Accés més ràpid que el navegador!
24 les relacions: Àugur, Bisbe, Cúria romana, Celibat, Constantí I el Gran, Diumenge, Edicte de tolerància de Galeri, Emperador romà, Estat sobirà, Eusebi de Cesarea, Gremi, Harúspex, Lactanci, Licini I, Llamp, Milà, Prefecte del pretori, Sàrdica, Testament, 313, 319, 320, 321, 323.
Àugur
Un àugur era un sacerdot especial romà encarregat d'interpretar el vol o les vísceres de les aus abans de cada actuació pública.
Nou!!: Edicte de Milà і Àugur · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Edicte de Milà і Bisbe · Veure més »
Cúria romana
Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.
Nou!!: Edicte de Milà і Cúria romana · Veure més »
Celibat
El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.
Nou!!: Edicte de Milà і Celibat · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Edicte de Milà і Constantí I el Gran · Veure més »
Diumenge
El diumenge és el setè dia de la setmana.
Nou!!: Edicte de Milà і Diumenge · Veure més »
Edicte de tolerància de Galeri
Placa trilingüe (llatí, búlgar, grec) amb l'edicte davant de l'església de Santa Sofia, a Sofia, Bulgària Ledicte de tolerància de Sàrdica fou un edicte promulgat per l'emperador Galeri el 311 a la ciutat de Sàrdica (Sardica.
Nou!!: Edicte de Milà і Edicte de tolerància de Galeri · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Edicte de Milà і Emperador romà · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Edicte de Milà і Estat sobirà · Veure més »
Eusebi de Cesarea
va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.
Nou!!: Edicte de Milà і Eusebi de Cesarea · Veure més »
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Nou!!: Edicte de Milà і Gremi · Veure més »
Harúspex
''fetge de Piacenza'' Harúspex o arúspex (en llatí plural Aruspices o Haruspices) és el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels déus.
Nou!!: Edicte de Milà і Harúspex · Veure més »
Lactanci
Luci Cecili (o Celi) Firmià Lactanci (Firmium c.245- Trèveris c.325) fou un escriptor llatí i apologeta cristià nascut al nord d'Àfrica, deixeble del mestre africà de retòrica Arnobi de Sicca.
Nou!!: Edicte de Milà і Lactanci · Veure més »
Licini I
Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.
Nou!!: Edicte de Milà і Licini I · Veure més »
Llamp
El cel llampegant en nit de tempesta Evolució d'un llamp Un llamp és un intercanvi d'energia elèctrica, amb una durada total al voltant de mig segon, que es genera entre el núvol de tempesta i el terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers.
Nou!!: Edicte de Milà і Llamp · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Edicte de Milà і Milà · Veure més »
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Nou!!: Edicte de Milà і Prefecte del pretori · Veure més »
Sàrdica
Sàrdica (Σαρδική, la variant Sèrdica fou més usat pels grecs i Sàrdica pels romans) fou una ciutat de la Mèsia Superior.
Nou!!: Edicte de Milà і Sàrdica · Veure més »
Testament
Testament de la reina Peronella d'Aragó (4 d'abril del 1152) El testament (del llatí testatio mentis, que significa 'testimoniatge de la voluntat') és l'acte jurídic pel qual una persona disposa per a després de la seva mort de tots els seus béns o de part d'ells.
Nou!!: Edicte de Milà і Testament · Veure més »
313
Sense descripció.
Nou!!: Edicte de Milà і 313 · Veure més »
319
Sense descripció.
Nou!!: Edicte de Milà і 319 · Veure més »
320
Sense descripció.
Nou!!: Edicte de Milà і 320 · Veure més »
321
Sense descripció.
Nou!!: Edicte de Milà і 321 · Veure més »
323
Sense descripció.
Nou!!: Edicte de Milà і 323 · Veure més »
