Taula de continguts
15 les relacions: Arc de mig punt, Arrebossat (construcció), Baluard, Carreu, Cornisa, Franquisme, Girona, Guerra Civil espanyola, Guerra del Francès, Ignasi Bosch i Reitg, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Primer setge de Girona de 1808, Regiment Ultònia, Tribuna, 1945.
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Edifici Ultònia і Arc de mig punt
Arrebossat (construcció)
Arrebossant una façana. Larrebossat, alluïda, eixalbada, lliscada, allisada, referida, adreçada o el reparament és el revestiment exterior de parets i murs fet a base d'argamassa que s'aplica, en una o més capes, a un parament irregular o que s'hagi esquerdejat.
Veure Edifici Ultònia і Arrebossat (construcció)
Baluard
Fortalesa de Bourtange en Groninga, Països Baixos. Fortalesa en forma pentagonal, mostra 5 bastions, un a cadascun dels seus angles Un dels bastions al castell de Copertino a Itàlia El baluard o bastió és un reducte fortificat que es projecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalesa, situat generalment en els cantons dels murs (anomenats murs de cortina), com punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues.
Veure Edifici Ultònia і Baluard
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Veure Edifici Ultònia і Carreu
Cornisa
Cornisa a la façana d'un edifici a Praga. La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.
Veure Edifici Ultònia і Cornisa
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Edifici Ultònia і Franquisme
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Edifici Ultònia і Girona
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Edifici Ultònia і Guerra Civil espanyola
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Edifici Ultònia і Guerra del Francès
Ignasi Bosch i Reitg
esquerra Edifici Ultònia, Girona Casa Culubret Picamal, Girona Grup Sant Cugat, Salt Gran Hotel Cap sa Sal, Begur Ignasi Bosch i Reitg (Girona, 31 de març de 1910 – Girona, 29 de maig de 1985) va ser un arquitecte català.
Veure Edifici Ultònia і Ignasi Bosch i Reitg
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Veure Edifici Ultònia і Inventari del Patrimoni Cultural Català
Primer setge de Girona de 1808
Monument als defensors del Girona durant el setges de 1808 i 1809. El primer setge de Girona de 1808, tal com és conegut per la historiografia tradicional, fou el primer atac que sofrí la ciutat de Girona el 20 de juny de 1808 en el context la Guerra del Francès.
Veure Edifici Ultònia і Primer setge de Girona de 1808
Regiment Ultònia
El Regiment Ultònia va ser un regiment de l'exèrcit espanyol (1709 - 1818) reclutat entre irlandesos que van fugir després de la derrota dels catòlics a mans de Guillem III d'Orange-Nassau l'any 1691.
Veure Edifici Ultònia і Regiment Ultònia
Tribuna
En arquitectura religiosa es denomina tribuna a una galeria elevada, usualment en un primer pis, a sobre de les naus laterals dels temples, amb la seva mateixa longitud i amplada i obertura que la nau central, on només es poden situar els fidels.
Veure Edifici Ultònia і Tribuna
1945
;Països Catalans.
Veure Edifici Ultònia і 1945