aq Qoyunlu, Arxak III d'Armènia, Bagrat III l'Unificador, Baiazet I, Batalla d'Ankara, Beilicat d'Erzincan, Cobànides, Dinastia aiúbida, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Dvin, Erzurum, Eufrates, Gregori l'Il·luminador, Ibn Battuta, Il-kanat, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Jalal-ad-Din Mangubertí, Kaza, Khwarizm, Klardjètia, Mehmet II, Nakharar, Naqxbandiyya, Principat d'Ibèria, Província d'Erzincan, Qara Qoyunlu, Regne de Kars, Sanjaq, Silvan, Sivas, Soldanat de Rum, Taiq, Tamerlà, Taoklardjètia, Tulum peyniri, Turc, Turquia, Uigur, Vahan I Mamikonian, Vanand, Vaspurakan, Wilaya, 10 d'agost, 1000, 1071, ..., 1228, 1230, 1243, 13 de març, 1331, 1340, 1344, 1389, 1401, 1402, 1473, 1514, 1916, 1918, 1939, 1992, 24 de juliol, 26 de desembre, 26 de febrer, 31 de març, 383, 386, 387, 389, 480, 484. Ampliar l'índex (26 més) »

Abkhàzia

Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.

Nou!!: Erzincan і Abkhàzia · Veure més »

Acilisene

Acilisene (en algunes fonts apareix com Acisilene, en armeni Ekeleac), va ser una regió de l'antiga Armènia, al sud-oest del regne, en una zona situada a l'oest de Martiriòpolis.

Nou!!: Erzincan і Acilisene · Veure més »

Ala al-Din Eretna

Alà-ad-Din Eretna (? - 1352) fou un oficial il-kànida d'ètnia uigur al servei d'Amir Coban i després sultà.

Nou!!: Erzincan і Ala al-Din Eretna · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Erzincan і Aq Qoyunlu · Veure més »

Arxak III d'Armènia

Arxak III (en armeni: Արշակ Գ) va ser rei d'Armènia de l'any 384 al 389.

Nou!!: Erzincan і Arxak III d'Armènia · Veure més »

Bagrat III l'Unificador

Bagrat III l'Unificador fou rei d'Abkhàzia des del 978, rei dels Kartvels des del 1008 i rei de Kakhètia des del 1010.

Nou!!: Erzincan і Bagrat III l'Unificador · Veure més »

Baiazet I

Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.

Nou!!: Erzincan і Baiazet I · Veure més »

Batalla d'Ankara

La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.

Nou!!: Erzincan і Batalla d'Ankara · Veure més »

Beilicat d'Erzincan

El beilicat d'Erzincan fou un beilicat de l'Anatòlia Oriental, Turquia en els segles XIV i principis del.

Nou!!: Erzincan і Beilicat d'Erzincan · Veure més »

Cobànides

Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.

Nou!!: Erzincan і Cobànides · Veure més »

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.

Nou!!: Erzincan і Dinastia aiúbida · Veure més »

Dinastia marwànida (Diyarbakir)

La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.

Nou!!: Erzincan і Dinastia marwànida (Diyarbakir) · Veure més »

Dvin

Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.

Nou!!: Erzincan і Dvin · Veure més »

Erzurum

Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.

Nou!!: Erzincan і Erzurum · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Erzincan і Eufrates · Veure més »

Gregori l'Il·luminador

Gregori l'Il·luminador - en armeni Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich, en grec Γρηγόριος Φωστήρ/Φωτιστής - (257-325), va ser el primer patriarca d'Armènia (298-325).

Nou!!: Erzincan і Gregori l'Il·luminador · Veure més »

Ibn Battuta

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.

Nou!!: Erzincan і Ibn Battuta · Veure més »

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Erzincan і Il-kanat · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Erzincan і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Erzincan і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Erzincan і Imperi Seljúcida · Veure més »

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Nou!!: Erzincan і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »

Kaza

El qadà o kazâ (en plural) és una divisió administrativa històricament usada en l'Imperi Otomà i posteriorment en diversos dels estats que el succeïren.

Nou!!: Erzincan і Kaza · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Erzincan і Khwarizm · Veure més »

Klardjètia

Klardjètia (també Calarzene) fou una regió històrica del Regne de Geòrgia, al nord del Tao.

Nou!!: Erzincan і Klardjètia · Veure més »

Mehmet II

Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.

Nou!!: Erzincan і Mehmet II · Veure més »

Nakharar

Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.

Nou!!: Erzincan і Nakharar · Veure més »

Naqxbandiyya

La Naqxbandiyya o confraria naqxbandita és una de les quatre tariques sufís més importants (la segona en importància després de la qadiriyya).

Nou!!: Erzincan і Naqxbandiyya · Veure més »

Principat d'Ibèria

El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Erzincan і Principat d'Ibèria · Veure més »

Província d'Erzincan

La província d'Erzincan és una divisió administrativa de Turquia de la Regió d'Anatòlia Oriental.

Nou!!: Erzincan і Província d'Erzincan · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Erzincan і Qara Qoyunlu · Veure més »

Regne de Kars

El regne de Kars fou format pel Vanand (capital Kars) cedit per Aixot III Olormadz al seu germà Muixel el 961.

Nou!!: Erzincan і Regne de Kars · Veure més »

Sanjaq

El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Erzincan і Sanjaq · Veure més »

Silvan

Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.

Nou!!: Erzincan і Silvan · Veure més »

Sivas

Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.

Nou!!: Erzincan і Sivas · Veure més »

Soldanat de Rum

El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Erzincan і Soldanat de Rum · Veure més »

Taiq

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.

Nou!!: Erzincan і Taiq · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Erzincan і Tamerlà · Veure més »

Taoklardjètia

Taoklardjètia és el nom d'una regió i principat georgià.

Nou!!: Erzincan і Taoklardjètia · Veure més »

Tulum peyniri

Tulum peyniri (turc, significa formatge de zalea a català) és un formatge de la cuina turca fat amb llet d'ovella o cabra i conservat en una zalea.

Nou!!: Erzincan і Tulum peyniri · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Erzincan і Turc · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Erzincan і Turquia · Veure més »

Uigur

L'uigur és una llengua turquesa de la família altaica parlada pels uigurs, la història dels quals comença als primers segles de l'era comuna.

Nou!!: Erzincan і Uigur · Veure més »

Vahan I Mamikonian

Vahan II Mamikonian (en armeni Վահան Ա Մամիկոնյան; nascut cap al 440-445, mort entre el 503 i el 510) va ser cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional contra els perses sassànides que controlaven una part d'Armènia, l'any 481.

Nou!!: Erzincan і Vahan I Mamikonian · Veure més »

Vanand

Vanand (en armeni Վանանդ) va ser una regió d'Armènia centrada a Zarishat 20 km al nord de Kars.

Nou!!: Erzincan і Vanand · Veure més »

Vaspurakan

Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.

Nou!!: Erzincan і Vaspurakan · Veure més »

Wilaya

Una wilaya és una subdivisió administrativa d'alguns països musulmans, que s'acostuma a traduir com ‘província’, ‘governació’ i, en períodes històrics, ‘valiat’.

Nou!!: Erzincan і Wilaya · Veure més »

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Erzincan і 10 d'agost · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Erzincan і 1000 · Veure més »

1071

Sense descripció.

Nou!!: Erzincan і 1071 · Veure més »

1228

Sense descripció.

Nou!!: Erzincan і 1228 · Veure més »

1230

El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Erzincan і 1230 · Veure més »

1243

Sense descripció.

Nou!!: Erzincan і 1243 · Veure més »

13 de març

El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Erzincan і 13 de març · Veure més »

1331

Sense descripció.

Nou!!: Erzincan і 1331 · Veure més »

1340

Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.

Nou!!: Erzincan і 1340 · Veure més »

1344

Sense descripció.

Nou!!: Erzincan і 1344 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Erzincan і 1389 · Veure més »

1401

L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.

Nou!!: Erzincan і 1401 · Veure més »

1402

El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.

Nou!!: Erzincan і 1402 · Veure més »

1473

;Països Catalans.

Nou!!: Erzincan і 1473 · Veure més »

1514

;Països Catalans.

Nou!!: Erzincan і 1514 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Erzincan і 1916 · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Erzincan і 1918 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Erzincan і 1939 · Veure més »

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Nou!!: Erzincan і 1992 · Veure més »

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Erzincan і 24 de juliol · Veure més »

26 de desembre

El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Erzincan і 26 de desembre · Veure més »

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Erzincan і 26 de febrer · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Erzincan і 31 de març · Veure més »

383

Sense descripció.

Nou!!: Erzincan і 383 · Veure més »

386

Sense descripció.

Nou!!: Erzincan і 386 · Veure més »

387

Sense descripció.

Nou!!: Erzincan і 387 · Veure més »

389

El 389 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Erzincan і 389 · Veure més »

480

Sense descripció.

Nou!!: Erzincan і 480 · Veure més »

484

Sense descripció.

Nou!!: Erzincan і 484 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Arzandjan, Ekeleats, Ekeleatz, Eriza, Erzindjan, Keltzene, Yekeliats, Yeriza.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »