Accés més ràpid que el navegador!
145 les relacions: Abu-l-Fidà, Ahlat, Al-Àdil I, Al-Kàmil ibn al-Àdil, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mansur (abbàssida), Al-Mustawfi, Alep, Alp Arslan, Alta Mesopotàmia, Anatòlia, Antíoc IV, Aq Qoyunlu, Ar-Raqqà, Armènia, Arzen, Şanlıurfa, Balduí I de Jerusalem, Batalla d'Edessa, Batalla de Manazkert, Catepà, Comtat d'Edessa, Constantí IV Pogonat, Constantinoble, Cosroes II, Croats, Damasc, Dara, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Dioclecià, Diyar Múdar, Diyarbakır, Dux bellorum, Dvin, Encyclopædia Iranica, Erciş, Erzurum, Església Maronita, Francs, Galeri, Hadrià, Hamdànides, Harran, Harun ar-Raixid, Hülegü, Heracli, Hervé, Homs, Il-kanat, Imad-ad-Din Zengi I, ..., Imperi Otomà, Imperi Part, Imperi Romà d'Orient, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Inundació, Ishaq ibn Múslim, Ismaïl I, Jordi Maniaces, Joscelí II, Jovià, Kaykubad I, Kerbogha, Manazkert, Maniqueisme, Marwan II, Màlik-Xah I, Monofisisme, Mopsuèstia, Mossul, Nasr ibn Xabath al-Uqaylí, Nínive, Nestorianisme, Nicèfor II Focas, Nisibis, Numairites, Nur-ad-Din Mahmud, Osroene, Protoespatari, Província romana de Síria, Ramazanoğulları, Ras al-Ayn, Saladí, Samòsata, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Segona Croada, Seleuc I Nicàtor, Setge d'Antioquia (1097-1098), Setge d'Edessa, Silvan, Sivas, Suruç, Tamerlà, Tàhir ibn al-Hussayn, Tútuix I, Timúrides, Trajà, Turquia, Valerià, 10 de març, 1030, 1031, 1036, 1037, 1063, 1066, 1067, 1070, 1071, 1072, 1083, 1086, 1087, 1092, 1094, 1097, 1098, 114, 1144, 1175, 118, 1260, 15 d'agost, 1517, 1537, 201, 23 de setembre, 244, 25 d'agost, 260, 284, 298, 3 d'abril, 305, 359, 363, 544, 603, 609, 628, 639, 679, 718, 944. Ampliar l'índex (95 més) »
Abu-l-Fidà
Al-Màlik al-Muàyyad Abu-l-Fidà Ismaïl Imad-ad-Din ibn (al-Àfdal) Alí ibn (al-Mudhàfar) Mahmud ibn (al-Mansur) Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Úmar ibn Xàhanxah ibn Ayyub ——, més conegut simplement com a Abu-l-Fidà (Damasc, novembre del 1273 - Hamat, 27 d'octubre de 1331), fou un príncep i historiador aiúbida sirià.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Abu-l-Fidà · Veure més »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Ahlat · Veure més »
Al-Àdil I
Al-Màlik al-Àdil Sayf-ad-Din Abu-Bakr Àhmad ibn Ayyub, més conegut simplement com al-Màlik al-Àdil I o al-Àdil I (juny/juliol de 1145- 31 d'agost de 1218) fou un soldà aiúbida de Damasc i d'Egipte, germà de Saladí.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Al-Àdil I · Veure més »
Al-Kàmil ibn al-Àdil
Al-Màlik al-Kàmil Abu-l-Maali Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn al-Àdil, més conegut simplement com al-Kàmil ibn al-Àdil o al-Kàmil (vers 1177/1180-1238) fou sultà aiúbida d'Egipte (1218-1238) i Damasc (1237-1238).
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Al-Kàmil ibn al-Àdil · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »
Al-Mustawfi
Mausoleu d'Al-Mustawfi. Qazwin, Iran. Hamd-Al·lah ibn Abi-Bakr ibn Àhmad ibn Nasr al-Mustawfí al-Qazwiní (en persa, حمدالله مستوفی), més conegut senzillament com al-Mustawfí (Qazwin 1281/1282- vers 1340) fou un historiador i geògraf persa d'una família que havia donat diversos governadors a Qazwin als segles IX i X.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Al-Mustawfi · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Alep · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Alp Arslan · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Anatòlia · Veure més »
Antíoc IV
Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Antíoc IV · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Aq Qoyunlu · Veure més »
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Ar-Raqqà · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Armènia · Veure més »
Arzen
* Arzan o Arzaw o Arzew, antiga Arsenaria, ciutat d'Algèria.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Arzen · Veure més »
Şanlıurfa
Şanlıurfa (‘Urfa la Gloriosa’, en turc), sovint simplement Urfa, nom que es fa servir en el llenguatge diari, és una ciutat de Turquia, al lloc de l'antiga Edessa.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Şanlıurfa · Veure més »
Balduí I de Jerusalem
Balduí de Boulogne (en francès: Baudouin de Boulogne) (1058? - 2 d'abril de 1118), va ser un dels líders de la Primera Croada i esdevingué el primer comte d'Edessa com a Balduí I d'Edessa (1098-1100), i el segon governant del Regne de Jerusalem com a Balduí I de Jerusalem (1100-18).
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Balduí I de Jerusalem · Veure més »
Batalla d'Edessa
La batalla d'Edessa es va lluitar entre els exèrcits de l'Imperi Romà i l'exèrcit de l'Imperi Sassànida el 259.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Batalla d'Edessa · Veure més »
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Batalla de Manazkert · Veure més »
Catepà
Catepà (κατεπάνω 'catepáno') era un títol romà d'Orient equivalent a governador de districte fronterer.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Catepà · Veure més »
Comtat d'Edessa
El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Comtat d'Edessa · Veure més »
Constantí IV Pogonat
Constantí IV Pogonat (en llatí Flavius Constantinus) de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus) fou emperador romà d'Orient del 668 al 685.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Constantí IV Pogonat · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Constantinoble · Veure més »
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Cosroes II · Veure més »
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Croats · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Damasc · Veure més »
Dara
Dara o Daras va ser una fortalesa romana d'Orient situada al sud-est d'Amida, a la riba del riu Bouron, afluent del Khabur, situada en el que avui és el petit poble de Kara Dara, a uns 15 km de Nusaybin.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Dara · Veure més »
Dinastia marwànida (Diyarbakir)
La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Dinastia marwànida (Diyarbakir) · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Dioclecià · Veure més »
Diyar Múdar
Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Diyar Múdar · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Diyarbakır · Veure més »
Dux bellorum
Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Dux bellorum · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Dvin · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Erciş
Erciş és un districte i un poble de la província de Van a Turquia.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Erciş · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Erzurum · Veure més »
Església Maronita
LEsglésia Maronita o Església Maronita Siríaca d'Antioquia (en siríac ܥܕܬܐ ܣܘܪܝܝܬܐ ܡܐܪܘܢܝܬܐ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ, ʿĪṯo Suryoiṯo Māronaiṯo d'Anṭiokia; en àrab الكنيسة الأنطاكية السريانية المارونية, al-Kanīsa al-Anṭākiyya as-Suryāniyya al-Mārūniyya, i en llatí Ecclesia Maronitarum) és una església catòlica sui iuris: forma part de l'Església catòlica, però manté ritu i litúrgia de la tradició siro-antioquina.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Església Maronita · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Francs · Veure més »
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Galeri · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Hadrià · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Hamdànides · Veure més »
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Harran · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Harun ar-Raixid · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Hülegü · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Heracli · Veure més »
Hervé
Louis-Auguste-Florimond Ronger, conegut com a Hervé, va ser un compositor, autor dramàtic, actor, cantant, director d'escena i de companyia nascut a Houdain, el 30 de juny de 1825 i mort a París, el 3 de novembre de 1892.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Hervé · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Homs · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Il-kanat · Veure més »
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Imperi Part · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Imperi Seljúcida · Veure més »
Inundació
Inundacions sobtades a Toowoomba (Queensland, Austràlia) causades per fortes pluges que caigueren en un curt període. Una inundació (també riuada o popularment pantanada, segons la causa de la inundació), és un desbordament d'aigua a conseqüència de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenció o embassament d'aigua.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Inundació · Veure més »
Ishaq ibn Múslim
Ishaq ibn Múslim al-Uqaylí fou ostikan (governador) d'Armènia del 744 fins vers el 750.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Ishaq ibn Múslim · Veure més »
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Ismaïl I · Veure més »
Jordi Maniaces
Jordi Maniaces (en llatí Georgius Maniaces, en grec medieval Γεώργιος Μανιάκης) va ser un patrici romà d'Orient, fill de Gudeli Maniaces, que havia estat governador del tema i ciutat de Teluc (Τελούχ) a la zona de les muntanyes del Taure, durant el regnat de l'emperador Romà III Argir, cap a l'any el 1030.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Jordi Maniaces · Veure més »
Joscelí II
Joscelí II de Courtenay (? - 1159) fou el darrer comte d'Edessa, de 1131 a 1149 (Joscelí II d'Edesa),.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Joscelí II · Veure més »
Jovià
Jovià (en llatí:, 331 - 17 de febrer del 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Jovià · Veure més »
Kaykubad I
Ala al-Din Kaykubad I fou sultà de Rum, el més prestigiós de la dinastia.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Kaykubad I · Veure més »
Kerbogha
Abu Said Kiwan al-Dawla Kerbogha (Kurbugha, Kirbugha, Kerbugha, Korbugha, Kurbogha, Kirbogha, Korbogha, Kur-Bugha, Kur-Bogha, Ker-Bogha, Kurbuka, de vegades apareix amb Q com inicial; un cronista francès de les croades l'esmenta com Corbaran) fou un amir seljúcida el nom del qual vol dir "toro amb el cap gros" o "patró", atabeg de Mossul i Haran.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Kerbogha · Veure més »
Manazkert
Manazkert, oficialment Malazgirt (abans coneguda com a Malazgird, en armeni: Մանազկերտ, Manazkert), és una ciutat de la província de Muş a la part oriental de Turquia.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Manazkert · Veure més »
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Maniqueisme · Veure més »
Marwan II
Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Marwan II · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Màlik-Xah I · Veure més »
Monofisisme
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Monofisisme · Veure més »
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Mopsuèstia · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Mossul · Veure més »
Nasr ibn Xabath al-Uqaylí
Nasr ibn Xabath al-Uqaylí al-Laythí fou un cap rebel anti-abbàssida del al front de part dels qaisites de la Jazira.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Nasr ibn Xabath al-Uqaylí · Veure més »
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Nínive · Veure més »
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Nestorianisme · Veure més »
Nicèfor II Focas
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Nicèfor II Focas · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Nisibis · Veure més »
Numairites
Els Banu Numayr o Numayr ibn Àmir ibn Sàssaa (en àrab Numayr b. ʿĀmir b. Ṣaʿṣaʿa) foren una tribu àrab originària de la part occidental de la Yamama.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Numairites · Veure més »
Nur-ad-Din Mahmud
Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »
Osroene
Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Osroene · Veure més »
Protoespatari
Protoespatari fou un títol romà d'Orient.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Protoespatari · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Província romana de Síria · Veure més »
Ramazanoğulları
Els Ramazànides, en turc Ramazanoğulları, formen una dinastia turcman del període dels beilicats a Anatòlia (1378-1608).
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Ramazanoğulları · Veure més »
Ras al-Ayn
Ras al-Ayn o Ayn Warda (literalment ‘cap de la font’) és una població siriana de la governació d'al-Hasakah.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Ras al-Ayn · Veure més »
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Saladí · Veure més »
Samòsata
Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Samòsata · Veure més »
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Segona Croada · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Setge d'Antioquia (1097-1098)
El Setge d'Antioquia va tenir lloc a Antioquia durant la Primera Croada entre 1097 i 1098, va consistir en dues fases: una primera, entre el 21 d'octubre de 1097 i el 2 de juny de 1098, per part dels croats contra la ciutat musulmana, i una segona, per part dels musulmans contra els ocupants croats, del 7 de juny al 28 de juny del 1098.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Setge d'Antioquia (1097-1098) · Veure més »
Setge d'Edessa
El setge d'Edessa va tenir lloc del 28 de novembre al 24 de desembre del 1144, i tingué com a resultat la caiguda de la capital del comtat d'Edessa a mans d'Imad al-Din Zengi I, l'atabeg de Mossul i d'Alep.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Setge d'Edessa · Veure més »
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Silvan · Veure més »
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Sivas · Veure més »
Suruç
Suruç o Saruç (anteriorment transcrit com Saruj o Sarudj de l'àrab surūj سروج que vol dir "sella de muntar", en ortografia turca moderna escrit Suruç, abans pronunciat com a Sıruğ; siríac: ܣܪܘܓ, Sĕrûḡ; nom clàssic Batnan o Batnae, en siríac ܒܛܢܢ, Baṭnān, en grec Βατναι, Batnai i en llatí Batnae) és una ciutat i un districte rural de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la plana propera a la frontera de Síria, en l'antic Diyar Mudar, situada a 46 km de la ciutat de Şanlıurfa a la ruta entre Biredjik i Urfa (Şanlıurfa).
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Suruç · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Tamerlà · Veure més »
Tàhir ibn al-Hussayn
Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn (‘l'Ambidextre’) (Bushang, 776 - Merv, 822), fou el fundador de la dinastia dels tahírides del Khorasan.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Tàhir ibn al-Hussayn · Veure més »
Tútuix I
Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Tútuix I · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Timúrides · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Trajà · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Turquia · Veure més »
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і Valerià · Veure més »
10 de març
El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 10 de març · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1030 · Veure més »
1031
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1031 · Veure més »
1036
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1036 · Veure més »
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1037 · Veure més »
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1063 · Veure més »
1066
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1066 · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1067 · Veure més »
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1070 · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1071 · Veure més »
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1072 · Veure més »
1083
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1083 · Veure més »
1086
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1086 · Veure més »
1087
El 1087 (MLXXXVII) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1087 · Veure més »
1092
Països Catalans.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1092 · Veure més »
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1094 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1097 · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1098 · Veure més »
114
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 114 · Veure més »
1144
El 1144 (MCXLIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1144 · Veure més »
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1175 · Veure més »
118
L'any 118 (CXVIII) va ser un any comú que començava en els darrers dies del calendari julià.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 118 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1260 · Veure més »
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 15 d'agost · Veure més »
1517
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1517 · Veure més »
1537
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 1537 · Veure més »
201
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 201 · Veure més »
23 de setembre
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 23 de setembre · Veure més »
244
El 244 (CCXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 244 · Veure més »
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 25 d'agost · Veure més »
260
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 260 · Veure més »
284
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 284 · Veure més »
298
El 298 va ser un any del calendari julià.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 298 · Veure més »
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 3 d'abril · Veure més »
305
El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 305 · Veure més »
359
En l'Imperi romà l'any va ser anomenat com "el del consulat d'Eusebi i Hipati" o, menys comunament, com el 1112 Ab urbe condita.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 359 · Veure més »
363
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 363 · Veure més »
544
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 544 · Veure més »
603
El 603 (DCIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 603 · Veure més »
609
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 609 · Veure més »
628
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 628 · Veure més »
639
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 639 · Veure més »
679
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 679 · Veure més »
718
Sense descripció.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 718 · Veure més »
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Edessa (Mesopotàmia) і 944 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al-Ruha, Antioquia de Cal·liroe, Edessa (Turquia), Ruha, Urhai.
